Referències del Quadern d’activitats per a la reunió Vida cristiana i predicació
2-8 DE MARÇ
TRESORS DE LA BÍBLIA | GÈNESI 22, 23
«Déu va posar Abraham a prova»
(Gènesi 22:1, 2) I s’esdevingué, després d’aquestes coses, que Déu provà Abraham, i li digué: Abraham! I respongué: Aquí em tens. 2 I li digué: Pren ara el teu fill, el teu únic, que tu estimes, Isaac, i vés-te’n a la terra de Morià, i ofereix-lo allà en holocaust dalt d’una de les muntanyes que et diré.
Per què va demanar Déu a Abraham que sacrifiqués el seu fill?
Analitza les paraules de Jehovà a Abraham: «Pren ara el teu fill, el teu únic, que tu estimes, Isaac, i [...] ofereix-lo allà en holocaust» (Gènesi 22:2). Jehovà va fer referència a Isaac com el fill «que tu estimes», per tant, era conscient que Isaac era molt valuós per a Abraham. Jehovà també sabia el que Ell sentia pel seu fill, Jesús. I com que l’estimava tant, li va parlar dues vegades directament des del cel referint-se a ell com «el meu Fill, l’estimat» (Marc 1:11; 9:7).
També tingues en compte que Jehovà va incloure la paraula «si us plau» quan va fer la petició a Abraham. Un erudit bíblic va afirmar que l’ús de Déu d’aquesta paraula indica que «era conscient del gran sacrifici que implicava el que estava demanant». Com podem imaginar, aquesta petició va entristir profundament Abraham. Ara bé, difícilment podem arribar a entendre l’intens dolor que Jehovà devia sentir quan va veure patir i morir el seu Fill estimat. Sens dubte, aquest va ser el patiment més gran que Jehovà va experimentar o que mai experimentarà.
És possible que no acabem de comprendre el que Jehovà va demanar a Abraham, però farem bé de recordar que finalment no va permetre que aquell fidel patriarca portés endavant el sacrifici. Déu va estalviar a Abraham la mort del seu fill, la pitjor pèrdua que un pare pot arribar a patir. Tot i que va protegir Isaac de la mort, Jehovà «no va impedir que el seu Fill sofrís, sinó que el va entregar per tots nosaltres» (Romans 8:32). Per què Jehovà no es va evitar el tràngol de patir aquesta experiència tan terrible? Perquè així «podem obtenir la vida» (1 Joan 4:9). Quin meravellós recordatori del gran amor que Déu ens té! Oi que això ens motiva a correspondre’l amb el nostre amor?
(Gènesi 22:9-12) I arribaren al lloc on Déu li havia dit, i allà Abraham edificà l’altar, i arranjà la llenya, i va lligar el seu fill Isaac i el posà damunt l’altar, sobre la llenya. 10 I Abraham estengué la mà i agafà el ganivet per degollar el seu fill. 11 I l’àngel de Jahveh el cridà des dels cels, i digué: Abraham, Abraham! I digué: Aquí em tens. 12 I ell digué: No estenguis la teva mà contra el noi, no li facis res, perquè ara sé que tems Déu, perquè no m’has negat el teu fill, el teu únic.
(Gènesi 22:15-18) I l’àngel de Jahveh cridà per segona vegada Abraham des dels cels, 16 i digué: He jurat per mi mateix —declaració de Jahveh—, perquè has fet això i no m’has negat el teu fill, el teu únic, 17 que en veritat beneint et beneiré, i multiplicant multiplicaré la teva llavor, com els estels dels cels i com la sorra de la vora del mar, i la teva llavor posseirà la porta dels seus enemics. 18 I en la teva llavor seran beneïdes totes les nacions de la terra, perquè has obeït la meva veu.
Obeeix Déu i beneficia’t de les seves promeses
6 Jehovà també ha fet servir els juraments a favor de la humanitat a l’usar expressions com: «Ho juro per ma vida, oracle del Senyor Jahvè» (Ez. 17:16). A la Bíblia trobem més de quaranta ocasions diferents en què Jehovà va fer juraments en ferm. Possiblement, l’exemple més conegut és el que té a veure amb Abraham. Durant molts anys, Jehovà li va anar fent diverses promeses que, combinades entre sí, mostraven que la Descendència vindria de la seva línia a través d’Isaac (Gèn. 12:1-3, 7; 13:14-17; 15:5, 18; 21:12). En una ocasió, Jehovà va posar a prova a Abraham i li va ordenar que li oferís el seu fill estimat. El patriarca va obeir de seguida i va estar a punt de sacrificar el seu fill. Però un àngel el va aturar. Llavors, Déu li va fer aquest jurament: «Juro per mi mateix [...] que, perquè has fet això i no m’has refusat el teu fill únic, t’ompliré de benediccions i multiplicaré la teva posteritat [descendència, NM] com les estrelles del cel i com la sorra de la vora del mar, i la teva posteritat conquerirà la porta dels seus enemics. Per la teva posteritat es beneiran tots els pobles de la terra, perquè has obeït la meva paraula» (Gèn. 22:1-3, 9-12, 15-18).
Descobreix perles espirituals
(Gènesi 22:5) I Abraham digué als seus mossos: Resteu aquí amb l’ase, i jo i el noi anirem fins allà, i adorarem, i tornarem cap a vosaltres.
Jehovà el va considerar el seu amic
13 Abans de deixar enrere els servents que havien anat amb ells, Abraham els va dir: «Resteu aquí amb l’ase, i jo i el noi anirem fins allà, i adorarem, i tornarem cap a vosaltres» (Gèn. 22:5). Per què els va dir que Isaac tornaria, si l’havia de sacrificar? Que potser els estava mentint? És clar que no! La Bíblia ens ajuda a entendre en què estava pensant aquest home fidel (llegeix Hebreus 11:19). Abraham els va dir allò «considerant que Déu és poderós fins i tot per ressuscitar-lo [a Isaac] d’entre els morts». Per tant, és evident que creia en la resurrecció. De fet, ja havia vist com Jehovà havia fet que ell i Sara poguessin tenir un fill tot i ser molt vells (Heb. 11:11, 12, 18). Abraham estava convençut que per a Jehovà no hi ha res impossible i que, sense importar què passés aquell dia, el seu fill tornaria a viure perquè es poguessin complir totes les promeses que Jehovà li havia fet. No ens estranya gens que la Bíblia digui que Abraham és el «pare de tots els creients».
(Gènesi 22:12) I ell digué: No estenguis la teva mà contra el noi, no li facis res, perquè ara sé que tems Déu, perquè no m’has negat el teu fill, el teu únic.
Preguntes dels lectors
Quart, Jehovà no sempre utilitza la seva capacitat de veure el futur. Si Déu decidís amb antelació per quines proves passarem, significaria que ell coneix tots els detalls del nostre futur. Però aquest punt de vista no està basat en la Bíblia. Déu té la capacitat de saber el futur (Is. 46:10). Ara bé, la Bíblia indica que no sempre decideix utilitzar aquesta capacitat (Gèn. 18:20, 21; 22:12). Per tant, tot i que Jehovà pot saber què passarà en el futur, també permet que prenguem les nostres decisions. No creus que això és el que s’esperaria d’un Déu just i amorós que vol que siguem lliures? (Deut. 32:4; 2 Cor. 3:17.)
Lectura de la Bíblia
(Gènesi 22:1-18) I s’esdevingué, després d’aquestes coses, que Déu provà Abraham, i li digué: Abraham! I respongué: Aquí em tens. 2 I li digué: Pren ara el teu fill, el teu únic, que tu estimes, Isaac, i vés-te’n a la terra de Morià, i ofereix-lo allà en holocaust dalt d’una de les muntanyes que et diré. 3 I Abraham es llevà de matí, i albardà el seu ase, i prengué amb ell dos dels seus mossos i el seu fill Isaac, i va estellar la llenya de l’holocaust, i s’aixecà i es dirigí cap al lloc que Déu li havia dit. 4 Al tercer dia, Abraham alçà els seus ulls, i veié el lloc des de lluny. 5 I Abraham digué als seus mossos: Resteu aquí amb l’ase, i jo i el noi anirem fins allà, i adorarem, i tornarem cap a vosaltres. 6 I Abraham prengué la llenya de l’holocaust i la posà damunt del seu fill Isaac, i ell prengué a la mà el foc i el ganivet, i se n’anaren tots dos junts. 7 I Isaac parlà al seu pare Abraham, i digué: Pare meu! I respongué: Aquí em tens, fill meu. I digué: Heus aquí el foc i la llenya, però on és l’anyell per a l’holocaust? 8 I Abraham digué: Déu es proveirà l’anyell per a l’holocaust, fill meu. I continuaren caminant tots dos junts. 9 I arribaren al lloc on Déu li havia dit, i allà Abraham edificà l’altar, i arranjà la llenya, i va lligar el seu fill Isaac i el posà damunt l’altar, sobre la llenya. 10 I Abraham estengué la mà i agafà el ganivet per degollar el seu fill. 11 I l’àngel de Jahveh el cridà des dels cels, i digué: Abraham, Abraham! I digué: Aquí em tens. 12 I ell digué: No estenguis la teva mà contra el noi, no li facis res, perquè ara sé que tems Déu, perquè no m’has negat el teu fill, el teu únic. 13 I Abraham alçà els seus ulls i mirà, i heus aquí, darrere hi havia un moltó agafat per les banyes en un matoll. I Abraham hi anà, prengué el moltó i l’oferí en holocaust en lloc del seu fill. 14 I Abraham anomenà el nom d’aquell lloc: Jahveh-Jireh. Per això avui es diu: A la muntanya, Jahveh proveeix. 15 I l’àngel de Jahveh cridà per segona vegada Abraham des dels cels, 16 i digué: He jurat per mi mateix —declaració de Jahveh—, perquè has fet això i no m’has negat el teu fill, el teu únic, 17 que en veritat beneint et beneiré, i multiplicant multiplicaré la teva llavor, com els estels dels cels i com la sorra de la vora del mar, i la teva llavor posseirà la porta dels seus enemics. 18 I en la teva llavor seran beneïdes totes les nacions de la terra, perquè has obeït la meva veu.
9-15 DE MARÇ
TRESORS DE LA BÍBLIA | GÈNESI 24
«Una dona per a Isaac»
(Gènesi 24:42-44) I avui he arribat a la font, i he dit: Jahveh, Déu del meu senyor Abraham, si et plau de fer prosperar el camí per on vaig, 43 aquí em tens dret vora la font de les aigües; i que s’esdevingui que la verge que surti a pouar i a qui diré: Dóna’m de beure, si us plau, una mica d’aigua de la teva gerra, 44 i ella em digui: Beu tu, i també pouaré per als teus camells, que sigui aquesta la dona que Jahveh ha destinat per al fill del meu senyor.
(Gènesi 24:2-4) I Abraham digué al seu servent, el més vell de casa seva, l’administrador de tot el que tenia: Si us plau, posa la teva mà sota la meva cuixa, 3 i et faré jurar per Jahveh, el Déu dels cels i el Déu de la terra, que no prendràs per al meu fill cap dona d’entre les filles dels cananeus enmig dels quals jo habito; 4 sinó que aniràs a la meva terra i a la meva parentela, i prendràs una dona per al meu fill Isaac.
«Hi aniré»
Abraham va fer jurar a Elièzer que no escolliria una dona per a Isaac d’entre les dones de Canaan. Per què? Doncs perquè els cananeus no respectaven ni adoraven Jehovà Déu. Abraham sabia que Jehovà castigaria al temps degut aquelles persones per la seva maldat. Per tant no volia que el seu fill Isaac tingués cap lligam amb aquelles persones i les seves pràctiques immorals. A més, també sabia que el seu fill tindria un paper molt important en el compliment de les promeses de Déu (Gènesi 15:16; 17:19; 24:2-4).
(Gènesi 24:11-15) I féu agenollar els camells fora la ciutat vora un pou d’aigua, al capvespre, a l’hora que surten les pouadores. 12 I va dir: Jahveh, Déu del meu senyor Abraham, fes que trobi, et prego, la noia davant meu, i mostra la teva gràcia envers el meu senyor Abraham. 13 Heus aquí, jo m’estic dret vora el pou d’aigua, i les filles de la gent de la ciutat surten a pouar aigua; 14 i que s’esdevingui que la noia a qui diré: Si us plau, inclina la teva gerra i beuré; i ella digui: Beu, i també abeuraré els teus camells, que sigui aquesta la que has destinat per al teu servent Isaac, i en això coneixeré que has mostrat gràcia envers el meu senyor. 15 I s’esdevingué quan encara no havia acabat de parlar que, heus aquí, Rebeca, filla nascuda a Betuel, fill de Milcà, la muller de Nacor, germà d’Abraham, sortia amb la gerra a l’espatlla.
«Hi aniré»
Tot seguit Elièzer va explicar als seus amfitrions que va orar a Jehovà Déu quan va arribar al pou que hi havia a prop d’Haran. Li va pregar que escollís la dona que s’havia de casar amb Isaac. Com ho va fer? Elièzer li va suplicar a Déu que la noia que Ell volia que es casés amb Isaac vingués al pou. Quan li demanés una mica d’aigua, ella s’oferiria a donar-li aigua tant a ell com als seus camells (Gènesi 24:12-14). I qui va arribar i va fer exactament això? Rebeca! Imagina’t com es devia sentir si va escoltar per casualitat aquella conversa!
(Gènesi 24:58) I cridaren Rebeca i li digueren: Vols anar amb aquest home? I ella va dir: Hi aniré.
(Gènesi 24:67) I Isaac la va fer entrar a la tenda de Sara, la seva mare, i prengué Rebeca i fou la seva muller i la va estimar. I Isaac es consolà després de la mort de la seva mare.
wp16.3 p. 14 § 6, 7
«Hi aniré»
Elièzer ja havia plantejat això a Abraham unes setmanes abans: «Potser la dona no voldrà venir darrere meu». Aleshores, Abraham li va respondre: «Llavors esdevindràs lliure del meu jurament» (Gènesi 24:39, 41). A casa de Betuel també es va tenir en compte l’opinió de Rebeca. Elièzer estava tan content per l’èxit que havia tingut el seu encàrrec que l’endemà al matí va preguntar si ja podia tornar a Canaan amb Rebeca. En canvi, la família volia que ella es quedés almenys deu dies més. Finalment, van solucionar l’assumpte d’aquesta manera: «Cridarem la noia, i li demanarem la seva opinió» (Gènesi 24:57).
Rebeca es trobava en un moment molt decisiu que determinaria el rumb de la seva vida. Què diria? S’aprofitaria de la compassió del seu pare i del seu germà i els hi demanaria de no marxar a un lloc desconegut? O veuria com un privilegi formar part d’aquests esdeveniments que Jehovà estava guiant? Amb la seva resposta va revelar com se sentia per aquest canvi tan sobtat i potser desconcertant a la seva vida. Senzillament va dir: «Hi aniré» (Gènesi 24:58).
Descobreix perles espirituals
(Gènesi 24:19, 20) I en acabat de donar-li de beure, digué: També pouaré per als teus camells fins que acabin de beure. 20 I s’afanyà, i buidà la seva gerra a l’abeurador, i va córrer novament cap al pou a pouar, i pouà per a tots els seus camells.
«Hi aniré»
Un vespre, després d’haver omplert la gerra, un ancià es va apropar a ella corrent i li va dir: «Deixa’m beure, si us plau, una mica d’aigua de la teva gerra». Quina petició tan modesta i educada! Rebeca es va adonar que l’home havia viatjat des de lluny, així és que va baixar la gerra de l’espatlla i el va deixar beure no només un glopet i prou, sinó fins que va calmar la seva set. Es va fixar que a la vora tenia deu camells ajaguts i que encara ningú havia posat aigua a l’abeurador. Ella veia com l’observava atentament amb molta tendresa i volia ser tan generosa com fos possible. Per tant li va dir: «També pouaré per als teus camells fins que acabin de beure» (Gènesi 24:17-19).
Fixa’t que Rebeca no va oferir donar només una mica d’aigua als camells, sinó fins que en tinguessin prou. Si un camell té molta set, pot arribar a beure fins a cent litres! Si aquest hagués estat el cas, Rebeca hauria hagut de treballar molt durant hores. Però, pel que sembla, els camells no tenien tanta set. Ara bé, això Rebeca no ho sabia quan va oferir la seva ajuda. Estava disposada a treballar de valent i desitjava ser hospitalària amb aquest estranger d’edat avançada. Ell va acceptar l’oferiment i la va estar mirant atentament mentre ella corria amunt i avall, omplint i buidant la gerra a l’abeurador una vegada i una altra (Gènesi 24:20, 21).
wp16.3 p. 13, nota.
«Hi aniré»
Això va passar al vespre. El relat no diu que Rebeca estigués al pou durant hores, ni insinua que la família estigués adormida quan va tornar a casa o que algú anés a buscar-la perquè estava tardant massa.
(Gènesi 24:65) i digué al servent: Qui és aquest home que ve pel camp a rebre’ns? I el servent digué: És el meu senyor. I ella prengué el vel i es va cobrir.
«Hi aniré»
Finalment va arribar el dia que descrivíem al principi. La caravana estava travessant el Nègueb i el sol s’estava ponent quan Rebeca va veure un home caminant pels camps. Se’l veia que estava pensant i meditant. El relat explica que Rebeca «baixà del camell» —potser sense esperar que s’agenollés—, «i digué al servent: Qui és aquest home que ve pel camp a rebre’ns?». Quan es va assabentar que era Isaac, es va cobrir el cap amb el vel (Gènesi 24:62-65). Per què? Es tractava d’un senyal de respecte pel seu futur marit. Alguns potser pensen que aquesta classe de submissió està passada de moda. Però tant els homes com les dones hem d’aprendre de la humilitat de Rebeca perquè tots necessitem continuar cultivant aquesta qualitat.
Lectura de la Bíblia
(Gènesi 24:1-21) I Abraham era vell, avançat en dies, i Jahveh havia beneït Abraham en tot. 2 I Abraham digué al seu servent, el més vell de casa seva, l’administrador de tot el que tenia: Si us plau, posa la teva mà sota la meva cuixa, 3 i et faré jurar per Jahveh, el Déu dels cels i el Déu de la terra, que no prendràs per al meu fill cap dona d’entre les filles dels cananeus enmig dels quals jo habito; 4 sinó que aniràs a la meva terra i a la meva parentela, i prendràs una dona per al meu fill Isaac. 5 I el servent li digué: Potser la dona no voldrà venir darrere meu vers aquesta terra. ¿Cal que faci tornar el teu fill a la terra d’on tu vas sortir? 6 I Abraham li digué: Guarda’t de fer-hi tornar el meu fill. 7 Jahveh, el Déu dels cels, que em prengué de la casa del meu pare i de la terra de la meva parentela, em va parlar i em va jurar, dient: A la teva llavor donaré aquesta terra. Ell enviarà el seu àngel davant teu, i prendràs d’allà una dona per al meu fill. 8 I si la dona no volgués venir darrere teu, esdevindràs lliure d’aquest jurament que em fas. Però no facis tornar allà el meu fill. 9 I el servent posà la mà sota la cuixa d’Abraham, el seu senyor, i li va fer un jurament concernent aquest assumpte. 10 I el servent agafà deu camells dels camells del seu senyor i se n’anà. I tots els béns del seu senyor eren a la seva mà. I s’alçà, i se’n va anar vers Aram-Naharaim, vers la ciutat de Nacor. 11 I féu agenollar els camells fora la ciutat vora un pou d’aigua, al capvespre, a l’hora que surten les pouadores. 12 I va dir: Jahveh, Déu del meu senyor Abraham, fes que trobi, et prego, la noia davant meu, i mostra la teva gràcia envers el meu senyor Abraham. 13 Heus aquí, jo m’estic dret vora el pou d’aigua, i les filles de la gent de la ciutat surten a pouar aigua; 14 i que s’esdevingui que la noia a qui diré: Si us plau, inclina la teva gerra i beuré; i ella digui: Beu, i també abeuraré els teus camells, que sigui aquesta la que has destinat per al teu servent Isaac, i en això coneixeré que has mostrat gràcia envers el meu senyor. 15 I s’esdevingué quan encara no havia acabat de parlar que, heus aquí, Rebeca, filla nascuda a Betuel, fill de Milcà, la muller de Nacor, germà d’Abraham, sortia amb la gerra a l’espatlla. 16 I ella era una noia molt bonica de veure, verge, i cap home no l’havia coneguda. I baixà a la font, i omplí la seva gerra i va pujar. 17 I el servent va córrer a trobar-la, i digué: Deixa’m beure, si us plau, una mica d’aigua de la teva gerra. 18 I ella digué: Beu, senyor meu. I s’afanyà, i abaixà la seva gerra sobre la mà, i li donà de beure. 19 I en acabat de donar-li de beure, digué: També pouaré per als teus camells fins que acabin de beure. 20 I s’afanyà, i buidà la seva gerra a l’abeurador, i va córrer novament cap al pou a pouar, i pouà per a tots els seus camells. 21 I l’home la mirava fixament en silenci per saber si Jahveh havia prosperat o no el seu viatge.
16-22 DE MARÇ
TRESORS DE LA BÍBLIA | GÈNESI 25, 26
«Esaú ven els seus drets de primogènit»
(Gènesi 25:27-34) I els nois van créixer. I Esaú era un caçador expert, un home del camp, i Jacob era un home tranquil que vivia en tendes. 28 I Isaac estimava Esaú, perquè li agradava la caça; i Rebeca estimava Jacob. 29 I Jacob va coure un guisat, i Esaú tornava del camp, i estava esgotat. 30 I Esaú digué a Jacob: Deixa’m menjar això tan vermell, si us plau, perquè estic esgotat. Per això el seu nom s’anomenà Edom. 31 I Jacob digué: Ven-me avui el teu dret de primogenitura. 32 I Esaú digué: Mira, jo m’estic morint, de què em serveix la primogenitura? 33 I Jacob digué: Jura-m’ho avui mateix. I li jurà, i vengué el dret de primogenitura a Jacob. 34 I Jacob donà a Esaú pa i guisat de llenties. I menjà i begué, i s’aixecà i se n’anà. I Esaú menyspreà el dret de primogenitura.
(Gènesi 26:34, 35) I quan Esaú tenia quaranta anys prengué per muller Jehudit, filla de Beerí l’hittita, i Basmat, filla d’Elon l’hittita, 35 i elles foren amargor d’esperit per a Isaac i Rebeca.
(Gènesi 25:27, 28) I els nois van créixer. I Esaú era un caçador expert, un home del camp, i Jacob era un home tranquil que vivia en tendes. 28 I Isaac estimava Esaú, perquè li agradava la caça; i Rebeca estimava Jacob.
it-2 p. 8 § 1
Jacob
Esaú, el fill preferit del seu pare, era un caçador indòmit, impacient i nòmada. Per contra, a Jacob se’l descriu com «un home tranquil [o íntegre; en hebreu tam] que vivia en tendes», que portava una vida pacífica com a pastor i en qui es podien confiar els assumptes domèstics. La seva mare l’estimava especialment (Gn 25:27, 28). La paraula hebrea tam s’utilitza en altres parts de la Bíblia per descriure aquells que tenien l’aprovació de Déu. Per exemple, tot i que «els homes sanguinaris odien l’home íntegre», Jehovà ens assegura que «la fi d’aquest home [l’íntegre] és la pau» (Pr 29:10; Sl 37:37). El fidel Job va demostrar ser «un home íntegre [en hebreu tam] i recte» (Jb 1:1, 8; 2:3).
(Gènesi 25:29, 30) I Jacob va coure un guisat, i Esaú tornava del camp, i estava esgotat. 30 I Esaú digué a Jacob: Deixa’m menjar això tan vermell, si us plau, perquè estic esgotat. Per això el seu nom s’anomenà Edom.
(Gènesi 25:31-34) I Jacob digué: Ven-me avui el teu dret de primogenitura. 32 I Esaú digué: Mira, jo m’estic morint, de què em serveix la primogenitura? 33 I Jacob digué: Jura-m’ho avui mateix. I li jurà, i vengué el dret de primogenitura a Jacob. 34 I Jacob donà a Esaú pa i guisat de llenties. I menjà i begué, i s’aixecà i se n’anà. I Esaú menyspreà el dret de primogenitura.
Demostres que ets agraït?
11 Desgraciadament, alguns personatges bíblics no van ser agraïts. Per exemple, tot i que Esaú va créixer en una família que estimava i respectava Jehovà, no valorava «les coses sagrades» (llegeix Hebreus 12:16). Com es va fer evident la seva mala actitud? Esaú es va precipitar i va vendre el seu dret de primogenitura al seu germà petit, Jacob, per un simple plat de llenties (Gèn. 25:30-34). Després es va penedir moltíssim de la seva decisió, però no tenia dret a queixar-se, ja que no havia valorat el que tenia.
it-2 p. 717 § 1
Primogènit
Des de temps antics, el primogènit gaudia d’una posició honorable dins la família, i era el successor en portar la davantera. Heretava una porció doble de les propietats del pare (Dt 21:17). En un dinar, Josep va fer seure Rubèn segons li corresponia com a primogènit (Gn 43:33). Però la Bíblia no sempre dona honor al primogènit segons l’ordre de naixement, sinó que sovint dona el primer lloc al fill més prominent o fidel (Gn 6:10; 1Cr 1:28; compara-ho amb Gn 11:26, 32; 12:4; consulta it-S HERENCIA; PRIMOGENITURA).
Descobreix perles espirituals
(Gènesi 25:31-34) I Jacob digué: Ven-me avui el teu dret de primogenitura. 32 I Esaú digué: Mira, jo m’estic morint, de què em serveix la primogenitura? 33 I Jacob digué: Jura-m’ho avui mateix. I li jurà, i vengué el dret de primogenitura a Jacob. 34 I Jacob donà a Esaú pa i guisat de llenties. I menjà i begué, i s’aixecà i se n’anà. I Esaú menyspreà el dret de primogenitura.
(Hebreus 12:16) Vigileu que entre vosaltres no hi hagi ningú que cometi immoralitat sexual ni ningú que no valori les coses sagrades, com Esaú, que va regalar el seu dret de primogenitura a canvi d’un plat de menjar.
Preguntes dels lectors
Tornem ara a parlar d’Hebreus 12:16, que diu: «Vigileu que entre vosaltres no hi hagi ningú que cometi immoralitat sexual ni ningú que no valori les coses sagrades, com Esaú, que va regalar el seu dret de primogenitura a canvi d’un plat de menjar». Què volia destacar l’apòstol Pau?
Ell no estava parlant del llinatge del Messies. Just abans, havia animat els cristians a fer «rectes els camins per on [passaven els seus] peus» per tal de no deixar «de rebre la bondat immerescuda de Déu», cosa que podria passar si cometien immoralitat sexual (Heb. 12:12-16). Si ho feien, s’assemblarien a Esaú, qui no va valorar «les coses sagrades» i va caure en els desitjos carnals.
Esaú va viure en una època patriarcal, i pot ser que de vegades hagués tingut el privilegi d’oferir sacrificis (Gèn. 8:20, 21; 12:7, 8; Job 1:4, 5). També podria haver desitjat evitar el patiment que tindria la descendència d’Abraham (Gèn. 15:13). Però Esaú, portat per la seva manera de pensar carnal, va renunciar als seus privilegis per un plat d’estofat. A més, va demostrar que no valorava les coses espirituals quan es va casar amb dues dones paganes i va entristir molt els seus pares (Gèn. 26:34, 35). En canvi, Jacob tenia clar que es volia casar amb una dona que servís fidelment Jehovà, i així ho va fer (Gèn. 28:6, 7; 29:10-12, 18).
(Gènesi 26:7) I els homes d’aquell lloc li preguntaren sobre la seva muller, i va dir: És la meva germana —perquè tenia por de dir: És la meva dona—, no sigui que els homes d’aquest lloc em matin per causa de Rebeca, perquè és bonica de veure.
it-2 p. 368 § 6
Mentida
Tot i que la Bíblia condemna la mentida que es fa amb malícia, això no implica que una persona està obligada a donar informació verídica a persones que no tenen el dret de saber-la. Jesucrist va aconsellar: «No doneu les coses santes als gossos ni llanceu les vostres perles als porcs, perquè no les trepitgin i es girin contra vosaltres i us ataquin» (Mt 7:6). Per aquesta raó, en certes ocasions Jesús es va abstenir de donar tota la informació o de respondre directament a certes preguntes que podrien causar problemes de manera innecessària (Mt 15:1-6; 21:23-27; Jn 7:3-10). Sota aquest mateix criteri van actuar Abraham, Isaac, Rahab i Eliseu donant informació errònia o ometent part dels fets a aquells que no adoraven Jehovà (Gn 12:10-19; cap. 20; 26:1-10; Js 2:1-6; Jm 2:25; 2Re 6:11-23).
Lectura de la Bíblia
(Gènesi 26:1-18) I hi hagué una fam en aquella terra, a més de la primera fam que hi havia hagut en els dies d’Abraham, i Isaac se n’anà a Abimèlec, rei dels filisteus, a Guerar. 2 I Jahveh se li va aparèixer, i digué: No baixis a Egipte, habita a la terra que et diré; 3 sojorna en aquesta terra, i jo seré amb tu i et beneiré. Perquè a tu i a la teva llavor donaré totes aquestes terres, i compliré el jurament que vaig jurar a Abraham, el teu pare. 4 I multiplicaré la teva llavor com els estels dels cels, i donaré a la teva llavor totes aquestes terres, i en la teva llavor seran beneïdes totes les nacions de la terra. 5 Perquè Abraham va obeir la meva veu i va guardar el meu precepte, els meus manaments, els meus estatuts i les meves lleis. 6 I Isaac s’establí a Guerar. 7 I els homes d’aquell lloc li preguntaren sobre la seva muller, i va dir: És la meva germana —perquè tenia por de dir: És la meva dona—, no sigui que els homes d’aquest lloc em matin per causa de Rebeca, perquè és bonica de veure. 8 I s’esdevingué que, quan ja feia dies que era allà, Abimèlec, rei dels filisteus, mirà per la finestra i, heus aquí, va veure que Isaac jugava amb la seva muller Rebeca. 9 I Abimèlec cridà Isaac, i digué: Heus aquí, certament ella és la teva dona! ¿Com és que has dit: És la meva germana? I Isaac li digué: Perquè em deia: No sigui que em matin per causa d’ella. 10 I Abimèlec digué: Què és això que ens has fet? Per poc algú del poble s’ajeu amb la teva muller, i ens hauries carregat una culpa al damunt. 11 I Abimèlec va manar a tot el poble, dient: Qui toqui aquest home o la seva muller certament morirà. 12 I Isaac sembrà en aquella terra, i aquell any obtingué el cent per u, i Jahveh el beneí. 13 I l’home es va engrandir, i s’anà enriquint més i més, fins a esdevenir molt gran. 14 I tenia ramats de bestiar menut i gros i molts servents. I els filisteus l’envejaven. 15 I els filisteus cegaren i ompliren amb terra tots els pous que havien cavat els servents del seu pare, en els dies del seu pare Abraham. 16 I Abimèlec digué a Isaac: Vés-te’n lluny de nosaltres, perquè t’has fet molt més poderós que nosaltres. 17 I Isaac se’n va anar d’allà, i acampà a la vall de Guerar i s’hi va establir. 18 I Isaac tornà a cavar els pous d’aigua que havien cavat en els dies del seu pare Abraham, perquè els filisteus els havien cegat després de la mort d’Abraham, i els anomenà amb els mateixos noms que els havia anomenat el seu pare.
23-29 DE MARÇ
TRESORS DE LA BÍBLIA | GÈNESI 27, 28
«Jacob obté la benedicció que li correspon»
(Gènesi 27:28) Que Déu et doni de la rosada dels cels, i de les ufanors de la terra, i abundància de gra i de most.
(Deuteronomi 26:15) Mira des de la teva santa habitació, des del cel, i beneeix el teu poble Israel i la terra que ens vas donar, segons vas jurar als nostres pares, terra que regalima llet i mel.
(Gènesi 27:29) Que els pobles et serveixin i les nacions es prosternin davant teu. Sigues amo sobre els teus germans, i que es prosternin davant teu els fills de la teva mare. Maleïts els qui et maleeixin, i beneïts els qui et beneeixin!
(Gènesi 25:23) I Jahveh li va dir: Hi ha dues nacions en el teu ventre, i dos pobles es dividiran des de les teves entranyes. I un poble serà més fort que l’altre poble, i el gran servirà el petit.
(2 Samuel 8:14) I posà guarnicions a Edom, per tot Edom posà guarnicions, i tots els d’Edom esdevingueren servents de David. I Jahveh protegia David per tot arreu on anava.
(Ezequiel 25:12-14) Així diu el Senyor Jahveh: Per tal com Edom ha pres venjança contra la casa de Judà, i s’han fet del tot culpables, i ells mateixos han pres venjança contra ells. 13 Per això, així diu el Senyor Jahveh: Estendré, doncs, la meva mà contra Edom, i tallaré d’ella homes i bèsties, i la convertiré en una ruïna, des de Teman fins a Dedan cauran a espasa. 14 I executaré la meva venjança sobre Edom per mitjà del meu poble Israel, i faran a Edom segons la meva ira, i segons el meu furor, i coneixeran la meva venjança –afirmació del Senyor Jahveh.
(Gènesi 27:6-10) I Rebeca parlà al seu fill Jacob, dient: Mira, he escoltat el teu pare que parlava al teu germà Esaú, dient: 7 Porta’m caça i fes-me un menjar saborós, menjaré i et beneiré davant de Jahveh abans de la meva mort. 8 Ara doncs, fill meu, obeeix la meva veu en allò que et mano. 9 Vés, si us plau, al ramat i agafa-me’n dos bons cabridets de les cabres, i jo en faré un menjar saborós per al teu pare, tal com li agrada. 10 I ho portaràs al teu pare perquè en mengi, a fi que et beneeixi abans de la seva mort.
w04 15/4 p. 11 § 4, 5
Rebeca, una dona que pren acció i respecta Déu
La Bíblia no diu si Isaac sabia que Esaú hauria de servir Jacob. En qualsevol cas, tant Rebeca com el propi Jacob sabien que la benedicció seria per a ell. Per això, Rebeca pren acció a l’escoltar que Isaac, el seu marit, vol beneir a Esaú quan aquest li porta al seu pare un plat amb carn de caça. Ella no havia perdut la determinació ni el zel que la caracteritzaven de jove. Llavors, va dir a Jacob que li portés dos cabrits per preparar un dels plats preferits del seu marit. Jacob s’havia de fer passar per Esaú i així obtenir la benedicció, però s’hi va oposar perquè si el seu pare s’assabentava d’aquella estratagema, el podia maleiria. Rebeca va insistir dient-li que caigués sobre ella la seva maledicció. Aleshores, va preparar el plat, va disfressar Jacob i el va enviar davant el seu marit (Gènesi 27:1-17).
No s’explica per què Rebeca va actuar d’aquesta manera. Molts condemnen el que va fer, però la Bíblia no ho fa, ni tampoc ho va fer Isaac quan va descobrir que havia beneït Jacob. Al contrari, Isaac el va beneir encara més (Gènesi 27:29; 28:3, 4). Rebeca coneixia el que Jehovà havia predit sobre els seus fills, per això es va assegurar que Jacob obtingués la benedicció que li pertanyia. Tot això estava en harmonia amb la voluntat de Jehovà (Romans 9:6-13).
(Gènesi 27:18, 19) I ell anà al seu pare i digué: Pare meu. I digué: Aquí em tens. Qui ets tu, fill meu? 19 I Jacob digué al seu pare: Sóc Esaú, el teu primogènit. He fet tal com m’has dit. Alça’t, doncs, si us plau, seu i menja de la meva caça, a fi que la teva ànima em beneeixi.
w07 1/10 p. 31 § 2, 3
Preguntes dels lectors
La Bíblia no dona tots els detalls de per què Rebeca i Jacob van actuar com ho van fer, però sí que diu que aquesta situació va sorgir de cop i volta. Fixem-nos que la Paraula de Déu tampoc justifica ni condemna les accions de Rebeca i Jacob, ni estableix un precedent per mentir o enganyar. Ara bé, la Bíblia sí que dona informació sobre aquesta situació.
En primer lloc, el relat deixa clar que Jacob tenia el dret de rebre la benedicció del seu pare, en canvi, Esaú no. Temps abans, Jacob havia comprat legalment el dret de primogènit al seu germà bessó, que no va valorar aquest dret venent-lo per un plat que satisfés la seva fam. «Esaú menyspreà el dret de primogenitura.» (Gènesi 25:29-34.) Per això, quan Jacob es va apropar al seu pare estava buscant la benedicció que li pertanyia.
(Gènesi 27:27-29) I ell s’atansà i el besà. I olorà l’olor dels seus vestits, i el beneí, dient: Mira, l’olor del meu fill és com l’olor d’un camp que Jahveh ha beneït. 28 Que Déu et doni de la rosada dels cels, i de les ufanors de la terra, i abundància de gra i de most. 29 Que els pobles et serveixin i les nacions es prosternin davant teu. Sigues amo sobre els teus germans, i que es prosternin davant teu els fills de la teva mare. Maleïts els qui et maleeixin, i beneïts els qui et beneeixin!
it-1 p. 311 § 2
Benedicció
En una societat patriarcal, el pare solia beneir els seus fills poc abans de morir. Aquest era un assumpte de molta importància i de gran valor. És per això, que Isaac va beneir Jacob pensant que era el seu fill primogènit, Esaú. Com que Isaac era cec i vell, va beneir Jacob amb favor i prosperitat per sobre del seu germà Esaú. Segurament, també va demanar a Jehovà que portés a terme aquesta benedicció (Gn 27:1-4, 23-29; 28:1, 6; He 11:20; 12:16, 17). Més tard, sabent a qui beneïa, Isaac va confirmar i augmentar la seva benedicció (Gn 28:1-4). Abans de morir, Jacob va beneir el primer fill dels dos fills de Josep i, posteriorment, els seus propis fills (Gn 48:9, 20; 49:1-28; He 11:21). De la mateixa manera, Moisès va beneir a tota la nació d’Israel abans de morir (Dt 33:1). En tots aquests casos, els fets demostren que van parlar profèticament. En algunes ocasions, quan es pronunciaven aquestes benediccions, la mà del que beneïa es col·locava damunt el cap de la persona que rebia la benedicció (Gn 48:13, 14).
Descobreix perles espirituals
(Gènesi 27:46-28:2) I Rebeca digué a Isaac: Estic avorrida de la meva vida per culpa de les filles d’Het. Si Jacob pren muller de les filles d’Het, com aquestes, de les filles de la terra, què m’importa de viure?
28 I Isaac cridà Jacob i el beneí, i li manà i li digué: No prenguis muller de les filles de Canaan. 2 Alça’t, vés a Padan-Aram, a casa de Betuel, el pare de la teva mare, i pren-te d’allà una muller de les filles de Laban, germà de la teva mare.
w06 15/4 p. 6 § 3, 4
Claus per comunicar-se dins el matrimoni
Havien après Isaac i Rebeca a comunicar-se? Després que el seu fill Esaú es casés amb dues filles d’Het, va sorgir un greu problema familiar. Rebeca va dir a Isaac: «Estic avorrida de la meva vida per culpa de les filles d’Het. Si Jacob [el seu fill petit] pren muller de les filles d’Het [...], què m’importa de viure?» (Gènesi 26:34; 27:46). Sens dubte va expressar clarament el que li preocupava.
Isaac va dir a Jacob, el germà bessó d’Esaú, que no es casés amb cap de les filles de Canaan (Gènesi 28:1, 2). Rebeca va expressar el seu punt de vista. Aquest matrimoni va ser capaç de comunicar-se amb èxit tot i tractar-se d’un tema familiar delicat, i així ens va deixar un bon exemple per als nostres dies. I si un matrimoni no es posa d’acord? Què pot fer?
(Gènesi 28:12, 13) I somnià, i heus aquí, una escala posada sobre la terra, i el capdamunt de la qual tocava als cels, i, heus aquí, uns àngels de Déu pujaven i baixaven. 13 I heus aquí, Jahveh era dret al capdamunt, i digué: Jo sóc Jahveh, el Déu d’Abraham, el teu pare, i el Déu d’Isaac. La terra on estàs ajagut, te la donaré a tu i a la teva llavor;
w04 15/1 p. 28 § 6
Punts destacats del llibre de Gènesi (part 1)
28:12, 13. Què significava el somni de Jacob en què apareix «una escala»? Aquesta «escala», que s’assemblava a un tram ascendent fet de pedres, indicava que hi ha comunicació entre el cel i la terra. El fet que els àngels de Déu pugessin i baixessin mostrava que juguen un paper important entre Jehovà i els humans que tenen la seva aprovació (Joan 1:51).
Lectura de la Bíblia
(Gènesi 27:1-23) I s’esdevingué quan Isaac s’havia fet vell, i els ulls se li havien enfosquit fins a no veure-hi, que cridà el seu fill gran Esaú, i li digué: Fill meu. I li va dir: Aquí em tens. 2 I digué: Heus aquí, sóc vell, no sé el dia de la meva mort. 3 Ara doncs, pren les teves armes, el teu buirac i el teu arc, i surt al camp i caça una peça per a mi; 4 i fes-me un menjar saborós dels que m’agraden, i porta-me’l perquè en mengi, a fi que la meva ànima et beneeixi abans que jo mori. 5 I Rebeca escoltava mentre Isaac parlava al seu fill Esaú. I Esaú se n’anà al camp a caçar una peça per portar-la-hi. 6 I Rebeca parlà al seu fill Jacob, dient: Mira, he escoltat el teu pare que parlava al teu germà Esaú, dient: 7 Porta’m caça i fes-me un menjar saborós, menjaré i et beneiré davant de Jahveh abans de la meva mort. 8 Ara doncs, fill meu, obeeix la meva veu en allò que et mano. 9 Vés, si us plau, al ramat i agafa-me’n dos bons cabridets de les cabres, i jo en faré un menjar saborós per al teu pare, tal com li agrada. 10 I ho portaràs al teu pare perquè en mengi, a fi que et beneeixi abans de la seva mort. 11 I Jacob digué a la seva mare Rebeca: Heus aquí, el meu germà Esaú és un home pelut i jo sóc un home fi; 12 potser el meu pare em palparà, i esdevindré com un que se’n burla als seus ulls, i atrauré damunt meu una maledicció, i no pas una benedicció. 13 Però la seva mare li digué: La teva maledicció sobre mi, fill meu. Solament obeeix la meva veu, vés i porta-m’ho. 14 I hi anà, ho prengué i ho portà a la seva mare, i la seva mare en va fer un menjar saborós, com li agradava al seu pare. 15 I Rebeca agafà els millors vestits del seu fill gran Esaú, que ella tenia a casa, i els posà al seu fill petit Jacob. 16 I li posà les pells dels cabridets de les cabres sobre les mans i sobre la part llisa del coll. 17 I posà a la mà del seu fill Jacob el menjar saborós i el pa que havia fet. 18 I ell anà al seu pare i digué: Pare meu. I digué: Aquí em tens. Qui ets tu, fill meu? 19 I Jacob digué al seu pare: Sóc Esaú, el teu primogènit. He fet tal com m’has dit. Alça’t, doncs, si us plau, seu i menja de la meva caça, a fi que la teva ànima em beneeixi. 20 I Isaac digué al seu fill: ¿Com és que n’has trobat tan aviat, fill meu? I va dir: Perquè Jahveh, el teu Déu, ha fet que vingués davant meu. 21 I Isaac digué a Jacob: Atansa’t, si us plau, et palparé, fill meu, per saber si tu ets de debò el meu fill Esaú o no. 22 I Jacob s’atansà al seu pare Isaac, i el palpà, i digué: La veu és la veu de Jacob, però les mans són les mans d’Esaú. 23 I no el va reconèixer perquè les seves mans eren peludes com les mans del seu germà Esaú, i el beneí.
30 DE MARÇ-5 D’ABRIL
TRESORS DE LA BÍBLIA | GÈNESI 29, 30
«Jacob es casa»
(Gènesi 29:32) I Lia va concebre i infantà un fill i anomenà el seu nom Rubèn, perquè digué: Això és que Jahveh ha vist la meva aflicció, ara el meu marit m’estimarà.
(Gènesi 30:1) I Raquel veié que no donava fills a Jacob, i tingué enveja de la seva germana; i digué a Jacob: Dóna’m fills, si no em moriré.
(Gènesi 30:8) I Raquel digué: Amb lluites enormes he lluitat amb la meva germana, i he guanyat. I anomenà el seu nom Neftalí.
(Gènesi 30:29, 30) I també digué: Estableix el teu sou, i te’l donaré. 30 Perquè era poc el que tenies abans de la meva arribada, i ha crescut moltíssim, i Jahveh t’ha beneït al meu pas. I ara, ¿quan proveiré jo també per a la meva pròpia casa?
(Gènesi 30:43) I l’home es féu molt i molt ric, i tenia molt bestiar menut, serventes i servents, i camells i ases.
(Rut 4:11) I tot el poble que era al portal, i els ancians, digueren: En som testimonis! Que Jahveh faci de la dona que entra a casa teva com Raquel i com Lia, les quals van construir la casa d’Israel. I tu fes-te fort a Efrata, i sigues anomenat a Betlem.
(Proverbis 3:5, 6) Confia en Jahveh amb tot el teu cor, i no et recolzis en el teu propi enteniment. 6 Reconeix-lo en tots els teus camins, i ell adreçarà els teus senders.
(Gènesi 29:18-28) I Jacob estimava Raquel, i digué: Et serviré set anys per Raquel, la teva filla petita. 19 I Laban digué: És millor que te la doni a tu que no pas que la doni a un altre home. Estigues-te amb mi. 20 I Jacob serví per Raquel durant set anys, i li semblaren com uns quants dies, per l’amor que li tenia. 21 I Jacob digué a Laban: Dóna’m la meva muller, perquè s’han complert els meus dies, i podré entrar a ella. 22 I Laban reuní tots els homes del lloc, i va fer un banquet. 23 I s’esdevingué que al vespre prengué la seva filla Lia i la dugué a ell, i ell entrà a ella. 24 I Laban donà la seva criada Zilpà a la seva filla Lia, com a criada. 25 I s’esdevingué que al matí, heus aquí, era Lia. I ell digué a Laban: Què és això que m’has fet? ¿No és per Raquel que t’he servit? Per què m’has enganyat? 26 I Laban digué: A la nostra terra, no es fa així de donar la filla més jove abans que la primogènita. 27 Compleix la setmana nupcial d’aquesta, i et donarem també aquesta altra pel servei que em faràs durant set anys més. 28 I Jacob ho féu així, i complí aquesta setmana, i li donà la seva filla Raquel per muller.
(Gènesi 29:18-20) I Jacob estimava Raquel, i digué: Et serviré set anys per Raquel, la teva filla petita. 19 I Laban digué: És millor que te la doni a tu que no pas que la doni a un altre home. Estigues-te amb mi. 20 I Jacob serví per Raquel durant set anys, i li semblaren com uns quants dies, per l’amor que li tenia.
w03 15/10 p. 29 § 6
Jacob estimava els valors espirituals
El compromís matrimonial es feia efectiu quan es pagava un preu per la núvia a la família d’aquesta. Posteriorment, la Llei mosaica va establir un preu de 50 sicles de plata per aquelles verges que fossin seduïdes. El biblista Gordon Wenham creu que aquest preu era «el regal més gran que es pagava per casar-se», però sovint era «molt més inferior» (Deuteronomi 22:28, 29). Com que Jacob no ho podia pagar, va treballar durant set anys per a Laban. Wenham continua dient: «Com que els treballadors rebien de mig sicle a un sicle al mes a l’antiga Babilònia», és a dir, entre 42 i 84 sicles en set anys, «Jacob estava sent molt generós oferint un valuós regal de matrimoni a canvi de la mà de Raquel». Laban ho va acceptar de bon grat (Gènesi 29:19).
(Gènesi 29:21-26) I Jacob digué a Laban: Dóna’m la meva muller, perquè s’han complert els meus dies, i podré entrar a ella. 22 I Laban reuní tots els homes del lloc, i va fer un banquet. 23 I s’esdevingué que al vespre prengué la seva filla Lia i la dugué a ell, i ell entrà a ella. 24 I Laban donà la seva criada Zilpà a la seva filla Lia, com a criada. 25 I s’esdevingué que al matí, heus aquí, era Lia. I ell digué a Laban: Què és això que m’has fet? ¿No és per Raquel que t’he servit? Per què m’has enganyat? 26 I Laban digué: A la nostra terra, no es fa així de donar la filla més jove abans que la primogènita.
w07 1/10 p. 8
Dues germanes rivals «van construir la casa d’Israel»
Va voler Lia enganyar Jacob, o simplement estava obligada a obeir el seu pare? I, on era Raquel? Sabia què estava passant? Si era així, com es va sentir? Podia oposar-se a un pare tan autoritari? La Bíblia no contesta aquestes preguntes. Pensessin el que pensessin Raquel i Lia, aquest complot va enfadar Jacob. Ara bé, va ser a Laban, i no a les seves filles, a qui Jacob va recriminar: «¿No és per Raquel que t’he servit? Per què m’has enganyat?» I què va respondre Laban? «A la nostra terra, no es fa així de donar la filla més jove abans que la primogènita. Compleix la setmana nupcial d’aquesta, i et donarem també aquesta altra pel servei que em faràs durant set anys més.» (Gènesi 29:25-27.) D’aquesta manera, Jacob es va trobar dins un matrimoni polígam que va generar moltes enveges i maldecaps.
it-2 p. 343 § 8
Matrimoni
Celebració. Tot i que la boda en si mateixa no tenia una cerimònia formal, a les bodes d’Israel se celebrava una gran festa. El dia de la boda, la núvia sovint feia preparatius a casa seva. Primer de tot, es banyava i es posava oli perfumat (compara-ho amb Rt 3:3; Ez 23:40). De vegades, amb l’ajuda de les seves amigues, es posava cintes al voltant del pit i un vestit blanc que sovint tenia brodats preciosos, segons el poder adquisitiu de la família (Jr 2:32; Ap 19:7, 8; Sl 45:13, 14). Si podia, la núvia s’arreglava amb accessoris i joies (Is 49:18; 61:10; Ap 21:2), i després, es cobria amb una peça de roba fina, un vel que anava de cap a peus (Is 3:19, 23). Això explica per què va ser tan fàcil per a Laban enganyar Jacob de manera que no se n’adones que li estava donant Lia en comptes de Raquel (Gn 29:23, 25). Rebeca també es va cobrir el cap quan s’anava a trobar amb Isaac (Gn 24:65). Això simbolitzava la submissió que la núvia tenia a l’autoritat del nuvi (1Co 11:5, 10).
(Gènesi 29:27, 28) Compleix la setmana nupcial d’aquesta, i et donarem també aquesta altra pel servei que em faràs durant set anys més. 28 I Jacob ho féu així, i complí aquesta setmana, i li donà la seva filla Raquel per muller.
Descobreix perles espirituals
(Gènesi 30:3) I ella digué: Aquí tens la meva serventa Bilhà, entra a ella, i que ella infanti sobre els meus genolls, i a través d’ella jo també tindré fills.
it-1 p. 56
Adopció
Tant Raquel com Lia consideraven els fills que Jacob havia tingut amb les servidores d’elles com si fossin seus, per això Raquel va dir que van néixer sobre els seus genolls (Gn 30:3-8, 12, 13, 24). Aquests nens eren hereus igual que els fills que Jacob va tenir amb les seves esposes legals. Ells eren fills naturals del seu pare, i com que les esclaves eren propietat de les esposes, Raquel i Lia tenien el dret de propietat sobre aquells fills.
(Gènesi 30:14, 15) I Rubèn sortí al temps de la sega dels blats, i trobà mandràgores al camp i les dugué a la seva mare Lia. I Raquel digué a Lia: Dóna’m, si us plau, de les mandràgores del teu fill. 15 I ella digué: ¿Et sembla poc d’haver-me pres el marit, que em vols prendre també les mandràgores del meu fill? I Raquel digué: Doncs, que jagui amb tu aquesta nit a canvi de les mandràgores del teu fill.
w04 15/1 p. 28 § 7
Punts destacats del llibre de Gènesi (part 2)
30:14, 15: Per què va renunciar Raquel a l’oportunitat de quedar-se embarassada a canvi d’unes mandràgores? A l’antiguitat, el fruit de la mandràgora es feia servir en medicina com a narcòtic i per prevenir o calmar espasmes. També es deia que aquest fruit era afrodisíac i que augmentava la fertilitat o les possibilitats de concebre (Càntic dels Càntics 7:13). Encara que la Bíblia no explica els motius pels quals Raquel va fer aquest canvi, ella podia haver pensat que les mandràgores l’ajudarien a quedar-se embarassada, i així posar fi a la vergonya de ser estèril. Tot i això, van passar alguns anys fins que Jehovà «li va obrir la matriu» (Gènesi 30:22-24).
Lectura de la Bíblia
(Gènesi 30:1-21) I Raquel veié que no donava fills a Jacob, i tingué enveja de la seva germana; i digué a Jacob: Dóna’m fills, si no em moriré. 2 I la ira de Jacob es va encendre contra Raquel, i li digué: ¿Sóc jo en el lloc de Déu, que t’ha refusat el fruit del ventre? 3 I ella digué: Aquí tens la meva serventa Bilhà, entra a ella, i que ella infanti sobre els meus genolls, i a través d’ella jo també tindré fills. 4 I li donà la seva serventa Bilhà per muller, i Jacob entrà a ella. 5 I Bilhà va concebre, i va infantar un fill a Jacob. 6 I Raquel digué: Déu m’ha fet justícia, i també ha escoltat la meva veu, i m’ha donat un fill. Per això anomenà el seu nom Dan. 7 I Bilhà, criada de Raquel, tornà a concebre i va infantar un segon fill a Jacob. 8 I Raquel digué: Amb lluites enormes he lluitat amb la meva germana, i he guanyat. I anomenà el seu nom Neftalí. 9 Quan Lia veié que havia deixat de tenir fills, ella va prendre la seva criada Zilpà i la donà a Jacob per muller. 10 I Zilpà, la criada de Lia, infantà un fill a Jacob. 11 I Lia digué: Sóc afortunada! I anomenà el seu nom Gad. 12 I Zilpà, la criada de Lia, infantà un segon fill a Jacob. 13 I Lia digué: Quina felicitat, la meva! Perquè les dones em felicitaran. I anomenà el seu nom Aser. 14 I Rubèn sortí al temps de la sega dels blats, i trobà mandràgores al camp i les dugué a la seva mare Lia. I Raquel digué a Lia: Dóna’m, si us plau, de les mandràgores del teu fill. 15 I ella digué: ¿Et sembla poc d’haver-me pres el marit, que em vols prendre també les mandràgores del meu fill? I Raquel digué: Doncs, que jagui amb tu aquesta nit a canvi de les mandràgores del teu fill. 16 I Jacob arribà del camp al vespre, i Lia el sortí a trobar i digué: Has d’entrar a mi; perquè certament t’he llogat amb les mandràgores del meu fill. I aquella nit jagué amb ella. 17 I Déu escoltà Lia, i ella va concebre, i va infantar un cinquè fill a Jacob. 18 I Lia digué: Déu m’ha donat la meva paga per haver donat la meva criada al meu marit. I anomenà el seu nom Issacar. 19 I Lia encara va concebre, i va infantar un sisè fill a Jacob. 20 I Lia digué: Déu m’ha fet un bon obsequi; aquesta vegada el meu marit m’honorarà, perquè li he infantat sis fills. I anomenà el seu nom Zabuló. 21 I després va infantar una filla, i anomenà el seu nom Dina.
VIDA CRISTIANA
«Millora la teva predicació: Predica als cecs»
(Levític 19:14) No maleiràs el sord, ni posaràs entrebanc davant del cec, sinó que tindràs temor del teu Déu. Jo sóc Jahveh.
(Salm 146:8) Jahveh obre els ulls dels cecs, Jahveh alça els qui estan abatuts, Jahveh estima els justos.