Sigues bondadós amb els estrangers

1, 2. (a) Amb quins reptes s’enfronten molts estrangers? (Mira la imatge del principi.) (b) Quin consell ens dóna la Bíblia, i quines preguntes sorgeixen?

ARA fa més de trenta anys que l’Osei,^[1] un germà de Ghana que en aquell moment encara no era Testimoni, va arribar a Europa. Ell explica: «Aviat em vaig adonar que no era ningú per a la gent. El clima no era el que m’esperava. Quan vaig sortir de l’aeroport i, per primera vegada, vaig sentir com el fred em calava els ossos, vaig començar a plorar». Com que no parlava bé l’idioma, li va costar més d’un any trobar una feina en condicions. A més, a l’estar lluny de la família, l’Osei se sentia sol i els trobava a faltar.

² Com t’agradaria que et tractessin si estiguessis a la mateixa situació? Si anessis a una Sala del Regne, no agrairies que, independentment del teu color de pell o nacionalitat, et rebessin amb els braços oberts? La Bíblia ens anima a ser hospitalaris amb els estrangers (Heb. 13:2). En aquest article analitzarem les següents preguntes: Com veu Jehovà els estrangers? Hauries de canviar el teu punt de vista? I com pots ajudar els de fora a sentir-se a gust a la congregació?

3, 4. Com havien de tractar els israelites als estrangers, i per què?

³ Després d’alliberar els israelites d’Egipte, Jehovà els va donar lleis que mostraven el Seu interès per aquells que es van unir al seu poble (Èx. 12:38, 49; 22:21). Jehovà és conscient que els estrangers sovint no tenen els mateixos avantatges que la resta. Per això va dictar lleis que els protegien, com per exemple la que els permetia recollir les espigues que quedaven de la sega (Lev. 19:9, 10).

⁴ Els israelites entenien perfectament què era ser un estrany en un altre país. Fins i tot molt abans de ser esclaus, els egipcis van discriminar els hebreus perquè eren d’una altra raça i tenien una altra religió (Gèn. 43:32; 46:34; Èx. 1:11-14). Per això, en lloc de simplement demanar-los que respectessin els estrangers, Jehovà volia que recordessin com es van sentir quan eren estrangers (llegeix Èxode 23:9). Tot i que els israelites van patir molt, Jehovà esperava que tractessin els estrangers com un d’ells (Lev. 19:33, 34).

5. Què ens ajudarà a ser amables amb els de fora?

⁵ Jehovà no ha canviat; podem estar segurs que també es preocupa per aquells que són d’un altre país i assisteixen a les nostres reunions (Deut. 10:17-19; Mal. 3:5, 6). Els estrangers sovint s’enfronten a reptes com la discriminació o la barrera de l’idioma. Pensar en tot això t’ajudarà a ser amable i amorós amb ells (1 Pe. 3:8).

6, 7. Què indica que els cristians del primer segle van vèncer els prejudicis de l’època?

⁶ Els cristians del primer segle van haver de vèncer prejudicis que estaven molt arrelats dins la societat jueva de l’època. A la Pentecosta de l’any 33 de la nostra era, els cristians que vivien a Jerusalem van ser hospitalaris amb aquells estrangers que feia poc s’havien convertit al cristianisme (Fe. 2:5, 44-47). La manera com van tractar els seus germans estrangers demostrava que entenien el significat de la paraula hospitalitat, que literalment significa «ser bondadós amb els estranys».

⁷ Ara bé, amb el pas del temps la congregació va anar creixent i va sorgir una situació on aparentment s’estava discriminant un grup. Els jueus que parlaven grec es van queixar perquè a les seves vídues no se les tractava com a la resta (Fe. 6:1). Per tal de solucionar aquell incident i assegurar-se que no s’estava passant per alt a ningú, els apòstols van escollir set homes. Curiosament  tots  aquests  homes tenien noms grecs, cosa que podria indicar que  els  apòstols volien calmar els ànims (Fe. 6:2-6).

8, 9. (a) Què podria indicar que tenim prejudicis? (b) Què hem d’arrencar del nostre cor? (1 Pe. 1:22.)

⁸ El que està clar és que, tant si en som conscients com si no, tots estem influenciats pel nostre entorn (Rm. 12:2). A més, segurament tots hem escoltat algun veí o algun company d’institut o de feina fer comentaris despectius d’aquells que són diferents, ja sigui pel seu color de pell, nacionalitat o cultura. Fins a quin grau t’estan afectant aquests punts de vista? D’altra banda, com reacciones quan algú se’n riu del teu país, potser exagerant-ne alguns trets?

⁹ És interessant que el mateix apòstol Pere va tenir prejudicis contra aquells que no eren d’origen jueu. Amb tot, va anar eliminant aquests sentiments negatius del seu cor (Fe. 10:28, 34, 35; Gàl. 2:11-14). Si nosaltres també detectem que l’orgull o els prejudicis estan arrelant dins nostre, hauríem de fer tot el possible per arrencar aquests sentiments (llegeix 1 Pere 1:22). Al cap i a la fi, independentment de la nostra nacionalitat, tots som imperfectes i ningú es mereix la salvació, així que no tenim cap raó per sentir-nos superiors als altres (Rm. 3:9, 10, 21-24; 1 Cor. 4:7). Hauríem d’imitar l’apòstol Pau, qui va dir als seus germans que ja no eren «estrangers ni forasters» sinó part de la família de Déu (Ef. 2:19). Si ens esforcem per eliminar els prejudicis, ens serà més fàcil vestir-nos de la nova personalitat (Col. 3:10, 11).

10, 11. Com va imitar Booz l’exemple de Jehovà a l’hora de tractar els estrangers?

¹⁰ La manera com Booz va tractar Rut, una dona de Moab, va demostrar que veia els estrangers com Jehovà. Quan va anar a inspeccionar els seus camps durant l’època de la sega, aquest home es va adonar que entre els seus empleats hi havia una dona estrangera que treballava sense parar. Sota la Llei mosaica, Rut tenia el dret a recollir gra, però en saber que havia demanat permís per fer-ho en el seu camp, Booz va quedar impressionat i li va permetre espigolar entre el gra apilat al terra (llegeix Rut 2:5-7, 15, 16).

¹¹ La conversa que a continuació va tenir amb Rut mostra que Booz estava sincerament preocupat per aquesta dona estrangera i la seva situació. En primer lloc, la va convidar a espigolar amb les seves serventes joves; així els homes que treballaven al camp no l’empiparien. Després es va encarregar que no li faltés ni aigua ni menjar, com a la resta dels seus treballadors. En cap moment la va menysprear; al contrari, la va animar (Rut 2:8-10, 13, 14).

12. Quin efecte positiu pot tenir en els estrangers tractar-los amb bondat?

¹² Rut estimava la seva sogra i, a més, havia decidit buscar la protecció del seu Déu i servir-lo. Per això, seguint l’exemple de Jehovà, que és un Déu amorós, Booz va ser bondadós amb Rut (Rut 2:12, 20; Prov. 19:17). De la mateixa manera, avui dia, quan som amables amb tothom, els ajudem a reconèixer la veritat i a veure que Jehovà els estima molt (1 Tim. 2:3, 4).

13, 14. (a) Per què hem de saludar els estrangers que vénen a la Sala del Regne? (b) Què et pot ajudar a parlar amb algú d’una altra cultura?

¹³ Una manera de ser amables amb els estrangers que fa poc han començat a assistir a la nostra Sala del Regne és anant-los a saludar. Segurament t’hauràs adonat que les persones que acaben d’arribar d’un altre país de vegades són tímides i els costa relacionar-se amb la resta. Fins i tot, és possible que se sentin inferiors perquè són d’una altra raça o nacionalitat. Seria bo que prenguéssim la iniciativa, ens hi apropéssim i mostréssim que les volem conèixer. Pots aprendre a saludar els nous en el seu idioma amb l’aplicació JW Language (llegeix Filipencs 2:3, 4).

¹⁴ Ara bé, podria ser que no et sentissis còmode parlant amb algú d’una altra cultura. I si fas el primer pas i comences parlant de tu? Segurament t’adonaràs que teniu més coses en comú del que mai t’hauries imaginat, i que cada cultura té coses bones i d’altres que no en són  tant.

15. Què t’ajudarà a entendre aquells que vénen d’un altre país?

¹⁵ Per ajudar aquells que vénen a la Sala del Regne a sentir-se com a casa, pregunta’t: «Si fos jo el que estigués a l’estranger, com m’agradaria que em tractessin?» (Mt. 7:12). Com que encara s’estan adaptant a una nova cultura, hauràs de ser pacient. És possible que al principi no entenguis perquè reaccionen o pensen de certa manera. Però, en lloc d’esperar que pensin o es comportin com tu, per què no els acceptes tal com són? (Llegeix Romans 15:7.)

16, 17. (a) Què podem fer per apropar-nos a aquells que són d’una altra cultura? (b) Com podríem ajudar els estrangers de la nostra congregació?

¹⁶ Si ens prenem les molèsties d’aprendre més sobre la cultura o el país dels estrangers, se’ns farà més fàcil coneixe’ls. Durant l’adoració en família podríem fer recerca sobre la cultura d’aquells de la congregació o del territori que no coneixem bé. O potser podríem convidar-los a casa a prendre alguna cosa. Si Jehovà ha «obert als gentils la porta de la fe», no hauríem de seguir el Seu exemple i fer el mateix amb els nostres germans? (Fe. 14:27; Gàl. 6:10; Job 31:32.)

¹⁷ Si passem temps amb les famílies que vénen de fora, podrem entendre i valorar els esforços que estan fent per adaptar-se a la nostra cultura. És possible que t’adonis que necessiten ajuda pràctica per aprendre l’idioma. També els podríem dirigir a organitzacions que els puguin ajudar a trobar feina o un lloc per viure. Segur que aquests germans valoraran molt aquestes petites ajudes (Prov. 3:27).

18. Quin exemple de respecte i agraïment poden imitar els estrangers?

¹⁸ D’altra banda, la persona que arriba a un país s’ha d’esforçar per adaptar-se a la nova cultura. Rut n’és un bon exemple. En lloc de donar per fet el seu dret a espigolar o pensar que els altres li devien alguna cosa, va demostrar que respectava els costums del país al demanar permís per fer-ho (Rut 2:7). A més, va demostrar que estava molt agraïda pel tracte que va rebre (Rut 2:13). Si els que vénen de fora tenen aquesta actitud, segurament es guanyaran el respecte dels seus germans i d’altres.

19. Per què volem que els estrangers se sentin còmodes entre nosaltres?

¹⁹ Ens encanta veure com Jehovà dóna a tothom l’oportunitat de conèixer les bones notícies. És possible que algunes persones mai hagin tingut l’oportunitat d’estudiar la Bíblia o assistir a les reunions en el seu país. Ara que poden, no els hauríem d’ajudar a sentir-se còmodes entre nosaltres? I encara que estiguem limitats en sentit econòmic o en l’ajuda pràctica que els puguem oferir, si som amables, estarem reflectint l’amor que Jehovà sent per ells. Per tant, si volem ser «imitadors de Déu», esforcem-nos per fer que els estrangers se sentin còmodes entre nosaltres (Ef. 5:1, 2).