17, 18. (a) Què li va passar a Elies de camí a Jizreel? (b) Per què va ser aquell un fet extraordinari? (Consulta també la nota.)

¹⁷ El profeta de Jehovà va agafar el mateix camí que el rei Acab. Li esperava una llarga caminada sota un cel negre i plujós. Però Elies no sabia que a continuació tindria lloc un fet extraordinari.

¹⁸ «La mà de Jahvè s’apoderà d’Elies, s’arromangà la cintura, i va córrer davant d’Acab fins que arribà a Jezrael.» (1 Re. 18:46.) Així, doncs, «la mà de Jahvè» estava actuant de manera sobrenatural sobre Elies. Jizreel estava situada a trenta quilòmetres, i Elies ja no era un jovenet.a Imagina’t el profeta cenyint-se la roba i lligant-se-la a la cintura per córrer sense destorb per aquell camí enfangat. Va córrer a tanta velocitat que va atrapar el carruatge del rei i fins i tot el va avançar.

19. (a) En què ens fan pensar l’energia i resistència que Jehovà va donar a Elies? (b) De què estava convençut Elies mentre corria cap a Jizreel?

¹⁹ Quina gran benedicció per a Elies! Indubtablement, sentir tanta força, vitalitat i resistència, potser més de la que havia tingut de jove, va ser una experiència emocionant. No ens fa pensar en les profecies que garanteixen salut perfecta i vitalitat als servents fidels al futur paradís? (Llegeix Isaïes 35:6.) Mentre Elies corria per aquell camí enfangat, segurament sabia que gaudia de l’aprovació del seu Pare Jehovà, l’únic Déu verdader.

1, 2. Què va passar el dia més emocionant de la vida d’Elies?

ELIES corre sota la pluja a mesura que es fa fosc. Encara hi ha una gran distància fins a Jizreel, i ja no és un noiet. Tot i això, corre sense cansar-se perquè «la mà de Jahvè» actua sobre ell. De ben segur que mai ha experimentat la mena d’energia que ara mou el seu cos. Imagina’t-ho! Fins i tot ha avançat els cavalls que tiren el carruatge reial d’Acab! (Llegeix 1 Reis 18:46.)