³ Isaïes va dir: «Quan la jove que està embarassada tindrà un fill, li posarà Emmanuel. [...] Abans que el noi sàpiga rebutjar el mal i escollir el bé, serà abandonat el país, els dos reis del qual [Israel i Síria] et faran basarda» (Is. 7:14, 16). La primera part d’aquesta profecia sovint s’aplica al naixement del Messies, i aquesta aplicació és correcta (Mt. 1:23). No obstant això, ja que els «dos reis», el rei de Síria i el rei d’Israel, ja no representaven una amenaça per a Judà en els dies del naixement de Jesús, la profecia sobre Emmanuel havia de tenir un compliment inicial en l’època d’Isaïes.

⁴ Poc després que Isaïes fes aquell anunci tan notable, la seva dona es va quedar embarassada i va donar a llum un nen, al qual li van posar el nom de «Maher xalal, haix baz». És possible que aquest fill fos l’«Emmanuel» que Isaïes havia mencionat.a En temps bíblics, a un infant se li posava un nom al néixer, potser per commemorar un esdeveniment especial, però després els pares i els familiars el coneixien per un altre nom (2 Sam. 12:24, 25). No hi ha proves que demostrin que a Jesús se’l cridés pel nom d’Emmanuel alguna vegada (llegeix Isaïes 7:14; 8:3, 4).