5. Per què va predir Jehovà un nou pacte?

⁵ Ara comencem a veure perquè, malgrat que el pacte de la Llei encara estava vigent, Jehovà va manar a Jeremies que profetitzés un nou pacte. Mogut per l’amor i la bondat, Jehovà va voler proporcionar ajuda permanent a altres nacions a part d’Israel. Per això, parlant dels qui se’n beneficiarien, Jehovà va dir: «Els perdonaré les culpes i no em recordaré més dels seus pecats» (Jer. 31:34). Tot i que aquesta promesa es va fer als dies de Jeremies, conté una esperança meravellosa per a tota la humanitat. Quina?

6, 7. (a) Com se senten algunes persones per la seva condició de pecadores? (b) Per què et pot animar analitzar el nou pacte?

⁶ Ara per ara, tots som imperfectes i sovint ens adonem d’aquesta realitat. L’experiència d’un germà que lluitava contra una greu feblesa ho il·lustra molt bé. Ell mateix ho explica: «Quan tenia una recaiguda, em sentia fatal. Pensava que res del que fes podria reparar el meu error. Em costava moltíssim fer oració. Quan ho feia, començava amb un: “Jehovà, no sé si m’escoltaràs, però...”». Algú que ha recaigut en una debilitat o que ha comès un pecat se sent com si una massa de «núvols» barrés el pas de les seves oracions i aquestes no poguessin arribar a Jehovà (Lam. 3:44). A altres els torturen els errors del passat, i fins i tot hi ha cristians exemplars que s’han de penedir de coses que han dit (Jm. 3:5-10).

⁷ Ningú no hauria de pensar que mai caurà en conducta inadequada (1 Cor. 10:12). Fins i tot l’apòstol Pau va admetre que cometia errors (llegeix Romans 7:21-25). En relació amb això, hem de tenir present el nou pacte. Un aspecte principal d’aquest és que Jehovà mai més recordaria els pecats. Quin descans! Igual que anunciar aquest fet segurament va animar molt Jeremies, aprendre més sobre el nou pacte i veure com ens beneficia també ens pot animar.

8, 9. Quin preu va pagar Jehovà per fer possible el perdó dels pecats?

⁸ Al conèixer millor Jehovà, ens adonem cada cop més de la bondat i misericòrdia que mostra als humans imperfectes (Sl. 103:13, 14). Quan va predir el nou pacte, Jeremies va destacar que Jehovà ‘els perdonaria les culpes i no es recordaria més dels seus pecats’ (Jer. 31:34). Et pots imaginar que Jeremies es devia preguntar com compliria Jehovà aquesta promesa de perdó. Però com a mínim va poder entendre que, en parlar d’un nou pacte, Jehovà volia dir que faria un acord o un contracte amb els humans. D’alguna manera, per mitjà d’aquest pacte, Déu duria a terme el que havia declarat a través de Jeremies, inclosa la promesa de perdó. Jehovà en donaria més detalls a mesura que anés revelant el seu propòsit i el paper que hi tindria el Messies.

⁹ Potser has vist que hi ha pares poc responsables que, en comptes de disciplinar els seus fills, permeten que facin el que els sembla. T’imagines Jehovà actuant així? És impensable! Ho veiem clarament en com va entrar en vigor el nou pacte: en comptes de senzillament cancel·lar els pecats, Jehovà va respectar escrupolosament la seva norma de justícia i va establir una base legal per al perdó dels pecats, malgrat que hagués de pagar un preu molt alt. Aquest punt el podem comprendre millor amb les paraules de Pau sobre aquest nou pacte (llegeix Hebreus 9:15, 22, 28). Pau va mencionar que el rescat era necessari per «redimir» els pecats, i va afegir que «sense vessament de sang no hi ha remissió». Això no volia dir que calgués fer sacrificis amb la sang de toros o bocs, com es feia sota la Llei. Més aviat, aquest nou pacte es va validar amb la sang de Jesús. Gràcies a aquell sacrifici perfecte, Jehovà podria ‘perdonar les culpes i no es recordaria més dels pecats’ (Ac. 2:38; 3:19). Però, sorgeix aquesta pregunta: qui estaria sota aquest nou pacte i obtindria el perdó? Seria la nació d’Israel? No. Jesús va dir que Déu rebutjaria els jueus, qui oferien sacrificis animals sota la Llei, i va explicar que Jehovà donaria el seu favor a una altra nació (Mt. 21:43; Ac. 3:13-15). Aquesta altra nació seria «l’Israel de Déu», compost per cristians ungits per esperit sant. Amb poques paraules, podem dir que el pacte de la Llei es va fer entre Déu i l’Israel natural, mentre que el nou pacte s’ha fet entre Jehovà Déu i l’Israel espiritual, amb Jesús com a mediador (Gàl. 6:16; Rm. 9:6).

10. (a) Qui és el «germen» o rebrot de David? (b) Com es poden beneficiar els humans d’aquest rebrot?

¹⁰ Al parlar del Messies que havia de venir, Jeremies s’hi va referir amb l’expressió «germen» o rebrot de David. I aquesta imatge és molt adequada, ja que, mentre Jeremies servia com a profeta, es va tallar l’arbre de la família reial de David. Però la soca d’aquell arbre no va morir. Amb el temps, va néixer un descendent del rei David, Jesús. Per remarcar la justícia de Déu, Jesús podria haver rebut el nom «Jahvè-és-la-nostra-legitimitat [justícia, NM]» (llegeix Jeremies 23:5, 6). Jehovà va permetre que el seu Fill unigènit patís i morís aquí a la Terra i, després, actuant en harmonia amb la seva justícia, va poder aplicar el valor del rescat del sacrifici del seu Fill, el «germen» de David. Aquest rescat era la base per al perdó (Jer. 33:15). Això va obrir el camí perquè es pogués declarar alguns humans ‘justos per obtenir la vida’ i perquè fossin ungits amb esperit sant. D’aquesta manera formarien part del nou pacte. Però també veurem que la preocupació de Jehovà per la justícia va més enllà, i ha permès que altres que no estan directament implicats en aquest pacte també se’n puguin beneficiar (Rm. 5:18, BCI).