Com podem ‘esperar’ amb paciència?

1. Què podria fer que ens impacientéssim?

QUAN el Regne Messiànic es va establir l’any 1914, van començar els darrers dies del món de Satanàs. Com a conseqüència de la guerra que hi va haver al cel, Jesús va llançar el Diable i els dimonis a la demarcació de la Terra (llegeix Revelació [Apocalipsi] 12:7-9). Satanàs sap que li queda «poc temps» (Ap. 12:12). No obstant això, ja fa dècades que dura aquest «poc temps» i alguns podrien pensar que els darrers dies duren massa. Mentre esperem que Jehovà actuï, sentim que ens impacientem?

2. Què considerarem en aquest article?

² La impaciència pot ser perillosa perquè ens pot fer actuar precipitadament. Com podem esperar amb paciència? Aquest article ens ajudarà a aconseguir-ho a l’analitzar les següents preguntes: (1) Què aprenem de la paciència del profeta Miquees? (2) Quins esdeveniments indicaran la fi d’aquest període d’espera? (3) Com podem demostrar que valorem la paciència de Jehovà?

3. Quines eren les condicions d’Israel en els dies de Miquees?

³ Llegeix Miquees 7:2-6. El profeta Miquees va veure que Israel s’estava deteriorant espiritualment fins al punt d’arribar a unes condicions pèssimes durant el regnat del malvat rei Acaz. Miquees va comparar els israelites infidels a «les metzines» i a «l’espinal». Tal com una persona es fa mal quan camina entre aquests arbustos espinosos, tothom qui tenia relació amb aquells israelites corruptes sortia perjudicat. La corrupció va arribar a un punt en què fins i tot va trencar relacions familiars. Miquees es va sincerar amb Jehovà, conscient que ell sol no podia arreglar aquella situació. Després, va esperar pacientment que Déu actués. Confiava que Jehovà intervindria en el moment apropiat.

4. Quins reptes afrontem?

⁴ Igual que Miquees, nosaltres també hem de viure enmig de gent egoista. Moltes persones són ‘ingrates, irreligioses i sense amor’ (2 Tim. 3:2, 3). Ens amoïna quan veiem que els companys de feina, d’escola i els veïns demostren una actitud egocèntrica. Però alguns servents de Déu tenen un repte encara més gran. Jesús va dir que els seus seguidors afrontarien l’oposició de la família, i va fer servir paraules semblants a les que apareixen a Miquees 7:6 per descriure l’impacte que tindria el seu missatge. Va dir: «He vingut a desunir l’home del seu pare, i la filla, de la seva mare, i la nora, de la seva sogra; i els enemics de l’home seran els de casa seva» (Mt. 10:35, 36). Que difícil és aguantar que els familiars no creients ens ridiculitzin o se’ns oposin! Si aquest és el nostre cas, no cedim a la pressió! Al contrari, mantinguem-nos lleials i esperem amb paciència que Jehovà resolgui els assumptes. Si li demanem ajuda constantment, ell ens donarà les forces i la saviesa que ens calguin per aguantar.

5, 6. Com va recompensar Jehovà a Miquees, però què és el que no va arribar a veure aquest profeta?

⁵ Jehovà va recompensar la paciència de Miquees. El profeta va ser testimoni de la fi del rei Acaz i del seu regnat malèvol. També va veure amb els seus propis ulls com el fill d’Acaz, el bon rei Ezequies, heretava el tron i restablia l’adoració verdadera. I el missatge de judici que Miquees va donar a Samaria de part de Jehovà es va complir quan els assiris van envair el regne septentrional d’Israel (Miq. 1:6).

⁶ No obstant això, Miquees no va veure el compliment de tot el que Jehovà li va dir que profetitzés. Per exemple, va escriure: «S’esdevindrà als darrers temps: La muntanya de Jahvè, amb el temple del nostre Déu, serà ferma al cap de les muntanyes, i s’elevarà més alta que els puigs. Els pobles afluiran cap a ella, hi aniran tantes de nacions, tot dient: “Som-hi, pugem a la muntanya de Jahvè”» (Miq. 4:1, 2). Miquees va morir molt abans que aquesta profecia es complís. Amb tot, ell estava decidit a ser lleial a Jehovà fins a la mort, independentment del que fes la gent que l’envoltava. Pel que fa a això, va escriure: «Tots els pobles caminen cadascun en el nom del seu déu; però nosaltres caminem en el nom de Jahvè, el nostre Déu, per sempre i eternament» (Miq. 4:5). Aquest profeta fidel va poder esperar amb paciència durant aquells temps tan difícils perquè confiava plenament que Jehovà compliria totes les Seves promeses.

7, 8. (a) Per què podem confiar en Jehovà? (b) Què farà que el temps ens passi més ràpid?

⁷ I nosaltres? Confiem també en Jehovà? Tenim bones raons per fer-ho. Hem vist directament el compliment de la profecia de Miquees. Durant els «darrers temps», milions de persones de totes les nacions, tribus i llengües han afluït a «la muntanya de Jahvè». Malgrat que aquests adoradors provenen de nacions rivals, ‘amb les seves espases han forjat relles’ i rebutgen ‘aprendre a fer la guerra’ (Miq. 4:3). Quin privilegi formar part del poble pacífic de Jehovà!

⁸ És lògic que vulguem que Jehovà acabi amb aquest món malvat ben aviat. Però podrem esperar amb paciència si veiem els assumptes tal com els veu Jehovà. Ell ha fixat un dia en què jutjarà la humanitat per mitjà de Jesucrist, «l’home que ha designat» (Ac. [Fe.] 17:31). Abans de fer-ho, Déu dóna a tot tipus de persones l’oportunitat d’obtenir coneixement exacte de la veritat, actuar en conseqüència i salvar-se. Hi ha vides humanes en joc (llegeix 1 Timoteu 2:3, 4). Si estem ocupats ajudant els altres a conèixer Déu, el temps que resta fins que arribi el judici de Jehovà ens passarà més ràpid. Aviat, i de cop i volta, s’acabarà el temps. Quan això passi, que satisfets estarem d’haver-nos mantingut ocupats en la predicació!

9-11. S’ha complert la profecia de 1 Tessalonicencs 5:3? Explica-ho.

⁹ Llegeix 1 Tessalonicencs 5:1-3. Molt aviat, les nacions diran: «Pau i seguretat!». Per tal que aquesta proclamació no ens trobi desprevinguts, «vetllem i siguem sobris» (1 Tes. 5:6). Una cosa que ens ajudarà a ‘vetllar’ en sentit espiritual és saber alguns esdeveniments que han preparat el terreny per a aquesta proclamació significativa. Examinem-los breument.

¹⁰ En acabar cadascuna de les dues guerres mundials, les nacions van clamar la pau. Després de la Primera Guerra Mundial, es va formar la Societat de Nacions amb l’esperança d’aconseguir la pau. Més tard, després de la Segona Guerra Mundial, es va confiar en les Nacions Unides per portar la pau al món. Els governs i els líders religiosos han recorregut a aquests organismes per tal d’aconseguir que la humanitat visqui en condicions pacífiques. Per exemple, les Nacions Unides van aprovar que el 1986 fos l’Any Internacional de la Pau i se li va donar molta publicitat. Aquell any, els líders de moltes nacions i religions es van unir al cap de l’Església catòlica a Assís, Itàlia, per oferir pregàries a favor de la pau.

¹¹ A pesar de tot, ni aquella proclamació per la pau i seguretat ni d’altres semblants han estat el compliment de la profecia que llegim a 1 Tessalonicencs 5:3. Per què no? Perquè encara no s’ha complert la part de la profecia que diu que la destrucció els vindrà «de sobte».

12. Què sabem sobre la proclamació de «Pau i seguretat»?

¹² Qui farà aquesta declaració significativa de «Pau i seguretat»? Quin paper hi tindran els líders de la cristiandat i d’altres religions? Com hi estaran implicats els líders governamentals de diversos països? La Bíblia no ens ho diu. El que sí sabem és que, no importa com es farà aquesta proclamació ni fins a quin punt sonarà convincent, només serà pura aparença. Aquest ordre de coses encara estarà controlat per Satanàs; està corromput fins a la medul·la i ho seguirà estant. Que trist seria que algú de nosaltres es cregués la propaganda satànica i violés la neutralitat cristiana!

13. Per què retenen els àngels els vents de destrucció?

¹³ Llegeix Apocalipsi 7:1-4. Mentre esperem que es compleixin les paraules de 1 Tessalonicencs 5:3, hi ha àngels poderosos que retenen els vents de destrucció de la gran tribulació. Per què? Perquè estan pendents d’un esdeveniment clau que va descriure l’apòstol Joan: el segellament final dels «servents del nostre Déu», els cristians ungits.a Un cop s’hagi completat el segellament final, els àngels deixaran anar els vents de destrucció. Què passarà aleshores?

14. Què indica que la fi de Babilònia, la gran, és a prop?

¹⁴ Babilònia, la gran, l’imperi mundial de la religió falsa, tindrà el que es mereix. ‘Pobles, multituds, nacions i llengües’ no seran capaços de donar-li suport. I ja hem vist evidències que la seva fi és a prop (Ap. 16:12; 17:15-18; 18:7, 8, 21). De fet, actualment ja podem veure que li manca aquest suport, ja que en els mitjans de comunicació cada vegada s’ataca més les religions i els seus líders. Tot i això, aquests pensen que no estan en perill. Que equivocats que estan! Després de la proclamació de «Pau i seguretat!», els elements polítics del món de Satanàs atacaran de sobte la religió falsa i l’aniquilaran. Mai més tornarem a veure Babilònia, la gran! Així doncs, val la pena esperar amb paciència aquests esdeveniments històrics (Ap. 18:8, 10).

15. Per què no ha actuat Jehovà precipitadament?

¹⁵ La gent ha embrutat el nom de Jehovà però, així i tot, ell ha esperat pacientment el moment adequat per actuar. Jehovà no vol que cap persona sincera sigui destruïda (2 Pe. 3:9, 10). I és clar, nosaltres tampoc ho volem. Per tant, abans que arribi el dia de Jehovà, com podem demostrar que valorem la seva paciència? Vegem algunes maneres de fer-ho.

16, 17. (a) Per què hauríem d’ajudar els inactius? (b) Per què és urgent que els inactius tornin a Jehovà?

¹⁶ Ajudem els inactius. Jesús va dir que hi ha joia al cel quan es troba encara que només sigui una sola ovella perduda (Mt. 18:14; Lc. 15:3-7). Evidentment, Jehovà es preocupa molt dels qui han demostrat amor pel seu nom, fins i tot si ara no el serveixen activament. Quan ajudem aquestes persones a tornar a la congregació, contribuïm al goig dels àngels i de Jehovà.

¹⁷ Ets una de les persones que ara no serveix Déu activament? Potser un dia algun germà et va ferir i, com a conseqüència, vas deixar de relacionar-te amb l’organització de Jehovà. Com que ja deu haver passat temps, pregunta’t: «Té més sentit la meva vida ara i sóc més feliç? Qui em va ofendre, Jehovà o un humà imperfecte? Alguna vegada m’ha fet mal Jehovà?». En realitat, ell sempre ens ha fet el bé. És més, encara que actualment no visquem a l’altura de la nostra dedicació, ens deixa gaudir de les coses bones que proporciona (Jm. 1:16, 17). El dia de Jehovà és molt a prop. Per això, ara és el moment de tornar als braços amorosos del nostre Pare celestial i a la congregació, l’únic refugi segur en aquests darrers dies (Deut. 33:27; Heb. 10:24, 25).

18. Per què hauríem de donar suport als qui dirigeixen la congregació?

¹⁸ Donem suport als qui dirigeixen la congregació. Jehovà ens guia i ens protegeix perquè és el nostre Pastor amorós. Ha nomenat el seu fill Pastor Principal del ramat (1 Pe. 5:4). Els ancians que hi ha a més de cent mil congregacions cuiden cadascuna de les ovelles de Déu (Ac. 20:28). Així doncs, quan donem suport als encarregats de dirigir la congregació, demostrem que valorem tot el que Jehovà i Jesús han fet per nosaltres.

19. Com podem tancar files?

¹⁹ Fem pinya. Què vol dir això? Quan els enemics ataquen un exèrcit ben entrenat, els soldats tanquen files, és a dir, s’apropen més els uns als altres, i així formen una barrera impenetrable. En el nostre cas, ara no és el moment de lluitar entre nosaltres, ja que cada vegada rebem més atacs de Satanàs. Més aviat, és el moment de fer pinya, passar per alt les imperfeccions dels companys i demostrar-li a Jehovà que confiem que és el millor líder.

20. Què hauríem de fer ara?

²⁰ Mantinguem-nos alerta en sentit espiritual i esperem amb paciència que es proclami «Pau i seguretat!» i tingui lloc el segellament final dels escollits. Després, els quatre àngels deixaran anar els vents de destrucció, i Babilònia, la gran, serà destruïda. Mentre esperem aquests esdeveniments històrics, acceptem la guia d’aquells qui Jehovà ha posat al capdavant de la seva organització. Tanquem files per fer front a Satanàs i els dimonis! Ara és el moment de fer cas de l’exhortació del salmista: «Sigueu valents, tingueu coratge, tots els qui espereu en Jahvè!» (Sl. 31:25 [31:24 en NM]).