Què implica ser deixeble de Crist?

Jesús ha ensenyat lliçons importants durant un menjar a casa d’un líder dels fariseus. Ara, Jesús segueix el seu camí cap a Jerusalem i molta gent l’acompanya. Per què? És que potser estan interessats a ser els seus autèntics seguidors, sense importar el que això impliqui?

Durant el viatge, Jesús diu una cosa que potser sorprèn alguns: «Si algú vol ser el meu seguidor i no odia el seu pare, la seva mare, la seva dona, els seus fills, els seus germans, les seves germanes, i fins i tot la seva pròpia vida, no pot ser el meu deixeble» (Lluc 14:26, nota). A què es refereix?

Jesús no vol dir que tots els que es facin els seus seguidors han d’odiar literalment els seus familiars. Més aviat, vol dir que els han d’estimar menys del que estimen Jesús, i que no han de ser com l’home de la paràbola del sopar que va rebutjar una invitació important perquè s’acabava de casar (Lluc 14:20). Les Escriptures diuen que Jacob, un avantpassat dels jueus, odiava Lia i estimava Raquel, en el sentit que a Lia l’estimava menys que a la seva germana Raquel (Gènesi 29:31).

Fixa’t que Jesús diu que un deixeble hauria d’odiar «fins i tot la seva pròpia vida». Això vol dir que un autèntic deixeble ha d’estimar Jesús més que la seva pròpia vida, fins al punt d’estar disposat a perdre-la si fos necessari. Així doncs, ser deixeble de Jesús és una gran responsabilitat. Aquesta decisió s’ha de pensar detingudament i no s’ha de prendre a la lleugera.

Ser deixeble pot implicar patir dificultats o persecució, ja que Jesús diu: «Qui no porti el seu pal de turment i em segueixi, no pot ser el meu deixeble» (Lluc 14:27). Sí, un autèntic deixeble de Jesús ha d’estar disposat a patir, igual que ell ho ha fet. Jesús fins i tot ha dit que morirà a mans dels seus enemics.

Per tant, tota la gent que viatja amb Jesús ha d’analitzar amb atenció què implica ser deixeble de Crist. Jesús recalca aquesta idea amb el següent exemple: «Qui de vosaltres que vol construir una torre no s’asseu primer i en calcula les despeses per saber si té prou diners per acabar-la? Si no ho fes, podria ser que posés els fonaments però que no la pogués acabar» (Lluc 14:28, 29). Així, abans de fer-se deixebles de Jesús, els que viatgen amb ell cap a Jerusalem han d’estar totalment decidits a complir amb aquesta responsabilitat. Jesús emfatitza aquest punt amb un altre exemple.

Ell diu: «Quin rei que vol lluitar contra un altre rei no s’asseu primer i demana consell per veure si amb 10.000 soldats podrà vèncer el rei que en té 20.000? I si veu que no pot, mentre l’altre rei encara és lluny, enviarà missatgers per demanar-li la pau». Per ressaltar aquesta idea, Jesús afegeix: «Igualment, recordeu que si algú no renuncia a tot el que té, no pot ser el meu deixeble» (Lluc 14:31-33).

Evidentment, aquestes paraules de Jesús no només apliquen a la multitud que el segueix durant el seu viatge, sinó que tots els que aprenen de Crist han d’estar disposats a fer el que està dient. Això vol dir que, si volen ser els seus deixebles han d’estar preparats per renunciar a tot el que tenen, fins i tot a la seva vida. Per tant, és necessari meditar i fer oració sobre aquest tema.

Ara Jesús parla d’un assumpte que ja va tractar en el Sermó de la Muntanya quan va dir que els seus deixebles són «la sal de la terra» (Mateu 5:13). Segurament volia dir que, igual que la sal literal serveix per conservar els aliments, la influència dels deixebles en les persones té un efecte conservador que les ajuda a no perdre la seva amistat amb Jehovà i a no abandonar els valors morals. Ara que s’apropa la fi del seu ministeri diu: «Sens dubte, la sal és bona. Però si la sal perd les seves propietats, com les podrà recuperar?» (Lluc 14:34). Els seus oients saben que la sal que hi ha a la regió pot tenir impureses perquè esta barrejada amb altres substàncies de la terra, i això fa que tingui poca utilitat.

Per tant, Jesús vol dir que fins i tot els que fa temps que són els seus deixebles han de mantenir la seva decisió de seguir-lo. Si passés el contrari, no serien d’utilitat, igual que la sal que ha perdut les seves propietats. A més, les persones potser es burlarien d’ells. I encara pitjor, perdrien l’aprovació de Déu i, fins i tot, deshonrarien el Seu nom. Jesús recalca la importància d’evitar aquest final quan diu: «Qui tingui orelles per escoltar, que escolti amb atenció» (Lluc 14:35).