Estima els altres com a tu mateix

1, 2. (a) Quin va dir Jesús que era el segon manament més important de la Llei? (b) Quines preguntes analitzarem en aquest article?

UN FARISEU que volia posar Jesús a prova li va preguntar: «Mestre, ¿quin és el manament més gran de la Llei?». En l’article anterior vam veure que la resposta de Jesús va ser: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot l’esperit; aquest és el més gran i el primer manament». I després, va afegir: «El segon li és semblant: Estima el proïsme com a tu mateix» (Mt. 22:34-39).

² Jesús va dir que hem d’estimar el proïsme, o els nostres semblants, com a nosaltres mateixos. Per això, fem bé de preguntar-nos: «Qui és el meu proïsme? Com puc demostrar amor pels altres?».

3, 4. (a) Quina il·lustració va posar Jesús per respondre a la pregunta «qui és el meu proïsme»? (b) Com va ajudar el samarità a l’home a qui havien robat, baldat a cops i abandonat mig mort? (Mira la imatge del principi.)

³ Pensa en què va dir Jesús quan un home que es creia molt just li va preguntar: «¿I qui és el meu proïsme?». Jesús va respondre amb una il·lustració, la del bon samarità (llegeix Lluc 10:29-37). Com seria d’esperar, un sacerdot israelita i un levita haurien d’haver ajudat un home a qui havien robat, baldat a cops i abandonat mig mort. Però van passar de llarg i no van moure ni un dit per ajudar-lo. En canvi, el va ajudar un samarità, un home que pertanyia a un poble que, tot i respectar la Llei mosaica, era menyspreat pels jueus (Jn. 4:9).

⁴ Per tal d’ajudar-lo a recuperar-se, el bon samarità li va posar oli i vi a les ferides. Llavors va donar dos denaris (el sou de dos dies de feina) a un hostaler perquè el cuidés (Mt. 20:2). Aquesta il·lustració mostra clarament qui va demostrar ser el proïsme d’aquell home ferit i ens ensenya de manera contundent que hem de mostrar compassió i amor als altres.

5. Explica com van demostrar amor els servents de Déu durant un desastre natural recent.

⁵ Trobar persones tan compassives com aquell bon samarità no és gaire corrent, i encara menys en aquests «darrers dies» tan difícils en què molta gent no té amor, i és ferotge i enemiga del bé (2 Tim. 3:1-3). Per exemple, quan hi ha desastres naturals es poden donar situacions molt difícils. Quan l’huracà Sandy va colpejar Nova York a finals d’octubre de 2012, en una de les zones greument afectades els delinqüents van saquejar les pertinences d’alguns habitants que encara patien perquè no tenien electricitat, calefacció ni articles de primera necessitat. En aquella mateixa zona, els Testimonis de Jehovà van organitzar un programa d’auxili que, no només els va permetre ajudar-se entre ells sinó també als altres. Els cristians actuen així perquè estimen els seus semblants. De quines altres maneres es pot demostrar amor pels altres?

6. Quina relació hi ha entre demostrar amor i la predicació?

⁶ Oferint ajuda espiritual. Ho fem a l’esforçar-nos per dirigir l’atenció de les persones a «la consolació que donen les Escriptures» (Rm. 15:4). No hi ha dubte que demostrem amor pels altres quan compartim les veritats de la Bíblia en la predicació (Mt. 24:14). Quin gran privilegi tenim de proclamar el missatge del Regne que prové del «Déu de l’esperança»! (Rm. 15:13.)

7. Quina és la regla d’or, i quines benediccions rebem al seguir-la?

⁷ Seguint la regla d’or. En el seu Sermó de la Muntanya, Jesús va dir quina és la regla d’or: «Tot allò, doncs, que voleu que els altres us facin a vosaltres, feu-ho també vosaltres a ells; que en això consisteixen la Llei i els Profetes» (Mt. 7:12). Si tractem les persones seguint aquest consell de Jesús, estarem actuant en harmonia amb l’esperit que hi ha darrere «la Llei» —de Gènesi a Deuteronomi— i «els Profetes» —els llibres profètics de les Escriptures Hebrees. Aquests llibres bíblics deixen clar que Déu beneeix els qui senten amor pels altres. Per exemple, a través del profeta Isaïes, Jehovà va dir el següent: «Observeu el dret i practiqueu la justícia [...]. Feliç l’home que ho fa així» (Is. 56:1, 2). En efecte, quan som amorosos i justos amb els altres rebem benediccions.

8. Per què hem d’estimar els nostres enemics, i què pot passar si ho fem?

⁸ Estimant els nostres enemics. «Heu sentit que es va dir: Estima el teu proïsme, però no el teu enemic», va dir Jesús. I va afegir: «Doncs, jo us dic: estimeu els vostres enemics i pregueu pels qui us persegueixen; perquè sigueu fills del vostre Pare del cel» (Mt. 5:43-45). L’apòstol Pau va recalcar la mateixa idea quan va dir: ‘Si el teu enemic té fam, dóna-li menjar; si té set, dóna-li beure’ (Rm. 12:20; Prov. 25:21). La Llei mosaica estipulava als israelites que si l’animal d’un enemic queia sota la càrrega que portava, l’havien d’ajudar (Èx. 23:5). Si dues persones s’esforçaven a treballar juntes d’aquesta manera, malgrat haver estat enfrontades en el passat, podien arribar a tenir una bona amistat. Molts dels nostres enemics també han ablanit els seus cors al percebre l’amor que demostrem els cristians. Que feliços serem si els nostres enemics, fins i tot els perseguidors més implacables, acaben unint-se al poble de Jehovà a causa de l’amor que els hem demostrat!

9. Què va dir Jesús sobre fer les paus amb els germans?

⁹ ‘Buscant la pau amb tothom’ (Heb. 12:14). Evidentment, aquest manament també es refereix a buscar la pau amb els nostres germans, ja que Jesús va dir: «Si [...] presentes la teva ofrena a l’altar, i allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa la teva ofrena davant l’altar i vés primer a fer les paus amb el teu germà, i després torna i presenta la teva ofrena» (Mt. 5:23, 24). Jehovà ens beneeix quan demostrem amor pels nostres germans i prenem la iniciativa a fer les paus amb ells de seguida.

10. Per què no hem de jutjar els altres?

¹⁰ No jutjant els altres. Jesús va dir: «No judiqueu, a fi de no ser judicats; perquè amb el mateix judici amb què judiqueu, sereu judicats, i amb la mateixa mesura amb què mesureu, sereu mesurats. ¿Com és que veus la brossa que hi ha a l’ull del teu germà, i no t’adones de la biga que hi ha al teu? ¿Com pots dir al teu germà: “Deixa que et tregui la brossa de l’ull, mentre hi ha la biga al teu?” Hipòcrita, treu-te primer la biga de l’ull i llavors hi veuràs per a treure la brossa de l’ull del teu germà» (Mt. 7:1-5). Quina manera més contundent de dir-nos que no critiquem les petites faltes dels altres quan potser les nostres són molt més greus!

11, 12. De quina manera extraordinària demostrem amor pels altres?

¹¹ Una manera extraordinària de demostrar amor pels altres és predicar la bona nova, tal com va fer Jesús (Lc. 8:1). Ell va comissionar els seus seguidors que fessin deixebles a persones d’arreu del món (Mt. 28:19, 20). Si nosaltres fem la nostra part al predicar, estarem ajudant les persones a apartar-se de la via ampla i espaiosa que condueix a la destrucció i a entrar a la via estreta que condueix a la vida (Mt. 7:13, 14). No dubtis que Jehovà beneeix aquests esforços.

¹² Com Jesús, nosaltres també ajudem les persones a ser conscients de la seva necessitat espiritual (Mt. 5:3). Quan responen favorablement, participem a satisfer aquesta necessitat espiritual amb el missatge de la bona nova de «l’evangeli de Déu» (Rm. 1:1). Si accepten aquest missatge del Regne, les persones es poden reconciliar amb Déu a través de Jesucrist (2 Cor. 5:18, 19). Així, doncs, predicar la bona nova és una manera molt important de demostrar amor veritable per les persones.

13. Com et sents al participar en la predicació del Regne?

¹³ Fer revisites efectives i dirigir cursos bíblics és una manera d’ajudar les persones a estar a l’altura de les normes de justícia divines. Com a resultat, pot ser que l’estudiant faci canvis significatius en el seu estil de vida (1 Cor. 6:9-11). És molt animador veure com Jehovà ajuda ‘els qui estan ben disposats per a la vida eterna’ a fer els canvis necessaris i a tenir una relació estreta amb Ell (Fe. [Ac.] 13:48, BEC). Per a molts, això significa deixar enrere la desesperació i substituir-la per alegria, i canviar l’ansietat per confiança en el nostre Pare celestial. Que bonic és veure el progrés espiritual dels nous! No et sembla que és una benedicció enorme poder demostrar amor d’una manera tan especial, és a dir, predicant la bona nova?

14. Comenta amb les teves paraules alguns aspectes de l’amor destacats a 1 Corintis 13:4-8.

¹⁴ Si al tractar amb els altres posem en pràctica el que l’apòstol Pau va escriure referent a l’amor, ens evitarem molts problemes, ens sentirem feliços i rebrem la benedicció de Jehovà (llegeix 1 Corintis 13:4-8). Repassem breument què va dir Pau sobre l’amor i vegem com ho podem aplicar a les nostres relacions amb altres persones.

15. (a) Per què hem de ser pacients i bondadosos? (b) Per què hem d’evitar l’enveja i la presumpció?

¹⁵ L’amor ‘és pacient, és bondadós’. Igual que Déu ha estat pacient i bondadós amb els humans imperfectes, nosaltres també hem de ser pacients i bondadosos quan els altres cometen errors i actuen sense pensar, o fins i tot si són mal educats. L’amor verdader ‘no té enveja’, i per això ens ajuda a no desitjar les possessions dels altres o els privilegis que tenen a la congregació. A més, si tenim amor, no presumirem ni ens donarem aires de superioritat. Al cap i a la fi, uns «ulls altius i un cor inflat... el llum dels impius és pecat» (Prov. 21:4).

16, 17. Quines maneres de demostrar amor es descriuen a 1 Corintis 13:5, 6?

¹⁶ L’amor farà que ens comportem amb decència amb els altres. No els direm mentides, no els robarem ni farem res que violi les lleis i principis divins. L’amor també evitarà que busquem només el nostre interès i no ens preocupem dels assumptes dels altres (Fili. 2:4).

¹⁷ L’amor autèntic no se sent provocat fàcilment i ‘no té en compte el mal’, és a dir, no porta un registre de totes les coses poc amoroses que altres fan (1 Tes. 5:15). Si guardéssim ressentiment, no agradaríem a Déu i estaríem acumulant brases en el nostre interior que podrien desembocar en una flamerada que ens podria fer mal a nosaltres i als qui tenim al voltant (Lev. 19:18). L’amor fa que ens alegrem amb la veritat i no permet que ens ‘alegrem de la injustícia’, ni tan sols si una persona que ens odia pateix injustícies o és maltractada (llegeix Proverbis 24:17, 18).

18. Què aprenem de l’amor a 1 Corintis 13:7, 8?

¹⁸ Continuem analitzant la descripció de l’amor que fa Pau. Per exemple, diu que l’amor ‘tot ho excusa’. Si algú ens ofèn però ens demana perdó, l’amor ens motiva a perdonar-lo. També diu que l’amor ‘tot ho creu’. Això vol dir que, entre altres coses, l’amor creu tot el que trobem a la Paraula de Déu, i aquest amor ens impulsa a agrair l’aliment espiritual que rebem. L’amor ‘espera tot’ el que es registra a la Bíblia, i ens mou a explicar als altres la raó de la nostra esperança (1 Pe. 3:15). Quan passem per dificultats, l’amor ens motiva a fer oració i a esperar que tot es desenvolupi de la millor manera. L’amor ‘tot ho suporta’, ja siguin pecats que s’hagin comès contra nosaltres, persecució o altres proves. Però molt més que això, diu que l’amor ‘no caducarà mai’; els humans obedients demostraran amor durant tota l’eternitat.

19, 20. Quin consell bíblic ens hauria d’impulsar a seguir estimant els altres?

¹⁹ Aplicar els consells bíblics farà que seguim estimant els altres. Aquest amor no s’ha de demostrar només a les persones de la nostra raça, sinó a persones de tot tipus. Hem de recordar que Jesús va dir: «Estima el proïsme com a tu mateix» (Mt. 22:39). Tant Déu com Crist esperen que estimem els nostres semblants. Per això, si no sabem com actuar en una situació concreta que afecti a altres persones, no dubtem a orar a Jehovà perquè ens guiï amb el seu esperit. Si ho fem, rebrem la seva benedicció i actuarem de manera amorosa (Rm. 8:26, 27).

²⁰ El manament d’estimar el proïsme com a nosaltres mateixos s’anomena «la Llei reial» (Jm. 2:8). Després de referir-se a alguns manaments de la Llei mosaica, Pau va declarar: «Tots es resumeixen en aquesta sentència: estima el proïsme com a tu mateix. [L’amor] mai no fa mal al proïsme. [L’amor], doncs, conté la Llei en tota la seva plenitud» (Rm. 13:8-10). És evident que tots hem de seguir demostrant amor als altres.

21, 22. Per què hem d’estimar Jehovà i el proïsme?

²¹ Quan meditem per què hem d’estimar els altres, també és bo que reflexionem en la següent afirmació de Jesús sobre el seu Pare: «Fa brillar el seu sol damunt de bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos» (Mt. 5:43-45). No importa si una persona és justa o injusta; nosaltres l’hem d’estimar. Com ja s’ha comentat, una manera important de demostrar-li amor és compartint la bona nova del Regne amb ella. Si aquesta persona demostra que agraeix de debò el missatge, rebrà magnífiques benediccions.

²² Tenim moltes raons per estimar Jehovà amb tot el cor, tota l’ànima i tota la ment. A més, existeixen moltes maneres d’estimar el nostre proïsme. A l’estimar Jehovà i els altres, demostrem que valorem el que Jesús va ensenyar sobre aquests dos manaments. Però, per sobre de tot, estem agradant el nostre Pare amorós, Jehovà.