Una lliçó important d’humilitat

Després de la transfiguració i de curar un noi endimoniat a la regió de Cesarea de Filip, Jesús es dirigeix cap a Cafarnaüm, però viatja només amb els seus deixebles perquè ningú ho sàpiga (Marc 9:30). Aquesta oportunitat li serveix per preparar més els seus deixebles per a la seva mort i per dur a terme l’obra que faran a partir d’aquell moment. Ell explica: «El Fill de l’home serà entregat a mans dels seus enemics, i el mataran, però al tercer dia serà ressuscitat» (Mateu 17:22, 23).

Aquesta idea no hauria de sobtar els deixebles. Jesús ha explicat anteriorment que el mataran, tot i que Pere no ha volgut creure que això passarà (Mateu 16:21, 22). A més, tres apòstols han vist la transfiguració i han escoltat la conversa sobre la marxa de Jesús (Lluc 9:31). Els seus seguidors es posen «molt tristos» quan escolten el que Jesús diu, encara que no entenen completament el significat de les seves paraules (Mateu 17:23). Amb tot, tenen por de fer-li més preguntes sobre aquest tema.

Finalment arriben a Cafarnaüm, el centre de les activitats de Jesús i el lloc d’on són alguns apòstols. Allà, els homes que cobren l’impost del temple s’apropen a Pere. Potser volen acusar Jesús de no pagar els impostos, i per això pregunten: «Que no paga el teu mestre l’impost de les dues dracmes?» (Mateu 17:24).

«Sí que el paga», respon Pere. Quan Pere arriba a casa, Jesús ja sap el que ha passat. Per això, en comptes d’esperar que Pere tregui el tema, li pregunta: «Què et sembla, Simó? ¿De qui cobren els reis de la terra els tributs i els impostos: dels seus fills o dels altres?». Pere li contesta: «Dels altres». Aleshores, Jesús li diu: «Així doncs, els fills dels reis no han de pagar impostos» (Mateu 17:25, 26).

El Pare de Jesús és el Rei de l’univers i l’únic a qui s’adora al temple. Per tant, la llei no obliga el Fill de Déu a pagar l’impost del temple. «Però perquè no s’escandalitzin», diu Jesús, «vés al llac, tira l’ham, obre la boca del primer peix que pesquis i hi trobaràs una moneda de plata [un estàter, o una tetradracma]. Agafa-la i dóna-la per mi i per tu» (Mateu 17:27).

Aviat els deixebles estan junts i tenen una pregunta per a Jesús sobre qui serà el més important al Regne. Fa poc, ells mateixos no s’atrevien a preguntar a Jesús sobre la seva mort, però ara no tenen por de preguntar-li sobre el futur d’ells. Jesús sap el que estan pensant. Han estat discutint sobre aquest assumpte mentre caminaven al seu darrere quan es dirigien cap a Cafarnaüm. Per això, els hi pregunta: «Què discutíeu pel camí?» (Marc 9:33). Els deixebles se senten avergonyits i es queden callats, perquè estaven discutint sobre qui d’ells era el més important. Finalment, els apòstols li fan a Jesús la pregunta sobre la qual han estat parlant: «Qui és el més important al Regne del cel?» (Mateu 18:1).

Sembla increïble que els deixebles hagin tingut aquesta discussió després d’estar gairebé tres anys observant i escoltant Jesús. Amb tot, són imperfectes i han crescut en un ambient religiós on es dóna molta importància a la posició i la classe social. A més, no fa gaire que Jesús li ha promès a Pere que li donaria unes «claus» del Regne. ¿És possible que això faci que Pere se senti superior? Pot ser que Jaume i Joan se sentin com ell, ja que han vist amb els seus ulls la transfiguració de Jesús.

En qualsevol cas, Jesús actua per tal de corregir l’actitud que tenen. Crida un nen, el posa enmig d’ells, i diu als seus deixebles: «Si no canvieu d’actitud i us torneu com els nens, no entrareu pas al Regne del cel. Per tant, qui sigui humil com aquest nen serà el més important al Regne del cel; i qui rep un d’aquests nens per causa del meu nom, també em rep a mi» (Mateu 18:3-5).

Quina manera tan meravellosa d’ensenyar! Jesús no s’enfada amb els seus deixebles ni els tracta de cobdiciosos o ambiciosos, sinó que fa servir una lliçó pràctica. Els nens no tenen una posició elevada ni prominència de cap tipus. Així doncs, Jesús mostra que els seus deixebles han de tenir aquest punt de vista sobre ells mateixos. Aleshores, Jesús acaba d’explicar la lliçó als seus deixebles, dient: «Qui es comporta com el més petit d’entre vosaltres, és el qui és gran» (Lluc 9:48).