CAPÍTOL 95
Jesús parla del divorci i de l’amor pels nens
MATEU 19:1-15 MARC 10:1-16 LLUC 18:15-17
JESÚS EXPLICA QUÈ PENSA DÉU DEL DIVORCI
EL REGAL DE LA SOLTERIA
LA IMPORTÀNCIA DE SER COM NENS
Des de Galilea, Jesús i els seus deixebles creuen a l’altra banda del riu Jordà i agafen la ruta del sud que travessa la regió de Perea. L’última vegada que Jesús va estar a Perea va explicar als fariseus el principi que Déu havia establert per al divorci (Lluc 16:18). Ara, tornen a treure el tema per posar Jesús a prova.
Moisès va escriure que un home es podia divorciar de la seva dona si trobava en ella «alguna cosa censurable» (Deuteronomi 24:1, BCI). Però alguns tenen diferents punts de vista sobre els motius vàlids per divorciar-se. Per exemple, pensen que els assumptes de poca importància estan inclosos. Per això els fariseus pregunten: «Està permès que un home es divorciï de la seva dona per qualsevol motiu?» (Mateu 19:3).
En comptes de basar-se en opinions humanes, Jesús explica de manera magistral com Déu va establir el matrimoni: «¿No heu llegit que, al principi, aquell que els va crear els va fer home i dona, i va dir: “Per això l’home deixarà el seu pare i la seva mare i s’unirà a la seva esposa, i tots dos seran una sola carn”? De manera que ja no són dos, sinó una sola carn. Per tant, el que Déu ha unit, que no ho separi ningú» (Mateu 19:4-6). Quan Déu va unir Adam i Eva en matrimoni, no entrava en els seus plans que aquest matrimoni es trenqués.
Els fariseus expressen el seu desacord, dient: «Llavors, per què va manar Moisès que si l’home es volia divorciar de la seva dona, li havia de donar un certificat de divorci?» (Mateu 19:7). Jesús els hi contesta: «A causa de la duresa del vostre cor Moisès us va permetre divorciar-vos de les vostres dones; però no era així al principi» (Mateu 19:8). Aquest «principi» no es refereix als dies de Moisès, sinó al moment en què Déu va establir el matrimoni a l’Edèn.
Ara, Jesús parla d’una veritat important: «Per aquesta raó us dic que qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra comet adulteri, a menys que la seva dona hagi comès immoralitat sexual [en grec porneía]» (Mateu 19:9). Així doncs, la immoralitat sexual és l’única base bíblica per al divorci.
Llavors, els deixebles diuen: «Si aquest és el cas, val més no casar-se» (Mateu 19:10). Queda clar que qui pensi en casar-se ha de veure el matrimoni com una unió permanent.
Pel que fa a la solteria, Jesús explica que alguns neixen eunucs i no poden tenir relacions sexuals, d’altres han estat fets eunucs i ja no poden tenir relacions, i d’altres reprimeixen els desitjos sexuals per poder dedicar-se més plenament a servir Déu. Jesús aconsella els que l’escolten: «Qui ho pugui fer, [quedar-se solter] que ho faci» (Mateu 19:12).
Llavors, la gent comença a portar els seus nens a Jesús, però els deixebles renyen la gent, potser perquè no volen que el molestin. Quan Jesús ho veu, s’enfada i diu als seus deixebles: «Deixeu que els nens vinguin a mi, no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels que són com ells. Us asseguro que qui no rebi el Regne de Déu com un nen, no hi entrarà pas» (Marc 10:14, 15; Lluc 18:15).
Quina bona lliçó! Per rebre aquest Regne hem de ser humils i deixar-nos ensenyar, igual que els nens. A continuació, Jesús agafa en braços els més petits i els beneeix, demostrant així l’amor que sent per ells. I també s’estima molt a tothom que «rebi el Regne de Déu com un nen» (Lluc 18:17).