‘Sereu testimonis meus’

1, 2. (a) Qui és el testimoni de Jehovà més excepcional? (b) Què vol dir el nom Jesús, i per què es pot dir que el fill de Déu va viure a l’altura del seu nom?

«PER això he nascut i per això he vingut al món: per donar testimoniatge de la veritat» (llegeix Joan 18:33-37). Jesucrist va dir aquestes paraules just després d’identificar-se com a rei durant el seu judici davant del governador romà de Judea. Anys més tard, l’apòstol Pau va parlar d’aquest exemple de valentia de Jesús al dir: «Va donar testimoni de la bona confessió davant de Ponç Pilat» (1 Tim. 6:13, TBS). No hi ha dubte que de vegades cal demostrar molta valentia per ser un «testimoni fidel i veraç» en aquest món ple d’odi (Ap. [Rv.] 3:14).

² Com a membre de la nació jueva, Jesús era testimoni de Jehovà per naixement (Is. 43:10). Però, a més a més, es va convertir en el testimoni de Déu més important que mai ha existit; es va prendre molt seriosament el significat del nom que Jehovà li havia posat. Quan un àngel va dir a Josep, el pare adoptiu de Jesús, que Maria havia concebut aquell fill per esperit sant, va afegir: «Tindrà un fill, i tu li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà el seu poble dels seus pecats» (Mt. 1:20, 21; nota). En general, els estudiosos bíblics concorden que el nom Jesús prové del nom hebreu Yeixua i conté una forma escurçada del nom de Déu. Jesús vol dir «Jehovà és salvació». Actuant en harmonia amb el significat del seu nom, Jesús va ajudar «les ovelles perdudes de la casa d’Israel» a penedir-se dels pecats per poder aconseguir de nou l’aprovació de Jehovà (Mt. 10:6; 15:24; Lc. 19:10). Per això va predicar zelosament el missatge del Regne de Déu. L’Evangeli de Marc explica que «Jesús anà a la Galilea proclamant l’evangeli de Déu, i deia: “S’ha complert el temps, i és a prop el Regne de Déu; convertiu-vos i creieu en el missatge joiós”» (Mc. 1:14, 15). Jesús també va denunciar amb valor els líders religiosos jueus, els quals van estar relacionats amb la seva execució en un pal de turment (Mc. 11:17, 18; 15:1-15).

 3. Què va passar al tercer dia de la mort de Jesús?

³ Miraculosament, el tercer dia després de la cruel mort de Jesús, Jehovà el va ressuscitar, no com a ésser humà sinó com a ésser espiritual immortal (1 Pe. 3:18). Jesús ho va evidenciar al materialitzar-se en forma humana i donar proves que havia tornat a la vida. El mateix dia que va ressuscitar es va aparèixer al menys cinc cops a diversos deixebles (Mt. 28:8-10; Lc. 24:13-16, 30-36; Jn. 20:11-18).

 4. Quina reunió va presidir Jesús el dia de la seva resurrecció, i quina responsabilitat va deixar clara als seus deixebles?

⁴ El cinquè cop que Jesús es va aparèixer ho va fer davant dels seus apòstols i altres que estaven reunits amb ells. En aquella ocasió memorable va dirigir el que es podria considerar una classe sobre la Paraula de Déu, ja que «els obrí la intel·ligència perquè comprenguessin les Escriptures». Llavors, els seus oients van poder entendre que les Escriptures havien predit la seva mort a mans dels enemics de Déu i la seva posterior resurrecció. En aquella reunió, el dia que va ressuscitar, Jesús va deixar clar a tots els reunits quina responsabilitat tenien; els va dir que havien de ‘predicar en nom seu la conversió per a remissió dels pecats a tots els pobles, començant per Jerusalem’. I va afegir que ‘ells en serien testimonis’ (Lc. 24:44-48).

5, 6. (a) Per què va dir Jesús que serien testimonis d’ell? (b) Quin nou aspecte del propòsit de Jehovà havien de donar a conèixer els deixebles de Jesús?

⁵ Segur que els apòstols van entendre aquelles paraules de Jesús quan, quaranta dies més tard, durant la seva última aparició, els va donar el següent manament, senzill però contundent: «Em sereu testimonis a Jerusalem, a tota la Judea i la Samaria, i de cap a cap de la terra» (Ac. 1:8). Per què va dir Jesús que serien testimonis d’ell, i no pas de Jehovà? Tot i que Jesús podia haver dit això últim, no oblidem que s’estava dirigint a israelites, que ja eren testimonis de Jehovà.

⁶ A partir de llavors, els deixebles de Jesús havien de donar a conèixer un nou aspecte del propòsit de Jehovà, un de molt més extraordinari que l’alliberament dels israelites de l’esclavitud a Egipte i del captiveri a Babilònia. La mort i la resurrecció de Jesucrist havien proporcionat la base per a l’alliberació de la pitjor captivitat que existeix: l’esclavitud al pecat i la mort. A la Pentecosta del 33 de la n. e., els deixebles que acabaven de ser ungits van donar a conèixer aquestes «grandeses de Déu» a les persones, i moltes van respondre favorablement. Així, des de la seva posició celestial a la dreta de Déu, Jesús va començar a veure que el seu nom adquiria més significat a l’observar que milers de persones es penedien i posaven fe en ell com a mitjà diví per a la salvació (Ac. 2:5, 11, 37-41).

 7. Què van fer patent els esdeveniments durant la Pentecosta del 33 de la n. e.?

⁷ El que va passar durant aquella Pentecosta va fer patent que Jehovà havia tingut la gentilesa d’acceptar el valor del sacrifici perfecte de Jesús com a expiació, o redempció, del pecat (Heb. 9:11, 12, 24). Tal com va explicar Jesús, ell ‘no havia vingut pas a ser servit, sinó a servir i a donar la vida en rescat per una multitud’ (Mt. 20:28). Aquesta «multitud» que es beneficiaria del sacrifici de Jesús no es limitava als jueus penedits; la voluntat de Déu és que «tots els homes se salvin», ja que el sacrifici de Jesús treu «el pecat del món» (1 Tim. 2:4-6; Jn. 1:29).

 8. Fins on va arribar la predicació dels deixebles de Jesús, i per què va ser possible?

⁸ Els primers deixebles de Crist van tenir el valor necessari per seguir predicant sobre ell, però no va ser per les seves pròpies forces. El poderós esperit de Jehovà els va donar la motivació i les energies per seguir donant testimoniatge (llegeix Actes 5:30-32). Uns vint-i-set anys després de la Pentecosta del 33 de la n. e. es va poder dir que «la paraula de la veritat, és a dir, de l’evangeli» havia arribat tant als jueus com als gentils, «a tota criatura de sota el cel» (Col. 1:5, 23).

 9. Què li va passar a la congregació cristiana primitiva?

⁹ Malauradament, la congregació cristiana primitiva es va corrompre gradualment (Ac. 20:29, 30; 2 Pe. 2:2, 3; Jud. 3, 4). Tal com va predir Jesús, aquella apostasia promoguda pel «Maligne», Satanàs, augmentaria i enfosquiria el cristianisme verdader fins a la conclusió de l’ordre de coses (Mt. 13:37-43). Llavors, Jehovà entronitzaria Jesús com a Rei sobre tota la humanitat. Això va ser l’octubre de 1914 i va marcar el principi dels «darrers dies» del malvat món de Satanàs (2 Tim. 3:1).

10. (a) Quina data important van assenyalar els ungits de temps moderns? (b) Què va passar l’octubre de 1914, i com s’ha fet evident?

¹⁰ Els cristians ungits de temps moderns van assenyalar amb antelació que l’octubre de 1914 seria una data significativa. Es van basar en la profecia de Daniel sobre un gran arbre que va ser tallat i que tornaria a créixer després de «set temps» (Dan. 4:13 [4:16 en NM]). En la profecia de Jesús sobre la seva presència futura i de la conclusió de l’ordre de coses, es va referir a aquest període amb l’expressió «els temps [assenyalats, NM] dels estrangers». Des del 1914, ‘el senyal de la vinguda’ de Crist com a nou Rei de la Terra s’ha fet evident a tothom (Mt. 24:3, 7, 14; Lc. 21:24). Per tant, des d’aquell moment, «les grandeses de Déu» han inclòs l’entronització de Jesús com a Rei per governar tota la humanitat.

11, 12. (a) Què va començar a fer el nou Rei de la Terra a partir de 1919? (b) Què més va passar a partir de mitjans dels anys trenta? (Mira la imatge del principi.)

¹¹ En qualitat de nou Rei de la Terra, Jesucrist aviat va començar a alliberar els seus seguidors ungits del captiveri de «Babilònia, la gran» (Ap. 18:2, 4). L’any 1919, després de la Primera Guerra Mundial, es va poder donar testimoniatge per tot el món sobre el mitjà que Jehovà havia proporcionat per obtenir la salvació i sobre la bona nova del nou Regne que s’havia establert. Els cristians ungits van aprofitar aquella oportunitat, i el resultat va ser que es van reunir més milers d’ungits per convertir-se en hereus amb Crist.

¹² Des de mitjans dels anys trenta del segle passat, es va fer evident que Crist havia començat a reunir milions de les seves «altres ovelles» que formarien «una gran multitud» internacional. Dirigida pels cristians ungits, aquesta gran multitud també imita el valerós exemple de Jesús i declara públicament que la seva salvació depèn de Jehovà i el Crist. Si continuen donant testimoniatge i exercint fe en el sacrifici redemptor de Crist, tindran el privilegi de sobreviure a «la gran tribulació», que culminarà amb la fi del món de Satanàs (Jn. 10:16; Ap. 7:9, 10, 14).

13. Què estem determinats a fer com a Testimonis de Jehovà, i com podem tenir èxit?

¹³ No deixem de valorar el privilegi que tenim de ser Testimonis de «les grandeses» que Déu ja ha fet i de les seves promeses per al futur. És cert que aquesta tasca no sempre és fàcil; molts prediquem en territoris apàtics, afrontem burles o fins i tot persecució. Però podem fer el mateix que van fer l’apòstol Pau i els seus companys. Pau va dir: «Tinguérem el coratge, en el nostre Déu, de predicar-vos l’evangeli de Déu enmig de moltes lluites» (1 Tes. 2:2). El món de Satanàs s’està anant en orris; per tant, resolguem-nos a no rendir-nos mai i determinem-nos a viure d’acord amb la nostra dedicació (Is. 6:11). Però no ho podem aconseguir només amb les nostres forces. Cal que seguim l’exemple dels primers cristians i orem a Jehovà perquè, per mitjà del seu esperit, ens doni el seu «poder incomparable» (llegeix 2 Corintis 4:1, 7; Lc. 11:13).

14, 15. (a) Com veien les persones als cristians del primer segle, i què va dir l’apòstol Pere sobre ells? (b) Com ens hem de sentir si ens maltracten per ser Testimonis de Jehovà?

¹⁴ Avui dia, milions de persones diuen ser cristianes «però amb les obres el reneguen [a Déu], abominables com són, rebels i inútils per a cap obra bona» (Tt. 1:16). És bo que recordem que al segle primer els cristians verdaders van experimentar odi de part de molts dels seus contemporanis, per no dir de la majoria. Per això, l’apòstol Pere va escriure: «Si sou ultratjats en nom del Crist, sortosos de vosaltres, perquè [...] l’Esperit de Déu [...] reposa damunt vostre» (1 Pe. 4:14).

¹⁵ Apliquen aquestes paraules als Testimonis de Jehovà de l’actualitat? És clar! Nosaltres també donem testimoniatge del regnat de Jesús. Per això, experimentar odi per portar el nom de Jehovà és el mateix que ser «ultratjats en nom del Crist», qui va dir als seus enemics: «Jo he vingut en nom del meu Pare, i no em rebeu» (Jn. 5:43). La pròxima vegada que rebis oposició al predicar, sigues valent! Pensa que experimentar mal tracte quan prediques és una mostra que Jehovà està content amb tu i amb el que fas, i que el seu esperit ‘reposa damunt teu’.

16, 17. (a) Com se senten els Testimonis de Jehovà de molts llocs del món? (b) A què t’has determinat?

¹⁶ Tampoc oblidem que en molts llocs arreu del món hi ha moltes persones que s’interessen en la veritat. Fins i tot en territoris molt predicats, encara trobem persones que volen escoltar i amb qui podem compartir el meravellós missatge de salvació. Per tant, esforcem-nos a tornar a visitar els qui tenen interès i, si és possible, estudiem la Bíblia amb ells per ajudar-los a progressar fins a la dedicació i el baptisme. Segur que et sents com la Sarie, que viu a Sud-àfrica i ha estat una Testimoni activa durant més de seixanta anys. La Sarie diu: «Estic profundament agraïda perquè, gràcies al sacrifici redemptor de Jesús, puc tenir una relació molt bona amb Jehovà, el Sobirà de l’univers, i estic molt feliç perquè puc donar a conèixer el seu nom gloriós». Tant ella com el seu marit, en Martinus, han ajudat moltes persones, inclosos els seus tres fills, a fer-se adoradors de Jehovà. «No hi ha cap altra tasca més satisfactòria que aquesta», afegeix la Sarie, «i per mitjà del Seu esperit sant, Jehovà ens dóna a tots el poder necessari per continuar amb aquesta obra salvavides».

¹⁷ Sigui que estiguem batejats o que tinguem aquesta meta, tenim bones raons per agrair el privilegi de formar part de la congregació mundial de Testimonis de Jehovà. Per això, continua donant testimoniatge complet i esforçant-te per mantenir-te sant en aquest fastigós món de Satanàs. Si ho fas, honoraràs el nostre Pare celestial, el nom del qual tenim el privilegi de portar.