Jesús denuncia els seus opositors

Els opositors religiosos de Jesús no han aconseguit desacreditar-lo o entrampar-lo i entregar-lo als romans (Lluc 20:20). Quan Jesús encara està al temple l’11 de nissan, capgira la situació i revela qui és ell realment. Llavors pren la iniciativa i els hi diu: «Què en penseu, del Crist? De qui és fill?» (Mateu 22:42). És ben sabut que el Crist, o Messies, serà un descendent de David. I això és el que responen (Mateu 9:27; 12:23; Joan 7:42).

Jesús pregunta: «Doncs, així, com és que David, guiat per l’esperit sant, l’anomena Senyor quan diu: “Jehovà va dir al meu Senyor: ‘Seu a la meva dreta fins que posi els teus enemics sota els teus peus’”? Si David li diu Senyor, com pot ser el Crist fill seu?» (Mateu 22:43-45).

Els fariseus es queden callats. Ells esperen que vingui un descendent humà de David que els alliberi de l’opressió romana. Però, basant-se en les paraules que David va dir al Salm 110:1, 2, Jesús indica que el Messies serà més que un governant humà. Ell és el Senyor de David i, després que s’hagi assegut a la dreta de Déu, amb el temps, començarà a regnar. La resposta de Jesús deixa sense paraules els seus opositors.

Els deixebles i molts altres han estat escoltant. Ara, Jesús es dirigeix a ells i els adverteix sobre els escribes i els fariseus. Aquests homes «han ocupat la posició de Moisès» per ensenyar la Llei de Déu. Jesús diu als que l’escolten: «Totes les coses que us diguin, feu-les i compliu-les, però no actueu com ells, perquè no posen en pràctica el que ensenyen» (Mateu 23:2, 3).

Aleshores, Jesús posa exemples que mostren la seva hipocresia: «Eixamplen les capsetes que porten com a amulets i que contenen fragments de les Escriptures». Alguns jueus porten al front o al braç petites capses que contenen fragments curts de la Llei. Els fariseus les eixamplen per donar la impressió que són seguidors fidels de la Llei. I també «s’allarguen els serrells dels vestits». Els israelites s’havien de fer serrells als seus vestits, però els fariseus s’asseguren que siguin ben llargs (Nombres 15:38-40). Fan tot això «perquè els vegin» (Mateu 23:5).

Fins i tot els deixebles de Jesús es poden veure afectats pel desig de prominència. Per tant, Jesús els hi aconsella: «No us feu anomenar rabí, perquè només teniu un Mestre, i tots vosaltres sou germans. I no digueu pare a ningú a la terra, perquè només teniu un Pare, el celestial. Tampoc us feu anomenar líders, perquè només teniu un Líder, el Crist». Així doncs, com s’haurien de veure els deixebles, i com haurien d’actuar? Jesús els hi diu: «El més important entre vosaltres ha de ser el vostre servidor. El qui s’exalça serà humiliat, i el qui s’humilia serà exalçat» (Mateu 23:8-12).

A continuació, Jesús proclama una sèrie de calamitats contra els escribes i els fariseus: «Ai de vosaltres, escribes i fariseus, hipòcrites! Perquè tanqueu les portes del Regne del cel a la gent. Vosaltres no hi entreu ni hi deixeu entrar els que ho volen fer» (Mateu 23:13).

Jesús condemna els fariseus perquè no tenen valors espirituals. Això queda demostrat per les diferències capritxoses que fan. Per exemple, ells diuen: «Si algú jura pel temple, no està obligat a complir el jurament, però si algú jura per l’or del temple, està obligat a complir-lo». Mostren la seva insensibilitat moral perquè donen més importància a l’or del temple que al valor espiritual del lloc on s’adora Jehovà. A més, han «desatès les coses més importants de la Llei: la justícia, la compassió i la lleialtat» (Mateu 23:16, 23; Lluc 11:42).

Jesús diu a aquests fariseus: «Guies cecs, que coleu el mosquit i us empasseu el camell!» (Mateu 23:24). Els fariseus colen el mosquit del vi perquè aquest insecte és cerimonialment impur. Però, al desatendre les coses més importants de la Llei, és com si s’empassessin un camell, que també és un animal cerimonialment impur, encara que molt més gran (Levític 11:4, 21-24).