Siguem sobris pel que fa a l’oració

1, 2. (a) Per què és vital que ‘siguem sobris amb vista a l’oració’? (b) Pel que fa a l’oració, què fem bé de preguntar-nos?

PELS qui treballen de nit, l’estona en què és més difícil de mantenir-se despert és al final del seu torn, a la matinada, quan encara és molt fosc. I probablement qualsevol persona que ha hagut de mantenir-se desperta tota la nit hi estarà d’acord. Els cristians d’avui dia afrontem un repte semblant, ja que la nit d’aquest món malvat de Satanàs està en el punt més fosc de la seva història (Rm. 13:12). Seria molt perillós adormir-nos en aquesta hora tan tardana! Per aquest motiu, és vital que siguem «assenyats» i seguim el consell bíblic de ser ‘sobris amb vista a l’oració’ (1 Pe. 4:7).

² A causa de l’època en què vivim, és assenyat que ens preguntem: «Fins a quin punt sóc ‘sobri’ i estic alerta pel que fa a les meves oracions? Faig tota mena d’oracions i oro contínuament? Tinc el costum d’orar pels altres o tan sols ho faig per demanar coses que jo necessito i vull? Per què és tan important per salvar-me l’oració?».

3. Menciona alguns tipus d’oracions.

³ En la carta que va escriure als efesis, l’apòstol Pau va fer referència a «tota mena d’oracions» (Ef. 6:18). És probable que tot sovint demanem a Jehovà que ens ajudi a satisfer les nostres necessitats i a superar els obstacles. La Bíblia diu que Jehovà ‘escolta les pregàries’ quan li demanem ajuda, i ho fa perquè ens estima (Sl. 65:3 [65:2 en NM]). Ara bé, també hauríem de procurar fer altres menes d’oracions, com ara les de lloança, gratitud i súplica.

4. Per què hauríem de lloar sovint Jehovà en les nostres oracions?

⁴ Tenim moltes raons per incloure paraules de lloança a Jehovà en les nostres oracions. Per exemple, ens sentim motivats a lloar-lo quan pensem en «les seves gestes» i en «la seva grandesa» (llegeix Salm 150:1-6). Els sis versicles del Salm 150 ens exhorten tretze vegades a lloar Jehovà! I el compositor d’un altre salm va cantar amb molt de respecte a Déu: «Set vegades el dia us faig lloança, perquè són justes les vostres decisions» (Sl. 119:164). No hi ha dubte que Jehovà mereix que el lloem. Per tant, no l’hauríem de lloar en les nostres oracions «set vegades el dia», és a dir, molt sovint?

5. Com ens protegeix fer oracions de gratitud?

⁵ També és molt important que fem oracions de gratitud. Pau va exhortar els cristians de Filips a ‘no inquietar-se per res, sinó manifestar a Déu en tota ocasió les seves necessitats per mitjà de l’oració i de la pregària, amb acció de gràcies’ (Fili. 4:6). Fer oracions per donar les gràcies a Jehovà de tot cor ens protegeix, sobretot ara que vivim als darrers dies en què les persones són ‘ingrates’ (2 Tim. 3:1, 2). De fet, el món està dominat per una actitud desagraïda i, si no vigilem, se’ns pot encomanar. Dir paraules de gratitud quan orem farà que estiguem contents i ens previndrà de tornar-nos «murmuradors queixosos» (Jud. 16). A més, quan el cap de família inclou paraules de gratitud en les oracions que fa a casa, anima la seva dona i els seus fills a ser agraïts.

6, 7. Què és la súplica, i què podem suplicar a Jehovà?

⁶ La súplica és una oració fervorosa que es fa amb un sentiment intens. Què podem suplicar a Jehovà? Podem demanar-li ajuda quan se’ns persegueix o quan afrontem una malaltia molt greu. En moments com aquests, és comprensible que les nostres oracions es converteixin en súpliques. Però, podem fer oracions de súplica tan sols en aquestes ocasions?

⁷ Pensa en l’oració model que va fer Jesús i fixa’t què va dir sobre el nom de Déu, el Seu Regne i la Seva voluntat (llegeix Mateu 6:9, 10). Aquest món està ple de maldat i els governs humans no són capaços de satisfer ni tan sols les necessitats bàsiques dels seus ciutadans. Per tant, hauríem d’orar perquè el nom del nostre Pare celestial sigui santificat i perquè el seu Regne alliberi la Terra de la governació de Satanàs. A més, és un bon moment per suplicar a Jehovà que es faci la seva voluntat a la Terra com es fa en el cel. Així doncs, mantinguem-nos alerta i fem de bon grat tota mena d’oracions.

8, 9. Per què hauríem d’anar amb compte de no jutjar Pere i els altres apòstols per haver-se quedat adormits al jardí de Getsemaní?

⁸ Tot i que l’apòstol Pere va instar els cristians a ‘ser sobris amb vista a l’oració’, ell mateix va fallar en aquest assumpte, almenys en una ocasió. Pere va ser un dels deixebles que es va adormir mentre Jesús orava al jardí de Getsemaní. Aquests no es van mantenir alerta, encara que Jesús els acabava de dir que ‘vetllessin i preguessin’ contínuament (llegeix Mateu 26:40-45).

⁹ En comptes de jutjar durament Pere i els altres apòstols perquè no es van mantenir desperts, fem bé de recordar que tot el que havien fet aquell dia els havia deixat extenuats. Havien fet els preparatius per a la Pasqua i la van celebrar aquella nit. Tot seguit, Jesús va establir el Sopar del Senyor i va fixar el model per a les celebracions futures del Memorial de la seva mort (1 Cor. 11:23-25). Després de cantar lloances, van caminar pels carrerons de Jerusalem fins a «la muntanya de les Oliveres» (Mt. 26:30, 36). Aleshores devia ser més de mitjanit. Si nosaltres haguéssim estat al jardí de Getsemaní aquella nit, segurament també ens hauríem adormit. Jesús, en comptes de criticar els apòstols, que estaven molt cansats, va reconèixer amorosament que «l’esperit prou està a punt, però la carn és feble».

10, 11. (a) Quina lliçó va aprendre Pere del que li va passar al jardí de Getsemaní? (b) Què aprens del que li va passar a Pere?

¹⁰ Pere no es va mantenir alerta al jardí de Getsemaní, i allò li va ensenyar una lliçó dolorosa. Una mica abans, Jesús havia dit: «Aquesta nit, tots vosaltres trobareu en mi ocasió d’escàndol». I Pere va assegurar: «Encara que tots s’escandalitzin de vós, jo mai no me n’escandalitzaré». Jesús va contestar que Pere renegaria d’ell tres vegades, i aquest va declarar de manera impassible: «Encara que em calgui morir amb vós, no us negaré» (Mt. 26:31-35). Tot i amb això, Pere va ensopegar tal com Jesús havia predit. Després d’haver-lo negat tres vegades, es va sentir tan fet pols que ‘va plorar amargament’ (Lc. 22: 60-62).

¹¹ De ben segur, Pere va aprendre una lliçó d’aquesta experiència i va superar la tendència a confiar en ell mateix. No hi ha dubte que l’oració el va ajudar. És destacable el fet que el consell de ‘ser sobris amb vista a l’oració’ el donés Pere. Estem seguint aquest consell inspirat? És més, orem contínuament i així mostrem que confiem en Jehovà? (Sl. 78:7.) Tinguem sempre present l’advertència de l’apòstol Pau: «Qui es pensi estar dret, que miri de no caure» (1 Cor. 10:12).

12. Per què és Nehemies un bon exemple per a nosaltres?

¹² Pensa en el bon exemple de Nehemies, qui va servir com a coper del rei persa Artaxerxes en el segle V a. de la n. e., i era una persona que orava fervorosament. Durant dies, tal com explica el relat, havia estat ‘dejunant i pregant davant el Déu del cel’ pel tràngol que els jueus estaven passant a Jerusalem (Neh. 1:4). Quan Artaxerxes li va preguntar per què feia mala cara i què volia que fes per ell, Nehemies ‘va pregar al Déu del cel’ (Neh. 2:2-4). Quin va ser el resultat? Jehovà va contestar les seves oracions i va dirigir els assumptes d’una manera que va beneficiar el Seu poble (Neh. 2:5, 6). Que encoratjador devia ser allò per a Nehemies!

13, 14. Què hauríem de fer per tal de mantenir una fe forta i resistir els atacs que fa Satanàs per desanimar-nos?

¹³ Igual que Nehemies, orar contínuament ens ajudarà a mantenir una fe forta. Satanàs és despietat i sovint ens ataca quan estem dèbils. Per exemple, si estem afrontant una malaltia o estem lluitant contra la depressió, podríem començar a pensar que Jehovà no valora gaire el temps que dediquem cada mes a predicar. Possiblement alguns de nosaltres tenim pensaments angoixosos, potser com a conseqüència d’experiències del passat. A Satanàs li agradaria que creguéssim que no valem res. Els seus atacs sovint estan pensats per afectar-nos emocionalment i, d’aquesta manera, debilitar la nostra fe. Però si ‘som sobris amb vista a l’oració’, continuarem tenint una fe forta. De fet, amb ‘l’escut de la fe podrem extingir tots els dards encesos del maligne’ (Ef. 6:16).

¹⁴ Si ‘som sobris amb vista a l’oració’, en cas que de cop i volta ens vinguin proves de fe, no ens agafaran desprevinguts ni cedirem. Quan afrontem proves i dificultats, hauríem de recordar l’exemple de Nehemies i orar a Déu immediatament. Tan sols podrem resistir les temptacions i suportar les proves de fe si Jehovà ens ajuda.

15. Quines preguntes ens hauríem de fer sobre orar a favor dels altres?

¹⁵ Jesús va suplicar a Jehovà que la fe de Pere no defallís (Lc. 22:32). Èpafres, un cristià del segle primer, va imitar Jesús i es va esforçar per orar a favor dels seus germans de Colosses. Pau els va escriure que aquest germà estava ‘sempre en lluita per ells en les seves pregàries, perquè en tot allò que Déu vol es mantinguessin perfectes i plenament convençuts’ (Col. 4:12). Pregunta’t: «M’esforço per orar a favor dels meus germans d’arreu del món? Tinc el costum d’incloure en les meves oracions els germans que han patit a causa d’un desastre natural? Quan va ser l’última vegada que vaig orar pels qui tenen responsabilitats de pes en l’organització de Jehovà? He orat fa poc pels germans de la meva congregació que estan afrontant penúries?».

16. És tan important orar a favor dels altres? Explica-ho.

¹⁶ Les oracions que fem a Jehovà Déu a favor dels altres realment els poden ajudar (llegeix 2 Corintis 1:11). És cert que Jehovà no està obligat a actuar perquè hi hagi un gran nombre d’adoradors seus que oren contínuament demanant alguna cosa. Tot i això, nota l’interès col·lectiu i té en compte la preocupació genuïna i profunda del seus servents, i respondrà les oracions d’acord amb la Seva voluntat. Per aquest motiu, ens hauríem de prendre molt seriosament el privilegi i la responsabilitat que tenim d’orar a favor dels altres. Igual que Èpafres, ens hem d’esforçar per orar a favor dels nostres germans i així demostrarem que els estimem i que ens preocupem per ells. Això també farà que siguem més feliços, ja que «fa més feliç donar que rebre» (Ac. [Fe.] 20:35).

17, 18. Com ens ajudarà el fet de ‘ser sobris amb vista a l’oració’?

¹⁷ Pau va afirmar: «La nit és avançada, i el dia ja s’acosta». I just abans va escriure: «Sabeu prou bé en quin temps vivim, i que ja és hora de desvetllar-nos; perquè ara la salvació és més prop nostre que no quan vam creure» (Rm. 13:11, 12). El món nou que Jehovà ha promès és a la vora, i la nostra salvació és més a prop del que possiblement pensem. No ens hem d’adormir en sentit espiritual, i mai hauríem de deixar que les distraccions del món ens ocupin tant de temps que no ens en quedi per estar a soles amb Jehovà i orar-li. Al contrari, ‘siguem sobris amb vista a l’oració’. Això ens ajudarà a ‘perseverar en santes maneres de viure i en obres de pietat’ mentre esperem que arribi el dia de Jehovà (2 Pe. 3:11, 12). La nostra manera de viure revelarà si estem desperts en sentit espiritual i si realment creiem que la fi d’aquest món malvat és imminent. Per tant, ‘preguem sense parar’ (1 Tes. 5:17). També, decidim-nos a imitar Jesús i busquem moments de solitud per orar en privat. Si dediquem més estona a parlar amb Jehovà, cada vegada estarem més a prop d’ell (Jm. 4:7, 8). Quina benedicció!

¹⁸ Les Escriptures declaren sobre Jesús: «Durant la seva vida mortal, amb grans clamors i llàgrimes, va oferir pregàries i súpliques a aquell qui podia salvar-lo de la mort, i fou escoltat a causa de la seva reverència» (Heb. 5:7). Jesús va oferir súpliques i peticions, i es va mantenir fidel a Déu fins l’últim dia de la seva vida a la Terra. Com a resultat, Jehovà va rescatar el seu Fill estimat de la mort i el va recompensar amb vida immortal al cel. Nosaltres també podem ser fidels al nostre Pare celestial siguin quines siguin les temptacions i les proves que afrontem en el futur. En efecte, podem guanyar el premi de la vida eterna si ens mantenim ‘sobris amb vista a l’oració’.