Jesús dóna consells sobre les riqueses

Mentre Jesús menja a casa d’un fariseu, milers es reuneixen i l’esperen fora, igual que van fer les multituds a Galilea (Marc 1:33; 2:2; 3:9). A Judea, molts volen veure Jesús i escoltar el que diu. D’aquesta manera mostren que tenen una actitud bastant diferent a la dels fariseus que mengen amb ell.

Jesús comença dient unes paraules que tenen un significat especial per als seus deixebles: «Aneu amb compte amb el llevat dels fariseus, és a dir, amb la seva hipocresia». Jesús ja ha donat aquesta advertència abans, però el que ha vist durant el menjar indica que aquest consell és molt necessari (Lluc 12:1; Marc 8:15). És possible que els fariseus intentin amagar la seva maldat fent veure que són molt devots, però són un perill que cal denunciar. Jesús explica: «No hi ha res, per molt ben amagat que estigui, que no s’acabi descobrint, ni res secret que no s’acabi sabent» (Lluc 12:2).

Pot ser que molts dels que envolten Jesús siguin de Judea i que no l’hagin escoltat quan ensenyava a Galilea. Per tant, torna a repetir algunes idees principals i diu a tots els que l’escolten: «No tingueu por dels que poden matar el cos però després ja no poden fer res més» (Lluc 12:4). Tal com ha fet anteriorment, torna a destacar que cal que els seus seguidors confiïn que Déu els cuidarà. A més, també han de reconèixer qui és el Fill de l’home i entendre que Déu els pot ajudar (Mateu 10:19, 20, 26-33; 12:31, 32).

Llavors, un home d’entre la gent treu un tema que li preocupa: «Mestre, digues al meu germà que es parteixi l’herència amb mi» (Lluc 12:13). La Llei diu que el fill primogènit ha de rebre dues parts de l’herència i, per tant, no hi hauria d’haver cap discussió (Deuteronomi 21:17). Ara bé, sembla que aquest home vol més del que li toca per llei. Jesús és savi i no pren partit, sinó que li pregunta: «Qui m’ha fet jutge o àrbitre entre vosaltres dos?» (Lluc 12:14).

Aleshores, Jesús dóna aquest consell a tothom: «Estigueu alerta i eviteu tot tipus d’avarícia, perquè encara que algú visqui en l’abundància, tot el que té no li dóna la vida» (Lluc 12:15). Sense importar quants diners tingui una persona, ¿no és veritat que finalment morirà i ho deixarà tot enrere? Jesús emfatitza aquesta idea amb una paràbola difícil d’oblidar que també mostra la importància de tenir un bon nom davant de Déu.

Jesús diu: «Les terres d’un home ric van produir molt, i per això va pensar: “Què faré ara que no tinc on guardar la meva collita?”. I va dir: “Ja sé què faré: tiraré a terra els meus graners i en construiré de més grans, i allà hi guardaré tot el meu gra i tot el que tinc, i em diré a mi mateix: ‘Tens moltes coses bones guardades per a molts anys; estigues tranquil, menja, beu, passa-t’ho bé’”. Però Déu li va dir: “Insensat! Aquesta mateixa nit moriràs, i qui es quedarà amb tot el que has guardat?”. Això és el que li passa a qui guarda tresors per a si mateix però no és ric als ulls de Déu» (Lluc 12:16-21).

Tant els deixebles de Jesús com els altres que l’escolten podrien caure en la trampa de buscar o acumular riqueses, o podria ser que les preocupacions de la vida els distraguessin de servir Jehovà. És per això que Jesús torna a repetir el bon consell que va donar al Sermó de la Muntanya fa prop d’un any i mig.

Jesús diu: «Deixeu de preocupar-vos per la vostra vida pensant què menjareu, o pel vostre cos pensant què us posareu. [...] Penseu en els corbs, que no sembren ni seguen, i no tenen rebost ni graner, però Déu els alimenta. ¿No valeu vosaltres molt més que els ocells? [...] Penseu com creixen els lliris: no treballen ni filen; però jo us dic que ni Salomó en tota la seva esplendor no es va vestir mai com un d’aquests. [...] Per tant, deixeu de preocupar-vos sobre què menjareu o què beureu, i no us amoïneu tant; [...] el vostre Pare sap que necessiteu aquestes coses. [...] Feu que el seu Regne sempre sigui el més important en la vostra vida, i Déu us donarà aquestes coses» (Lluc 12:22-31; Mateu 6:25-33).

Qui són els que faran que el Regne de Déu sigui el més important a la seva vida? Jesús explica que un «petit ramat», és a dir, un grup relativament petit d’humans fidels són els que ho faran. Més endavant, es donarà a conèixer que només són 144.000. Quina benedicció els hi espera? Jesús els hi garanteix: «El vostre Pare ha decidit donar-vos el Regne». No se centraran a aconseguir tresors a la terra que els lladres poden robar. Al contrari, el seu cor estarà en «un tresor inesgotable al cel», on regnaran amb Crist (Lluc 12:32-34).