Jesús dóna als apòstols més consells importants

Jesús acaba de donar una lliçó pràctica als seus seguidors sobre l’actitud que han de mostrar. S’han de veure a si mateixos com si fossin nens, que són humils i no volen destacar. De fet, Jesús els hi ha dit: «Qui rep un d’aquests nens per causa del meu nom, també em rep a mi» (Mateu 18:5).

Fa poc, els apòstols han discutit sobre qui és el més important. Per això, potser es prenen les paraules de Jesús com una reprensió. Ara l’apòstol Joan menciona una altra cosa que acaba de passar: «N’hem vist un que expulsa dimonis en nom teu, i hem intentat impedir-ho, perquè no és un dels nostres» (Lluc 9:49).

Que potser Joan creu que els apòstols són els únics que tenen autoritat per curar els altres o expulsar dimonis? Si aquest és el cas, com és possible que aquest home jueu pugui expulsar dimonis amb èxit? Pel que sembla, Joan pensa que l’home no hauria de fer miracles perquè no va amb Jesús i els apòstols.

Joan se sorprèn quan Jesús li diu: «No intenteu impedir-ho, perquè no hi ha ningú que faci un miracle utilitzant el meu nom, i que tot seguit pugui parlar en contra meva. Perquè qui no està contra nosaltres, està a favor nostre. I si algú us dóna un got d’aigua, perquè sou seguidors de Crist, us asseguro que no es quedarà sense la seva recompensa» (Marc 9:39-41).

Així doncs, en aquest moment, no cal que l’home vagi amb Jesús per demostrar que està de part seva. La congregació cristiana encara no s’ha format. Per tant, el fet que l’home no viatgi amb Jesús no vol dir que sigui un opositor o que estigui promovent l’adoració falsa. Evidentment, l’home té fe en el nom de Jesús, i segons el que Jesús ha dit, no es quedarà sense la seva recompensa.

D’altra banda, seria molt greu que l’home caigués a causa de les paraules i les accions dels apòstols. Jesús observa: «A qui posi un obstacle a un d’aquests petits que tenen fe, més li valdria que li pengessin al coll una pedra de molí com les que fan girar els ases, i que el llancessin al mar» (Marc 9:42). Llavors, Jesús diu que els seus seguidors haurien d’eliminar fins i tot una part del cos tan valuosa com una mà, un peu o un ull si aquesta els fa caure. És millor quedar-se sense una d’aquestes parts tan valuoses i entrar al Regne de Déu, que mantenir-la i acabar a la Gehenna (vall d’Hinnom). Els apòstols segurament han vist aquesta vall a prop de Jerusalem, on es cremen les escombraries, i per això poden entendre que representa la destrucció eterna.

A més, Jesús adverteix: «No menyspreeu cap d’aquests petits, perquè us dic que els seus àngels al cel estan sempre davant del meu Pare». ¿Quin valor tenen «aquests petits» als ulls del seu Pare? Jesús parla d’un home que té cent ovelles, però en perd una. L’home deixa les noranta-nou i se’n va a buscar la perduda, i quan la troba s’alegra més per aquesta que per les altres noranta-nou. Jesús afegeix: «El meu Pare celestial no vol que es perdi ni un d’aquests petits» (Mateu 18:10, 14).

És possible que Jesús estigui pensant en la discussió que han tingut els seus apòstols sobre qui és més important, i per això ara els hi diu: «Tingueu sal dins vostre, i viviu en pau entre vosaltres» (Marc 9:50). La sal fa que el menjar sigui més gustós. De la mateixa manera, la sal figurada fa que les coses que diem siguin més fàcils d’acceptar, i això ens pot ajudar a mantenir la pau, cosa que no s’aconsegueix discutint (Colossencs 4:6).

De vegades, sorgiran problemes greus, i Jesús explica com tractar-los. «Si el teu germà peca contra tu», diu Jesús, «vés i fes-li veure el seu error en privat. Si t’escolta, hauràs recuperat el teu germà». Però, i si no escolta? «Torna-hi amb un o dos testimonis», aconsella Jesús, «perquè tot quedi establert per mitjà de dos o tres testimonis». Si així tampoc se soluciona el problema, aleshores aquests han de fer-ho saber a «la congregació», és a dir, a ancians responsables que poden prendre una decisió. Però, i si el pecador continua sense escoltar? «Considera’l com algú de les altres nacions o com un cobrador d’impostos», persones amb les quals els jueus no es relacionarien (Mateu 18:15-17).

Els superintendents de la congregació han d’adherir-se a la Paraula de Déu. Si troben que un pecador és culpable i necessita disciplina, el seu judici «ja haurà estat lligat al cel». Però quan troben que una persona és innocent, aleshores el seu judici «ja haurà estat deslligat al cel». Aquestes instruccions seran de molta ajuda un cop es formi la congregació cristiana. Pel que fa a tractar temes seriosos com aquests, Jesús diu: «On hi ha dues o tres persones reunides en el meu nom, jo estic amb elles» (Mateu 18:18-20).