Un guàrdia que està allà, dóna una bufetada a Jesús i li diu renyant-lo: «¿És així com contestes al sacerdot principal?». Però Jesús sap que no ha fet res dolent, i per això respon: «Si he dit res malament, digues què és. Però si he parlat bé, per què em pegues?» (Joan 18:22, 23). Llavors, Anàs fa que portin Jesús al seu gendre Caifàs.

A hores d’ara, tots els que formen el Sanedrí, és a dir, l’actual gran sacerdot, els ancians i els escribes, ja estan reunits a casa de Caifàs. Encara que és il·legal celebrar un judici la nit de la Pasqua, això no els impedeix seguir endavant amb el seu malvat pla.

No es pot dir que aquest grup sigui del tot objectiu. Després que Jesús va ressuscitar Llàtzer, el Sanedrí va decidir que Jesús havia de morir (Joan 11:47-53). I fa només uns dies, les autoritats religioses van conspirar per tal d’arrestar Jesús i matar-lo (Mateu 26:3, 4). Per tant, fins i tot abans que el judici comenci, Jesús ja està pràcticament condemnat a mort.

Després que arresten Jesús en el jardí de Getsemaní, els apòstols tenen por i l’abandonen. Però dos d’ells deixen de fugir. Es tracta de Pere i «un altre deixeble», evidentment l’apòstol Joan (Joan 18:15; 19:35; 21:24). Ells arriben on està Jesús mentre l’estan portant a casa d’Anàs. Quan Anàs envia Jesús al gran sacerdot Caifàs, Pere i Joan el segueixen de lluny. Segurament tenen por per les seves vides, però també estan preocupats pel que li passarà al seu Amo.