Arribem al cor dels familiars no creients

«VÉS a casa teva, amb els teus, i conta’ls tot el que el Senyor [Jehovà] t’ha fet i com ha tingut misericòrdia de tu», va dir Jesucrist. En aquell moment, probablement es trobava a Gàdara, al sud-est del mar de Galilea, i estava parlant amb un home que volia ser el seu seguidor. Aquestes paraules de Jesús demostren que comprenia una característica típica dels éssers humans: el desig de compartir coses interesants i importants amb els familiars (Mc. 5:19).

Avui dia, també veiem sovint aquesta característica, encara que en algunes cultures és més evident que en d’altres. Per tant, podem entendre que quan una persona comença a servir el Déu verdader, Jehovà, aquesta desitgi compartir la seva nova fe amb els seus familiars. Però, com ho hauria de fer? Com pot arribar al cor dels seus familiars que professen una altra religió o que potser no en professen cap? A la Bíblia podem trobar consells positius i pràctics sobre aquest tema.

Al segle primer, Andreu va ser un dels primers que va identificar Jesús com el Messies. I qui va ser el primer a qui li va dir? «El primer amb qui es trobà [Andreu] fou el seu germà Simó i li digué: “Hem trobat el Messies” —que vol dir Crist o Ungit—». Andreu va presentar Jesús a Pere i, d’aquesta manera, li va oferir l’oportunitat de convertir-se en un dels deixebles de Jesús (Jn. 1:35-42).

Uns sis anys més tard, quan Pere es trobava a Jafa, va rebre una invitació per viatjar en direcció al nord cap a Cesarea a fi de visitar Corneli, un oficial de l’exèrcit. Amb qui es va trobar Pere a casa de Corneli? La Bíblia diu: «Corneli, que havia convocat els seus parents i amics íntims, ja els esperava [a Pere i als qui viatjaven amb ell]». Així doncs, Corneli va oferir als seus familiars l’oportunitat d’escoltar Pere i de prendre una decisió sobre el missatge que havien escoltat (Ac. [Fe.] 10:22-33).

Quina lliçó podem aprendre de la manera com Andreu i Corneli van tractar els seus familiars?

Ni Andreu ni Corneli no van deixar res a la casualitat. Andreu va presentar Jesús a Pere personalment i Corneli va fer preparatius perquè els seus familiars poguessin escoltar Pere. Ara bé, cap dels dos va pressionar o manipular astutament els seus familiars perquè es fessin cristians. Què en podem aprendre? Podem imitar el seu exemple al compartir algunes idees amb els nostres familiars o al crear oportunitats per tal que puguin conèixer els nostres germans i el que diu la Bíblia. Així i tot, volem respectar la seva llibertat d’elecció i evitar coaccionar-los. Per veure com ho podem fer de manera pràctica, vegem l’experiència d’en Jürgen i la Petra, un matrimoni d’Alemanya.

La Petra va començar a estudiar la Bíblia amb els Testimonis de Jehovà i, amb el temps, es va batejar. En Jürgen, el seu marit, era oficial de l’exèrcit. Al principi no li va agradar gens la decisió que havia pres la seva dona, però de mica en mica es va adonar que els Testimonis ensenyen la veritat bíblica. Finalment, en Jürgen també es va dedicar a Jehovà i avui dia serveix com a ancià de congregació. Quin consell dóna ell per poder arribar al cor d’un familiar que no comparteix la nostra fe?

En Jürgen diu: «No hem de forçar les coses ni aclaparar els nostres familiars amb temes espirituals, ja que això només farà que siguin menys receptius. A la llarga, és millor compartir amb ells una petita gota d’aigua de la veritat de tant en tant, i fer-ho amb tacte. També és bo que coneguin germans de la seva edat i amb interessos comuns. D’aquesta manera, tancarem l’escletxa a poc a poc».

L’apòstol Pere i els familiars de Corneli van reaccionar ràpidament al missatge de la Bíblia. Ara bé, altres persones del segle primer van necessitar més temps per prendre una decisió.

Alguns familiars de Jesús van posar fe en ell durant el seu ministeri. Per exemple, és probable que els apòstols Jaume i Joan fossin cosins de Jesús i que la seva mare, Salomé, fos tieta de Jesús. Potser va ser una de les dones que «mantenien [Jesús i els seus deixebles] amb els seus béns» (Lc. 8:1-3).

Ara bé, altres familiars de Jesús no van posar fe en ell tot d’una. Per exemple, un any després del seu bateig, una multitud es va reunir en una casa per escoltar-lo. Però, «en sentir-ho els seus, sortiren per endur-se’l, perquè deien: “Ha perdut el seny”». Més endavant, quan els mig germans de Jesús li van preguntar sobre els seus plans de viatge, Jesús no els va donar una resposta directa. Per què no? Perquè «els seus germans no creien en ell» (Mc. 3:21; Jn. 7:5, TBS).

Què podem aprendre de com va tractar Jesús els seus familiars? Doncs bé, no es va ofendre quan van dir que havia perdut el seny. Fins i tot després de la seva execució i resurrecció, els va animar quan es va aparèixer al seu mig germà, Jaume. I sembla que aquesta aparició no només va convèncer Jaume que Jesús era el Messies, sinó també la resta dels seus mig germans. Per això, tots ells també van rebre esperit sant quan estaven reunits amb els apòstols i altres deixebles de Jesús en una cambra alta de Jerusalem. Amb el temps, Jaume i un altre mig germà de Jesús, Judes, van gaudir de grans privilegis (Ac. 1:12-14; 2:1-4; 1 Cor. 15:7).

Igual que en el segle primer, avui dia alguns familiars també necessiten més temps per acceptar el camí que condueix a la vida. Vegem l’exemple de la Roswitha, qui era catòlica practicant quan el seu marit es va batejar com a testimoni de Jehovà l’any 1978. Al principi, com que la Roswitha estava tan convençuda de les seves creences, es va oposar al seu marit. Però després d’uns anys es va adonar que els Testimonis ensenyen la veritat. Gradualment va deixar d’oposar-se i, el 2003, es va batejar. Què va contribuir a aquest canvi? En comptes d’ofendre’s quan ella s’oposava, el marit de la Roswitha li va donar oportunitats per canviar d’opinió. Ella aconsella: «Es pot aconseguir molt amb paciència, paciència i encara més paciència».

La Monika es va batejar el 1974, i els seus dos fills es van fer testimonis de Jehovà uns deu anys més tard. Tot i que el seu marit, el Hans, mai no es va oposar a la seva fe, ell no es va batejar fins l’any 2006. Després de veure com han anat les coses, quin consell dóna la família? «Sigues sempre fidel a Jehovà i no cedeixis en qüestions de fe.» També va ser molt important demostrar constantment al Hans que l’estimaven. A més, la família mai va perdre l’esperança que ell acabés acceptant la veritat.

Jesús va comparar el missatge de la veritat amb aigua que proporciona vida eterna (Jn. 4:13, 14). Tots volem que els nostres familiars beguin les aigües netes i refrescants de la veritat. Hem d’anar amb compte, però, que no els ofeguem obligant-los a rebre massa aigua de cop. La manera com els expliquem la nostra fe marcarà la diferència entre ofegar-los i refrescar-los. La Bíblia diu que «la ment del just reflexiona per a respondre» i que «la ment del savi confereix intel·ligència al seu discurs, i l’acció dels seus llavis els fa més persuasius». Com podem aplicar aquests consells bíblics? (Prov. 15:28; 16:23.)

Una dona potser vol explicar la seva fe al seu marit. Si «reflexiona per a respondre», triarà amb cura les seves paraules i no parlarà sense pensar. Tampoc hauria de donar la impressió que es considera superior al seu marit. Si reflexiona abans de parlar, les seves paraules seran refrescants i promouran la pau. En quins moments està més relaxat el seu marit per poder parlar amb ell? Sobre quins temes li agrada parlar o llegir? Li interessa la ciència, la política o l’esport? Com pot despertar la seva curiositat per la Bíblia i, alhora, respectar els seus sentiments i les seves opinions? Reflexionar en aquestes preguntes l’ajudarà a parlar i actuar amb saviesa.

Per arribar al cor dels nostres familiars que no són Testimonis, els hem d’explicar la nostra fe en petites dosis, però les nostres paraules també han d’anar acompanyades d’una bona conducta.

En Jürgen, esmentat abans, diu: «Mai deixis d’aplicar els principis bíblics en el dia a dia. Aquesta és una manera molt bona perquè el teu familiar es pari a pensar i se n’adoni, encara que no ho admeti». El Hans, qui es va batejar gairebé trenta anys després que la seva dona, hi està d’acord: «És important tenir una conducta cristiana exemplar, ja que permet que els familiars vegin l’efecte positiu que la veritat té en la nostra vida». Els familiars han de poder veure que la nostra fe ens diferencia dels altres d’una manera positiva, i no pas negativa o desagradable.

L’apòstol Pere va donar un consell molt valuós a les germanes que tenen marits que no comparteixen la seva fe: «Estigueu subjectes als vostres marits, de manera que fins els qui no obeeixen la Paraula siguin guanyats, sense paraules, per la manera de viure de les mullers, en observar la vostra vida casta, plena de respecte. No fomenteu l’ornat exterior, consistent en cabells trenats, anelles d’or o en els vestits que us poseu, sinó la persona interior, la del cor, consistent en la incorruptibilitat d’un esperit dolç i tranquil; això té valor davant de Déu» (1 Pe. 3:1-4).

Pere va dir que una dona podria guanyar-se el seu marit amb la seva bona conducta. Amb això present, una germana que es diu Christa s’ha esforçat per tocar el cor del seu marit des que es va batejar el 1972. Tot i que el seu marit va estudiar la Bíblia amb els Testimonis, encara no ha acceptat la veritat. Ha assistit a algunes reunions cristianes i s’avé amb els germans de la congregació. I ells, per la seva part, respecten el seu dret a decidir. Com intenta arribar al seu cor la Christa?

«Estic decidida a obeir sempre Jehovà en tot el que em diu. Alhora, intento guanyar-me el meu marit “sense paraules”, amb una bona conducta. Quan no es viola cap principi bíblic, intento complaure el meu marit en tot. I, evidentment, respecto el seu dret a decidir i deixo el tema a les mans de Jehovà.»

L’exemple de la Christa mostra la importància de ser flexibles. Ella manté una bona rutina espiritual i assisteix regularment a les reunions i participa activament en la predicació. Ara bé, la Christa també és comprensiva, ja que reconeix que el seu marit té dret a reclamar el seu amor, temps i atenció. Per tant, és assenyat ser flexibles i comprensius amb els familiars que no comparteixen la nostra fe. La Bíblia diu que «per a tot hi ha el moment», i això inclou el temps que passem amb els nostres familiars, sobretot si es tracta del cònjuge no creient. Passar temps junts promourà la bona comunicació. I està demostrat que la bona comunicació redueix el risc que el nostre cònjuge se senti sol, abandonat o estigui gelós (Ecl. 3:1).

«És important demostrar al nostre familiar que l’estimem i fer oracions a favor seu», diu en Holger, el pare del qual es va batejar vint anys després que altres membres de la família. I la Christa afirma que mai perdrà l’esperança que un dia el seu marit es posi de part de Jehovà i accepti la veritat. Sempre hem de tenir una actitud positiva envers els nostres familiars no creients i no perdre mai l’esperança.

Quin ha de ser el nostre objectiu? Mantenir una bona relació amb els nostres familiars, donar-los l’oportunitat de conèixer la veritat i arribar al seu cor amb el missatge de la Bíblia, sempre «amb dolcesa i respecte» (1 Pe. 3:15, 16).