Jehovà estima els qui «donen fruit amb perseverança»

1, 2. a) Per què ens anima l’exemple d’aquells que prediquen a territoris poc receptius? (Mira la imatge del principi.) b) Què va reconèixer Jesús sobre predicar «al seu poble»? (Consulta la nota.)

EN Sergio i l’Olinda són un matrimoni d’uns 80 anys que serveixen com a pioners als Estats Units. Fa un temps que les cames els hi fan tant de mal que caminar els hi suposa un esforç enorme. Tot i això, fa dècades que cada matí van caminant fins a una plaça molt concorreguda de la seva ciutat, prop d’una parada d’autobús. Allà ofereixen publicacions bíbliques des de les set del matí a tot aquell que passa per davant seu. Molta gent els ignora, però aquesta parella no perd el seu somriure i es queda al seu lloc fins al migdia, quan tornen xino-xano cap a casa. Al matí següent, a les set en punt, ja tornen a estar a la plaça. En Sergio i l’Olinda prediquen sis matins a la setmana durant tot l’any.

² Igual que aquest matrimoni, molts germans i germanes d’arreu del món fa dècades que prediquen a territoris poc receptius. Si aquest és el teu cas, et felicitem per no rendir-te.a La teva constància a l’hora de servir Jehovà anima molt els altres, fins i tot els germans d’experiència. Fixa’t en els comentaris que han fet alguns superintendents de circuit: «Quan surto a predicar amb aquests germans, torno amb les piles carregades»; «la seva lleialtat m’anima a perseverar i a seguir predicant amb valor»; «el seu exemple em reconforta molt».

3. Quines preguntes analitzarem, i per què?

³ Si volem seguir predicant i així complir amb la comissió que Jesús ens va donar, farem bé d’analitzar aquestes tres preguntes: Per què de vegades ens podríem desanimar? Com podem donar fruit? Què ens pot ajudar a continuar donant fruit amb perseverança?

4. a) Com li va afectar a Pau la reacció negativa dels jueus? b) Per què es va sentir així?

⁴ Si mai t’has desanimat perquè el teu territori és poc productiu, segurament et sentiràs identificat amb l’apòstol Pau. Ell va predicar durant uns 30 anys i va ajudar moltes persones a fer-se deixebles de Jesús (Fe. 14:21; 2 Cor. 3:2, 3). Amb tot, no va aconseguir que molts jueus es fessin cristians, sinó que sovint el van rebutjar i alguns, fins i tot, el van perseguir (Fe. 14:19; 17:1, 4, 5, 13). Com es va sentir? Ell mateix va reconèixer: «Dic la veritat com a seguidor de Crist [...] quan dic que sento una gran tristesa i un dolor constant al cor» (Rm. 9:1-3). Pau s’implicava de tot cor en la predicació i es preocupava sincerament pels jueus. Per això, l’afectava molt veure que aquelles persones no volien acceptar la compassió de Déu.

5. a) Què ens motiva a predicar? b) Per què és normal que de vegades ens sentim desanimats?

⁵ Igual que Pau, prediquem perquè ens preocupem de veritat per la gent (Mt. 22:39; 1 Cor. 11:1). Sabem per pròpia experiència que si servim Jehovà ens esperen moltes benediccions. Quan tenim en compte les persones del nostre territori, potser pensem: «Tant de bo pogués ajudar-los a adonar-se del que s’estan perdent!». Així és que seguim ajudant les persones a conèixer Jehovà i el seu propòsit per a la humanitat. És com si els hi diguéssim: «Tinc un regal preciós per a tu. Si us plau, accepta’l!». És normal llavors que, quan la gent rebutja aquest regal, sentim «un dolor constant al cor». Si ens passa això, no vol dir que ens falti fe, sinó que volem sincerament ajudar les persones. Malgrat els moments de desànim, hem de perseverar. L’Elena, una germana que fa més de 25 anys que és pionera, reflecteix els sentiments de molts de nosaltres quan diu: «Predicar no m’és fàcil, però és el millor que puc fer».

6. Quina pregunta contestarem, i com ho farem?

⁶ Com podem estar segurs que, independentment d’on prediquem, podem donar fruit? Per contestar aquesta pregunta, repassarem dues paràboles que va utilitzar Jesús per destacar la importància de donar fruit (Mt. 13:23). La primera paràbola parla d’una vinya.

7. a) Qui són «el vinyater», «la vinya» i «les branques»? b) Quina pregunta ens interessa respondre?

⁷ Llegeix Joan 15:1-5, 8. Jesús va dir als seus apòstols: «El meu Pare és glorificat quan doneu molt de fruit i demostreu que sou els meus deixebles». Llavors va explicar que Jehovà era «el vinyater», que ell era «la vinya veritable» i que els seus deixebles eren «les branques».b Però, què representa el fruit que els seguidors de Jesús hem de donar? En aquesta paràbola, Jesús no va dir directament què era aquest fruit, però sí que va donar una pista que ens ajuda a trobar la resposta.

8. a) En aquesta paràbola, per què el fruit no es refereix als nous deixebles? b) De què podem estar segurs quan Jehovà ens demana que fem alguna cosa?

⁸ Quan va parlar del seu Pare, Jesús va dir: «Ell talla totes les branques que no donen fruit». Dit d’una altra manera, Jehovà ens veu com els seus servents només si donem fruit (Mt. 13:23; 21:43). Ara bé, en aquesta paràbola, el fruit que hem de donar no es pot referir als nous deixebles que potser tenim el privilegi de fer (Mt. 28:19). Si fos així, els germans que els hi costa fer deixebles perquè prediquen a territoris poc productius serien com les branques de l’exemple de Jesús que no donen fruit. Però pensar això no seria gens raonable, ja que no podem obligar les persones a acceptar la veritat. I, com que Jehovà és amorós, mai jutjaria els seus servents per no fer alguna cosa que estigués fora del seu abast. Sens dubte, Ell només ens demana el que podem fer (Deut. 30:11-14).

9. a) Com podem donar fruit? b) Quina paràbola analitzarem, i amb quin propòsit?

⁹ Llavors, què és el fruit que hem de donar? Aquest fruit fa referència a una activitat que cadascun de nosaltres pot fer, és a dir, predicar les bones notícies del Regne (Mt. 24:14).c La paràbola de Jesús del sembrador ho confirma. Vegem-ho.

10. a) Què són la llavor i la terra? b) Què produeix una espiga de blat?

¹⁰ Llegeix Lluc 8:5-8, 11-15. En la paràbola del sembrador, la llavor és «el missatge de Déu», o el missatge del Regne, i «la terra» representa el cor de les persones. La llavor que cau en terra bona arrela, brota i creix fins a ser, per exemple, una espiga de blat. Després, aquesta espiga dona fruit, «cent vegades més del que s’havia plantat». Però, quin fruit produeix una espiga de blat? Noves espigues? No, el que produeix són noves llavors que amb el temps poden convertir-se en espigues. En aquesta paràbola, una llavor va produir cent llavors. Què ens ensenya aquest detall sobre la predicació?

11. a) Quina relació té la paràbola del sembrador amb la nostra predicació? b) Com podem produir noves llavors del missatge del Regne?

¹¹ Quan els nostres pares o altres Testimonis ens van ensenyar la veritat, podríem dir que van sembrar una llavor en terra bona. I segur que es van alegrar molt al veure que, amb un cor receptiu, acceptàvem el missatge del Regne. Com a resultat, la veritat va arrelar en el nostre cor i va créixer, per dir-ho d’alguna manera, com una espiga de blat que alhora pot donar més fruit. Tal com el fruit que produeix una espiga de blat no són noves espigues sinó noves llavors, el fruit que nosaltres produïm no són nous deixebles sinó noves llavors del Regne.d Com ho fem? Cada vegada que prediquem les bones notícies multipliquem i escampem la llavor que va ser plantada al nostre cor (Lc. 6:45; 8:1). Per tant, aquesta paràbola ens ensenya que, si no ens cansem de predicar el missatge del Regne, estarem donant «fruit amb perseverança».

12. a) Què podem aprendre de les paràboles de la vinya i del sembrador? b) Com et sents al saber això?

¹² Què podem aprendre de les paràboles de la vinya i del sembrador? Ens ajuden a entendre que donar fruit no depèn de com respon la gent del nostre territori a la predicació, sinó de la nostra perseverança. L’apòstol Pau va destacar aquesta veritat quan va escriure: «Cadascun d’ells rebrà la seva recompensa segons el seu treball» (1 Cor. 3:8). Així doncs, la recompensa no depèn dels resultats de la predicació, sinó del propi treball. La Matilda, una germana que és pionera des de fa 20 anys, diu: «M’omple de goig saber que Jehovà recompensa tots els nostres esforços».

13, 14. Segons Romans 10:1, 2, quines raons tenia Pau per no deixar de predicar?

¹³ Què et pot ajudar a continuar donant fruit amb perseverança? Com hem vist abans, Pau es va sentir desanimat per la reacció negativa dels jueus a la predicació. Tot i això, no va tirar la tovallola. Fixa’t en el que va dir a la seva carta als cristians de Roma: «Germans, desitjo de tot cor i suplico a Déu que els israelites se salvin. Puc confirmar que de veritat volen agradar a Déu, però no tenen coneixement exacte d’ell» (Rm. 10:1, 2). Quines raons va destacar Pau per no deixar de predicar?

¹⁴ Primer, Pau va dir que continuava predicant als jueus perquè desitjava de tot cor que alguns d’ells se salvessin (Rm. 11:13, 14). Segon, va suplicar a Déu per ells i li va demanar que ajudés els jueus a acceptar el missatge del Regne. I tercer, Pau va afegir: «De veritat volen agradar a Déu». L’apòstol va veure que tenien una bona actitud i que podien arribar a servir Jehovà. Pau sabia per pròpia experiència que les persones sinceres es poden transformar en deixebles entusiastes de Crist.

15. Com podem imitar Pau? Posa’n exemples.

¹⁵ Com podem imitar Pau? Primer de tot, ens esforcem per no perdre el desig de trobar les persones que tenen «l’actitud correcta per obtenir vida eterna». Segon, li demanem a Jehovà en oració que ajudi les persones a escoltar-nos quan els hi prediquem (Fe. 13:48; 16:14). La Silvana, una germana que ha servit de pionera uns 30 anys, diu: «Abans de picar una porta, faig oració a Jehovà perquè m’ajudi a tenir una actitud positiva». També li podem demanar a Déu que els àngels ens ajudin a trobar gent que tingui un cor sincer (Mt. 10:11-13; Ap. 14:6). En Robert, que ha estat pioner durant més de 30 anys, explica: «És emocionant col·laborar amb els àngels perquè saben el que passa a cada casa». I tercer, ens esforcem per veure el potencial de la gent per arribar a servir Déu. En Carl, un ancià que fa més de 50 anys que es va batejar, afirma: «Busco qualsevol senyal que m’ajudi a veure si la persona té una bona disposició, com un somriure, una mirada agradable o una pregunta sincera». Si fem això, imitarem Pau i continuarem donant «fruit amb perseverança».

16, 17. a) Què aprenem de les paraules d’Eclesiastès 11:6? b) Quin efecte poden tenir els nostres esforços? Posa’n un exemple.

¹⁶ Encara que sembli que no obtenim resultats a la predicació, no hem de subestimar l’efecte que poden tenir els nostres esforços (llegeix Eclesiastès 11:6). Molta gent que no ens escolta, sí que ens observa. Es fixen en la nostra aparença i bona educació, i en el nostre somriure amigable. Amb el temps, el nostre comportament pot fer que canviï l’opinió negativa que alguns tenen sobre els Testimonis. En Sergio i l’Olinda, de qui hem parlat abans, ho van experimentar.

¹⁷ En Sergio comenta: «Els problemes de salut ens van impedir anar a la plaça durant un temps. Quan vam tornar, la gent que passava per allà ens preguntava: “Què us havia passat? Us trobàvem a faltar!”». I l’Olinda afegeix amb un somriure: «Els conductors d’autobús ens saludaven i ens deien des del seu seient: “Ben fet!”. Fins i tot ens demanaven les revistes». Un dia es van sorprendre molt quan un senyor es va parar davant de l’expositor mòbil, els hi va donar un ram de flors i els hi va agrair la bona feina que feien.

18. Per què estàs decidit a donar «fruit amb perseverança»?

¹⁸ Si no deixes que «descansi la teva mà», podràs aportar el teu granet de sorra a l’obra de «donar testimoni a totes les nacions» (Mt. 24:14). Sobretot, sentiràs el goig de saber que Jehovà està content amb tu perquè ell estima els qui «donen fruit amb perseverança».