Ensenya de camí a Jerusalem

Durant algun temps, Jesús ha limitat la seva activitat principalment a Galilea, on ha trobat una millor resposta que a Judea. De fet, quan estava a Jerusalem i va curar un home en dissabte, «els jueus es van esforçar encara més per matar-lo» (Joan 5:18; 7:1).

Ara és la tardor de l’any 32 de la n. e., i la festa dels Tabernacles (o de les Cabanes) és a prop. Aquesta festa dura set dies, i al vuitè dia se celebra un congrés solemne. La festa marca la fi de l’any agrícola i és un moment molt alegre en què tothom mostra la seva gratitud.

Els mig germans de Jesús —Jaume, Simó, Josep i Judes— li demanen: «Marxa d’aquí i vés a Judea». Jerusalem és el centre religiós del país i, durant les tres festes anuals, la ciutat està plena de gent. Els germans de Jesús li diuen: «Ningú fa res en secret si vol que tothom el conegui. Ja que fas aquestes coses, dóna’t a conèixer al món» (Joan 7:3, 4).

De fet, aquests quatre germans no creuen que ell sigui el Messies. Però, ells volen que les persones que s’han reunit a la festa vegin com Jesús fa alguns miracles. Ell sap que està en perill, i els hi diu: «El món no té motius per odiar-vos, però a mi sí que m’odia, perquè dono testimoni que les coses que fa són dolentes. Pugeu vosaltres a la festa. Jo encara no hi pujaré, perquè el meu temps encara no ha arribat» (Joan 7:5-8).

Alguns dies després que els germans de Jesús marxen amb la majoria de viatgers, Jesús i els seus deixebles se’n van d’amagat, sense que gaire gent els vegi. Agafen la ruta més directa a través de Samària, en comptes de la més habitual que passa a prop del riu Jordà. Jesús i els seus deixebles necessitaran allotjament a Samària. És per això que envia uns missatgers davant seu perquè facin els preparatius. La gent d’un poble no els volen rebre ni els hi volen mostrar l’hospitalitat que es té per costum, perquè Jesús es dirigeix cap a Jerusalem per celebrar la festa jueva. Aleshores, Jaume i Joan li pregunten enfadats: «Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del cel i els destrueixi?» (Lluc 9:54). Jesús els reprèn per fer aquest suggeriment, i continuen endavant.

Durant el camí, un escriba li diu a Jesús: «Mestre, et seguiré vagis on vagis». Jesús li respon: «Les guineus tenen coves i els ocells tenen nius, però el Fill de l’home no té on dormir» (Mateu 8:19, 20). Jesús està indicant que l’escriba passarà per dificultats si es fa el seu seguidor. I sembla que aquest és massa orgullós per acceptar aquest estil de vida. Per tant, cadascú de nosaltres es pot preguntar: «Fins a quin punt estic disposat a seguir Jesús?».

A un altre home, Jesús li diu: «Segueix-me». Ell li respon: «Senyor, deixa primer que me’n vagi i enterri el meu pare». Jesús coneix les circumstàncies de l’home i per això li diu: «Deixa que els morts enterrin els seus morts. Tu vés i anuncia el Regne de Déu per tot arreu» (Lluc 9:59, 60). Evidentment, el pare encara no ha mort, perquè si hagués mort, és poc probable que el fill estigués aquí parlant amb Jesús. Així, el fill demostra que no està preparat per posar el Regne de Déu en primer lloc a la seva vida.

Quan s’acosten a Jerusalem, un altre home li diu a Jesús: «Et seguiré, Senyor, però primer deixa’m dir adéu als de casa meva». Jesús li respon: «Ningú que té la mà posada a l’arada i mira enrere és apte per al Regne de Déu» (Lluc 9:61, 62).

Els que volen ser autèntics deixebles de Jesús han de mantenir la mirada centrada en el servei que fan a favor del Regne. Si el llaurador no mira endavant, és probable que el solc surti tort. I si deixa anar l’arada per mirar enrere, no podrà acabar el treball que està fent. D’igual manera, qui es gira per mirar les coses d’aquest món és probable que es desviï del camí que porta a la vida eterna.