Jesús diu a l’home: «Has contestat bé; segueix fent això i obtindràs la vida». Però, acaba aquí la conversa? L’home no vol només una resposta directa, sinó que vol demostrar que és just. A més, vol que Jesús li confirmi que el seu punt de vista és encertat i que tracta els altres correctament. Per tant, pregunta: «Qui són aquests “altres” que he d’estimar?» (Lluc 10:28, 29). Aquesta pregunta que sembla tan senzilla té implicacions profundes. En quin sentit?

Els jueus creuen que només han d’estimar aquells que segueixen les tradicions jueves, i pot semblar que Levític 19:18 recolza aquesta idea. De fet, és possible que un jueu digui que «no li està permès» relacionar-se amb una persona no jueva (Fets 10:28). Així doncs, aquest home i possiblement alguns dels deixebles de Jesús, pensen que són justos si tracten amablement els seus companys jueus, però que poden tractar malament un no jueu, ja que ell no forma part del grup de persones que s’ha d’estimar.

Quina manera d’ensenyar més eficaç! Si Jesús hagués dit que també s’ha d’estimar els no jueus, ¿ho haurien acceptat l’home i els jueus que l’escoltaven? És possible que no. Ara bé, explicant una història senzilla i fent servir detalls amb els quals es poden sentir identificats, Jesús fa que la resposta a la pregunta «qui són aquests “altres” que he d’estimar?» sigui evident. La persona que de debò estima els altres demostra l’amor i l’amabilitat que les Escriptures ens diuen que hem de mostrar.