Només un leprós mostra agraïment

Jesús se’n va a la ciutat d’Efraïm, que queda cap al nord-est de Jerusalem, i d’aquesta manera frustra els plans que el Sanedrí té de matar-lo. Es queda amb els seus deixebles en aquesta ciutat, lluny dels seus enemics (Joan 11:54). Ara bé, s’apropa l’època de la Pasqua de l’any 33 de la n. e. Per això, Jesús es posa en marxa un altre cop. Travessa Samària i va cap al nord, a Galilea. Aquesta és l’última visita a aquesta zona abans de la seva mort.

Al principi del seu viatge, mentre Jesús va d’un poble a l’altre, es troba deu leprosos. En alguns casos aquesta malaltia pot fer que la persona es vagi quedant sense algunes parts del cos, com ara els dits o les orelles (Nombres 12:10-12). Segons la Llei de Déu el leprós ha de cridar: «Impur, impur!», i ha de viure aïllat (Levític 13:45, 46).

Per aquest motiu, els deu leprosos no s’apropen a Jesús, però criden ben alt: «Jesús, Mestre, tingues compassió de nosaltres!». Al veure’ls, Jesús diu: «Aneu a presentar-vos als sacerdots» (Lluc 17:13, 14). D’aquesta manera mostra respecte per la Llei de Déu, que autoritza els sacerdots perquè declarin purs els leprosos que s’han curat. Llavors ja poden tornar a viure entre les persones que estan sanes (Levític 13:9-17).

Els deu leprosos confien en el poder de Jesús de fer miracles. Per això, se’n van a veure els sacerdots, fins i tot abans de curar-se. De camí, la seva fe en Jesús queda recompensada, ja que comencen a veure i sentir que s’han curat.

Nou dels leprosos que s’han curat continuen el seu camí. Però un d’ells, que és samarità, se’n torna a buscar Jesús. Per què ho fa? Perquè està molt agraït pel que acaba de passar. Llavors glorifica «Déu amb grans crits», ja que és conscient que Déu és qui ha fet possible la seva curació (Lluc 17:15). Quan troba Jesús, s’agenolla als seus peus i li dóna les gràcies.

Jesús diu als que es troben al seu voltant: «¿No eren deu els que s’han curat? ¿On són els altres nou? A part d’aquest home que és estranger, ¿no ha tornat ningú més per donar glòria a Déu?». Aleshores, diu al samarità: «Aixeca’t i vés-te’n. La teva fe t’ha curat» (Lluc 17:17-19).

Al curar els deu leprosos, Jesús mostra que té el suport de Déu. Ara, aquest home que ha sigut curat per Jesús és possible que hagi trobat el camí a la vida. Avui dia, Déu no utilitza Jesús per fer aquests miracles. Ara bé, si tenim fe en Jesús podem estar en el camí que porta a la vida, la vida eterna. ¿Estem agraïts per l’oportunitat que tenim d’obtenir la vida eterna, tal com ho va estar el samarità?