Una discussió sobre qui és el més important

Durant l’última nit amb els seus apòstols, Jesús els hi ha donat un gran exemple de servir els altres amb humilitat al rentar-los els peus. Per què és tan oportú? Pel punt dèbil que tenen. Tot i que estan dedicats a Déu, encara els hi preocupa saber quin d’ells és el més important (Marc 9:33, 34; 10:35-37). I aquesta debilitat torna a aparèixer aquesta nit.

Els apòstols comencen a tenir una discussió molt forta sobre quin d’ells és el més important (Lluc 22:24). Que trist es deu sentir Jesús quan veu que tornen a discutir! Com reacciona?

En lloc de renyar-los per la seva actitud i el seu comportament, Jesús raona pacientment amb ells: «Els reis de les nacions les dominen com si en fossin amos, i els que tenen autoritat sobre elles es fan dir Benefactors. Però vosaltres no heu de ser així. [...] Perquè, ¿qui és més important, el que seu a taula o el que serveix?». Llavors, Jesús els hi recorda l’exemple que els hi ha donat constantment, dient: «Però jo estic enmig vostre servint-vos» (Lluc 22:25-27).

Tot i les seves imperfeccions, els apòstols han estat al costat de Jesús durant moltes proves. Per això Jesús diu: «Jo faig un pacte amb vosaltres per a un regne, tal com el meu Pare ha fet un pacte amb mi» (Lluc 22:29). Aquests homes són els seguidors fidels de Jesús i, mitjançant el pacte que fa amb ells, els hi assegura que estaran al Regne i regnaran amb ell.

Encara que els apòstols tenen aquesta meravellosa esperança, continuen sent humans imperfectes. Jesús els hi diu: «Satanàs ha demanat sacsejar-vos com quan se separa el gra de la palla» (Lluc 22:31). També els hi adverteix: «Tots vosaltres fallareu per causa meva aquesta nit, perquè està escrit: “Feriré el pastor, i les ovelles del ramat es dispersaran”» (Mateu 26:31; Zacaries 13:7).

Segur d’ell mateix, Pere li contesta: «Encara que tots els altres fallin per causa teva, jo no fallaré mai!» (Mateu 26:33). Jesús diu a Pere que abans que un gall canti dues vegades aquella nit, Pere el negarà. No obstant això, afegeix: «Li he suplicat a Déu que la teva fe no es debiliti. I tu, quan hagis tornat, enforteix els teus germans» (Lluc 22:32). Però Pere afirma amb valentia: «No et negaré encara que hagi de morir amb tu» (Mateu 26:35). I els altres apòstols expressen el mateix.

Jesús diu als seus deixebles: «Estaré amb vosaltres una mica més. Em buscareu, però tal com vaig dir als jueus, també us ho dic a vosaltres: “Allà on vaig, no hi podeu venir”». Llavors afegeix: «Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres; tal com jo us he estimat, estimeu-vos també els uns als altres. Tothom sabrà que sou els meus deixebles si us estimeu els uns als altres» (Joan 13:33-35).

Al sentir que Jesús diu que estarà amb ells només una mica més, Pere pregunta: «Senyor, on vas?». Jesús contesta: «On jo vaig, ara no em pots seguir, però em seguiràs més tard». Pere es queda sorprès i diu: «Senyor, per què no et puc seguir ara? Donaré la meva vida per tu» (Joan 13:36, 37).

Jesús ara parla de l’ocasió en què va enviar els seus apòstols al viatge de predicació a Galilea sense bosses per als diners ni per al menjar (Mateu 10:5, 9, 10). Els hi pregunta: «Us va faltar res»? Ells responen: «No». Però, què hauran de fer d’ara en endavant? Jesús els hi dóna aquestes instruccions: «Si teniu una bossa per als diners o una bossa per al menjar, agafeu-les, i si no teniu cap espasa, veneu la vostra capa i compreu-ne una. Perquè us dic que el que està escrit s’ha de complir en mi, és a dir, “Ha estat comptat entre els delinqüents”. Perquè tot el que està escrit sobre mi s’està complint» (Lluc 22:35-37).

Jesús fa referència al moment en què serà clavat al pal al costat de persones malvades o delinqüents. A partir de llavors, els seus seguidors patiran una cruel persecució. Els apòstols senten que estan preparats i diuen: «Senyor, aquí hi ha dues espases». Jesús contesta: «Doncs ja en tenim prou» (Lluc 22:38). El fet que tinguin dues espases aviat donarà una oportunitat a Jesús per ensenyar-los una altra lliçó important.