Joan el Baptista prepara el camí

Ja fa uns disset anys que Jesús amb 12 anys va fer preguntes als mestres del temple. És la primavera de l’any 29 de la n. e., i ara moltes persones parlen de Joan, un parent de Jesús que predica per tota la regió de l’oest del riu Jordà.

Joan és un home que impressiona, tant pel seu aspecte com per la seva manera de parlar. Porta un vestit de pèl de camell amb una corretja de pell a la cintura. Menja llagostes, que són un tipus d’insecte, i mel silvestre. Quin missatge proclama? «Penediu-vos, perquè el Regne del cel s’ha apropat» (Mateu 3:2).

Les paraules de Joan arriben al cor dels que han vingut a escoltar-lo des de «Jerusalem, de tota Judea i de tota la regió del voltant del riu Jordà» (Mateu 3:5). Moltes persones s’adonen que necessiten penedir-se, és a dir, canviar la seva actitud i les seves pràctiques. Han de reconèixer que la seva conducta anterior és inacceptable i l’han de rebutjar per complet. I això és el que fan molts. Aleshores Joan els bateja, submergint-los a les aigües del Jordà. Per què?

Joan bateja les persones en símbol, o reconeixement, del seu penediment sincer pels pecats comesos contra el pacte de la Llei de Déu (Fets 19:4). Però no tothom reuneix els requisits necessaris. Quan alguns fariseus i saduceus, líders religiosos de l’època, vénen a veure Joan, ell els anomena «cria d’escurçons». I diu: «Primer produïu fruits que demostrin que esteu penedits. No us penseu que podeu dir: “Abraham és el nostre pare”. Perquè us asseguro que, d’aquestes pedres, Déu pot donar fills a Abraham. La destral ja és a la soca dels arbres. I l’arbre que no dóna bon fruit es talla i es llença al foc» (Mateu 3:7-10).

Joan genera molt d’interès entre la gent, anuncia un missatge poderós i bateja moltes persones, per això els jueus envien sacerdots i levites a preguntar-li: «Qui ets?».

«Jo no sóc el Crist», admet Joan.

«Qui ets doncs? ¿Ets Elies?», li demanen.

Joan respon: «No ho sóc».

«¿Ets el profeta?», li pregunten, fent referència al gran Profeta que Moisès havia predit que vindria (Deuteronomi 18:15, 18).

«No!», contesta Joan.

Ells li tornen a preguntar: «Digue’ns qui ets perquè puguem donar una resposta als que ens han enviat. Què dius de tu mateix?». Joan els hi respon: «Sóc la veu d’un que crida en el desert: “Aplaneu el camí de Jehovà”, tal com va dir el profeta Isaïes» (Joan 1:19-23).

Però ells encara volen saber més coses: «Aleshores, si no ets el Crist ni Elies ni el Profeta, per què bateges?». Joan els hi dóna una resposta molt significativa: «Jo batejo amb aigua. Però entre vosaltres hi ha algú que no coneixeu, aquell que ve darrere meu» (Joan 1:25-27).

Amb aquestes paraules, Joan reconeix que està preparant el camí per ajudar les persones a tenir un cor receptiu perquè puguin acceptar el Messies promès. Joan diu sobre aquest futur Rei: «El qui ve després de mi té més autoritat que jo, i no sóc digne de treure-li les sandàlies» (Mateu 3:11). De fet, fins i tot diu: «El qui ve darrere meu m’ha passat al davant, perquè ja existia abans que jo» (Joan 1:15).

Així doncs, el missatge de Joan, «penediu-vos, perquè el Regne del cel s’ha apropat», és molt apropiat (Mateu 3:2). Serveix per anunciar que el ministeri de Jesucrist, el Rei promès per Jehovà, està a punt de començar.