L’última oració de Jesús amb els apòstols

Com que Jesús estima tant els seus apòstols els ha estat preparant per la seva marxa immediata. Ara mira al cel i ora al seu Pare: «Glorifica el teu fill perquè el teu fill et glorifiqui a tu. Li has donat autoritat sobre tota la humanitat perquè doni vida eterna a tots aquells que li has confiat» (Joan 17:1, 2).

Queda clar que Jesús demostra que donar glòria a Déu és de vital importància. A més, la perspectiva que Jesús menciona és molt animadora: vida eterna! Com que ha rebut «autoritat sobre tota la humanitat», pot oferir els beneficis del seu rescat a tots els humans. Però només uns quants obtindran aquesta benedicció. Per què només uns quants? Perquè Jesús aplicarà els beneficis del seu rescat només a aquells que actuïn segons el que menciona a continuació: «Per tenir vida eterna, t’han de conèixer a tu, l’únic Déu verdader, i a aquell que tu has enviat, Jesucrist» (Joan 17:3).

Una persona ha d’arribar a conèixer íntimament tant el Pare com el Fill, i ha de tenir una amistat molt estreta amb ells. Ha de compartir el mateix punt de vista que ells tenen sobre les coses. A més, s’ha d’esforçar per imitar les seves incomparables qualitats quan tracti amb els altres. I ha de ser conscient que la glorificació de Déu és més important que el fet que els humans rebin vida eterna. Jesús ara torna a parlar d’aquest tema.

«T’he glorificat a la terra acabant la feina que m’has encarregat. Per això, Pare, ara glorifica’m al teu costat amb la glòria que tenia quan estava al teu costat abans que el món existís» (Joan 17:4, 5). El que Jesús demana és tornar a rebre la glòria que tenia al cel un cop sigui ressuscitat.

Tot i això, Jesús no ha oblidat tot el que ha aconseguit en el seu ministeri. Diu en l’oració: «He donat a conèixer el teu nom als que tu m’has confiat del món. Eren teus i me’ls has confiat, i han obeït la teva paraula» (Joan 17:6). Durant el seu ministeri, Jesús ha fet molt més que pronunciar el nom de Déu, Jehovà. Ha ajudat els seus apòstols a saber què representa aquest nom, és a dir, les qualitats de Déu i la manera com tracta les persones.

Els apòstols han arribat a conèixer Jehovà, el paper que té el seu Fill i el que Jesús ha ensenyat. Jesús diu humilment: «Els hi he donat les paraules que tu m’has donat. Les han acceptat i saben del cert que he vingut de part teva, i han cregut que tu m’has enviat» (Joan 17:8).

Llavors, Jesús indica la diferència que hi ha entre els seus seguidors i la humanitat en general: «Demano per ells; no demano pel món, sinó pels que tu m’has confiat, perquè són teus. [...] Pare sant, cuida’ls per causa del teu nom, el nom que tu m’has donat, perquè ells siguin un així com nosaltres som un. [...] Jo els he protegit i cap d’ells s’ha perdut, excepte el fill de la destrucció», és a dir, Judes Iscariot, que està a punt de trair Jesús (Joan 17:9-12).

«El món els ha odiat», continua orant Jesús. «No et demano que els treguis del món, sinó que els protegeixis del Malvat. Ells no són part del món, igual que jo tampoc sóc part del món» (Joan 17:14-16). Els apòstols i altres deixebles estan en el món, la societat humana que controla Satanàs, però han de mantenir-se separats d’aquest món i de la seva maldat. Com ho poden aconseguir?

S’han de mantenir sants, separats per servir Déu, aplicant les veritats que es troben a les Escriptures Hebrees i les veritats que Jesús els ha ensenyat en persona. Jesús diu a l’oració: «Santifica’ls per mitjà de la veritat; la teva paraula és la veritat» (Joan 17:17). Més endavant, alguns dels apòstols escriuran llibres inspirats que també formaran part de «la veritat» que pot ajudar a santificar una persona.

I amb el temps, també hi haurà altres persones que acceptaran «la veritat». Per tant, Jesús ora no només «per ells [els onze apòstols], sinó també pels que creuran en [ell] gràcies al seu missatge». Què demana Jesús? Que «tots ells siguin un. Tal com tu, Pare, estàs unit amb mi i jo estic unit amb tu, que ells també estiguin units amb nosaltres» (Joan 17:20, 21). Jesús i el seu Pare no són una persona en sentit literal. Són un en el sentit que estan d’acord en tot. Jesús ora perquè els seus seguidors també estiguin units de la mateixa manera.

Poc abans, Jesús havia dit a Pere i als altres que anava a preparar un lloc per a ells, un lloc al cel (Joan 14:2, 3). Jesús ara torna a parlar d’aquesta idea en l’oració: «Pare, vull que aquells que m’has confiat estiguin amb mi on jo estic, i així vegin la glòria que tu m’has donat, perquè m’estimaves abans de la fundació del món» (Joan 17:24). Així doncs, confirma que molt temps enrere, abans que Adam i Eva tinguessin fills, Déu va estimar el seu Fill unigènit, que va arribar a ser Jesucrist.

Per acabar la seva oració, Jesús recalca tant el nom del seu Pare com l’amor de Déu pels apòstols i pels altres que acceptaran «la veritat», dient: «Els hi he donat a conèixer el teu nom i el continuaré donant a conèixer, perquè mostrin l’amor que tu m’has mostrat i jo estigui unit amb ells» (Joan 17:26).