Actuem d’acord amb l’oració de Jesús

1, 2. Explica què va fer Jesús després de celebrar la Pasqua amb els seus apòstols fidels l’any 33 de la n. e.

SITUEM-NOS al vespre del 14 de nissan de l’any 33 de la n. e. Jesús i els seus amics íntims han celebrat la Pasqua, festa que els recorda com Déu va alliberar els seus avantpassats de l’esclavitud a Egipte. Però els seus deixebles fidels estan a punt d’experimentar un alliberament molt més gran. L’endemà, però encara el 14 de nissan, els enemics matarien el seu Líder. Ara bé, aquell acte tan cruel es convertirà en una benedicció, ja que la sang que Jesús va vessar farà possible que la humanitat sigui alliberada del pecat i la mort (Heb. 9:12-14).

² Per assegurar-se que no ens oblidem d’aquest regal de Jehovà tan amorós, Jesús va instaurar una nova celebració anual que va substituir la Pasqua. Ho va fer quan va partir el pa sense llevat i, passant-lo als onze apòstols fidels, els va dir: «Això és el meu cos, que és lliurat per vosaltres. Feu això en recordança meva». I després de fer el mateix amb una copa de vi negre, va dir: «Aquesta copa és la nova aliança en la meva sang, que és vessada per vosaltres» (Lc. 22:19, 20).

3. (a) Quin gran canvi hi va haver després de la mort de Jesús? (b) Quines preguntes ens hauríem de fer pel que fa a l’oració de Jesús que trobem a Joan 17?

³ Aviat s’extingiria el pacte de la Llei, el qual Jehovà havia fet amb els israelites naturals, i seria substituït per un nou pacte entre Jehovà i els seguidors ungits de Jesús. A Jesús li preocupava molt el benestar d’aquesta nova nació espiritual. L’Israel natural estava dividit en sentit religiós i social, i això embrutava el sant nom de Déu (Jn. 7:45-49; Ac. [Fe.] 23:6-9). Però Jesús desitjava que els seus seguidors continuessin ben units per tal que poguessin treballar en harmonia i així glorificar el nom de Déu. Per tant, què fa Jesús? Ofereix l’oració més bonica que cap humà tindrà mai el privilegi de llegir (Jn. 17:1-26; vegeu la imatge del principi). Des de la nostra perspectiva, podem mirar enrere i pensar el següent: «Ha contestat Jehovà l’oració de Jesús?». També fem bé d’examinar-nos i preguntar-nos: «Estic actuant d’acord amb aquesta oració?».

4, 5. (a) Què aprenem de la introducció de l’oració de Jesús? (b) Com va respondre Jehovà a la petició personal que va fer Jesús sobre el seu futur?

⁴ Aquell vespre, Jesús parla amb els seus deixebles fins tard, i els ensenya coses molt valuoses sobre Déu. Després, mira al cel i comença a orar dient: «Pare, ha arribat l’hora; glorifiqueu el vostre Fill a fi que el vostre Fill us glorifiqui, segons el poder que li heu donat sobre tot home, perquè doni la vida eterna a tots els qui li heu donat [...]. Jo us he glorificat a la terra duent a terme l’obra que m’heu donat a acomplir. I ara, Pare, glorifiqueu-me vós al costat vostre amb aquella glòria que al costat vostre tenia abans que el món existís» (Jn. 17:1-5).

⁵ La introducció de la seva oració mostra quines eren les prioritats de Jesús. La seva preocupació principal és la glorificació del seu Pare celestial, i això és precisament el primer que Jesús va demanar en l’oració model: «Pare, santifiqueu el vostre nom» (Lc. 11:2). Després, Jesús es preocupa de les necessitats dels seus deixebles i demana que Jehovà els «doni la vida eterna». I finalment, Jesús fa una petició personal, dient: «Pare, glorifiqueu-me vós al costat vostre amb aquella glòria que al costat vostre tenia abans que el món existís». Jehovà recompensa el seu Fill fidel amb més del que demana perquè li dóna un nom que és «més excel·lent» que el dels àngels (Heb. 1:4, TBS).

6. Què havien de fer els apòstols per tal d’obtenir la vida eterna, i com sabem que ho van fer?

⁶ En l’oració, Jesús també parla sobre el que nosaltres, com a pecadors, hem de fer per rebre el regal immerescut de la vida eterna (llegeix Joan 17:3). Diu que hem de ‘conèixer’ Déu i Crist. Una manera d’aconseguir-ho és fer tot el que puguem per aprendre més sobre Jehovà i el seu fill. Una altra manera és posar en pràctica el que aprenem d’ell i experimentar el goig que això produeix. Sabem que els apòstols ja havien fet aquestes dues coses perquè Jesús menciona en l’oració: «Els he donat les paraules que m’has donat, i ells les han rebut» (Jn. 17:8, TBS). Però per obtenir la vida eterna, havien de continuar meditant «les paraules» de Déu i aplicar-les a la seva vida quotidiana. Ho van fer fins a la fi de la seva vida a la Terra? Sens dubte! Ho sabem perquè els seus noms estan escrits de forma indeleble a les dotze pedres de fonament de la Nova Jerusalem (Ap. [Rv.] 21:14).

7. Què vol dir ‘conèixer’ Déu, i per què és tan important fer-ho?

⁷ Si volem viure per sempre, hem de ‘conèixer’ Déu. Què vol dir això? Segons els erudits, l’expressió grega que es tradueix «us coneguin» també es pot traduir «us continuïn coneixent», cosa que transmet la idea d’una acció progressiva. Però conèixer Jehovà, la persona més important de l’univers, vol dir més que simplement tenir una idea de les seves qualitats i el seu propòsit. Implica estimar-lo de tot cor tant a ell com als qui l’adoren. Per això, la Bíblia diu: «El qui no estima no coneix Déu» (1 Jn. 4:8). Així doncs, conèixer Déu inclou obeir-lo (llegeix 1 Joan 2:3-5). Quin gran privilegi formar part del poble que coneix Jehovà! Però, com que aquesta relació especial es pot malmetre, com li va passar a Judes Iscariot, ens hem d’esforçar al màxim perquè això no ens passi. Si ho fem així, Jehovà ens donarà el regal immerescut de la vida eterna (Mt. 24:13).

8, 9. Quina va ser la preocupació principal de Jesús durant tot el seu ministeri a la Terra, i quina tradició religiosa va rebutjar?

⁸ Després de llegir l’oració de Jesús del capítol 17 de Joan, qui pot dubtar que Jesús estimava profundament no només els apòstols que estaven amb ell, sinó també els altres deixebles que tindria? (Jn. 17:20.) Però també hem d’entendre que la preocupació principal de Jesús no és la nostra salvació. Més aviat, durant tot el seu ministeri a la Terra, la seva prioritat va ser santificar i glorificar el nom del seu Pare. Per exemple, quan Jesús va anunciar per què havia vingut a la Terra, va llegir el següent del rotlle d’Isaïes: «Ell [Jehovà] m’ha ungit. M’ha enviat a portar el missatge joiós als desventurats». No hi ha dubte que Jesús va pronunciar clarament el nom de Déu quan va llegir aquestes paraules (Lc. 4:16-21; Is. 61:1).

⁹ Segons la tradició jueva, molt abans que Jesús vingués a la Terra, els líders religiosos dissuadien el poble d’usar el nom de Déu. Podem tenir la certesa que Jesús va rebutjar fermament aquella tradició. De fet, va dir als seus enemics: «Jo he vingut en nom del meu Pare, i no em rebeu; si un altre venia en nom propi, aquell, el rebríeu» (Jn. 5:43). Després, pocs dies abans de morir, va expressar la seva preocupació principal a l’orar el següent: «Pare, glorifiqueu el vostre nom» (Jn. 12:28). És per això que no ens hauria de sorprendre que, al llarg de tota l’oració que estem estudiant, es destaqui la preocupació que Jesús tenia pel nom del seu Pare.

10, 11. (a) Què incloïa el fet que Jesús donés a conèixer el nom del seu Pare? (b) Quin objectiu haurien d’esforçar-se per complir els deixebles de Jesús?

¹⁰ Jesús també va orar el següent: «He manifestat el vostre nom als homes que m’heu donat del món. Eren vostres, i me’ls heu donats, i han guardat la vostra paraula. Ja no estic més al món, però ells estan al món, mentre que jo vinc a vós. Pare sant, conserveu-los en el vostre nom, els qui m’heu donat, perquè siguin u com nosaltres» (Jn. 17:6, 11).

¹¹ El fet que Jesús ‘manifestés’, o donés a conèixer, el nom del seu Pare als seus deixebles incloïa més que simplement pronunciar-lo. També els va ajudar a conèixer què representava aquell nom, és a dir, les qualitats meravelloses de Déu i la manera tan amorosa de tractar-nos (Èx. 34:5-7). A més, des de la posició gloriosa que ara té al cel, Jesús continua ajudant els seus deixebles a fer conèixer el nom de Jehovà per tota la Terra. Amb quin objectiu? Ho fa perquè més persones serveixin Déu abans que el món de Satanàs sigui destruït. Aleshores, Jehovà actuarà per alliberar els seus testimonis lleials i, d’aquesta manera, es farà un gran nom! (Ez. 36:23.)

12. Quines tres coses hem de fer per acabar l’obra que Jesús va començar?

¹² Jesús va manar als seus deixebles que acabessin l’obra que ell havia començat. Va orar: «Així com m’heu enviat al món, jo també els he enviats al món». Però Jesús sabia que per acomplir aquesta tasca necessitarien ajuda i, per això, mentre va estar a la Terra, es va esforçar molt per ajudar els seus deixebles a superar les flaqueses. En l’oració, Jesús emfatitza tres coses necessàries. Primer, demana que els seus deixebles no formin part del món de Satanàs. Segon, demana que se’ls ‘consagri’, o se’ls santifiqui. Això seria possible si obeïen la veritat de la Paraula de Déu. I tercer, Jesús suplica repetidament que els seus deixebles estiguin units en el mateix vincle d’amor que tenen ell i el seu Pare. Tots nosaltres fem bé de preguntar-nos: «Actuo d’acord amb aquestes tres peticions?». Jesús confiava que si els seus deixebles actuaven així, ‘el món creuria que Déu l’havia enviat’ (llegeix Joan 17:15-21).

13. Com es va contestar l’oració de Jesús al segle primer?

¹³ Quan estudiem el llibre bíblic d’Actes, que es troba després dels quatre Evangelis, veiem clarament que Jehovà va contestar l’oració de Jesús. Fàcilment s’haguessin pogut crear divisions entre els cristians del segle primer, ja que hi havia jueus i gentils, rics i pobres, esclaus i amos. No obstant això, estaven tan units que se’ls va poder comparar a les diferents parts del cos humà, del qual Jesús és el cap (Ef. 4:15, 16). Tot un miracle enmig del món dividit de Satanàs! Aquesta unitat només va ser possible gràcies a la influència de l’esperit sant de Jehovà, que és molt poderós (1 Cor. 3:5-7).

14. Com s’ha contestat l’oració de Jesús en els nostres dies?

¹⁴ Malauradament, aquella unitat miraculosa no va perdurar després de la mort dels apòstols. Tal com s’havia predit, va sorgir una gran apostasia que va provocar la formació de les sectes de la cristiandat (Ac. 20:29, 30). Però, l’any 1919, Jesús va alliberar de la religió falsa els seus seguidors ungits i els va unir en el «vincle de la perfecció» (Col. 3:14). Quin efecte ha tingut la predicació dels seus seguidors? Doncs bé, més de set milions d’«altres ovelles» que provenen «de tota nacionalitat i de totes les tribus, pobles i llengües» s’han unit als ungits i formen un sol ramat (Jn. 10:16; Ap. 7:9). D’aquesta manera s’ha complert la següent petició de Jesús: «Perquè el món conegui que tu [Jehovà] m’has enviat i que els has estimat com m’has estimat a mi». Quina resposta tan extraordinària! (Jn. 17:23, TBS.)

15. Quina petició va fer Jesús pensant en els seus deixebles ungits?

¹⁵ Una estona abans, aquell mateix vespre, Jesús havia donat glòria, o honor, als seus apòstols al fer un pacte amb ells perquè governessin amb ell en el seu Regne (Lc. 22:28-30; Jn. 17:22). Pensant en tots els qui serien els seus seguidors ungits, Jesús fa aquesta petició al seu Pare: «Vull que on jo estic, també ells estiguin amb mi perquè vegin la meva glòria, que m’heu donat, ja que m’heu estimat des d’abans de la creació del món» (Jn. 17:24). Això fa que les altres ovelles sentin molta alegria, i no pas enveja, i és una evidència més de la unitat que hi ha avui dia entre tots els cristians verdaders.

16, 17. (a) A la conclusió de la seva oració, què va dir Jesús que estava decidit a fer? (b) Què hauríem d’estar decidits a fer nosaltres?

¹⁶ Influïts pels líders religiosos, la majoria de les persones del món decideixen ignorar les proves tan clares que demostren que Jehovà té un poble unit que el coneix de debò. El mateix va passar en els dies de Jesús, i és per això que la seva oració acaba amb aquestes paraules atraients: «Pare just, el món no us ha conegut, però jo us he conegut, i aquests han conegut que vós m’heu enviat; i els he fet conèixer el vostre nom, i els el faré conèixer encara perquè l’amor amb què vós m’heu estimat a mi estigui en ells, i jo, en ells» (Jn. 17:25, 26).

¹⁷ Qui pot negar que Jesús ha actuat d’acord amb la seva oració? Com a Cap de la congregació, ens continua ajudant per tal que fem conèixer el nom i el propòsit del seu Pare. Per tant, sotmetem-nos sempre a la seva autoritat obeint amb entusiasme el manament de predicar i fer deixebles (Mt. 28:19, 20; Ac. 10:42). També treballem de valent per conservar la valuosa unitat del poble de Jehovà. Si fem aquestes coses, actuarem d’acord amb l’oració de Jesús. Això donarà glòria al nom de Jehovà i serem feliços per sempre.