8, 9. Què va fer l’apòstol Pau quan els jueus se li van oposar, i on va anar a predicar llavors?

⁸ Pau veia la feina com un mitjà per assolir el seu objectiu, i això es va fer evident quan Siles i Timoteu van arribar de Macedònia amb els regals que els germans havien enviat a l’apòstol (2 Cor. 11:9). El relat explica que, immediatament, «Pau es va dedicar plenament a predicar la paraula» (Fe. 18:5). Malgrat els seus esforços per donar testimoni als jueus, ells se li van oposar i van rebutjar el missatge de salvació del Crist. Per mostrar-los que no es feia responsable de la seva reacció, «Pau es va espolsar la roba i els va dir: “Vosaltres sereu els responsables de la vostra mort. Jo no en tinc cap culpa. A partir d’ara aniré a la gent de les nacions”» (Fe. 18:6; Ez. 3:18, 19).

10. Com sabem que Pau no es va limitar a predicar només a gent de les nacions?

¹⁰ Quan es va espolsar la roba, Pau va dir que a partir de llavors es dirigiria a la gent de les nacions. Significava això que deixaria de banda els jueus i els prosèlits, fins i tot aquells que responguessin al missatge? En absolut. Per exemple, «Crisp, el cap de la sinagoga, va creure en el Senyor amb tots els de casa seva». A més, és probable que un bon nombre de jueus de la sinagoga de Corint seguissin els passos de Crisp. La Bíblia diu: «Molts corintis que van sentir el missatge també van creure i es van batejar» (Fe. 18:8). Així doncs, la casa de Just es va convertir en el lloc on es reunia la congregació que es va formar a Corint. Si Lluc va escriure aquest relat de Fets en ordre cronològic, com solia fer, aquests jueus i prosèlits es van fer cristians després que Pau s’espolsés la roba. Aquest exemple demostra que l’apòstol era molt adaptable i estava disposat a predicar a tothom.