CAPÍTOL 137
Centenars veuen Jesús abans de la Pentecosta
MATEU 28:16-20 LLUC 24:50-52 FETS 1:1-12; 2:1-4
JESÚS S’APAREIX A MOLTS
PUJA CAP AL CEL
JESÚS VESSA ESPERIT SANT SOBRE UNS 120 DEIXEBLES
Després de ressuscitar, Jesús fa plans perquè els onze apòstols es trobin amb ell a una muntanya a Galilea. A més, uns 500 deixebles, alguns dels quals van dubtar al principi, també estan allà (Mateu 28:17; 1 Corintis 15:6). Però el que ara diu Jesús els ajuda a estar convençuts que ell realment està viu.
Jesús explica que ha rebut de Déu tota autoritat al cel i a la terra. Ara els hi diu: «Per tant, aneu a gent de totes les nacions i feu-los deixebles meus, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’esperit sant, i ensenyeu-los a fer tot el que us he manat» (Mateu 28:18-20). Sí, Jesús no només està viu, sinó que encara desitja que es prediquin les bones notícies.
Tots els seguidors de Jesús, tant els homes, com les dones i els nens, reben aquesta comissió de fer deixebles. Els opositors potser intentaran aturar l’obra de predicar i ensenyar, però Jesús els hi assegura: «He rebut tota autoritat al cel i a la terra». Què significa això per als deixebles? Els hi diu: «No oblideu que estaré amb vosaltres tots els dies fins a la fi d’aquesta època». Jesús no vol dir que tots els que prediquin les bones notícies podran fer miracles. Tot i això, tindran el suport de l’esperit sant.
En total, Jesús s’apareix als seus deixebles «durant quaranta dies» després de la seva resurrecció. Ell es materialitza en diversos cossos i se’ls hi apareix moltes vegades perquè no tinguin cap dubte que està viu, i els ensenya sobre el «Regne de Déu» (Fets 1:3; 1 Corintis 15:7).
Mentre els apòstols encara estan a Galilea, Jesús els hi diu que tornin a Jerusalem. Quan es troba amb ells a la ciutat, els hi mana: «No marxeu de Jerusalem, espereu que es compleixi allò que el Pare ha promès i que jo us vaig explicar. Perquè Joan batejava amb aigua, però vosaltres sereu batejats amb esperit sant d’aquí a pocs dies» (Fets 1:4, 5).
Més tard, Jesús es torna a trobar amb els apòstols. Se’ls endú «fora de la ciutat, fins a Betània», que està al costat est de la muntanya de les Oliveres (Lluc 24:50). A pesar de totes les coses que Jesús els hi ha dit sobre la seva marxa, encara creuen que d’alguna manera el seu Regne estarà a la terra (Lluc 22:16, 18, 30; Joan 14:2, 3).
Els apòstols li pregunten a Jesús: «Senyor, és ara que restabliràs el regne a Israel?». Ell senzillament respon: «No és cosa vostra saber els temps i els dies assenyalats que el Pare ha fixat amb la seva autoritat». Llavors, un altre cop recalca l’obra que han de fer, dient: «Rebreu poder quan l’esperit sant vingui sobre vosaltres, i donareu testimoni de mi a Jerusalem, a tot Judea, a Samària i fins a la part més llunyana de la terra» (Fets 1:6-8).
Els apòstols estan a la muntanya de les Oliveres amb Jesús quan comença a pujar cap al cel. Aviat un núvol el tapa i ja no el poden veure més. Després de la seva resurrecció, Jesús s’ha materialitzat en cossos físics. Però ara Jesús desmaterialitza el cos que ha fet servir en aquesta ocasió, i puja cap al cel com un ésser espiritual (1 Corintis 15:44, 50; 1 Pere 3:18). Mentre els apòstols fidels continuen mirant fixament cap al cel, «dos homes vestits de blanc» apareixen al costat d’ells. Són àngels que s’han materialitzat i pregunten: «Galileus, per què esteu mirant el cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel vindrà de la mateixa manera que l’heu vist marxar cap al cel» (Fets 1:10, 11).
Jesús deixa la terra sense fer cap exhibició, i només el veuen els seus seguidors fidels. Ell tornarà «de la mateixa manera», és a dir, sense fer cap exhibició, i només els seus seguidors fidels comprendran la seva presència com a Rei del Regne.
Els apòstols tornen cap a Jerusalem. Durant els dies següents, es reuneixen amb altres deixebles, entre els quals estan «els germans de Jesús, i Maria, la seva mare» (Fets 1:14). Aquest grup no deixa de fer oració. Una de les coses que demanen és l’elecció d’un deixeble que substitueixi Judes Iscariot i així tornin a ser dotze apòstols (Mateu 19:28). Desitgen un deixeble que hagi presenciat les activitats de Jesús i la seva resurrecció. Aquesta és l’última vegada a la Bíblia que s’utilitzen les sorts per determinar quina és la voluntat de Déu (Salm 109:8; Proverbis 16:33). S’escull Maties, que deu haver sigut un dels 70 que Jesús va enviar, i se l’afegeix «al grup dels onze apòstols» (Fets 1:26).
Deu dies després que Jesús puja cap al cel, se celebra la festa jueva de la Pentecosta de l’any 33 de la n. e. Uns 120 deixebles estan reunits en una habitació al pis de dalt a Jerusalem. De sobte, un soroll com una ràfega de vent molt forta omple tota la casa. Es veuen llengües que semblen foc, col·locades a sobre de cadascun d’ells. Tots els deixebles comencen a parlar en diferents idiomes. És el vessament de l’esperit sant que Jesús ha promès! (Joan 14:26.)