Referències del Quadern d’activitats per a la reunió Vida cristiana i predicació
3-9 DE DESEMBRE
TRESORS DE LA BÍBLIA | FETS 9-11
«De perseguidor cruel a predicador entusiasta»
(Fets 9:1, 2) Però Saule, que seguia amenaçant els deixebles i tenia moltes ganes de matar-los, va anar al gran sacerdot 2 i li va demanar que escrivís cartes per a les sinagogues de Damasc per poder endur-se a Jerusalem com a presoners tots els que trobés que pertanyessin al Camí, tant homes com dones.
bt p. 60 § 1, 2
«Hi va haver un temps de pau per a tota la congregació»
ELS viatgers s’apropen a Damasc amb la intenció de dur a terme el seu pla malèfic. Volen fer fora de casa els deixebles de Jesús que tant odien, lligar-los, humiliar-los i emportar-se’ls a Jerusalem, on els espera un judici sense escrúpols per part del Sanedrí.
2 El líder del grup, anomenat Saule, ja té les mans tacades de sang. Fa poc, ha vist com els seus companys lapidaven Esteve, un fidel deixeble de Jesús (Fe. 7:57-8:1). Però Saule, que no en té prou amb anar contra la congregació de Jerusalem, decideix alimentar encara més el foc de la persecució. S’ha proposat acabar amb la detestable secta coneguda com el «Camí» (Fe. 9:1, 2).
(Fets 9:15, 16) Però el Senyor li va dir: «Vés! Perquè he escollit aquest home perquè parli de mi a les altres nacions, als reis i als israelites. 16 I li mostraré clarament tot el que haurà de patir per causa del meu nom».
Agraeixes estar en mans de Jehovà?
4 Quan Jehovà observa els humans, no es deixa portar per les aparences, sinó que veu el cor, el seu interior (llegeix 1 Samuel 16:7b). Això va quedar ben clar quan va formar la congregació cristiana, perquè va atreure persones que, des d’un punt de vista humà, deixaven molt a desitjar (Jn. 6:44). Una d’elles va ser Saule, un fariseu que era «blasfem, i perseguidor, i ultratjador» (1 Tim. 1:13). Ara bé, com que «Jahveh examina els cors», per a Ell aquest home no era fang que no serveix per res (Prov. 17:3). Al contrari, Jehovà va veure el seu potencial i que podria arribar a ser «un instrument escollit» per predicar «davant dels gentils, i de reis, i dels fills d’Israel» (Fe. 9:15). Jehovà també va escollir altres persones per convertir-les en un «vas per a honra», inclosos borratxos, lladres i persones que duien vides immorals (Rm. 9:21; 1 Cor. 6:9-11). A mesura que van estudiar la Paraula de Déu, la seva fe va créixer i van permetre que Jehovà els donés forma.
(Fets 9:20-22) i de seguida va començar a predicar a les sinagogues que Jesús és el Fill de Déu. 21 Però tots els que l’escoltaven es quedaven sorpresos i deien: «¿No és aquest l’home que perseguia cruelment els que invoquen el nom de Jesús a Jerusalem? ¿I no va venir aquí per arrestar-los i portar-los lligats davant dels sacerdots principals?». 22 Però Saule cada vegada era més eficaç en la predicació, i deixava desconcertats els jueus que vivien a Damasc, perquè demostrava amb arguments lògics que Jesús és el Crist.
bt p. 64 § 15
«Hi va haver un temps de pau per a tota la congregació»
15 Et pots imaginar les cares de sorpresa i de ràbia d’aquella gent al veure Saule parlant sobre Jesús a les sinagogues? «No és aquest l’home que perseguia cruelment els que invoquen el nom de Jesús a Jerusalem?», es preguntaven (Fe. 9:21). Quan explicava què l’havia fet canviar, Saule «demostrava amb arguments lògics que Jesús és el Crist» (Fe. 9:22). Però la lògica no és una clau que obri tots els cors. No pot obrir totes les ments tancades per la tradició o tots els cors cegats per l’orgull. Tot i això, Saule no es va rendir.
Descobreix perles espirituals
(Fets 9:4) i va caure a terra i va sentir una veu que li deia: «Saule, Saule, per què em persegueixes?».
bt p. 60, 61 § 5, 6
«Hi va haver un temps de pau per a tota la congregació»
5 Quan Jesús va aturar Saule en el camí cap a Damasc, no li va preguntar: «Per què persegueixes els meus deixebles?». Com hem vist abans, va dir: «Per què em persegueixes?» (Fe. 9:4). Sens dubte, quan els seus seguidors passen per proves, Jesús ho sent a la seva pròpia pell (Mt. 25:34-40, 45).
6 Si ho estàs passant malament per ser lleial a Crist, pots estar segur que tant Jehovà com Jesús estan al corrent de la teva situació (Mt. 10:22, 28-31). Ara per ara, és possible que el problema no desaparegui. Recorda, Jesús va veure com Saule participava en la mort d’Esteve i s’emportava alguns deixebles fidels a Jerusalem (Fe. 8:3). Però Jesús no va intervenir en aquell moment. Tot i això, Jehovà, mitjançant Crist, va donar a Esteve i a altres deixebles les forces que necessitaven per mantenir-se fidels.
(Fets 10:6) Aquest home s’allotja a casa de Simó, un adobador de pells que té una casa vora el mar».
nota d’estudi de nwtsty a Fe 10:6
Simó, un adobador de pells: Un adobador de pells treballava amb la pell d’animals, utilitzant un preparat de calç per treure el pèl o les restes de carn i de greix. Llavors tractava la pell, normalment amb adobs vegetals, per fer-ne articles de cuir. Aquest procés feia molta pudor i calia molta aigua, cosa que podria explicar per què Simó vivia vora el mar, probablement a les afores de Jafa. D’acord amb la Llei mosaica, a les persones que treballaven amb els cadàvers d’animals se les considerava cerimonialment impures (Lv 5:2; 11:39). Per això, molts jueus menyspreaven els adobadors de pells i difícilment s’allotjarien amb ells. De fet, el Talmud va qualificar la professió d’adobador com a més degradant que la de recollir fems. Amb tot, Pere no va permetre que el prejudici l’impedís allotjar-se amb Simó. Pere va demostrar que tenia una mentalitat oberta, i això va ser el preludi de l’assignació que vindria després: visitar un gentil a casa seva. Alguns erudits creuen que la paraula grega per «adobador de pells» (virsevs) és un sobrenom de Simó.
Lectura de la Bíblia
(Fets 9:10-22) A Damasc hi havia un deixeble que es deia Ananies, i el Senyor li va dir en una visió: «Ananies!», i ell va respondre: «Senyor, estic aquí». 11 Llavors el Senyor li va dir: «Aixeca’t, vés al carrer que es diu Recte i, a casa de Judes, busca-hi un home de Tars que es diu Saule, perquè està fent oració, 12 i en una visió ha vist un tal Ananies que entrava i li imposava les mans perquè recuperés la vista». 13 Però Ananies va contestar: «Senyor, he sentit que molts parlen d’aquest home i que ha fet molt de mal als teus deixebles de Jerusalem. 14 I aquí els sacerdots principals li han donat autoritat per arrestar tots els que invoquen el teu nom». 15 Però el Senyor li va dir: «Vés! Perquè he escollit aquest home perquè parli de mi a les altres nacions, als reis i als israelites. 16 I li mostraré clarament tot el que haurà de patir per causa del meu nom». 17 Per tant, Ananies hi va anar, va entrar a la casa, li va imposar les mans i va dir: «Saule, germà, el Senyor Jesús, que se’t va aparèixer al camí quan venies cap aquí, m’ha enviat perquè recuperis la vista i perquè t’omplis d’esperit sant». 18 A l’instant li van caure com unes escames dels ulls i va recuperar la vista. Llavors es va aixecar i va ser batejat. 19 Després va menjar alguna cosa i va recuperar les forces. Saule es va quedar uns dies a Damasc amb els deixebles, 20 i de seguida va començar a predicar a les sinagogues que Jesús és el Fill de Déu. 21 Però tots els que l’escoltaven es quedaven sorpresos i deien: «¿No és aquest l’home que perseguia cruelment els que invoquen el nom de Jesús a Jerusalem? ¿I no va venir aquí per arrestar-los i portar-los lligats davant dels sacerdots principals?». 22 Però Saule cada vegada era més eficaç en la predicació, i deixava desconcertats els jueus que vivien a Damasc, perquè demostrava amb arguments lògics que Jesús és el Crist.
10-16 DE DESEMBRE
TRESORS DE LA BÍBLIA | FETS 12-14
«Bernabé i Pau fan deixebles a llocs llunyans»
(Fets 13:2, 3) Mentre adoraven Jehovà i dejunaven, l’esperit sant els hi va dir: «Reserveu-me Bernabé i Saule per a l’obra per la qual els he escollit». 3 Llavors, després d’haver dejunat i orat, els hi van imposar les mans i els van enviar.
bt p 86 § 4
«Molt contents i plens d’esperit sant»
4 Però, per què l’esperit sant va dirigir els assumptes per tal que Bernabé i Saule fossin escollits «per a l’obra»? (Fe. 13:2.) La Bíblia no ho diu. Però el que sí sabem és que l’esperit sant va dirigir el nomenament d’aquests homes. No hi ha cap indicació que els profetes i els mestres d’Antioquia qüestionessin aquesta decisió. Al contrari, li van donar tot el seu suport. Imagina com es deurien haver sentit Bernabé i Saule al veure que els seus germans, en lloc de tenir enveja, van dejunar i orar «i els hi van imposar les mans i els van enviar» (Fe. 13:3). De la mateixa manera, nosaltres també hauríem de donar suport a aquells que reben privilegis a la congregació inclosos els germans que són nomenats ancians. En comptes de sentir enveja dels que reben privilegis com aquests, els hauríem de tractar «amb molta més consideració i amor per causa del seu treball» (1 Tes. 5:13).
(Fets 13:12) Quan el procònsol va veure el que havia passat, es va fer creient, perquè estava meravellat de les coses que havia après de Jehovà.
(Fets 13:48) Quan els no jueus ho van escoltar, es van alegrar i van glorificar la paraula de Jehovà, i tots els que tenien l’actitud correcta per obtenir vida eterna es van fer creients.
(Fets 14:1) A Iconi, Pau i Bernabé van entrar a la sinagoga dels jueus, i van parlar de tal manera que molts jueus i molts grecs es van fer creients.
bt p. 95 § 5
«Jehovà els va enfortir perquè poguessin parlar amb valentia»
5 Al principi, Pau i Bernabé van parar a Iconi, una de les ciutats principals de la província romana de Galàcia i enclavament de cultura grega. En aquesta ciutat s’hi trobava una població jueva molt influent i un gran nombre de prosèlits no jueus. D’acord amb el seu costum, Pau i Bernabé van entrar a la sinagoga i van començar a predicar (Fe. 13:5, 14). Llavors «van parlar de tal manera que molts jueus i molts grecs es van fer creients» (Fe. 14:1).
(Fets 14:21, 22) I després d’haver anunciat les bones notícies en aquella ciutat i haver-hi fet molts deixebles, van tornar a Listra, Iconi i Antioquia. 22 Allà van enfortir els deixebles, animant-los a mantenir-se en la fe i dient: «Hem de passar per moltes proves abans d’entrar al Regne de Déu».
Mantinguem-nos fidels malgrat les «moltes tribulacions»
4 Després de visitar Derbe, Pau i Bernabé «se’n tornaren a Listra, a Iconi i a Antioquia; i confirmaven els cors dels deixebles exhortant-los a perseverar en la fe i dient que, per moltes tribulacions hem d’entrar al Regne de Déu» (Ac. 14:21, 22). A primer cop d’ull pot semblar una mica estrany que Pau digués això, perquè el fet d’haver de passar per «moltes tribulacions» no sembla gaire animador, sinó angoixant. Així doncs, com pot ser que Pau i Bernabé ‘confirmessin els cors dels deixebles’, és a dir, que els reconfortessin amb un missatge que augurava més tribulacions?
5 Trobarem la resposta si analitzem detingudament les paraules de Pau. Ell no va dir senzillament que hem d’aguantar moltes tribulacions, sinó que «per moltes tribulacions hem d’entrar al Regne de Déu». Per tant, Pau va reconfortar els deixebles a l’emfatitzar el bon resultat de mantenir-se fidels. I aquesta recompensa no era una simple il·lusió. Al capdavall, Jesús havia assegurat: «El qui haurà perseverat pacientment fins a la fi és el qui se salvarà» (Mt. 10:22).
Descobreix perles espirituals
(Fets 12:21-23) En una ocasió especial, Herodes es va posar la vestimenta reial, es va asseure a la tribuna i va començar a fer un discurs. 22 Aleshores, la gent que s’havia reunit va començar a cridar: «És la veu d’un déu, no la d’un home!». 23 A l’instant, un àngel de Jehovà el va ferir amb una malaltia, perquè no havia donat la glòria a Déu, i els cucs se’l van menjar i va morir.
w08 15/5 p. 32 § 7
Punts destacats del llibre de Fets
12:21-23; 14:14-18. Herodes no va tenir cap problema en acceptar el reconeixement que li pertanyia només a Déu. Que diferent de la manera com van reaccionar Pau i Bernabé, que des del primer moment es van negar a rebre la glòria dels homes. No hauríem de voler rebre reconeixement pel que hem aconseguit fer en el servei a Jehovà.
(Fets 13:9) Aleshores Saule, que també es deia Pau, es va omplir d’esperit sant, el va mirar fixament
notes d’estudi de nwtsty a Fe 13:9
Saule, que també es deia Pau: En aquest moment es comença a parlar de Saule com a Pau. L’apòstol era hebreu i tenia ciutadania romana (Fe 22:27, 28; Flp 3:5). Per tant, és molt probable que des de ben petit tingués el nom hebreu Saule i el nom romà Pau. Tenir dos noms era bastant habitual entre els jueus d’aquella època, especialment aquells que vivien als afores d’Israel (Fe 12:12; 13:1). Alguns familiars de Pau, a part del seu nom hebreu, també tenien un nom grec o romà (Rm 16:7, 21). Pau, «un apòstol enviat a les altres nacions», tenia la comissió de predicar als no jueus (Rm 11:13). Pel que sembla va optar pel seu nom romà, potser perquè pensava que seria més ben rebut (Fe 9:15; Ga 2:7, 8). Alguns suggereixen que va adoptar el seu nom romà en honor a Sergi Pau, cosa que sembla poc probable, ja que Pau encara utilitzava el seu nom fins i tot després de marxar de Xipre. Altres suggereixen que Pau no volia utilitzar el seu nom hebreu perquè al pronunciar-ho en grec sonava com una paraula grega que es referia a una persona (o un animal) que caminava amb arrogància.
Pau: A les Escriptures Gregues Cristianes, el nom Paulos, del llatí Paulus, que significa ‘Petit’, apareix 157 vegades per referir-se a l’apòstol Pau i una per referir-se al procònsol de Xipre, Sergi Pau (Fe 13:7).
Lectura de la Bíblia
(Fets 12:1-17) Per aquell temps, el rei Herodes va començar a perseguir alguns de la congregació, 2 i va fer matar Jaume, el germà de Joan, amb l’espasa. 3 Quan va veure que això agradava als jueus, també va fer arrestar Pere. (Això va passar durant la festa dels Pans sense llevat.) 4 I Herodes el va detenir i el va tancar a la presó, i va fer que quatre grups de quatre soldats el vigilessin per torns, perquè volia fer-lo comparèixer davant del poble després de la Pasqua. 5 Mentre Pere estava a la presó, la congregació orava intensament a Déu per ell. 6 La nit abans que Herodes el fes comparèixer, Pere dormia entre dos soldats, lligat amb dues cadenes, i hi havia guardes vigilant davant la porta. 7 Tot d’una es va aparèixer un àngel de Jehovà, i una llum va il·luminar la cel·la. L’àngel va tocar Pere al costat, i el va despertar dient-li: «Ràpid, aixeca’t!»; i les cadenes li van caure de les mans. 8 L’àngel li va dir: «Vesteix-te i posa’t les sandàlies». I ell ho va fer. Després li va dir: «Posa’t la capa i segueix-me». 9 I Pere va sortir de la cel·la i el va seguir, però no sabia que el que l’àngel feia era real, perquè pensava que estava tenint una visió. 10 Van passar pel primer grup de guardes i després pel segon, i quan van arribar a la porta de ferro que dóna a la ciutat, se’ls hi va obrir sola. Després de sortir, van baixar per un carrer, i de sobte l’àngel se’n va anar. 11 Quan Pere va entendre el que estava passant, va dir: «Ara sé del cert que Jehovà ha enviat el seu àngel i m’ha rescatat de les mans d’Herodes i de tot el que els jueus volien que em passés». 12 Després d’adonar-se d’això, va anar a casa de Maria, la mare de Joan, a qui anomenaven Marc, on hi havia molts deixebles reunits fent oració. 13 Llavors va trucar a la porta de l’entrada principal i una serventa que es deia Rode va anar a veure qui era. 14 Quan va reconèixer la veu de Pere, es va posar tan contenta que en comptes d’obrir la porta se’n va anar corrents cap a dintre per dir que Pere estava a la porta. 15 Ells li van dir: «T’has tornat boja!». Però ella no deixava d’insistir que era veritat. I ells van començar a dir: «Deu ser el seu àngel». 16 Mentrestant, Pere continuava trucant. I quan van obrir la porta i el van veure, es van quedar molt sorpresos. 17 Llavors Pere els hi va fer un senyal amb la mà perquè callessin, i els hi va explicar detalladament com Jehovà l’havia alliberat de la presó, i els hi va dir: «Feu saber tot això a Jaume i als altres germans». Aleshores va marxar i se’n va anar a un altre lloc.
17-23 DE DESEMBRE
TRESORS DE LA BÍBLIA | FETS 15, 16
«Una decisió unànime basada en la Paraula de Déu»
(Fets 15:1, 2) Llavors, alguns homes van baixar de Judea a Antioquia i van començar a ensenyar als germans: «Si no us circumcideu d’acord amb la Llei de Moisès, no us podreu salvar». 2 Com que això va provocar un desacord i una discussió bastant gran entre Pau i Bernabé i aquells homes, es van fer plans perquè Pau, Bernabé i alguns germans pugessin a Jerusalem per preguntar aquest assumpte als apòstols i als ancians.
bt p. 102, 103 § 8
«Això va provocar un desacord»
8 Lluc va continuar: «Com que això va provocar un desacord i una discussió bastant gran entre Pau i Bernabé i aquells homes, es van fer plans perquè Pau, Bernabé i alguns germans pugessin a Jerusalem per preguntar aquest assumpte als apòstols i als ancians» (Fe. 15:2). Estava clar que les dues parts tenien sentiments molt forts i estaven convençuts del que creien, per això va esclatar «un desacord i una discussió» que la congregació d’Antioquia no podia resoldre. Per tal de fomentar la pau i la unitat, la congregació va prendre la sabia decisió de «preguntar aquest assumpte als apòstols i als ancians» de Jerusalem, que formaven el consell rector. Què aprenem dels ancians d’Antioquia?
(Fets 15:13-20) Quan van acabar de parlar, Jaume va dir: «Germans, escolteu-me. 14 Simeó ha explicat en tot detall com Déu va dirigir la seva atenció per primera vegada a les altres nacions per reunir d’entre elles un poble que porti el seu nom. 15 I aquestes paraules estan d’acord amb els escrits dels Profetes, que diuen: 16 “Després d’aquestes coses tornaré i aixecaré de nou la casa de David que havia caigut. Reconstruiré les seves ruïnes i la restauraré, 17 perquè els que hi quedin em busquin de tot cor a mi, Jehovà, juntament amb persones de totes les nacions, persones que porten el meu nom. Ho dic jo, Jehovà, que estic fent aquestes coses 18 que se saben des de fa molt de temps”. 19 Per tant, penso que no s’han de posar obstacles als no jueus que comencen a adorar Déu, 20 sinó només escriure’ls-hi que s’abstinguin de les coses contaminades pels ídols, de la immoralitat sexual, de menjar carn d’animals estrangulats i de la sang.
Els autèntics cristians respecten la Paraula de Déu
6 El passatge que va ajudar a resoldre l’assumpte va ser Amós 9:11, 12, citat a Actes 15:16, 17 amb aquestes paraules: «Després d’això, tornaré i reconstruiré la tenda caiguda de David, en reconstruiré les ruïnes i la redreçaré. Perquè busquin el Senyor la resta dels homes, i totes les nacions sobre les quals és invocat el meu nom, diu el Senyor».
7 Algú podria objectar que aquest text no diu pas que no calia que els gentils creients fossin circumcidats. I de fet, és així. De tota manera, els cristians d’origen jueu segurament haurien entès la idea perquè no veien els gentils circumcisos com a persones de «les nacions», sinó com a germans (Èx. 12:48, 49). Per exemple, d’acord amb la versió dels Setanta de Bagster (en anglès), Ester 8:17 diu: «Molts dels gentils es van circumcidar i es van fer jueus». Per tant, les Escriptures van predir que els qui restaven de la casa d’Israel (jueus i prosèlits circumcisos) juntament amb persones de «totes les nacions» (gentils no circumcisos) arribarien a ser un poble per al nom de Déu. Així doncs, el missatge era clar. La circumcisió no era un requisit per als gentils que volien fer-se cristians.
(Fets 15:28, 29) Perquè l’esperit sant i nosaltres hem decidit no posar-vos més càrregues a part d’aquestes coses necessàries: 29 que us abstingueu del que ha sigut sacrificat als ídols, de la sang, de menjar carn d’animals estrangulats i de la immoralitat sexual. Si eviteu del tot aquestes coses, us anirà bé. Desitgem que estigueu bé!».
(Fets 16:4, 5) Viatjaven de ciutat a ciutat i comunicaven als germans les decisions que els apòstols i els ancians de Jerusalem havien pres, perquè les poguessin obeir. 5 I la fe de les congregacions s’anava enfortint, i cada dia creixien més.
bt p. 123 § 18
«Enfortint les congregacions»
18 Pau i Timoteu van treballar junts durant molts anys. Com a ministres itinerants, van dur a terme diverses missions en nom del consell rector. La Bíblia indica: «Viatjaven de ciutat a ciutat i comunicaven als germans les decisions que els apòstols i els ancians de Jerusalem havien pres, perquè les poguessin obeir» (Fe. 16:4). És evident que les congregacions seguien la guia dels apòstols i els ancians de Jerusalem i, gràcies a la seva obediència, «la fe de les congregacions s’anava enfortint, i cada dia creixien més» (Fe. 16:5).
Descobreix perles espirituals
(Fets 16:6-9) A més, van passar per Frígia i la regió de Galàcia, perquè l’esperit sant els hi havia impedit predicar la paraula de Déu a la província d’Àsia. 7 I quan van baixar a Mísia, van intentar entrar a Bitínia, però Jesús, per mitjà de l’esperit, els hi va impedir fer-ho. 8 Llavors van travessar Mísia i van baixar a Troas. 9 Durant la nit, Pau va tenir una visió i va veure un home de Macedònia dret davant seu que li suplicava: «Vine a Macedònia i ajuda’ns».
Aprèn dels apòstols de Jesús a estar alerta
8 Què aprenem d’aquest relat? Fixa’t que l’esperit sant només va actuar després que Pau emprengués el viatge cap a Àsia, que Jesús només va intervenir després que Pau s’apropés a Bitínia i que només el va dirigir cap a Macedònia després que arribés a Troas. Com a Cap de la congregació, Jesús ens pot tractar de manera semblant (Col. 1:18). Per exemple, potser t’has plantejat servir com a pioner o anar a viure a una zona on hi ha més necessitat. Però pot ser que Jesús, mitjançant l’esperit de Déu, només et dirigeixi després que facis passos cap a la teva meta. Per il·lustrar-ho: un conductor pot dirigir el seu cotxe cap a la dreta o cap a l’esquerra només si el cotxe ja està en moviment. D’igual manera, Jesús ens pot dirigir perquè ampliem el nostre ministeri només si ja ens estem esforçant per assolir la nostra meta.
(Fets 16:37) Però Pau els hi va dir: «A nosaltres, que som ciutadans romans, ens han assotat públicament, sense haver-nos fet cap judici, i ens han tancat a la presó. ¿I ara ens volen alliberar d’amagat? De cap manera! Que vinguin ells a treure’ns de la presó».
nota d’estudi de nwtsty a Fe 16:37
som ciutadans romans: Pau i possiblement també Siles eren ciutadans romans. Les lleis romanes estipulaven que tot ciutadà romà tenia dret a un judici just i a no ser castigat en públic sense haver estat condemnat. La ciutadania romana atorgava a la persona alguns drets i privilegis per tot l’imperi. El ciutadà romà estava sota les lleis romanes i no sota les lleis de cada província. En cas de ser acusat, podia acceptar ser jutjat d’acord amb les lleis locals, però també es podia guardar el dret de ser jutjat per un tribunal romà. En cas de cometre un pecat capital, tenia el dret d’apel·lar a l’emperador. L’apòstol Pau va predicar extensament per tot l’Imperi romà. Va utilitzar els seus drets com a ciutadà romà almenys en tres ocasions. La primera va ser aquí, a Filips, quan va informar als magistrats de la ciutat que al pegar-lo havien violat els seus drets. (Per a més informació sobre les altres dues ocasions, consulta la w15 1/3 p. 12 § 3.)
Lectura de la Bíblia
(Fets 16:25-40) Cap a mitjanit, Pau i Siles estaven orant i cantant cançons a Déu per alabar-lo, i els presoners se’ls escoltaven. 26 De sobte hi va haver un terratrèmol tan gran que els fonaments de la presó es van moure. A més, totes les portes es van obrir a l’instant i les cadenes de tots es van deslligar. 27 Quan el carceller es va despertar i va veure que les portes de la presó estaven obertes, va desembeinar l’espasa amb la intenció de matar-se, perquè pensava que els presoners s’havien escapat. 28 Però Pau va cridar ben fort: «No ho facis! Som tots aquí!». 29 El carceller va demanar que li portessin llums, va entrar corrents a dins i es va agenollar tremolant davant de Pau i Siles. 30 Llavors els va portar fora i els hi va preguntar: «Senyors, què he de fer per salvar-me?». 31 Ells van contestar: «Creu en el Senyor Jesús, i us salvareu tu i la teva casa». 32 Aleshores li van parlar de la paraula de Jehovà, a ell i a tots els de casa seva. 33 I en plena nit, el carceller se’ls va endur i els hi va curar les ferides. I ell i tota la seva casa es van batejar immediatament. 34 Després els va fer entrar a casa seva i els va parar taula. I tant ell com tots els de casa seva es van alegrar moltíssim d’haver cregut en Déu. 35 Quan es va fer de dia, els magistrats civils van enviar els guàrdies a dir: «Allibereu aquells homes». 36 El carceller va comunicar les seves paraules a Pau dient: «Els magistrats civils han enviat l’ordre d’alliberar-vos. Sortiu i marxeu en pau». 37 Però Pau els hi va dir: «A nosaltres, que som ciutadans romans, ens han assotat públicament, sense haver-nos fet cap judici, i ens han tancat a la presó. ¿I ara ens volen alliberar d’amagat? De cap manera! Que vinguin ells a treure’ns de la presó». 38 Els guàrdies van informar els magistrats civils d’aquestes paraules. I els magistrats civils van tenir por quan van saber que aquests homes eren ciutadans romans. 39 Llavors hi van anar i es van disculpar. I després d’alliberar-los de la presó, els hi van suplicar que marxessin de la ciutat. 40 Però Pau i Siles van sortir de la presó i van anar a casa de Lídia. I quan van veure els germans, els van animar, i després van marxar.
24-30 DE DESEMBRE
TRESORS DE LA BÍBLIA | FETS 17, 18
«Imitem l’apòstol Pau al predicar i ensenyar»
(Fets 17:2, 3) I Pau hi va entrar com tenia per costum, i durant tres dissabtes els va fer raonar basant-se en les Escriptures, 3 explicant i demostrant amb el que hi ha escrit que el Crist havia de patir i ressuscitar d’entre els morts. I els hi deia: «El Crist és aquest Jesús que jo us anuncio».
notes d’estudi de nwtsty a Fe 17:2, 3
va fer raonar: Pau no els va parlar simplement de les bones notícies. Els hi va explicar i va presentar proves basant-se en les Escriptures, és a dir, en les Escriptures Hebrees inspirades. No es va limitar a llegir les Escriptures; les va utilitzar per raonar, i va adaptar els seus raonaments a les persones. El verb grec dialégome significa ‘participar en un intercanvi de paraules; conversar; dialogar’. Implica interactuar amb altres persones. Aquesta paraula grega també apareix a Fe 17:17; 18:4, 19; 19:8, 9; 20:7, 9.
demostrant amb el que hi ha escrit: La paraula grega significa literalment ‘posar al costat’. Això podria implicar que Pau comparava amb deteniment les profecies messiàniques de les Escriptures Hebrees amb la vida de Jesús, i així demostrava que Jesús havia complert aquelles profecies.
(Fets 17:17) I es va posar a ensenyar a la sinagoga per ajudar a entendre les Escriptures als jueus i a les altres persones que adoraven Déu. I cada dia feia el mateix a la plaça del mercat amb els que estaven per allà.
nota d’estudi de nwtsty a Fe 17:17
la plaça del mercat: Situada al nord-oest de l’Acròpoli, la plaça del mercat d’Atenes (en grec agorà) tenia una extensió de 5 hectàrees aproximadament. La plaça del mercat era molt més que un lloc on comprar i vendre, era el centre econòmic, polític i cultural de la ciutat. Els seus habitants es reunien en aquest lloc públic per participar en debats intel·lectuals.
(Fets 17:22, 23) Llavors Pau es va posar dret al mig de l’Areòpag i va dir: «Gent d’Atenes, veig que en tots els aspectes teniu més devoció als déus que altres persones. 23 Per exemple, mentre caminava per la ciutat i em fixava en tot el que vosaltres adoreu, he trobat un altar amb aquesta inscripció: “A un Déu desconegut”. Doncs bé, jo us parlo d’aquest Déu que vosaltres adoreu sense conèixer.
nota d’estudi de nwtsty a Fe 17:22, 23
A un Déu desconegut: Les paraules gregues Agnosto theó formaven part d’una inscripció d’un altar a Atenes. Els habitants de la ciutat expressaven el seu temor cap a les deïtats construint molts temples i altars, fins i tot a deïtats abstractes com per exemple la Fama, la Modèstia, l’Energia, la Persuasió i la Pena. Potser per por de deixar-se algun déu i provocar la seva ira, van dedicar un altar «a un Déu desconegut». Amb aquest altar la gent reconeixia l’existència d’un Déu desconegut per a ells. Pau hàbilment va utilitzar aquest altar per assentar les bases de la seva predicació i presentar-los a Déu —el Déu verdader—, que fins aquell moment havia sigut un desconegut per a ells.
Descobreix perles espirituals
(Fets 18:18) Pau, després de quedar-s’hi bastants dies, es va acomiadar dels germans i es va embarcar cap a Síria acompanyat de Priscil·la i Àquila. A Cèncrees, Pau s’havia rapat el cap, perquè havia fet una promesa a Déu.
w08 15/5 p. 32 § 5
Punts destacats del llibre de Fets
18:18 Quina promesa va fer Pau? Alguns erudits suggereixen que Pau va fer una promesa o «un vot de nazireu» (Nom. 6:1-21). Ara bé, la Bíblia no diu quin tipus de promesa era. A més, les Escriptures no expliquen si Pau va fer aquesta promesa abans o després que es convertís al cristianisme, ni si estava començant o acabant de complir-la. En qualsevol cas, al fer aquesta promesa no estava cometent un pecat.
(Fets 18:21) sinó que es va acomiadar i els hi va dir: «Si Jehovà vol, tornaré una altra vegada». I es va fer a la mar des d’Efès
nota d’estudi de nwtsty a Fe 18:21
Si Jehovà vol: Aquesta expressió recalca la importància de tenir en compte a Jehovà abans de planejar o portar a terme un projecte. L’apòstol Pau sempre va tenir present aquest principi (1Co 4:19; 16:7; He 6:3). El deixeble Jaume també va animar els cristians a dir: «Si Jehovà vol, continuarem vivint i farem això o allò» (Jm 4:15). Aquestes frases no s’haurien d’expressar sense pensar. La persona que sincerament diu «si Jehovà vol» ha d’intentar actuar d’acord amb la voluntat de Déu (Fe 21:14; 1Co 4:19; Jm 4:15). No cal que aquesta expressió es digui en veu alta; normalment es fa dins el cor. Pel que fa a l’ús del nom de Jehovà en aquest verset, consulta sgd 2.
Lectura de la Bíblia
(Fets 17:1-15) Aleshores van passar per Amfípolis i Apol·lònia i van arribar a Tessalònica, on hi havia una sinagoga dels jueus. 2 I Pau hi va entrar com tenia per costum, i durant tres dissabtes els va fer raonar basant-se en les Escriptures, 3 explicant i demostrant amb el que hi ha escrit que el Crist havia de patir i ressuscitar d’entre els morts. I els hi deia: «El Crist és aquest Jesús que jo us anuncio». 4 Com a resultat, alguns d’ells es van fer creients i es van unir a Pau i Siles, i també ho van fer molts grecs que adoraven Déu i bastantes dones prominents. 5 Però els jueus, que tenien enveja, van arreplegar alguns homes malvats que rondaven per la plaça del mercat, van formar una xusma i van avalotar la ciutat. Aleshores van entrar a la força a casa de Jasó buscant Pau i Siles per entregar-los a la xusma. 6 Ara bé, com que no els van trobar, van arrossegar Jasó i alguns dels germans fins als governants de la ciutat, cridant: «Aquests homes, que han causat problemes per tot arreu, també han vingut fins aquí, 7 i Jasó els ha allotjat a casa seva. Tots aquests homes s’han rebel·lat contra les lleis del Cèsar dient que hi ha un altre rei, que és Jesús». 8 Quan la gent i els governants ho van sentir, es van alarmar, 9 i després de fer que Jasó i els altres germans paguessin una fiança, els van deixar anar. 10 Tan aviat com es va fer de nit, els germans van enviar Pau i Siles a Berea. Quan hi van arribar, van entrar a la sinagoga dels jueus. 11 Aquests estaven més disposats a aprendre que els de Tessalònica, perquè van acceptar la paraula de Déu amb molt d’interès, i cada dia estudiaven les Escriptures per veure si el que escoltaven era veritat. 12 Per això, molts d’ells es van fer creients, a més de moltes dones gregues prominents i alguns dels homes. 13 Però quan els jueus de Tessalònica van saber que Pau també estava predicant la paraula de Déu a Berea, hi van anar per agitar la gent i avalotar-la. 14 Llavors els germans de seguida van enviar Pau cap a la costa, però Siles i Timoteu es van quedar allà. 15 I els que acompanyaven Pau el van portar fins a Atenes i van marxar amb l’encàrrec de dir a Siles i Timoteu que hi anessin com més aviat millor.
31 DE DESEMBRE–6 DE GENER
TRESORS DE LA BÍBLIA | FETS 19, 20
«Cuideu-vos a vosaltres mateixos i cuideu a tot el ramat»
(Fets 20:28) Cuideu-vos a vosaltres mateixos i cuideu a tot el ramat, ja que l’esperit sant us n’ha nomenat superintendents perquè pastureu la congregació de Déu, que ell va comprar amb la sang del seu Fill.
w11 15/6 p. 20, 21 § 5
«Pastureu el ramat de Déu que se us ha confiat»
5 L’apòstol va escriure que els ancians havien de pasturar el ramat de Déu que se’ls havia confiat. Era molt important que reconeguessin que el ramat pertanyia a Jehovà i a Jesucrist. Els ancians havien de donar comptes sobre com cuidaven les ovelles de Déu. Imagina’t que un amic et demana que li cuidis els seus fills mentre està fora. Veritat que els cuidaràs i els alimentaràs? I si un d’ells es posa malalt, segurament el portaràs al metge. De la mateixa manera, els ancians han de pasturar «la congregació de Déu, que ell va comprar amb la sang del seu Fill» (Fe. 20:28). Els ancians recorden que cada ovella va ser comprada amb la preciosa sang de Jesucrist, i per això alimenten, protegeixen i cuiden el ramat.
(Fets 20:31) »Per tant, estigueu alerta, i no oblideu que durant tres anys, nit i dia, no he deixat d’aconsellar-vos amb llàgrimes a cadascun de vosaltres.
Els ancians, ‘col·laboradors del nostre goig’
15 Ser ancià requereix molt d’esforç. De vegades passen nits sense dormir orant preocupats pel ramat de Jehovà o donant suport espiritual als seus companys de creença (2 Cor. 11:27, 28). Tot i això, els ancians duen a terme totes les seves responsabilitats de bon grat, tal com ho va fer Pau, qui va escriure als corintis: «De bon grat donaré allò que tinc i fins a mi mateix per les vostres ànimes» (2 Cor. 12:15). A més, l’amor que sentia pels seus germans va impulsar Pau a esforçar-se de valent per enfortir-los (llegeix 2 Corintis 2:4; Fili. 2:17; 1 Tes. 2:8). Sens dubte, els germans estimaven profundament Pau! (Ac. 20:31-38.)
(Fets 20:35) Sempre us he ensenyat que heu de treballar de valent per ajudar els que ho necessiten. I recordeu les paraules del Senyor Jesús, quan ell mateix va dir: “Fa més feliç donar que rebre”».
bt p. 172 § 20
«No sóc responsable de la mort de ningú»
20 Al llarg de la seva vida, Pau va demostrar ser molt diferent dels que temps més tard s’aprofitarien del ramat. Ell treballava per cobrir les seves despeses, i així no ser una càrrega per a la congregació. Quan s’esforçava pels seus germans, no ho feia per treure’n profit. Pau va instar els ancians d’Efès a demostrar un esperit de sacrifici, i els va dir: «Heu de treballar de valent per ajudar els que ho necessiten. I recordeu les paraules del Senyor Jesús, quan ell mateix va dir: “Fa més feliç donar que rebre”» (Fe. 20:35).
Descobreix perles espirituals
(Fets 19:9) Però quan alguns es van negar a creure i es van posar a parlar en contra del Camí davant de la gent, Pau es va apartar d’ells, es va endur els deixebles, i va començar a fer discursos cada dia a l’escola de Tirà.
bt p. 161 § 11
«Creixent i enfortint-se» tot i l’oposició
11 És possible que Pau prediqués cada dia en aquella escola des de les onze del matí fins les quatre de la tarda (Fe. 19:9). Segurament aquell era el moment del dia més tranquil, però també quan feia més calor, i molts dels que treballaven s’aturaven per menjar i descansar. Si Pau hagués seguit aquella rutina durant dos anys, s’hauria passat més de tres mil hores predicant. I això també explica perquè la Paraula de Jehovà va continuar creixent i enfortint-se. Pau era una persona flexible i treballadora. Va adaptar el seu horari a les necessitats de les persones d’aquella zona. Quins en van ser els resultats? «Tots els que vivien a la província d’Àsia, tant jueus com grecs, van escoltar la paraula del Senyor» (Fe. 19:10). Sens dubte, aquell va ser un testimoni exhaustiu.
(Fets 19:19) I un gran nombre dels que s’havien dedicat a la màgia van portar els seus llibres i els van cremar davant de tothom. Van calcular el valor dels llibres, i en total pujava a 50.000 monedes de plata.
bt p. 162, 163 § 15
«Creixent i enfortint-se» tot i l’oposició
15 La cultura dels efesis estava impregnada de màgia. Els encanteris i els amulets eren molt comuns, així com també els conjurs, que sovint es trobaven per escrit. Ara bé, quan els fills d’Esceva van ser humiliats, es va estendre el temor a Déu i, com a conseqüència, molts es van fer creients i van abandonar les pràctiques espiritistes. Molts dels efesis van decidir recollir els seus llibres de màgia per cremar-los davant de tothom, tot i que estaven valorats en el que avui equivaldria a desenes de milers d’euros. Lluc explica: «Per tant, la paraula de Jehovà seguia creixent i enfortint-se de manera poderosa» (Fe. 19:17-20). Quina victòria tan contundent de la veritat sobre la religió falsa i els dimonis! La fidelitat d’aquelles persones és un bon exemple per a nosaltres avui dia, ja que també vivim en un món ple d’espiritisme. Si ens adonéssim que tenim algun objecte relacionat amb l’espiritisme, hauríem d’actuar com els efesis i desfer-nos-en sense dilació. Costi el que costi, ens hem d’assegurar de no tenir res a veure amb aquestes pràctiques tan repugnants.
Lectura de la Bíblia
(Fets 19:1-20) Mentre Apol·los estava a Corint, Pau va anar a les regions de l’interior d’Àsia i va baixar a Efès. Allà hi va trobar alguns deixebles 2 i els hi va dir: «¿Vau rebre esperit sant quan us vau fer creients?». Ells li van contestar: «Però si mai hem sentit a dir que hi hagi esperit sant». 3 Aleshores els hi va preguntar: «Quin bateig heu rebut?», i ells van respondre: «El bateig de Joan». 4 Pau va dir: «Joan batejava les persones com a senyal del seu penediment, i els hi deia que creguessin en aquell que vindria després d’ell, és a dir, Jesús». 5 Al sentir-ho es van batejar en el nom del Senyor Jesús. 6 I quan Pau els hi va imposar les mans, van rebre esperit sant i van començar a parlar en altres idiomes i a profetitzar. 7 En total eren uns dotze homes. 8 Durant tres mesos Pau va anar a la sinagoga i va parlar-hi amb valentia, fent discursos sobre el Regne de Déu i presentant arguments per convèncer la gent. 9 Però quan alguns es van negar a creure i es van posar a parlar en contra del Camí davant de la gent, Pau es va apartar d’ells, es va endur els deixebles, i va començar a fer discursos cada dia a l’escola de Tirà. 10 Va ensenyar en aquella escola durant dos anys, de manera que tots els que vivien a la província d’Àsia, tant jueus com grecs, van escoltar la paraula del Senyor. 11 I Déu va continuar fent miracles extraordinaris per mitjà de Pau. 12 Fins i tot portaven els mocadors i els davantals que havien tocat el cos de Pau als malalts, i llavors es curaven de les seves malalties i els dimonis sortien d’ells. 13 Alguns jueus que anaven d’un lloc a un altre expulsant dimonis també intentaven utilitzar el nom del Senyor Jesús per expulsar-los, i deien: «Pel Jesús que Pau predica, us ordeno que sortiu». 14 Entre els que feien això hi havia set fills d’un sacerdot principal jueu que es deia Esceva. 15 Però el dimoni els hi va respondre: «Conec Jesús i sé qui és Pau. Però vosaltres, qui sou?». 16 Llavors l’home endimoniat es va llançar damunt d’ells, els va dominar i els va vèncer. I tots ells van fugir d’aquella casa despullats i ferits. 17 Tots els que vivien a Efès, tant els jueus com els grecs, se’n van assabentar i es van espantar. I cada vegada s’alabava més el nom del Senyor Jesús. 18 I molts dels que s’havien fet creients venien a confessar i explicar obertament les seves pràctiques. 19 I un gran nombre dels que s’havien dedicat a la màgia van portar els seus llibres i els van cremar davant de tothom. Van calcular el valor dels llibres, i en total pujava a 50.000 monedes de plata. 20 Per tant, la paraula de Jehovà seguia creixent i enfortint-se de manera poderosa.