Quina esperança hi ha per als meus avantpassats?

FA UN temps, al diari coreà The Chosun Ilbo es va publicar un article amb un titular molt intrigant: «Va anar a l’infern l’entranyable Shim Chung, qui no sabia res de Jesús?».

El titular va provocar controvèrsia, ja que la Shim Chung és una jove molt estimada d’un conte tradicional coreà que sacrifica la seva vida per ajudar el seu pare, que és cec. Amb el pas dels anys se l’ha lloat moltíssim. De fet, a Corea s’ha arribat a considerar la Shim Chung com el model de filla lleial.

Per a molts, la idea que una persona així hagi de patir a l’infern tan sols perquè no era una cristiana batejada és injusta i, fins i tot, ofensiva. Al capdavall, sembla que la història va ocórrer molt abans que el missatge de Crist arribés al seu poble.

L’article incloïa una entrevista amb un clergue, a qui es va preguntar si les persones que havien mort sense tenir l’oportunitat d’aprendre sobre Jesús estaven condemnades a anar a l’infern. Què va respondre? «No ho sabem. Tan sols suposem que hi ha d’haver una Divina Providència [per a aquestes persones].»

El Catecisme de l’Església catòlica diu el següent referent al baptisme: «Significa i realitza aquell naixement de l’aigua i de l’Esperit sense el qual “ningú no pot entrar al Regne del cel” (Jo 3, 5)». I també declara: «El Senyor mateix afirma que el Baptisme és necessari per a la salvació». És per això que algunes persones creuen que els qui han mort i no han estat batejats són enviats a l’infern o pateixen d’alguna altra manera després de morir.

Ara bé, molts altres pensen que aquesta creença és absurda. Milions de persones han mort sense saber res de la Bíblia. Mereixen, doncs, un turment etern? Què diu la Bíblia sobre aquest tema?

La Bíblia mostra clarament que Déu no ignora les persones que no van tenir l’oportunitat de conèixer la seva voluntat. Actes (Fets) 17:30 (BCI) ens assegura: «Déu passa per alt els temps viscuts en la ignorància». Per tant, quina esperança dóna la Bíblia per als qui han mort sense tenir l’oportunitat de conèixer Déu?

Trobem la resposta en les paraules de Jesús quan va parlar amb un dels criminals que van morir al seu costat. L’home va dir a Jesús: «Recordeu-vos de mi quan arribeu al vostre Regne». I què li va respondre Jesús? «De veritat et dic avui: seràs amb mi al paradís» (Lluc 23:39-42; 23:43, NM).

Li va prometre Jesús que aniria al cel? En absolut. L’home no havia ‘nascut de nou’ de l’aigua i l’esperit, cosa que era un requisit per entrar al Regne del cel (Joan 3:3-6, BEC). En comptes d’això, Jesús estava prometent al criminal que tornaria a viure de nou al paradís. Com que l’home era jueu, segurament estava familiaritzat amb el paradís terrestre, el jardí d’Edèn, que es descriu en el primer llibre de la Bíblia (Gènesi 2:8). La promesa de Jesús li assegurava que tindria l’esperança de ressuscitar al paradís quan aquest es restablís a la Terra.

De fet, la Bíblia promet que «hi haurà resurrecció de justos i d’injustos» (Actes 24:15). Els «injustos» són aquells qui no van obeir les normes justes de Déu perquè no coneixien la Seva voluntat. Jesús ressuscitarà el criminal «injust» que va parlar amb ell, i els milions de persones, o potser milers de milions, que van morir en ignorància. Llavors, al paradís a la Terra, aprendran els requisits de Déu i tindran l’oportunitat de demostrar que l’estimen obeint les Seves normes.

Quan ressuscitin els injustos, seran jutjats d’acord amb el que van fer en el passat? No. Romans 6:7 diu: «El qui ha mort queda lliure del pecat». Els injustos hauran pagat pels seus pecats al morir. Per tant, seran jutjats d’acord amb el que facin després de ressuscitar, no segons el que van fer en ignorància abans de morir. Com se’n beneficiaran?

Després de ressuscitar, els injustos tindran l’oportunitat d’aprendre les normes de Déu que es revelaran quan s’obrin els llibres simbòlics. Aleshores, seran jutjats «segons les seves obres», és a dir, segons si obeeixen les normes de Déu, o no (Apocalipsi [Revelació] 20:12, 13). Per a molts dels injustos no serà una segona oportunitat, sinó que, a l’aprendre i fer la voluntat de Déu, serà la primera oportunitat de debò que tindran d’obtenir vida eterna.

Aquesta ensenyança bíblica ha ajudat moltes persones a tornar a tenir fe en Déu. La Yeong Sug n’és un exemple. Va créixer en una família molt catòlica. Alguns membres de la seva família eren sacerdots. Com que volia ser monja, va entrar en un convent, però més tard va marxar perquè estava decebuda pel que hi va veure. A més, no podia acceptar la doctrina de l’infern, ja que pensava que turmentar les persones en un infern de foc no seria ni just ni amorós.

Llavors, una testimoni de Jehovà va mostrar a la Yeong Sug les següents paraules bíbliques: «Els qui són vius saben que s’han de morir; però els morts no saben res, ni tenen tampoc recompensa» (Eclesiastès 9:5). La Testimoni la va ajudar a adonar-se que no s’estava turmentant els seus avantpassats en un infern, sinó que estaven dormint en la mort i esperaven ser ressuscitats.

Conscient que hi ha moltes persones que mai no han escoltat la veritat bíblica, la Yeong Sug es va prendre molt seriosament les paraules de Jesús registrades a Mateu 24:14: «Aquest missatge joiós del Regne serà proclamat per tota la terra en testimoniatge per a tots els pobles, i aleshores vindrà la fi». Ara predica les bones notícies de la Bíblia i comparteix la seva meravellosa esperança amb altres persones.

La Bíblia diu que Déu no és parcial, «sinó que de qualsevol nació que sigui, aquell qui el tem i obra la justícia li és agradable» (Actes 10:34, 35). Sens dubte, podem confiar plenament que la justícia de Déu és perfecta, ja que Ell «estima el dret i la justícia» (Salm 33:5).