Honrem els qui s’ho mereixen

 1. Per què algunes persones mereixen rebre honra, i què analitzarem en aquest article?

QUAN honrem algú li donem una atenció especial i li mostrem respecte. Però, com és d’esperar, la persona que és digna de rebre aquest tracte ha de fer alguna cosa per mereixe’l o ha de tenir un càrrec especial. Així que fem bé de preguntar-nos: «A qui hem d’honrar? I, per què?».

2, 3. a) Per què hem d’honrar Jehovà? (Mira la imatge del principi.) b) Qui és el Corder mencionat a Apocalipsi 5:13, i per què l’hem d’honrar?

² Apocalipsi 5:13 diu que «Aquell que està assegut al tron i el Corder» mereixen, sens dubte, rebre honra. El capítol quatre d’aquest mateix llibre dóna una raó per la qual Jehovà és digne de rebre honra. En aquest relat llegim que les criatures celestials alcen les seves veus per alabar Jehovà, «aquell que viu per sempre». Tots ells diuen: «Jehovà, Déu nostre, ets digne de rebre la glòria, l’honor i el poder, perquè tu vas crear totes les coses i vas voler que existissin» (Ap. 4:9-11).

³ Jesucrist és el Corder que es menciona a Apocalipsi 5:13. Com ho sabem? Perquè, quan va estar a la terra, se’l va anomenar «el Corder de Déu que elimina els pecats del món» (Jn. 1:29). La Bíblia ens ensenya que ell és molt superior a qualsevol rei humà que hagi existit mai, quan diu: «Ell és el Rei dels que són reis i el Senyor dels que són senyors, l’únic que és immortal, que viu en la llum inaccessible, a qui cap home ha vist ni pot veure» (1 Tim. 6:14-16). Quin altre rei ha entregat la seva vida voluntàriament per rescatar-nos dels nostres pecats? ¿Et sents igual que els milers d’àngels que canten: «El Corder que va ser degollat és digne de rebre el poder, la riquesa, la saviesa, la força, l’honor, la glòria i l’alabança»? (Ap. 5:12.)

 4. Per què no és opcional honrar Jehovà i Jesús?

⁴ Honrar Jehovà i Jesús no és opcional; la nostra vida eterna depèn de fer-ho. Les següents paraules de Jesús, que trobem a Joan 5:22, 23, ens ajuden a veure-ho clarament: «El Pare no jutja ningú, sinó que li ha donat al Fill autoritat per jutjar-ho tot, perquè tots honrin el Fill igual que honren el Pare. Qui no honra el Fill tampoc honra el Pare, que és qui l’ha enviat» (llegeix Salm 2:11, 12).

 5. Per què hem de respectar i honrar fins a cert punt a tothom?

⁵ Les persones hem estat creades «a la imatge de Déu» (Gèn. 1:27). Per tant, molts de nosaltres reflectim en certa mesura algunes de les qualitats de Jehovà, com per exemple l’amor, la bondat i la compassió. Com que ens ha creat amb una consciència, tenim un sentit innat —tot i que de vegades distorsionat— que ens ajuda a identificar què està bé i què no, què és honrat i què no ho és, o què es considera apropiat i què no (Rm. 2:14, 15). La majoria de persones se senten atretes per les coses que estan netes i que són boniques i, en general, els agrada viure en pau amb els altres. Tant si en són conscients com si no, d’alguna manera reflecteixen la glòria de Jehovà i, per aquesta raó, fins a cert punt també mereixen que les honrem i respectem (Sl. 8:5).

6, 7. En què es diferencien els testimonis de Jehovà de moltes persones?

⁶ Necessitem ser equilibrats per determinar com hem d’honrar les altres persones i fins a quin grau ho hem de fer. La majoria de la gent està influenciada per l’esperit d’aquest món de Satanàs i, per això, en comptes de mostrar respecte o donar honra a algunes personalitats, acaben idolatrant-les. Fins i tot posen en un pedestal a líders religiosos, polítics, esportistes, estrelles de l’entreteniment o altres celebritats, a qui sovint consideren superhomes. Tant és així que joves i grans els tenen com un model a seguir, potser imitant la seva forma de vestir, parlar o comportar-se.

⁷ Però els cristians verdaders evitem aquest punt de vista distorsionat a l’hora d’honrar els altres. Jesús ha estat l’únic humà que podem considerar un exemple perfecte (1 Pe. 2:21). A més, Jehovà detesta que donem als humans més honor del que es mereixen. I no oblidem aquesta gran veritat: «Tots han pecat i no poden reflectir les magnífiques qualitats de Déu» (Rm. 3:23). Per aquesta raó, no s’ha d’honrar cap humà fins al punt de ratllar la idolatria.

8, 9. a) Quin punt de vista tenim els testimonis de Jehovà dels funcionaris del govern? b) En quin cas no els obeirem?

⁸ A la nostra societat hi ha persones que per la seva feina tenen certa autoritat. Per exemple, s’espera que els funcionaris del govern vetllin per les necessitats i la seguretat dels ciutadans, i això ens beneficia a tots. Per tant, l’apòstol Pau va dir als cristians que consideressin aquestes persones com a «autoritats» que s’havien de respectar. Els hi va dir: «Doneu a cadascú el que li correspon: pagueu els impostos i els tributs a qui els demana, [...] i honreu a qui heu d’honrar» (Rm. 13:1, 7).

⁹ Els testimonis de Jehovà ens esforcem per tractar amb respecte i honrar les autoritats, tal com s’espera i és costum a cada país. A més, hi col·laborem, ja que aquestes compleixen amb el seu deure. Ara bé, les honrem i respectem dins dels límits que marca la Bíblia perquè no volem desobeir Déu o deixar de ser neutrals (llegeix 1 Pere 2:13-17).

10. Per què van ser un bon exemple per a nosaltres els servents de Déu del passat?

¹⁰ Els servents de Déu del passat van mostrar la deguda honra als seus governants, i nosaltres podem aprendre molt d’ells. Per exemple, quan els romans van voler saber quanta gent vivia al país, Josep i Maria van viatjar fins a Betlem per censar-s’hi, tot i que ella estava a punt de donar a llum el seu primer fill (Lc. 2:1-5). Més tard, quan Pau va ser acusat d’un delicte, es va defensar respectuosament i va mostrar l’honra deguda al rei Herodes Agripa i a Festus, el governador de la província romana de Judea (Fe. 25:1-12; 26:1-3).

11, 12. a) Per què no honrem de manera especial els líders religiosos? b) Què va passar quan un germà austríac va mostrar el degut respecte a un polític?

¹¹ En canvi, els testimonis de Jehovà no honrem de manera especial els líders religiosos, tot i que potser ho esperin. La religió falsa no ensenya la veritat sobre Jehovà i la Bíblia. Per aquesta raó, tractem amb respecte els líders religiosos tal com ho faríem amb qualsevol altra persona. Ara bé, no els honrem d’una manera especial. Recordem que Jesús els va anomenar hipòcrites i guies cecs (Mt. 23:23, 24). Per contra, en el cas de les autoritats, mostrar-los respecte i honra pot tenir un efecte molt positiu i, fins i tot, inesperat.

¹² Durant la Segona Guerra Mundial, en Heinrich Gleissner, un polític austríac, va ser arrestat pels nazis. Durant el viatge en tren al camp de concentració de Buchenwald va conèixer en Leopold Engleitner, un entusiasta testimoni de Jehovà d’Àustria. Aquest germà li va explicar respectuosament les seves creences, i en Heinrich Gleissner va parar molta atenció a les seves explicacions. Quan la guerra va acabar, aquest polític va utilitzar la seva posició per ajudar els testimonis de Jehovà a Àustria. Recordes exemples d’altres germans que han mostrat respecte a les autoritats i l’efecte positiu que això ha tingut?

13. Qui mereix especialment la nostra honra i respecte, i per què?

¹³ Els nostres germans i germanes mereixen que els honrem i respectem, especialment els ancians de congregació, superintendents de circuit, membres del Comitè de Sucursal i els germans del Consell Rector (llegeix 1 Timoteu 5:17). Els honrem sigui quina sigui la seva nacionalitat, educació, nivell social o situació econòmica. La Bíblia diu que Jehovà ens ha donat aquests «homes com a regals» i que els utilitza per cuidar el seu poble (Ef. 4:8, nota). Els cristians del primer segle valoraven molt els germans que portaven la davantera entre ells, i nosaltres ens sentim igual avui en dia. Ara bé, quan estem amb aquests germans no els volem tractar com si fossin àngels o superhomes, sinó que els respectem i els honrem perquè treballen molt i són humils (llegeix 2 Corintis 1:24; Apocalipsi 19:10).

14, 15. En què es diferencien els ancians cristians de molts líders religiosos?

¹⁴ Els ancians són pastors humils i per això no els hi agrada que se’ls tracti com si fossin famosos. En aquest aspecte es diferencien de molts líders religiosos dels nostres dies i del primer segle, dels quals Jesús va dir: «Els hi agrada ocupar els llocs més importants als sopars i els seients del davant a les sinagogues, i que la gent els saludi a les places» (Mt. 23:6, 7).

¹⁵ Aquests pastors humils són obedients a les següents paraules de Jesús: «No us feu anomenar rabí, perquè només teniu un Mestre, i tots vosaltres sou germans. I no digueu pare a ningú a la terra, perquè només teniu un Pare, el celestial. Tampoc us feu anomenar líders, perquè només teniu un Líder, el Crist. El més important entre vosaltres ha de ser el vostre servidor. El qui s’exalça serà humiliat, i el qui s’humilia serà exalçat» (Mt. 23:8-12). Quan els ancians de les congregacions d’arreu del món són humils i obeeixen les paraules de Jesús, es guanyen l’amor, el respecte i l’honra dels seus germans.

16. Per què ens hem de seguir esforçant per mostrar honra?

¹⁶ És cert que es necessita temps per arribar a ser equilibrats quan honrem els altres. De fet, aquest també va ser el cas dels primers cristians (Fe. 10:22-26; 3 Jn. 9, 10). Però val la pena que ens esforcem per ser obedients i honrem els qui s’ho mereixen. Si ho fem, en sortirem molt beneficiats.

17. Menciona alguns dels beneficis d’honrar els qui tenen certa autoritat.

¹⁷ Si honrem i respectem aquells que tenen certa autoritat, és més fàcil que estiguin disposats a defensar el nostre dret a predicar i, fins i tot, que tinguin un punt de vista positiu d’aquesta obra. Fa uns anys, la Birgit, una pionera d’Alemanya, va assistir a la graduació de la seva filla. Les mestres li van dir que havia estat un plaer treballar durant anys amb nens testimonis de Jehovà i que seria una pena deixar-los de tenir com alumnes a l’escola. La Birgit va contestar: «Ensenyem als nostres fills a comportar-se segons les normes de Déu, i això inclou respectar i honrar els professors». Una professora va respondre: «Si tots els nens fossin com els vostres, l’ensenyança seria un paradís». Algunes setmanes més tard, una d’elles va assistir a un congrés a Leipzig.

18, 19. Què hauríem de recordar quan honrem els ancians?

¹⁸ Els principis bíblics ens ajuden a entendre com hem d’honrar els ancians de les congregacions (llegeix Hebreus 13:7, 17). Hauríem d’elogiar-los per tota la feina que fan i esforçar-nos per col·laborar amb les instruccions que ens donen. D’aquesta manera, els ajudarem a complir amb alegria les tasques que fan. Però això no vol dir que intentem copiar la manera de vestir, parlar o ensenyar de cert ancià en especial. Si ho féssim, podríem donar una mala impressió. No oblidem que ell també és un humà imperfecte i que el nostre exemple a imitar és Jesús.

¹⁹ Si volem ajudar els ancians, els hem de donar l’honra i el respecte apropiats, i no tractar-los com si fossin famosos. Així els hi serà més difícil caure presa de l’orgull, tenir sentiments de superioritat o creure’s que tot ho fan bé.

20. Com ens beneficia honrar els altres?

²⁰ A nivell personal, mostrar honra als qui s’ho mereixen ens beneficia molt perquè evita que ens tornem egoistes, i ens ajuda a ser humils i a no inflar-nos quan rebem una atenció especial. També ens ajuda a actuar en sintonia amb l’organització de Déu, que no dóna una honra excessiva a cap persona, sigui o no Testimoni de Jehovà. A més, ens protegeix perquè evita que ensopeguem quan algú que respectem ens decep.

21. Quin és el benefici més gran d’honrar els qui s’ho mereixen?

²¹ El benefici més gran d’honrar els qui s’ho mereixen és que agradem a Jehovà. A l’actuar com ell vol que ho fem, ens mantenim lleials i ajudem a respondre a qualsevol que el vulgui desafiar (Prov. 27:11). Aquest món està ple de persones que tenen un punt de vista distorsionat sobre com donar honra. Però estem molt agraïts perquè Jehovà ens ha ensenyat com honrar els altres de manera apropiada.