El càstig que Déu va establir pel pecat és la mort, i no pas un infern de foc. Jehovà va dir al primer home, Adam, que el càstig que rebria si desobeïa la seva llei seria la mort (Gènesi 2:17). En cap moment li va parlar d’un patiment etern en un infern. Més tard, quan Adam va pecar, Déu li va dir quin seria el seu càstig: «Perquè tu ets pols, i a la pols tornaràs» (Gènesi 3:19). És a dir, Adam deixaria d’existir. Si el càstig que li esperava a Adam era un infern de foc, Jehovà l’hi hauria dit en aquell moment. I Déu no ha canviat el càstig que els espera a les persones que desobeeixen la seva llei. Temps després que Adam pequés, Déu va inspirar que s’escrivís a la Bíblia: «El pecat ens paga amb la mort» (Romans 6:23). Per tant, no tindria sentit afegir res més a aquest càstig, ja que «els que han mort han sigut perdonats dels seus pecats» (Romans 6:7).