Servim Jehovà sense mirar enrere

1-3. (a) Què significa penedir-se, i com ens podria afectar? (b) Què podem aprendre de l’exemple de Pau?

EL POETA J. G. Whittier va escriure: «De tot el que s’ha dit o escrit, “podria haver estat” és el mes trist». Amb aquestes paraules es referia a coses de les quals ens penedim, coses que desitjaríem repetir i fer d’una altra manera. El penediment és tristesa o aflicció mental per alguna cosa que hem fet o que no hem fet, i pot significar «tornar a plorar». De fet, tots desitjaríem poder tornar enrere per fer algunes coses diferent. I tu? De què et penedeixes?

² Algunes persones han comès errors importants a la vida, o fins i tot pecats greus. Altres potser no han arribat fins aquest extrem, però els preocupa que les decisions que han pres hagin estat les més encertades. Hi ha qui és capaç d’oblidar el passat i continuar amb la seva vida, i qui, mirant el passat, es turmenta tot el dia i pensa: «Si tan sols...» (Sl. 51:5 [51:3 en NM]). Quin és el teu cas? T’agradaria servir Jehovà sense amoïnar-te pels errors del passat, almenys d’ara en endavant? Hi ha algun exemple bíblic que ens ensenyi a fer-ho? Vegem el cas de l’apòstol Pau.

³ Al llarg de la seva vida, Pau va cometre errors molt greus i també va prendre decisions assenyades. Tot i que estava molt penedit del que havia fet malament, va aprendre a centrar-se a servir Déu de la millor manera. El seu exemple ens ensenya a servir Déu sense mirar enrere.

4. Quin passat lamentable va tenir l’apòstol Pau?

⁴ Com a jove fariseu, Pau va fer coses que després va lamentar. Per exemple, va encapçalar una campanya despietada contra els deixebles de Crist. El relat bíblic explica que, just després del martiri d’Esteve, «Saule [més tard conegut com Pau], feia estralls a l’església; entrava per les cases, arrossegava homes i dones, i els duia a la presó» (Ac. [Fe.] 8:3). D’acord amb l’erudit bíblic Albert Barnes, la paraula grega que es tradueix «feia estralls» transmet la idea que Saule va atacar amb violència la congregació cristiana, «com una bèstia salvatge». Saule era un jueu molt devot i creia que Déu l’havia comissionat per eradicar el cristianisme. Per aquest motiu, va perseguir amb molta crueltat els cristians ‘respirant violències i morts contra homes i dones’ amb la intenció de destruir-los (Ac. 9:1, 2; 22:4).a

5. Explica com va passar Saule de ser perseguidor de cristians a ser cristià.

⁵ La intenció de Saule era anar a Damasc, treure els deixebles de Jesús de les cases per la força i portar-los a Jerusalem per enfrontar-los amb la ira del Sanedrí. Ara bé, Jesús, el Cap de la congregació cristiana, ho va impedir (Ef. 5:23). Pel camí, es va aparèixer a Saule i aquest va quedar cec per «una llum del cel». Llavors, Jesús li va dir que anés a Damasc i esperés més instruccions. I ja sabem el que va passar (Ac. 9:3-22).

6, 7. Què mostra que Pau era totalment conscient del seu passat lamentable?

⁶ Tan bon punt Pau es va fer cristià, els seus valors van canviar. Va passar de ser un enemic feroç del cristianisme a ser-ne un defensor fervorós. Tot i això, Pau reconeixia el que havia fet, ja que va escriure sobre si mateix: «Vosaltres ja heu sentit parlar de la meva conducta d’abans en el judaisme, de com perseguia desenfrenadament l’Església de Déu i la devastava» (Gàl. 1:13). Més tard, va tornar a fer esment del seu passat lamentable quan va escriure als corintis, als filipencs i a Timoteu (llegeix 1 Corintis 15:9; Fili. 3:6; 1 Tim. 1:13). Pau no estava orgullós d’haver d’escriure aquestes coses sobre ell mateix, però tampoc va actuar com si res del que havia fet no hagués passat. Era totalment conscient que havia comès errors greus (Ac. 26:9-11).

⁷ L’erudit bíblic Frederic W. Farrar va fer referència al paper que va jugar Saule «en la terrible tasca de la persecució». Farrar va afegir que, només quan pensem en la gravetat del que va fer, «sentim el pes del remordiment que tenia a sobre i les mofes a les que va estar sotmès per part dels seus malvats enemics». De vegades, quan Pau visitava les congregacions, potser els germans que el veien per primera vegada li deien: «Tu ets Pau. Tu ets qui ens perseguies!» (Ac. 9:21).

8. Com se sentia Pau per la misericòrdia i amor que Jehovà i Jesús li van mostrar, i què n’aprenem?

⁸ Ara bé, Pau es va adonar que només podia complir amb el seu ministeri per la bondat immerescuda, o gràcia, de Déu. Fa menció d’aquesta qualitat misericordiosa de Déu unes noranta vegades en les catorze cartes que va escriure, molt més que qualsevol altre escriptor bíblic (llegeix 1 Corintis 15:10). Estava molt agraït per la misericòrdia que Jehovà li havia mostrat i es volia assegurar que no fos en va. Per aquest motiu, va ‘treballar més’ que els altres apòstols. L’exemple de Pau mostra clarament que, si confessem els nostres pecats i canviem la nostra actitud, Jehovà està disposat a esborrar fins i tot pecats greus en base al sacrifici de rescat de Jesús. Quina lliçó tan bona per a aquells qui se’ls fa difícil de creure que es poden beneficiar personalment del sacrifici de Crist! (Llegeix 1 Timoteu 1:15, 16.) Tot i que Pau havia estat un perseguidor fanàtic de Crist, podia dir el següent: «El Fill de Déu [...] em va estimar i es va oferir a si mateix per mi» (Gàl. 2:20; Ac. 9:5). Sens dubte, va aprendre a servir Jehovà de la millor manera i, per això, ja no s’havia d’amoïnar més pels errors del passat. I tu? Ho has après?

9, 10. (a) Per què es preocupen alguns servents de Jehovà? (b) Per què no és bo preocupar-se contínuament pel passat?

⁹ Has fet coses de les que ara et penedeixes? T’agradaria haver invertit el teu temps i les teves energies en coses més importants? Has actuat d’una manera que has fet mal a algú? O et sents malament i et penedeixes per alguna altra raó? La qüestió és: què pots fer ara?

¹⁰ Moltes persones es preocupen contínuament! Preocupar-se d’aquesta manera equival a turmentar-se, molestar-se o perseguir-se un mateix, i això provoca molta ansietat. Ara bé, soluciona algun problema estar preocupat? Cap ni un! Imagina’t que intentes avançar gronxant-te durant hores en un balancí, gastant totes les teves energies i sense anar enlloc! Igualment, en comptes de preocupar-te, fes tot el que puguis per resoldre el problema. Per exemple, pots demanar perdó a la persona que has ferit i potser tornaràs a tenir una bona relació amb ella. Pensa per què vas actuar d’aquella manera per tal de no repetir el mateix error. De vegades simplement hauràs de viure’n amb les conseqüències. Però preocupar-te tot el dia tan sols et farà difícil servir Jehovà plenament. No en trauràs cap profit de preocupar-te!

11. (a) Com podem rebre la misericòrdia i la bondat amorosa de Jehovà? (b) Quina és la fórmula divina per tenir pau mental i no preocupar-nos pel passat?

¹¹ Alguns tenen la tendència a deixar que els errors del passat els aclaparin fins al punt de sentir-se indignes als ulls de Déu. Potser pensen que estan fora de l’abast de la misericòrdia de Déu perquè creuen que han comès errors massa greus o perquè s’equivoquen molt sovint. Però queda clar que, no importa què hagin fet en el passat, es poden penedir, canviar d’actitud i demanar perdó (Ac. 3:19, 20 [3:19 en NM]). Tal com ha fet amb moltes altres persones, Jehovà també els pot mostrar misericòrdia i bondat amorosa. Si són humils, honestos i es penedeixen de veritat, Jehovà els perdonarà de tot cor. Aquest va ser el cas de Job, qui va dir: «Me’n penedeixo sobre la pols i la cendra» (Job 42:6). Tots fem bé d’aplicar la fórmula divina per tenir pau mental: «El qui cobreix les seves transgressions no prosperarà: però el qui les confessa i les abandona obtindrà misericòrdia» (Prov. 28:13, TBS; Jm. 5:14-16). Per tant, hem de confessar els nostres pecats a Déu, demanar-li perdó i prendre acció per arreglar allò que haguem fet malament (2 Cor. 7:10, 11). D’aquesta manera, ens beneficiarem de la misericòrdia de Jehovà, qui «perdona amb generositat» (Is. 55:7).

12. (a) Com podem imitar l’exemple de David quan tenim una consciència culpable? (b) En quin sentit s’ha penedit Jehovà, i com ens ajuda el fet de saber això? (Consulta el requadre.)

¹² L’oració és un medi molt poderós pel qual Déu ens pot ajudar. David va expressar els seus sentiments més profunds en una oració de fe que trobem en els salms (llegeix Salm 32:1-5). Va admetre que va quedar exhaust a l’intentar reprimir una consciència culpable. Sembla que el fet de no haver confessat el pecat el va afectar mentalment i físicament i, a més, li va fer perdre el goig. Però, només quan va confessar el que havia fet, Déu el va perdonar i David es va sentir alleugerat. Jehovà va respondre a les seves oracions i el va enfortir per seguir endavant i actuar de manera correcta. Igualment, si ores a Jehovà de tot cor, podràs estar segur que Ell t’escoltarà amb molta atenció. Si els errors del passat et turmenten, fes tot el que puguis per rectificar-los i, després, estigues segur que Jehovà t’ha perdonat (Sl. 86:5).

13, 14. (a) Quina hauria de ser la nostra preocupació principal? (b) Quines preguntes ens poden ajudar a analitzar la nostra vida?

¹³ Es diu que la vida es pot entendre mirant enrere però que s’ha de viure mirant cap endavant. Per tant, en comptes d’estar preocupats pel passat, ens hem de centrar en el present i el futur. Pregunta’t: «Què estic fent ara, o què no estic fent? D’aquí a uns anys, em penediré de les decisions que he pres? M’agradaria haver fet les coses d’una altra manera? Estic servint Déu fidelment per tal que no m’hagi de lamentar de res en el futur?».

¹⁴ La gran tribulació és a prop i no volem que ens turmentin sentiments angoixants com aquests: «Podria haver fet més per servir Déu? Per què no vaig ser pioner quan vaig tenir l’oportunitat? Què em va impedir servir com a ajudant de congregació? Em vaig esforçar de debò per vestir-me de la nova personalitat? Sóc la mena de persona que Jehovà vol en el món nou?». En comptes de tan sols preocupar-nos per aquestes preguntes importants, el que volem és que ens ajudin a analitzar-nos i així assegurar-nos que estem donant el millor a Jehovà. Si no ho fem així, potser acabaríem portant una vida que faria que ens lamentéssim encara més (2 Tim. 2:15).

15, 16. (a) Quins sacrificis han fet molts per posar el servei a Déu en primer lloc a la vida? (b) Per què no ens hauríem de penedir dels sacrificis que hem fet per posar el Regne en primer lloc?

¹⁵ Què podem dir dels qui heu fet sacrificis per servir Jehovà a temps complet? Potser vas deixar enrere una carrera prometedora o un bon negoci per tal de simplificar la teva vida i tenir més temps per als assumptes espirituals. O potser vas decidir no casar-te o, si et vas casar, vas decidir no tenir fills per tal de servir en alguna faceta del temps complet, cosa que, d’una altra manera, no t’hauria estat possible, com ara el servei de Betel, el servei de construcció internacional, l’obra itinerant o el servei missioner. I ara que t’has fet gran, t’hauries de penedir d’haver pres aquelles decisions? Hauries de pensar que no calien tots aquells sacrificis o que no era el moment de fer-los? De cap de les maneres!

¹⁶ Vas prendre aquelles decisions perquè estimaves molt Jehovà i perquè desitjaves ajudar altres persones a servir-lo. No pensis que la teva vida hauria estat millor si haguessis fet les coses d’una altra manera. Pots estar del tot satisfet al saber que vas fer el que creies que tu havies de fer. Estigues ben content d’haver fet el màxim per Jehovà. Ell no oblidarà mai l’esperit d’abnegació que has demostrat. En la vida que encara ha de venir, la vida veritable, Jehovà et recompensarà amb benediccions molt més bones del que et puguis arribar a imaginar! (Sl. 145:16; 1 Tim. 6:19.)

17, 18. (a) Què va fer Pau per servir Déu sense penedir-se més del seu passat? (b) Com imitaràs l’exemple de Pau?

¹⁷ Què va fer Pau per servir Déu sense penedir-se més del seu passat? Va deixar d’amoïnar-se pels seus errors i va treballar de valent per aconseguir la recompensa (llegeix Filipencs 3:13, 14). No li va donar voltes a les coses que havia fet malament quan estava en el judaisme. En comptes d’això, va concentrar totes les seves energies a mantenir-se fidel a fi de rebre el premi de la vida eterna.

¹⁸ Què podem aprendre del que Pau va dir? En comptes de preocupar-nos pel passat i donar voltes a allò que no podem canviar, ens hauríem de concentrar en les benediccions que ens esperen. És clar, probablement no oblidarem els errors que hem comès, però tampoc ens hem de martiritzar constantment. Podem aconseguir deixar el passat enrere, donar ara el millor a Jehovà i mirar endavant. Sens dubte, ens espera un futur meravellós!