Enforteix i protegeix el teu matrimoni amb l’ajuda de Jehovà

1, 2. (a) Per què 24.000 israelites van perdre la meravellosa oportunitat d’entrar a la Terra Promesa? (b) Per què ens hauria d’interessar aquest relat del passat?

POC abans que la nació d’Israel entrés a la Terra Promesa, milers d’homes van cometre immoralitat sexual amb les filles de Moab. Com a resultat, 24.000 homes van morir a mans de Jehovà. Quina llàstima que aquells israelites caiguessin en la trampa de la immoralitat justament quan estaven a punt de veure complerta aquella promesa tan esperada! (Nom. 25:1-5, 9.)

² Aquest terrible exemple va quedar registrat a la Bíblia «per a la nostra amonestació» (1 Cor. 10:6-11). Avui, que vivim en la part final dels «darrers dies», els servents de Déu estem a les portes d’un món nou i just (2 Tim. 3:1; 2 Pe. 3:13). Tristament, alguns germans han baixat la guàrdia, han comès immoralitat i han hagut de pagar les amargues conseqüències d’aquesta conducta. I encara pitjor, corren el risc de perdre’s les eternes benediccions que Jehovà ens ha promès.

 3. Per què els matrimonis han de buscar la guia i la protecció de Jehovà? (Mira la imatge del principi.)

³ Com que la immoralitat s’ha convertit en una plaga, és molt important que els cònjuges busquin la guia i la protecció de Jehovà. Així, els esforços que facin per protegir el seu matrimoni no seran en va (llegeix Salm 127:1). En aquest article analitzarem cinc aspectes que ajudaran els matrimonis a enfortir la seva relació: protegir el seu cor, apropar-se a Déu, vestir-se de la nova personalitat, tenir una bona comunicació i complir amb el dèbit conjugal.

 4. Per què han arribat alguns cristians a cometre immoralitat?

⁴ Com pot un cristià arribar a cometre immoralitat? El problema sovint comença pel que permetem que entri pels nostres ulls. Jesús ho va explicar: «Tot aquell qui mira una dona per [desitjar-la], ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor» (Mt. 5:27, 28; 2 Pe. 2:14). Molts cristians han acabat pecant perquè han rebaixat les seves normes morals veient pornografia, llegint publicacions eròtiques o mirant pàgines d’Internet amb contingut escandalós. Altres han vist pel·lícules, espectacles o programes de televisió amb escenes sexuals explícites. I alguns han anat a clubs nocturns i a xous d’striptease o a fer-se massatges eròtics.

 5. Per què hem de protegir el nostre cor?

⁵ Alguns cauen en la temptació perquè busquen l’atenció de la persona equivocada. Vivim en un món sense límits morals que fomenta tot tipus d’immoralitat. A més, com que el nostre cor ens enganya i és desesperat, és molt fàcil que desenvolupem sentiments romàntics per una persona que no és el nostre cònjuge (llegeix Jeremies 17:9, 10). Jesús va dir: «Del cor provenen els pensaments dolents, els homicidis, els adulteris, les fornicacions» (Mt. 15:19).

6, 7. (a) Què pot passar si es desenvolupen mals desitjos al cor? (b) Com podem evitar pecar contra Jehovà?

⁶ Al permetre que aquests mals desitjos arrelin en el cor, dues persones que senten atracció l’una per l’altra comencen a parlar de coses que només haurien de comentar amb la seva parella. Aviat busquen més i més excuses per estar junts, i cada cop es troben amb més freqüència, fent veure que ha estat per casualitat. A mesura que els seus sentiments es fan més intensos, les seves defenses morals es fan més dèbils. I, com més implicats estan en aquesta relació, més difícil és posar-hi fi, tot i que saben que el que estan fent no està bé (Prov. 7:21, 22).

⁷ Les defenses espirituals es van debilitant a poc a poc, i els mals desitjos i les converses es converteixen en accions com agafar-se les mans, fer-se petons, acariciar-se, tocar-se per obtenir plaer sexual i altres expressions d’afecte, coses que s’haurien de compartir només amb el cònjuge. Finalment, cadascú «és temptat [pel seu propi desig], que l’arrossega i el sedueix». Quan aquest desig es duu a terme, «fa néixer el pecat», que en aquest cas és la immoralitat sexual (Jm. 1:14, 15). Quina llàstima! Les dues persones podrien haver evitat pecar contra Jehovà si haguessin permès que Ell enfortís el seu respecte per la santedat del matrimoni. Ara bé, com s’aconsegueix aquest respecte?

 8. Com ens protegeix en sentit moral ser amics de Jehovà?

⁸ Llegeix Salm 97:10. Ser amics de Jehovà ens protegeix de la immoralitat. Si aprenem les atraients qualitats de Déu, ens esforcem per ser «imitadors de Déu, com a fills estimats», i caminem «en amor», estarem preparats per rebutjar «la fornicació» i tota «mena d’impuresa» (Ef. 5:1-4). Els matrimonis que saben que «Déu jutjarà els fornicadors i els adúlters» s’esforcen perquè el seu matrimoni sigui honorable i sense taca (Heb. 13:4).

 9. (a) Com va poder resistir Josep la temptació de cometre immoralitat? (b) Quines lliçons aprenem de l’exemple de Josep?

⁹ Alguns cristians han debilitat les seves defenses morals passant temps després de la feina amb companys que no són Testimonis. De fet, les temptacions fins i tot poden sorgir en hores de feina. Això és el que li va passar a un jove atractiu que es deia Josep. Mentre treballava, es va adonar que la dona del seu cap estava molt interessada en ell, i no hi havia un dia que ella no l’intentés seduir. Després d’un temps, «ella el va agafar pel mantell, dient: Jeu amb mi!», però Josep se’n va escapar. Què va ajudar Josep a mantenir les seves defenses espirituals intactes malgrat aquella situació temptadora? Va ser la ferma resolució a no fer malbé la seva relació amb Jehovà. Allò va permetre que es mantingués cast i íntegre i, tot i que va perdre la feina i el van empresonar injustament, Jehovà el va beneir (Gèn. 39:1-12; 41:38-43). Com Josep, els cristians també han d’evitar situacions perilloses, ja sigui a la feina o en un altre lloc.

10. Com ens protegeix en sentit moral la nova personalitat?

¹⁰ Ja que la nova personalitat està creada «segons Déu en la justícia i la santedat», és una part fonamental de les defenses espirituals de la parella (Ef. 4:24). Els qui es vesteixen de la nova personalitat fan «morir» els membres del seu cos pel que fa a «fornicació, impuresa, passió, mal desig i la cobdícia» (llegeix Colossencs 3:5, 6). L’expressió «fer morir» indica que hem de prendre mesures dràstiques per lluitar contra els desitjos immorals. Hem d’evitar qualsevol cosa que ens desperti desitjos sexuals per altres persones que no siguin el nostre cònjuge (Job 31:1). Quan vivim segons les normes de Déu, aprenem a odiar «el mal» i a adherir-nos «al bé» (Rm. 12:2, 9).

11. Com pot la nova personalitat enfortir un matrimoni?

¹¹ La nova personalitat reflecteix «la imatge d’aquell que [la] va crear», Jehovà mateix (Col. 3:10). Si els marits i les mullers enforteixen les seves defenses morals vestint-se de «misericòrdia, [...] benignitat, humilitat, mansuetud, longanimitat», tindran un matrimoni molt més fort i rebran la benedicció de Jehovà (Col. 3:12). A més, si permeten que «la pau de Déu controli els [seus] cors», tindran un matrimoni més unit (Col. 3:15). Quan cada un dels membres del matrimoni és tendre i afectuós amb l’altre, està prenent la iniciativa a demostrar que respecta la seva parella i que s’interessa en ella (Rm. 12:10).

12. Quines qualitats creus que són importants per tenir un matrimoni feliç?

¹² Quan es va preguntar a una parella quines qualitats els havien ajudat a tenir un matrimoni feliç, en Sid, el marit, va dir: «La qualitat principal que sempre ens hem esforçat per cultivar és l’amor. I també pensem que la bondat és molt important». La seva dona, la Sonja, pensa el mateix, i afegeix: «Sens dubte, l’amabilitat és una qualitat indispensable. També intentem demostrar humilitat, tot i que no sempre és fàcil».

13. Quina és la clau per tenir un matrimoni estable, i per què?

¹³ No hi ha dubte que, per aconseguir estabilitat al matrimoni, una de les claus és saber parlar amb gràcia. Seria molt trist que les parelles es parlessin amb menys respecte del que fan servir per parlar a qui no coneixen o fins i tot a les seves mascotes. Quan es dirigeixen paraules d’«amargor, enuig, ira, cridòria i maledicència», fan malbé les defenses espirituals del seu matrimoni (Ef. 4:31). En comptes de fer-se mal criticant-se constantment o parlant-se amb sarcasme mordaç, les parelles han de reforçar la seva relació amb paraules amables, tendres i compassives (Ef. 4:32).

14. Què hem d’evitar?

¹⁴ És cert que la Bíblia diu que hi ha «un temps de callar», però això no vol dir que ens haguem d’amagar darrera d’una paret de silenci (Ecl. 3:7). Si ho féssim, bloquejaríem la comunicació tan necessària que hi ha d’haver en una parella. Una germana alemanya que està casada diu que «en aquestes circumstàncies, el silenci pot fer mal a la teva parella». I afegeix: «Tot i que no sempre és fàcil estar calmat quan la cosa està calenta, és millor no explotar. En una situació així podries dir o fer alguna cosa que ferís la teva parella, i això només complicaria més les coses». Els problemes no se solucionen cridant o deixant-se de parlar. Al contrari, un matrimoni enfortirà la seva relació si decideix solucionar les diferències ràpidament i no permet que es converteixin en baralles.

15. Com pot la bona comunicació enfortir el matrimoni?

¹⁵ La relació del matrimoni també s’enforteix quan tots dos dediquen temps a expressar els seus sentiments i opinions. És tan important la manera com diem les coses que les coses que diem. Per tant, fins i tot en moments difícils, esforceu-vos a parlar amb gràcia, tant pel vostre to de veu com per les paraules que escolliu. Això farà que al vostre cònjuge li sigui més fàcil escoltar-vos (llegeix Colossencs 4:6). Una parella enforteix el seu matrimoni amb bona comunicació quan fa servir paraules que edifiquen i beneficien l’altre (Ef. 4:29).

16, 17. Per què és important que els cònjuges tinguin presents les necessitats emocionals i sexuals de la seva parella?

¹⁶ Les parelles també poden enfortir el seu lligam matrimonial si pensen l’un en l’altre i posen els interessos del seu cònjuge per sobre dels seus (Fili. 2:3, 4). Tant els marits com les esposes han de tenir ben presents les necessitats emocionals i sexuals de la seva parella (llegeix 1 Corintis 7:3, 4).

¹⁷ És trist que alguns matrimonis no es demostrin afecte ni tinguin relacions íntimes. Fins i tot hi ha alguns marits que pensen que ser tendres amb la seva dona no és cosa d’homes. Però la Bíblia diu: «Vosaltres, marits, sapigueu conviure amb les vostres mullers» (1 Pe. 3:7, BCI). Un marit ha d’entendre que el dèbit conjugal va més enllà de l’acte sexual. A més, és més probable que l’esposa gaudeixi de les relacions sexuals si el seu marit també la tracta amb tendresa i afecte en altres ocasions. Quan els dos es mostren amor i consideració, els serà més fàcil poder satisfer les necessitats emocionals i físiques de la seva parella.

18. Com poden els marits i les esposes enfortir el seu lligam matrimonial?

¹⁸ No hi ha cap excusa per ser infidel al nostre cònjuge. Però no ser tendre amb la nostra parella pot contribuir que busqui en un altre lloc l’afecte i la intimitat que no troba en nosaltres (Prov. 5:18; Ecl. 9:9). És per això que la Bíblia insta als matrimonis el següent: «No us priveu l’un de l’altre [del dèbit conjugal], si no és de comú acord, per un temps». Per què? «Perquè Satanàs no us tempti per causa de la vostra incontinència» (1 Cor. 7:5). Seria una gran tragèdia permetre que Satanàs utilitzi la manca d’autocontrol dels cònjuges i faci que qualsevol d’ells caigui en la temptació i cometi adulteri. Per això, els cònjuges no han de buscar «el seu propi interès, sinó [...] el de l’altre», i han de complir amb el dèbit conjugal perquè estimen la seva parella, i no per obligació. Si ho fan, les relacions íntimes enfortiran el seu matrimoni (1 Cor. 10:24).

19. A què hem d’estar resolts, i per què?

¹⁹ Estem a punt d’entrar al nou món! Per això, seria desastrós actuar com els 24.000 israelites que estaven a punt d’entrar a la Terra Promesa i cedir als desitjos de la carn. Després de descriure aquell moment tan tràgic i vergonyós, la Bíblia adverteix: «Qui pensi que està ferm, que miri de no caure» (1 Cor. 10:12). Així, doncs, és importantíssim que enfortim el nostre matrimoni sent fidels al nostre Pare celestial i al nostre cònjuge (Mt. 19:5, 6). Ara, més que mai, hem de fer tot el possible perquè Jehovà ens trobi «sense taca i irreprensibles, en pau» (2 Pe. 3:13, 14).