Referències del Quadern d’activitats per a la reunió Vida cristiana i predicació
3-9 DE JUNY
TRESORS DE LA BÍBLIA | GÀLATES 4-6
«Una representació simbòlica que té molt a veure amb nosaltres»
(Gàlates 4:24, 25) Doncs bé, tot això té un sentit simbòlic. Aquestes dones representen dos pactes. El pacte que es va fer a la muntanya del Sinaí dóna a llum fills esclaus, i és com Agar. 25 Precisament, Agar representa el Sinaí, una muntanya d’Aràbia, i es correspon amb la Jerusalem actual, perquè ella i els seus fills són esclaus.
it-1 p. 65 § 1
Agar
L’apòstol Pau parla d’Agar en un passatge on representa simbòlicament la nació d’Israel, la qual està unida a Jehovà pel pacte de la Llei que es va instaurar a la muntanya del Sinaí. Aquest pacte va donar a llum «fills esclaus». Com que els israelites eren imperfectes, els era impossible complir amb el pacte i estaven condemnats a mort. Per això, mai van ser un poble lliure sota aquest pacte i, per tant, eren esclaus (Jn 8:34; Rm 8:1-3). Tant Agar com els seus fills estaven en esclavitud. Ella simbolitzava la Jerusalem dels dies de Pau, la capital d’Israel que representava tota la nació. D’altra banda, els cristians ungits són fills de «la Jerusalem de dalt», la dona simbòlica de Déu. Aquesta Jerusalem, igual que Sara, mai ha estat esclava. Tal com Ismael va perseguir Isaac, els fills de la Jerusalem esclava van perseguir els fills de «la Jerusalem de dalt». Aquests últims han estat alliberats gràcies a Jesús. Agar i el seu fill finalment van ser expulsats, i això va representar que Jehovà rebutjaria l’Israel físic com a nació (Ga 4:21-31; consulta també Jn 8:31-40).
(Gàlates 4:26, 27) En canvi, la Jerusalem de dalt és lliure, i és la nostra mare. 27 Perquè està escrit: «Alegra’t, dona estèril que no has tingut fills; esclata en crits d’alegria, tu que no has tingut dolors de part. Perquè la dona abandonada té molts més fills que la dona que té marit».
Enforteix la teva fe en el Regne
11 El pacte abrahàmic va tenir un compliment literal quan els descendents d’Abraham van heretar la Terra Promesa. No obstant això, la Bíblia indica que aquest pacte també tindria un compliment espiritual (Gàl. 4:22-25). Tal com l’apòstol Pau va explicar per inspiració, en aquest compliment més ampli la part principal de la descendència d’Abraham és el Crist i la part secundària són els 144.000 cristians ungits per esperit (Gàl. 3:16, 29; Ap. 5:9, 10; 14:1, 4). La dona que va donar a llum la descendència és «la Jerusalem de dalt», és a dir, la part celestial de l’organització de Déu, formada per éssers espirituals fidels (Gàl. 4:26, 31). I, com prometia el pacte abrahàmic, la descendència de la dona portaria benediccions a tota la humanitat.
(Gàlates 4:28-31) Vosaltres, germans, sou fills de la promesa igual que Isaac. 29 Però, en aquell temps, el fill que va néixer de forma natural va perseguir el que va néixer per mitjà de l’esperit, i ara passa el mateix. 30 Ara bé, què diu l’Escriptura? «Fes fora l’esclava i el seu fill, perquè el fill de l’esclava no serà pas hereu amb el fill de la dona lliure.» 31 Per tant, germans, nosaltres no som fills d’una esclava, sinó de la dona lliure.
Descobreix perles espirituals
(Gàlates 4:6) Com que sou fills, Déu ha enviat l’esperit del seu Fill als nostres cors, i aquest esperit crida: «Abba, Pare!».
Ho sabies?
Per què li va dir Jesús «Abba, Pare» a Jehovà en oració?
La paraula aramea abba pot significar tant «el pare» com «Oh Pare». Les tres vegades que apareix a la Bíblia forma part d’una oració i es fa servir per fer referència a Jehovà, el nostre Pare celestial. Què significa aquesta paraula?
The International Standard Bible Encyclopedia diu: «En el temps de Jesús, abba era un terme col·loquial que utilitzaven principalment els nens per dirigir-se al seu pare amb afecte, però també amb respecte». Aquesta era una manera molt tendra de dirigir-se a ell i una de les primeres paraules que aprenia un nen. Unes hores abans de morir, Jesús va fer una oració molt íntima a Jehovà al jardí de Getsemaní. En aquesta ocasió, es va dirigir a Ell fent servir les paraules: «Abba, Pare» (Marc 14:36).
«Abba és una forma molt poc freqüent de dirigir-se a Déu en la literatura jueva del període grecoromà, ja que un terme tan familiar s’hauria considerat una manera irreverent de fer-ho», afegeix l’obra de referència citada abans. Ara bé, «el fet que Jesús emprés aquesta expressió en oració és una prova de la seva estreta relació amb Déu». La paraula abba apareix a la Bíblia dues vegades més en cartes de l’apòstol Pau, i això demostra que els primers cristians també la feien servir quan oraven (Romans 8:15; Gàlates 4:6).
(Gàlates 6:17) D’ara endavant, que ningú em causi problemes, perquè porto al meu cos les marques que m’identifiquen com a esclau de Jesús.
w10 1/11 p. 15
Ho sabies?
A què es referia l’apòstol Pau quan va dir que portava al seu cos les marques que l’identificaven «com a esclau de Jesús»? (Gàlates 6:17.)
▪ Els cristians del segle primer podrien haver interpretat aquestes paraules de Pau de diferents maneres. Per exemple, antigament s’identificava marcant amb un ferro candent els presoners de guerra, els lladres de temples i els esclaus fugitius. Per això, el fet de portar alguna d’aquestes marques era una deshonra.
D’altra banda, les marques identificadores no sempre eren mal vistes. A l’antiguitat, moltes persones les feien servir per demostrar que pertanyien a una tribu o religió en concret. Per exemple, tal com explica el Theological Dictionary of the New Testament, «els siris demostraven que estaven consagrats als déus Adad i Atargatis amb marques al canell o al coll. [...] Als seguidors de Dionís se’ls identificava amb una fulla d’heura».
Avui dia, molts analistes han arribat a la conclusió que Pau es referia a les cicatrius que li van quedar pels maltractaments rebuts durant la seva predicació (2 Corintis 11: 23-27). Amb tot, és possible que Pau volgués donar a entendre que era aquest estil de vida, i no cap marca física, el que l’identificava com a cristià.
Lectura de la Bíblia
(Gàlates 4:1-20) Ara bé, us dic que mentre l’hereu és un nen petit, no es diferencia d’un esclau, encara que és l’amo de tot, 2 perquè està sotmès a tutors i administradors fins al dia fixat pel seu pare. 3 De la mateixa manera, quan nosaltres érem petits, també érem esclaus dels criteris bàsics del món. 4 Però quan es va acabar el temps assenyalat, Déu va enviar el seu Fill, que va néixer d’una dona i estava sotmès a la Llei, 5 perquè pagués el preu per alliberar els que estan sotmesos a la Llei, i així fóssim adoptats com a fills. 6 Com que sou fills, Déu ha enviat l’esperit del seu Fill als nostres cors, i aquest esperit crida: «Abba, Pare!». 7 Per tant, ja no sou esclaus, sinó fills. I si sou fills, Déu també us ha fet hereus. 8 Ara bé, quan no coneixíeu Déu, éreu esclaus dels que en realitat no són déus. 9 Però ara que coneixeu Déu, o més ben dit, ara que sou coneguts per Déu, ¿com és que torneu als criteris bàsics que són inútils i miserables, i voleu ser esclaus seus una altra vegada? 10 Ara observeu escrupolosament els dies, els mesos, els temps i els anys. 11 Pateixo per vosaltres, perquè és possible que els esforços que he fet per ajudar-vos no hagin servit per a res. 12 Germans, abans jo també era com vosaltres. Per això, us suplico que sigueu com jo sóc ara. Vosaltres no em vau fer cap mal. 13 Ja sabeu que la primera vegada que us vaig anunciar les bones notícies va ser a causa de la meva malaltia. 14 I tot i que la meva malaltia va ser una prova per a vosaltres, no em vau tractar amb menyspreu ni amb repugnància, sinó que em vau rebre com si fos un àngel de Déu, o Jesucrist mateix. 15 Què se n’ha fet de la vostra felicitat? Perquè estic convençut que, si haguéssiu pogut, us hauríeu arrencat els ulls per donar-me’ls. 16 ¿És que m’he convertit en el vostre enemic perquè us dic la veritat? 17 Alguns fan tot el que poden per atreure-us, però no tenen bones intencions. Volen que us separeu de mi i que desitgeu anar darrere d’ells. 18 I està bé que algú us atregui, si és amb bones intencions; però que ho faci en tot moment, i no només quan jo estic amb vosaltres. 19 Fillets meus, torno a tenir dolors de part per vosaltres, i els tindré fins que reflectiu la personalitat de Crist. 20 Ara mateix m’agradaria estar amb vosaltres i parlar-vos amb un altre to, perquè em teniu desconcertat.
10-16 DE JUNY
TRESORS DE LA BÍBLIA | EFESIS 1-3
«El que ha fet Jehovà per complir el seu propòsit»
(Efesis 1:8, 9) Déu ens va mostrar la seva bondat immerescuda en abundància al donar-nos tota saviesa i comprensió 9 i ens va fer saber el secret sagrat de la seva voluntat. D’acord amb el que a ell li agrada, va decidir
it-2 p. 981 § 2
Secret sagrat
El Regne Messiànic. A les cartes de Pau trobem una visió completa de la revelació del secret sagrat del Crist. L’apòstol explica com Déu ha donat a conèixer aquest «secret sagrat» de la seva voluntat a Efesis 1:9-11, on llegim: «D’acord amb el que a ell li agrada, va decidir establir una administració al final dels temps assenyalats per reunir totes les coses sota el Crist, tant les coses del cel com les de la terra. Nosaltres hem sigut nomenats hereus en unió amb ell, ja que hem sigut escollits per endavant d’acord amb el propòsit d’aquell que compleix totes les coses segons la seva voluntat». Aquest «secret sagrat» inclou un govern, el Regne Messiànic de Déu. «Les coses del cel», a les que Pau es refereix, són els futurs hereus del Regne celestial amb Crist. I «les [coses] de la terra» seran els seus súbdits terrestres. Jesús va indicar als seus deixebles la relació entre el secret sagrat i el Regne quan els va dir: «A vosaltres se us ha revelat el secret sagrat del Regne de Déu» (Mc 4:11).
(Efesis 1:10) establir una administració al final dels temps assenyalats per reunir totes les coses sota el Crist, tant les coses del cel com les de la terra.
Jehovà reuneix la seva família
3 Moisès va dir als israelites: «Jahvè és el nostre Déu, Jahvè tot sol» (Deut. 6:4). Les accions i el propòsit de Jehovà sempre estan en harmonia. Per tant, «en la plenitud dels temps» va començar a fer preparatius per unir totes les seves criatures intel·ligents (llegeix Efesis 1:8-10). Hi ha dues fases. En la primera, Jehovà prepara la congregació d’ungits per viure al cel sota el seu Cap espiritual, Jesucrist. Aquesta fase va començar la Pentecosta de l’any 33 de la n. e., quan Jehovà va començar a reunir els qui regnarien amb Crist al cel (Ac. [Fe.] 2:1-4). Sobre la base del sacrifici redemptor de Jesús, els ungits han estat declarats justos per sempre. Per tant, saben que han estat adoptats com a «fills de Déu» (Rm. 3:23, 24; 5:1; 8:15-17).
4 En la segona fase Jehovà prepara aquells qui viuran a la Terra feta un paradís sota el regne Messiànic de Crist. La «gran multitud» compon la part inicial d’aquest grup (Ap. [Rv.] 7:9, 13-17; 21:1-5). Durant el regnat de mil anys se’ls uniran incomptables milions de ressuscitats (Ap. 20:12, 13). Imagina’t quantes oportunitats tindrem de demostrar que estem units! Al final dels mil anys, «les coses de la terra» hauran de passar una prova final i els qui siguin fidels seran adoptats com a «fills de Déu» a la Terra (Rm. 8:21; Ap. 20:7, 8).
Descobreix perles espirituals
(Efesis 3:13) Per tant, us demano que no us desanimeu a causa de les dificultats que pateixo a favor vostre, ja que les meves dificultats us donen glòria.
Que res et destorbi d’obtenir glòria
15 Quan perseverem a fer la voluntat de Jehovà, ajudem els altres a obtenir glòria. Pau va escriure als cristians efesis: «Us prego que no us descoratgeu en les meves tribulacions per vosaltres: són la vostra glòria» (Ef. 3:13). En quin sentit ‘eren glòria’ per als efesis les tribulacions de Pau? La bona voluntat de Pau per continuar predicant tot i les proves, els va demostrar que els privilegis que gaudien com a cristians eren molt importants i ultrapassaven el que una persona podia imaginar. Si Pau s’hagués donat per vençut a l’afrontar les proves, oi que hagués donat a entendre que la relació d’aquells cristians amb Jehovà, la seva predicació i l’esperança que tenien no eren valuoses? El fet que Pau aguantés fidel va demostrar que qualsevol sacrifici per ser deixeble de Crist val la pena.
(Efesis 3:19) i de conèixer l’amor del Crist, que és més important que el coneixement, i així us ompliu de tota la plenitud que Déu dóna.
Com «conèixer l’amor de Crist»
21 La paraula grega que es tradueix «conèixer» es refereix a un coneixement «pràctic, obtingut a través de l’experiència». Per tant, només podràs entendre l’amor de Crist si estimes tal com ell ho feia: donant-te als altres desinteressadament, actuant amb compassió davant les seves necessitats i perdonant-los de tot cor. Si ho fas, arribaràs a conèixer per pròpia experiència «l’amor de Crist que sobrepuja tot coneixement». I mai oblidis que, com més t’assemblis a Crist, més t’aproparàs a Aquell qui Jesús va imitar a la perfecció, el teu Pare amorós, Jehovà.
Lectura de la Bíblia
(Efesis 1:1-14) Pau, apòstol de Jesucrist per voluntat de Déu, als sants que hi ha a Efès i que són fidels en unió amb Jesucrist: 2 Que Déu, el nostre Pare, i el Senyor Jesucrist us mostrin bondat immerescuda i us donin pau. 3 Que el Déu i Pare del nostre Senyor Jesucrist sigui alabat, perquè ens ha donat tota mena de benediccions espirituals als llocs celestials, ja que estem units amb Crist. 4 De fet, Déu ens va escollir abans de la fundació del món perquè estiguéssim units amb Crist. I ho va fer perquè mostréssim amor, fóssim sants i no tinguéssim cap defecte davant d’ell. 5 Perquè va decidir per endavant que ens adoptaria com a fills seus per mitjà de Jesucrist, d’acord amb el que li agrada i d’acord amb la seva voluntat, 6 per tal que la gent l’alabi per la gloriosa bondat immerescuda que ens ha mostrat mitjançant el seu Fill estimat. 7 Gràcies a l’abundància de la seva bondat immerescuda, hem sigut rescatats i alliberats per mitjà de la sang del seu Fill, és a dir, se’ns han perdonat els pecats. 8 Déu ens va mostrar la seva bondat immerescuda en abundància al donar-nos tota saviesa i comprensió 9 i ens va fer saber el secret sagrat de la seva voluntat. D’acord amb el que a ell li agrada, va decidir 10 establir una administració al final dels temps assenyalats per reunir totes les coses sota el Crist, tant les coses del cel com les de la terra. 11 Nosaltres hem sigut nomenats hereus en unió amb ell, ja que hem sigut escollits per endavant d’acord amb el propòsit d’aquell que compleix totes les coses segons la seva voluntat, 12 perquè per mitjà nostre, que hem sigut els primers en posar l’esperança en el Crist, Déu sigui alabat i glorificat. 13 Vosaltres també vau posar l’esperança en ell després d’escoltar la paraula de la veritat, les bones notícies de la vostra salvació. Per mitjà del Crist, després de creure, vau ser segellats amb l’esperit sant promès, 14 que és una garantia de l’herència que rebrem, amb l’objectiu d’alliberar el poble de Déu per mitjà d’un rescat, per a la seva alabança i glòria.
17-23 DE JUNY
TRESORS DE LA BÍBLIA | EFESIS 4-6
«Poseu-vos l’armadura completa de Déu»
(Efesis 6:11-13) Poseu-vos l’armadura completa de Déu per poder mantenir-vos ferms contra les trampes astutes del Diable. 12 Perquè tenim una lluita, però no contra humans de carn i ossos, sinó contra els governs, contra les autoritats, contra els governants d’aquest món de foscor, contra els esperits malvats que hi ha als llocs celestials. 13 Per això, agafeu l’armadura completa de Déu perquè pugueu aguantar en el dia dolent i, un cop ho tingueu tot preparat, us pugueu mantenir ferms.
Joves, manteniu-vos ferms contra el Diable
L’APÒSTOL Pau va comparar la vida d’un cristià a la d’un soldat que lluita cos a cos. És clar, la nostra lluita no és literal, sinó espiritual. Però els nostres enemics són reals. Satanàs i els dimonis són guerrers molt hàbils i experimentats. Per això, a primera vista, sembla que no tenim cap possibilitat de vèncer, sobretot els joves, que sovint són més vulnerables. Ara bé, poden guanyar els joves la lluita contra aquests enemics tan poderosos? I tant que sí! De fet, ja l’estan guanyant perquè es deixen «enfortir pel Senyor». Però fan més que confiar en el poder de Jehovà. De la mateixa manera que els soldats estan ben preparats, els joves s’equipen per a la lluita i es posen «l’armadura completa de Déu» (llegeix Efesis 6:10-12).
(Efesis 6:14, 15) Per tant, mantingueu-vos ferms, posant-vos el cinturó de la veritat, portant la cuirassa de la justícia 15 i calçant-vos els peus per estar preparats per predicar les bones notícies de la pau.
Joves, manteniu-vos ferms contra el Diable
4 Igualment, les veritats que aprenem a la Bíblia ens protegeixen de les ensenyances falses que són molt perjudicials (Jn. 8:31, 32; 1 Jn. 4:1). Com més estimem aquestes veritats, més fàcil se’ns farà portar la nostra ‘cuirassa’, és a dir, viure d’acord amb les normes de Jehovà (Sl. 111:7, 8; 1 Jn. 5:3). Si coneixem bé les veritats de la Paraula de Déu, estarem més preparats per mantenir la nostra posició i defensar-la (1 Pe. 3:15).
7 Quina comparació més encertada sobre com les normes justes de Jehovà protegeixen el nostre cor! (Prov. 4:23.) Un soldat mai canviaria la seva cuirassa de ferro per una d’un material de menys qualitat. Nosaltres tampoc canviaríem les normes de Jehovà per les nostres pròpies, ja que no tenim la saviesa necessària per protegir el nostre cor (Prov. 3:5, 6). Per això, hem de revisar regularment la nostra ‘cuirassa’ i veure si està ben ajustada.
10 Mentre que el calçat que portaven els soldats els ajudava a tenir èxit a la guerra, el nostre ‘calçat’ ens ajuda a predicar un missatge de pau (Is. 52:7; Rm. 10:15). Tot i així, es necessita valor per aprofitar les oportunitats que sorgeixen per parlar de Jehovà. En Bo, de 20 anys, diu: «Em feia por predicar als meus companys i em sentia avergonyit. Mirant enrere, no sé per què em sentia d’aquesta manera. Però ara estic molt content de parlar de Jehovà als altres».
(Efesis 6:16, 17) A més a més, agafeu el gran escut de la fe per poder apagar totes les fletxes enceses del Malvat. 17 Poseu-vos el casc de la salvació i agafeu l’espasa de l’esperit, és a dir, la paraula de Déu.
Joves, manteniu-vos ferms contra el Diable
13 Algunes de «les fletxes enceses» que Satanàs ens llança són mentides sobre Jehovà, com ara que ell no ens estima ni es preocupa per nosaltres. L’Ida, que té 19 anys, lluita contra sentiments d’inferioritat. Ella diu: «Sovint sentia que Jehovà no estava a prop meu i que no volia ser el meu amic». Com va superar aquests sentiments? Ella afegeix: «Les reunions m’animen molt. Abans m’asseia i no comentava, perquè pensava que a ningú li importava el que jo digués. Però ara em preparo les reunions i intento comentar dues o tres vegades. No m’és gens fàcil, però em sento molt millor quan ho faig. A més, els germans m’animen tant... I sempre surto de les reunions amb la seguretat que Jehovà m’estima molt».
16 Igual que un casc protegia el cap d’un soldat, la nostra «esperança de la salvació» ens protegeix la ment, o la capacitat de pensar (1 Tes. 5:8; Prov. 3:21). L’esperança ens ajuda a estar centrats en les promeses de Jehovà i a tenir un punt de vista equilibrat davant dels problemes (Sl. 27:1, 14; Fe. 24:15). Però si volem que el nostre ‘casc’ compleixi la seva funció, és vital que el portem posat, i no que el carreguem a la mà.
20 Pau va comparar la Paraula de Déu a una espasa que Jehovà ens ha donat. Amb tot, hem d’aprendre a utilitzar-la bé quan defensem les nostres creences o quan rectifiquem la nostra manera de pensar (2 Cor. 10:4, 5; 2 Tim. 2:15). Com podries ser més hàbil a l’hora de fer servir la Bíblia? En Sebastian, de 21 anys, explica: «Cada vegada que llegia un capítol de la Bíblia, escrivia un versicle. Ara estic fent una llista amb els meus textos preferits. Així sento que estic més en sintonia amb la manera de pensar de Jehovà». En Daniel, mencionat abans, diu: «Quan llegeixo la Bíblia trio versicles que crec que em poden ser útils a la predicació. He notat que la gent reacciona millor quan veu que t’entusiasma el que els hi expliques de la Bíblia i que t’esforces de valent per ajudar-los».
Descobreix perles espirituals
(Efesis 4:30) A més, no entristiu l’esperit sant de Déu, amb el qual heu estat segellats per al dia que sigueu alliberats gràcies al rescat.
it-2 p. 938 § 6
Santedat
Esperit sant. L’esperit sant, o força activa de Jehovà, està sota el Seu control i sempre compleix el Seu propòsit. És net, pur, sagrat, i està dedicat al servei de Déu. Per aquest motiu se l’anomena «esperit sant» (Sl 51:11, BEC; Lc 11:13; Rm 1:4; Ef 1:13). Quan entra en acció en una persona la motiva a actuar amb puresa o santedat. Qualsevol pràctica impura o incorrecta suposa resistir-se o entristir aquest esperit (Ef 4:30). Tot i que no és una persona, l’esperit sant reflecteix la personalitat de Déu i, per tant, es pot entristir. Practicar el que és dolent podria impedir que l’esperit actués en nosaltres (1Te 5:19). Si algú continua amb aquestes pràctiques, l’esperit sant de Déu es podria «entristir», i Jehovà l’arribaria a considerar el seu enemic (Is 63:10). De fet, la persona que entristeix l’esperit sant podria arribar al punt de blasfemar contra ell. Jesucrist va dir que aquest pecat no seria perdonat ni en aquest món, ni en el que ha de venir (Mt 12:31, 32; Mc 3:28-30; consulta it-S ESPÍRITU).
(Efesis 5:5) Perquè vosaltres ja ho sabeu, i de fet, ho sabeu molt bé, que ningú que cometi immoralitat sexual, que sigui impur o que sigui cobdiciós, que és el mateix que ser idòlatra, té part en l’herència del Regne del Crist i de Déu.
it-1 p. 255 § 5
Cobdícia
Es posa de manifest en accions. La cobdícia o avarícia es fa evident en algunes accions que demostren un desig inapropiat i desmesurat. L’escriptor bíblic Jaume explica que quan aquest mal desig creix, fa néixer el pecat (Jm 1:14, 15). Per tant, es pot reconèixer la persona cobdiciosa pels seus actes. L’apòstol Pau diu que ser cobdiciós és el mateix que ser idòlatra (Ef 5:5). Aquesta persona converteix el seu desig en un déu, posant-lo per damunt del servei i adoració al Creador (Rm 1:24, 25).
Lectura de la Bíblia
(Efesis 4:17-32) Per tant, us dic i us demano en el nom del Senyor que deixeu de comportar-vos com els que no són creients, que es guien per la seva manera de pensar inútil. 18 Com que són ignorants i tenen el cor endurit, la seva ment està dominada per la foscor i estan molt lluny de la vida que prové de Déu. 19 Ja no hi ha res que els hi sembli malament i, per això, s’han entregat al comportament descarat i practiquen amb cobdícia tota mena d’impuresa. 20 Però vosaltres no heu après que el Crist sigui així. 21 (Si és que allò que heu escoltat i après està en harmonia amb la veritat que va ensenyar Jesús.) 22 Se us ha ensenyat que us heu de desfer de la vella personalitat, la vostra manera de viure anterior, que es corromp pels seus desitjos enganyosos. 23 Heu de continuar renovant la vostra manera de pensar 24 i posar-vos la nova personalitat, que ha sigut creada segons la voluntat de Déu d’acord amb la verdadera justícia i lleialtat. 25 Per tant, ara que heu abandonat la mentida, que cadascú de vosaltres digui la veritat als altres, perquè tots som membres d’un mateix cos. 26 Indigneu-vos, però no pequeu; no deixeu que el sol es pongui mentre estigueu enfadats; 27 no doneu cap oportunitat al Diable. 28 Qui roba, que ja no robi més, sinó que treballi de valent, fent feines honrades amb les seves mans, i així tindrà alguna cosa per compartir amb els que ho necessiten. 29 Que no surtin de la vostra boca paraules que fereixen, sinó paraules bones que edifiquin segons les necessitats del moment i que beneficiïn els que us escolten. 30 A més, no entristiu l’esperit sant de Déu, amb el qual heu estat segellats per al dia que sigueu alliberats gràcies al rescat. 31 Desfeu-vos del ressentiment, de la ràbia, de la ira, dels crits, de les paraules ofensives i de tota mena de malícia. 32 Sigueu bondadosos i compassius, i perdoneu-vos de tot cor els uns als altres tal com Déu us va perdonar de tot cor per mitjà de Crist.
24-30 DE JUNY
TRESORS DE LA BÍBLIA | FILIPENCS 1-4
«No us preocupeu per res»
(Filipencs 4:6) No us preocupeu per res, sinó feu saber a Déu les vostres peticions en tot moment, fent oració i súpliques, i donant les gràcies,
«La pau de Déu [...] va més enllà del que podem entendre»
10 Què et pot ajudar a no inquietar-te per res i a tenir «la pau de Déu»? Les paraules de Pau als filipencs mostren que l’antídot de la preocupació és l’oració. Per tant, quan estiguis angoixat, has de convertir les teves preocupacions en oracions (llegeix 1 Pere 5:6, 7). Quan facis oració, confia plenament en Jehovà i no oblidis que es preocupa per tu. Agraeix-li també cada benedicció que et dóna. Si recordem que «pot fer infinitament més del que demanem o imaginem», la nostra confiança en Ell s’enfortirà (Ef. 3:20).
(Filipencs 4:7) i la pau de Déu, que va més enllà del que podem entendre, protegirà el vostre cor i la vostra ment per mitjà de Jesucrist.
«La pau de Déu [...] va més enllà del que podem entendre»
7 Sens dubte, quan els germans de Filips van llegir la carta que Pau els hi va enviar, van recordar el que li havia passat i com els havia sorprès la manera d’intervenir de Jehovà. Quina lliçó els hi estava ensenyant Pau? En poques paraules, era com si els hi estigués dient: «No us preocupeu. Feu oració i veureu com rebreu la pau de Déu». Ell mateix va dir: «La pau de Déu [...] va més enllà del que podem entendre». Què volia dir? Alguns traductors han utilitzat altres expressions, com ara «va més enllà dels nostres somnis» o «supera el que l’home pot preveure». Realment, l’apòstol estava dient que «la pau de Déu» és més extraordinària del que ens podem imaginar. Tot i que des d’un punt de vista humà pot ser que no vegem la sortida als nostres problemes, Jehovà sí que ho fa i pot actuar de la manera que menys ens esperem (llegeix 2 Pere 2:9).
«La pau de Déu [...] va més enllà del que podem entendre»
16 Quins resultats tindrem si rebem «la pau de Déu, que va més enllà del que podem entendre»? La Bíblia mateixa ens respon: «Protegirà el vostre cor i la vostra ment per mitjà de Jesucrist» (Fili. 4:7). La paraula original que es tradueix per ‘protegir’, o ‘guardar’, era una expressió militar que feia referència a una tropa de soldats que tenia la missió de vigilar una ciutat emmurallada. Aquest era el cas de la ciutat de Filips. Els seus habitants podien dormir tranquil·lament durant la nit perquè sabien que els soldats vigilaven les portes de la ciutat. De manera semblant, quan tenim «la pau de Déu» no ens angoixem, i el nostre cor i la nostra ment estan tranquils. Sabem que Jehovà es preocupa molt per nosaltres i vol que siguem feliços (1 Pe. 5:10). Tenir això ben present ens protegeix i evita que ens deixem dominar per les preocupacions i el desànim.
Descobreix perles espirituals
(Filipencs 2:17) Però encara que sóc com una ofrena que està sent vessada sobre el vostre sacrifici i servei sagrat, que estan impulsats per la vostra fe, estic content i me n’alegro amb tots vosaltres.
it-2 p. 525 § 9
Ofrenes
Libacions. Els israelites acompanyaven la majoria d’ofrenes amb les libacions —també anomenades ofrenes líquides— sobretot quan ja estaven instal·lats a la Terra Promesa (Nm 15:2, 5, 8-10). Aquesta ofrena líquida consistia en vi, o «beguda fermentada», que es vessava damunt l’altar (Nm 28:7, 14, MM; compara-ho amb Ex 30:9; Nm 15:10). L’apòstol Pau va escriure als cristians de Filips: «Encara que sóc com una ofrena que està sent vessada sobre el vostre sacrifici i servei sagrat, que estan impulsats per la vostra fe, estic content». En aquest verset, Pau va fer servir l’ofrena líquida com a figura retòrica per expressar el seu desig d’entregar-se pels seus germans (Flp 2:17). Poc abans de la seva mort, va escriure a Timoteu: «Jo sóc com una ofrena que està sent vessada, i el meu alliberament és ben a prop» (2Tm 4:6).
(Filipencs 3:11) per veure si puc aconseguir la resurrecció d’entre els morts que passarà més aviat.
w07 1/1 p. 26 § 5
Ha començat «la primera resurrecció»!
5 Després d’això, els cristians ungits que formen «l’Israel de Déu» s’uniran a Jesús on estaran «per sempre amb ell» en la glòria celestial (Gàlates 6:16; 1 Tessalonicencs 4:17). A aquest esdeveniment se l’anomena la resurrecció «que passarà més aviat» o «la primera resurrecció» (Filipencs 3:10, 11; Apocalipsi 20:6). Un cop acabi aquesta resurrecció, serà el moment perquè milions de persones siguin ressuscitades amb la perspectiva de viure per sempre a la terra convertida en un paradís. Per això, ja sigui que tinguem l’esperança de viure al cel o a la terra, «la primera resurrecció» ens hauria d’interessar molt. Quin tipus de resurrecció és, i quan tindrà lloc?
Lectura de la Bíblia
(Filipencs 4:10-23) Com a servidor del Senyor, m’alegra molt que us hagueu tornat a interessar per mi. Tot i que sempre us heu preocupat pel meu benestar, no heu tingut l’oportunitat de demostrar-ho. 11 No us ho dic perquè passi necessitat, perquè he après a estar content en qualsevol situació. 12 Sé viure amb poc i sé viure amb molt. He après el secret d’estar content en tota circumstància, tant si estic satisfet com si passo gana, tant si visc en l’abundància com si passo necessitat. 13 Tinc forces per enfrontar-me a tot gràcies a aquell que em dóna poder. 14 Amb tot, heu fet bé d’ajudar-me en els moments difícils. 15 Vosaltres, filipencs, ja sabeu que quan vaig marxar de Macedònia, després que aprenguéssiu les bones notícies, cap congregació em va ajudar ni va acceptar la meva ajuda; només ho vau fer vosaltres. 16 De fet, quan estava a Tessalònica, ja m’havíeu enviat ajuda per a les meves necessitats, i no només una vegada, sinó dues. 17 No és que vulgui que em feu regals, sinó que vull que les bones obres que feu augmentin el vostre compte. 18 Tinc tot el que necessito, i molt més. No em fa falta res, ara que Epafrodit m’ha donat el que m’heu enviat, que és com una ofrena que fa bona olor, que Déu accepta i li agrada molt. 19 Per això, el meu Déu, que té riqueses glorioses, us donarà tot el que necessiteu per mitjà de Jesucrist. 20 Que el nostre Déu i Pare sigui glorificat per sempre. Amén. 21 Saludeu tots els sants que estan en unió amb Jesucrist. Els germans que estan amb mi us saluden. 22 Tots els sants, especialment els de la casa del Cèsar, us saluden. 23 Que la bondat immerescuda del Senyor Jesucrist sigui amb l’esperit que mostreu.