Referències del Quadern d’activitats per a la reunió Vida cristiana i predicació
5-11 D’AGOST
TRESORS DE LA BÍBLIA | 2 TIMOTEU 1-4
«Déu no ens ha donat un esperit de covardia»
(2 Timoteu 1:7) Perquè Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d’amor i de seny.
w09 15/5 p. 15 § 9
Jove, fes que el teu progrés es vegi clarament
9 Més tard, per tal d’ajudar Timoteu, Pau li va recordar: «Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d’amor i de seny» (2 Tim. 1:7). Tenir seny implica ser capaç de pensar i raonar de manera sensata. Això inclou saber afrontar la vida tal com és i no com t’agradaria que fos. Alguns joves immadurs demostren «un esperit de covardia» i, en un intent de fugir de l’estrès, dormen o miren la televisió tot el dia, abusen de l’alcohol o les drogues, surten molt de festa o porten una vida immoral. Amb raó la Bíblia aconsella als cristians que rebutgin «la mala conducta i els mals desitjos d’aquest món» i els anima «a viure amb seny, justícia i ser fidels a Déu en aquest temps» (Tt. 2:12).
(2 Timoteu 1:8) Per tant, no t’avergonyeixis de predicar sobre el nostre Senyor ni t’avergonyeixis de mi, que sóc presoner per causa d’ell. Al contrari, confiant en el poder de Déu, estigues disposat a aguantar patiments per causa de les bones notícies.
w03 1/3 p. 9 § 7
Sigues fort i valent!
7 Pau va escriure a Timoteu: «Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó de valentia [...]. Per tant, no t’avergonyeixis de predicar sobre el nostre Senyor» (2 Timoteu 1:7, 8; Marc 8:38). Quan llegim aquestes paraules, ens podríem preguntar: «M’avergonyeixo de la meva fe, o soc valent? M’identifico com a testimoni de Jehovà a la feina o a l’escola, o intento amagar-ho? Em fa vergonya ser diferent als altres, o m’enorgulleixo de la meva amistat amb Jehovà?». Si algú té por de ser diferent o li costa predicar, farà bé de recordar el que va dir Jehovà a Josuè: «Sigues fort i coratjós». Mai oblidis que l’opinió que realment importa no és la dels teus companys de feina o de classe, sinó la de Jehovà i Jesús (Gàlates 1:10).
Descobreix perles espirituals
(2 Timoteu 2:3, 4) Com a bon soldat de Jesucrist, estigues disposat a aguantar patiments. 4 Cap soldat que vulgui tenir l’aprovació del qui l’ha contractat es dedica a altres negocis per guanyar-se la vida.
Busca les riqueses de veritat
13 Timoteu era un home de fe, i Pau li va dir que era un «bon soldat de Jesucrist»; però també li va recordar que «cap soldat que vulgui tenir l’aprovació del qui l’ha contractat es dedica a altres negocis per guanyar-se la vida» (2 Tim. 2:3, 4). Els cristians d’avui, inclòs l’exèrcit de més d’un milió de servents a temps complet, segueixen el consell de Pau tant com les circumstàncies els hi ho permeten. No es deixen influenciar pel món publicitari i recorden que «el qui manlleva és servent del creditor» (Prov. 22:7). A Satanàs li encantaria que perdéssim el temps i les energies en el seu món comercial. Algunes decisions ens podrien esclavitzar durant molts anys. Hipoteques molt grans, préstecs d’estudis que no s’acaben mai, lletres de cotxes molt cars i fins i tot bodes exagerades podrien convertir-se en pesades càrregues econòmiques. Demostrem que som savis quan simplifiquem la nostra vida, reduïm deutes i evitem despeses innecessàries per ser esclaus de Déu i no d’aquest sistema comercial (1 Tim. 6:10).
(2 Timoteu 2:23) A més, evita les discussions estúpides i sense sentit, perquè saps que provoquen baralles.
El poble de Jehovà ‘s’aparta de la impietat’
10 Avui dia no és gaire corrent que hi hagi apòstates a la congregació. Amb tot, si arribem a trobar-nos cara a cara amb ensenyances contràries a la Bíblia, sigui quin en sigui l’origen, les hem de rebutjar immediatament. Seria insensat involucrar-nos en debats amb apòstates, ja sigui en persona, al respondre als seus blogs o de qualsevol altra manera. Fins i tot si la nostra intenció és ajudar-los, mantenir converses amb ells va en contra del consell bíblic que acabem d’analitzar. Com a servents de Jehovà, evitem completament l’apostasia, és a dir, la rebutgem amb decisió.
Lectura de la Bíblia
(2 Timoteu 1:1-18) Pau, apòstol de Jesucrist per voluntat de Déu per tal d’anunciar la promesa de la vida que s’ha fet possible per mitjà de Jesucrist, 2 a Timoteu, el meu fill estimat: Que Déu, el nostre Pare, i el Senyor Jesucrist, et mostrin bondat immerescuda i compassió, i et donin pau. 3 Dono les gràcies a Déu, a qui serveixo amb una consciència neta igual que els meus avantpassats, i sempre et tinc present en les súpliques que faig nit i dia. 4 Recordo les teves llàgrimes i per això tinc moltes ganes de veure’t, perquè el meu cor s’ompli d’alegria. 5 Perquè no oblido la teva fe sincera, que ja tenien la teva àvia Loida i la teva mare Eunice, i estic segur que tu no l’has deixat de tenir. 6 Per aquesta raó et recordo que utilitzis l’habilitat que Déu t’ha donat i que vas rebre quan et vaig imposar les mans, i que ho facis amb entusiasme, com si avivessis un foc. 7 Perquè Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d’amor i de seny. 8 Per tant, no t’avergonyeixis de predicar sobre el nostre Senyor ni t’avergonyeixis de mi, que sóc presoner per causa d’ell. Al contrari, confiant en el poder de Déu, estigues disposat a aguantar patiments per causa de les bones notícies. 9 Ell ens va salvar i ens va escollir per ser sants, però no per les nostres obres, sinó per la seva voluntat i per la seva bondat immerescuda. Ja fa molt de temps que ens va mostrar aquesta bondat immerescuda per mitjà de Jesucrist, 10 però ara s’ha fet evident gràcies a la manifestació del nostre Salvador, Jesucrist, qui ha acabat amb la mort i qui, per mitjà de les bones notícies, ens ha mostrat com tenir vida i un cos incorruptible. 11 I per tal d’anunciar aquestes bones notícies vaig ser nomenat predicador, apòstol i mestre. 12 Per aquesta raó pateixo tot això, però no me n’avergonyeixo. Perquè conec Aquell en qui he cregut, i estic segur que pot protegir fins al dia assenyalat tot el que li he confiat. 13 Segueix el model de paraules beneficioses que has escoltat de mi i continua mostrant la fe i l’amor que provenen d’estar unit amb Jesucrist. 14 Amb l’ajuda de l’esperit sant que hi ha en nosaltres, protegeix aquest tresor que se t’ha confiat. 15 Ja saps que tots els de la província d’Àsia m’han abandonat, entre els quals hi ha Fígel i Hermògenes. 16 Que el Senyor mostri compassió a la casa d’Onesífor, perquè m’animava sovint, i no es va avergonyir de mi encara que estigués empresonat. 17 Al contrari, quan va venir a Roma, em va buscar amb molt d’interès fins que em va trobar. 18 Que el Senyor Jehovà li mostri compassió en el dia assenyalat. Ja saps tot el que va fer per mi a Efès.
12-18 D’AGOST
TRESORS DE LA BÍBLIA | TITUS 1-FILEMÓ
«Fes nomenaments d’ancians»
(Titus 1:5-9) Et vaig deixar a Creta perquè tractessis els assumptes que s’havien de corregir i perquè nomenessis ancians a cada ciutat, segons les instruccions que et vaig donar: 6 un ancià ha d’estar lliure d’acusacions, ha d’estar casat amb una sola dona i als seus fills creients no se’ls ha de poder acusar de portar una vida d’excessos ni de ser rebels. 7 Com a administrador nomenat per Déu, un superintendent ha d’estar lliure d’acusacions, no ha de ser arrogant, no ha de tenir mal geni, no ha de ser un borratxo, no ha de ser violent, i tampoc ha de voler obtenir beneficis de manera avariciosa i deshonesta, 8 sinó que ha d’estimar la bondat, ha de ser hospitalari, assenyat, just i lleial, ha de tenir autocontrol 9 i la seva manera d’ensenyar s’ha d’adherir fermament a la paraula fidel, perquè pugui animar amb l’ensenyança que és beneficiosa i censurar els que la contradiuen.
Preguntes dels lectors
Encara que la Bíblia no ens explica en detall com es va fer cada nomenament en aquella època, hi podem trobar alguns indicis per saber com es duien a terme. Se’ns diu que Pau i Bernabé, quan tornaven del seu primer viatge missional, «van designar ancians a cada església, i després d’haver pregat amb dejunis, els van encomanar al Senyor en qui havien cregut» (Fe. 14:23). Anys més tard, Pau va escriure a Titus, el seu company de viatge: «Et vaig deixar a Creta per aquest motiu, perquè posessis en ordre les coses que manquen, i establissis ancians en cada ciutat, tal com et vaig manar» (Tt. 1:5). Igualment, sembla que Timoteu, qui va viatjar molt amb l’apòstol Pau, va rebre una autoritat similar (1 Tim. 5:22). Queda clar, doncs, que aquests nomenaments els van fer superintendents itinerants, i no els apòstols i els ancians de Jerusalem.
Tenint en compte aquest precedent bíblic, el Consell Rector dels Testimonis de Jehovà ha ajustat el procediment per nomenar ancians i ajudants de congregació. Des de l’1 de setembre de 2014, els nomenaments es fan de la següent manera: cada superintendent de circuit analitza atentament les recomanacions que es facin al seu circuit, i durant les visites a les congregacions s’ha d’esforçar per conèixer els qui hagin estat recomanats, predicant amb ells per poc que pugui. Després d’analitzar les recomanacions amb el consell d’ancians de la congregació, el superintendent de circuit té la responsabilitat de nomenar els ancians i els ajudants de congregació del seu circuit. D’aquesta manera, el procediment s’assembla més al model del primer segle.
Qui intervé en aquest procés? Com sempre, «el servent fidel i assenyat» és el principal responsable d’alimentar els criats (Mt. 24:45-47). Això inclou estudiar profundament la Bíblia amb l’ajuda de l’esperit sant per tal d’oferir guia pràctica sobre com aplicar els principis bíblics relacionats amb l’organització de la congregació mundial. El servent fidel també nomena tots els superintendents de circuit i els membres dels comitès de sucursal. Per la seva part, cada sucursal proporciona ajuda pràctica perquè es puguin aplicar les instruccions del Consell Rector. Cada consell d’ancians té la important responsabilitat d’analitzar detalladament si els germans que volen recomanar compleixen els requisits bíblics per rebre un nomenament a la congregació. I cada superintendent de circuit té la seriosa responsabilitat d’analitzar amb cura i en oració les recomanacions fetes pels ancians i nomenar els germans que reuneixen els requisits.
Descobreix perles espirituals
(Titus 1:12) Un dels seus, el seu propi profeta, va dir: «Els cretencs sempre són uns mentiders, unes bèsties ferotges i uns golafres ganduls».
w89 15/5 p. 31 § 5
Preguntes dels lectors
L’apòstol Pau no aprovava cap mena d’insult racial o ètnic contra els cretencs. Sens dubte, Pau sabia que a Creta hi havia cristians fidels aprovats per Déu i ungits per esperit sant (Fets 2:5, 11, 33). Hi havia suficients cristians com per formar congregacions «a cada ciutat». Aquests germans no eren perfectes. Però podem estar segurs que no eren «uns mentiders [...] i uns golafres ganduls», ja que si ho fossin no tindrien l’aprovació de Jehovà (Filipencs 3:18, 19; Apocalipsi 21:8). Avui dia hi ha persones arreu del món que són com els cretencs de cor sincer. També les entristeix veure la decadència moral que les envolta i estan preparades per acceptar el missatge de la Bíblia (Ezequiel 9:4; compara-ho amb Fets 13:48).
(Filemó 15, 16) Potser és per això que Onèsim es va separar de tu durant un temps, perquè el poguessis recuperar per sempre més, 16 però ja no com un esclau, sinó com més que un esclau, com un germà estimat, especialment per a mi, però encara més per a tu, perquè és el teu esclau i el teu germà.
w08 15/10 p. 31 § 5
Punts destacats de les cartes a Titus, a Filemó i als Hebreus
15, 16. Per què no va demanar Pau a Filemó que alliberés Onèsim? Pau es volia concentrar al màxim en la seva assignació de predicar el Regne de Déu i ensenyar sobre Jesucrist. Per això, va decidir mantenir-se al marge i no involucrar-se en temes socials, com ara el de l’esclavitud (Fets 28:31).
Lectura de la Bíblia
(Titus 3:1-15) Recorda’ls-hi constantment que siguin submisos i obedients als governs i a les autoritats, que estiguin preparats per fer el bé, 2 que no parlin malament de ningú i que no busquin polèmica, sinó que siguin raonables i tractin tothom amb tendresa. 3 Perquè temps enrere nosaltres també érem insensats i desobedients, anàvem perduts, érem esclaus de diversos desitjos i plaers, la nostra vida estava plena de malícia i enveja, érem detestables i ens odiàvem els uns als altres. 4 Però quan el nostre Salvador, Déu, va mostrar la seva bondat i el seu amor per la humanitat 5 (no perquè haguéssim fet cap obra justa, sinó per causa de la seva compassió), ens va salvar netejant-nos per mitjà del bany que ens va donar vida i renovant-nos per mitjà de l’esperit sant. 6 I per mitjà de Jesucrist, el nostre Salvador, va vessar aquest esperit sobre nosaltres en abundància, 7 per tal que, després d’haver sigut declarats justos gràcies a la seva bondat immerescuda, poguéssim ser hereus de la vida eterna d’acord amb la nostra esperança. 8 Aquestes paraules són dignes de confiança, i vull que les remarquis contínuament, perquè els que han cregut en Déu pensin constantment en fer bones obres. Aquestes coses són bones i beneficioses per a tothom. 9 Però evita les discussions absurdes, els debats sobre genealogies, les disputes i les controvèrsies sobre la Llei, perquè no tenen sentit ni serveixen per a res. 10 En cas que algú promogui ensenyances falses, rebutja’l si no fa cas després d’una primera i d’una segona advertència, 11 perquè s’ha desviat del camí, està pecant i s’ha condemnat a si mateix. 12 Quan t’enviï Àrtemes o Tíquic, fes tot el possible per venir a trobar-me a Nicòpolis, perquè allà és on he decidit passar l’hivern. 13 Dóna a Zenes, que coneix bé la Llei, i a Apol·los, tot el que necessitin per al viatge perquè no els falti res. 14 Però que els nostres germans també aprenguin a ser constants en les bones obres perquè puguin ajudar quan hi hagi una necessitat urgent, perquè d’aquesta manera no siguin infructífers. 15 Tots els que són amb mi et saluden. Saluda els que ens estimen i estan amb nosaltres en la fe. Que Déu us mostri bondat immerescuda a tots.
19-25 D’AGOST
TRESORS DE LA BÍBLIA | HEBREUS 1-3
«Estima la justícia i odia la maldat»
(Hebreus 1:8) Però del Fill, diu: «Déu és el teu tron per sempre, i el ceptre del teu Regne és el ceptre de justícia.
Aclamem el Crist, el Rei gloriós!
8 Llegeix Salm 45:6 (NM). El 1914, Jesús va ser nomenat per Jehovà Rei Messiànic al cel. ‘El ceptre del regne [de Jesús] és un ceptre de rectitud’, i això garanteix que sigui un govern just i que actuï amb equitat. El fet que ‘Déu sigui el seu tron’ vol dir que Jehovà és el fonament d’aquest govern i, per això, la seva autoritat és legítima. A més, el tron de Jesús durarà «per sempre». Oi que t’enorgulleixes de servir Jehovà i el Rei tan poderós que ha nomenat?
(Hebreus 1:9) Has estimat la justícia, i has odiat la maldat. És per això que Déu, el teu Déu, t’ha ungit amb oli d’alegria més que als teus companys».
Aclamem el Crist, el Rei gloriós!
7 Llegeix Salm 45:7 (TBS). Jesús estimava profundament la justícia i odiava tot allò que deshonrava el seu Pare i, per aquesta raó, Jehovà el va ungir com a Rei del Regne Messiànic. Va ser ungit amb «l’oli de joia» per damunt dels seus «companys», és a dir, els reis de Judà que provenien del llinatge de David. En quin sentit? En primer lloc, va ser Jehovà qui el va ungir i, a més, el va ungir com a Rei i com a Gran Sacerdot (Sl. 2:2; Heb. 5:5, 6). També, l’ungiment de Jesús no va ser amb oli sinó amb esperit sant. I, finalment, el seu govern no és a la Terra sinó al cel.
Descobreix perles espirituals
(Hebreus 1:3) Ell és el reflex de la glòria de Déu i la imatge exacta de la seva persona, i sosté totes les coses amb la seva paraula poderosa. A més, després d’haver-nos purificat dels pecats, es va asseure a les altures, a la dreta de la Majestat.
it-1 p. 1211
Imatge
Va reflectir Jesús sempre al mateix grau la seva semblança amb el Pare?
Jesús, el Fill primogènit de Déu que més tard vindria a la terra, és la imatge del seu Pare (2Co 4:4). Si tenim en compte que Jehovà, el Creador, parlava amb Jesús quan va dir «fem l’home a la nostra imatge», arribem a la conclusió que la semblança entre Pare i Fill existeix des del moment en què aquest últim va ser creat (Gn 1:26; Jn 1:1-3; Col 1:15, 16). Quan va ser a la terra com a humà perfecte, Jesús va reflectir la personalitat i les qualitats del seu Pare al màxim grau possible dins les limitacions humanes. Per això va poder afirmar: «Qui m’ha vist a mi, també ha vist el Pare» (Jn 14:9; 5:17, 19, 30, 36; 8:28, 38, 42). Amb tot, aquesta semblança es va fer més evident quan Jesús va ressuscitar com a ésser espiritual i Jehovà li va donar «tota autoritat al cel i a la terra» (Mt 28:18; 1Pe 3:18). Com que Jesús va ser «exalçat a una posició superior», ara reflecteix la glòria del seu Pare a un grau encara més elevat que abans de venir a la terra (Flp 2:9; He 2:9). De fet, és «la imatge exacta de la seva persona», és a dir, de Déu (He 1:2-4).
(Hebreus 1:10-12) I afegeix: «Senyor, al principi tu vas posar els fonaments de la terra, i el cel és l’obra de les teves mans. 11 Ells deixaran d’existir, però tu existiràs per sempre. Tots ells es gastaran com la roba, 12 i tu els enrotllaràs com si fossin un mantell, i seran reemplaçats com la roba. Però tu ets sempre el mateix, i els teus anys no tindran mai fi».
it-1 p. 478 § 2
Cel
Les paraules de Salm 102:25, 26 apliquen a Jehovà, però l’apòstol Pau les va citar per fer referència a Jesucrist. Això és degut a que el Fill unigènit de Déu va ser el Seu ajudant quan va crear l’univers. Pau va dir que si Déu volgués podria enrotllar el cel i la terra com si fossin un mantell i fer que deixessin d’existir. En canvi, el Fill de Déu existiria per sempre (He 1:1, 2, 8, 10-12; compara-ho amb 1Pe 2:3).
Lectura de la Bíblia
(Hebreus 1:1-14) En moltes ocasions i de moltes maneres, Déu va parlar fa molt de temps als nostres avantpassats per mitjà dels profetes. 2 Però ara, en aquests dies, ens ha parlat per mitjà d’un Fill, a qui ha nomenat hereu de totes les coses, per mitjà del qual ha fet l’univers. 3 Ell és el reflex de la glòria de Déu i la imatge exacta de la seva persona, i sosté totes les coses amb la seva paraula poderosa. A més, després d’haver-nos purificat dels pecats, es va asseure a les altures, a la dreta de la Majestat. 4 És per això que és superior als àngels, perquè ha heretat un nom més excel·lent que el d’ells. 5 Per exemple, ¿a quin dels àngels ha dit mai Déu: «Tu ets el meu fill, i avui jo m’he convertit en el teu pare»? O també: «Seré el seu pare, i ell serà el meu fill»? 6 Però pel que fa al temps en què tornarà a portar el seu Primogènit a la terra, diu: «Que tots els àngels de Déu li facin homenatge». 7 Dels àngels, ell també diu: «Fa dels seus àngels esperits poderosos, i dels seus servidors, flames de foc». 8 Però del Fill, diu: «Déu és el teu tron per sempre, i el ceptre del teu Regne és el ceptre de justícia. 9 Has estimat la justícia, i has odiat la maldat. És per això que Déu, el teu Déu, t’ha ungit amb oli d’alegria més que als teus companys». 10 I afegeix: «Senyor, al principi tu vas posar els fonaments de la terra, i el cel és l’obra de les teves mans. 11 Ells deixaran d’existir, però tu existiràs per sempre. Tots ells es gastaran com la roba, 12 i tu els enrotllaràs com si fossin un mantell, i seran reemplaçats com la roba. Però tu ets sempre el mateix, i els teus anys no tindran mai fi». 13 Però, ¿de quin dels àngels ha dit mai: «Seu a la meva dreta fins que faci dels teus enemics el teu reposapeus»? 14 ¿No són tots els àngels esperits que fan un servei sagrat, enviats per servir els que obtindran la salvació?
26 D’AGOST-1 DE SETEMBRE
TRESORS DE LA BÍBLIA | HEBREUS 4-6
«Esforcem-nos al màxim per entrar en aquest descans»
(Hebreus 4:1) Per tant, com que encara existeix la promesa d’entrar al seu descans, anem amb compte perquè ningú de nosaltres sigui considerat indigne d’entrar-hi.
(Hebreus 4:4) ja que, parlant del setè dia, l’Escriptura diu: «Déu va descansar de totes les seves obres en el setè dia»,
w11 15/7 p. 24 § 3-5
Què és el descans de Déu?
3 Hi ha dues raons que ens permeten arribar a la conclusió que el setè dia encara no havia acabat al primer segle. En primer lloc, recordem el que va dir Jesús a aquells que el van acusar de treballar en dissabte després de curar un home: «El meu Pare no ha deixat de treballar, i jo tampoc he deixat de treballar» (Jn. 5:16, 17). En altres paraules, Jesús estava dient als seus acusadors: «El meu Pare i jo treballem plegats en el mateix projecte. Com que el meu Pare ha estat treballant durant el seu dissabte, que dura milers d’anys, jo també puc treballar encara que sigui dissabte». D’aquesta manera, Jesús va donar a entendre que aquest setè dia, el gran dia de descans sabàtic de Déu, encara no havia acabat a la terra.
4 En segon lloc, pensem què va dir l’apòstol Pau per inspiració divina. Quan va parlar del descans de Déu, i abans de citar les paraules de Gènesi 2:2, va dir: «Nosaltres que tenim fe sí que entrem al seu descans» (Heb. 4:3, 4, 6, 9). Per tant, el setè dia encara no havia acabat quan Pau va escriure aquesta carta. Però, quant duraria aquest dia de descans?
5 Per respondre a aquesta pregunta, hem de recordar quin era el propòsit del setè dia. Gènesi 2:3 (BCI) ho explica: «Déu va beneir el dia setè i en va fer un dia sagrat». Jehovà va declarar sagrat aquest dia, és a dir, el va reservar amb l’objectiu de complir el seu propòsit. Ell vol que la terra estigui habitada per persones obedients que tinguin cura d’ella i de tots els éssers que hi viuen (Gèn. 1:28). Queda clar que tant Jehovà com Jesús, el «senyor del dissabte», no han «deixat de treballar» per tal de complir aquest propòsit (Mt. 12:8). El dia de descans de Déu s’acabarà al final del Regnat de Mil Anys de Crist, quan s’hagi complert del tot el Seu propòsit.
(Hebreus 4:6) Per tant, com que encara n’hi ha alguns que hi han d’entrar, i els que van escoltar les bones notícies per primera vegada no hi van entrar per la seva desobediència,
w11 15/7 p. 25 § 6
Què és el descans de Déu?
6 Jehovà va explicar clarament el seu propòsit a Adam i Eva, però ells s’hi van oposar. És clar, no van ser els únics que van desobeir Jehovà. Des d’aleshores, milions de persones també ho han fet. Fins i tot, el poble escollit per Déu, la nació d’Israel, es va tornar desobedient. És significatiu que Pau advertís els cristians del primer segle que fins i tot alguns d’ells podrien arribar a cometre el mateix error que els israelites de l’antiguitat. Va escriure: «Per tant, esforcem-nos al màxim per entrar en aquest descans, per tal que ningú caigui i segueixi aquell exemple de desobediència» (Heb. 4:11). Pau va relacionar la desobediència amb el fet de no entrar al descans de Déu. Què implica això per a nosaltres? Si d’alguna manera ens oposéssim al propòsit de Déu ens estaríem arriscant a no entrar al Seu descans. Sens dubte, és un assumpte que ens interessa a tots i en parlarem més endavant. Però vegem què més podem aprendre sobre entrar al descans de Déu analitzant el mal exemple dels israelites.
(Hebreus 4:9-11) Per això encara queda un descans sabàtic per al poble de Déu. 10 Perquè qui ha entrat al descans de Déu, també ha descansat de les seves obres, tal com Déu va descansar de les seves. 11 Per tant, esforcem-nos al màxim per entrar en aquest descans, per tal que ningú caigui i segueixi aquell exemple de desobediència.
w11 15/7 p. 28 § 16, 17
Què és el descans de Déu?
16 A pocs cristians se’ls passaria pel cap insistir que és necessari obeir algun manament de la Llei mosaica per salvar-se. Pau va ser molt clar en la seva carta inspirada als efesis: «Vosaltres, que teniu fe, heu sigut salvats per la seva bondat immerescuda. I no és gràcies al que vosaltres heu fet, sinó que és un regal de Déu. No heu sigut salvats per les vostres obres, perquè ningú tingui motius per enorgullir-se’n» (Ef. 2:8, 9). Llavors, com podem els cristians entrar al descans de Déu? Jehovà va reservar el setè dia, el seu dia de descans, per tal de complir el seu propòsit a la terra. Per tant, podem entrar al descans de Jehovà si som obedients i col·laborem en el compliment del seu propòsit a mesura que ens el mostra a través de la seva organització.
17 D’altra banda, si traiem importància als consells bíblics que rebem de l’esclau fidel i assenyat i decidim independitzar-nos de Déu, ens estarem oposant al Seu propòsit. Això posaria en perill la nostra amistat amb Jehovà. Al següent article analitzarem algunes situacions que ens poden posar a prova i veurem que les nostres decisions poden demostrar si hem entrat al descans de Déu.
Descobreix perles espirituals
(Hebreus 4:12) Perquè la paraula de Déu és viva i poderosa, és més afilada que una espasa de dos talls, s’endinsa fins a separar l’ànima de l’esperit, l’os del moll de l’os, i pot discernir els pensaments i les intencions del cor.
Preguntes dels lectors
Què vol dir l’expressió «la paraula de Déu» d’Hebreus 4:12?
▪ El context mostra que l’apòstol Pau s’estava referint al missatge o propòsit revelat de Déu a la humanitat, com el que trobem a la Bíblia.
Hebreus 4:12 s’utilitza sovint a les nostres publicacions per destacar que la Bíblia té poder per canviar la vida de la gent, i sens dubte aquesta és una aplicació molt apropiada. Tot i això, és molt útil veure aquest versicle en el seu context. Pau estava animant els cristians hebreus a col·laborar amb Déu i amb el seu propòsit, que en gran part va quedar registrat a la seva Paraula escrita. L’apòstol els va posar l’exemple dels israelites que havien estat alliberats d’Egipte i que tenien la perspectiva d’entrar a la Terra Promesa, «una terra que regalima llet i mel», on podrien descansar i viure amb tranquil·litat (Èx. 3:8; Deut. 12:9, 10).
Aquest era el propòsit de Jehovà per als israelites. Però, com que el seu cor es va endurir i no van demostrar fe, la majoria d’ells no van poder entrar en aquell descans (Nom. 14:30; Jos. 14:6-10). Amb tot, Pau va afegir que la «promesa d’entrar en el seu repòs [de Déu]» encara era vigent per als cristians (Heb. 3:16-19; 4:1). Aquesta «promesa» és part del propòsit que Jehovà va revelar. De fet, igual que els cristians hebreus, nosaltres també podem aprendre sobre aquest propòsit i col·laborar amb ell. A més, per deixar clar que aquesta «promesa» es basa en les Escriptures, l’apòstol Pau va citar parts de Gènesi 2:2 i Salm 95:11.
Sense cap dubte, ens anima molt saber que encara existeix la possibilitat «d’entrar en el seu repòs [de Déu]». Estem segurs que això és possible i hem fet els passos necessaris per aconseguir-ho. Ara bé, no ho fem intentant complir la Llei mosaica o tractant de guanyar l’aprovació de Jehovà pels nostres esforços, sinó demostrant fe i col·laborant amb el Seu propòsit. A més, com s’ha indicat abans, milers de persones d’arreu del món han començat a estudiar la Bíblia i s’esforcen per aprendre sobre el propòsit diví. Com a conseqüència, molts d’ells han fet canvis importants a la seva vida, han demostrat fe i s’han batejat. Tot això demostra que «la Paraula de Déu és viva» i poderosa. El missatge de Jehovà, com el que trobem a la Bíblia, ha influït profundament en la nostra vida i segur que ho continuarà fent.
(Hebreus 6:17, 18) De la mateixa manera, quan Déu va decidir demostrar més clarament als hereus de la promesa que no canviaria el seu propòsit, va confirmar aquesta promesa amb un jurament. 18 I així, gràcies a aquestes dues coses immutables, sobre les quals és impossible que Déu menteixi, nosaltres, que ens hem refugiat en Déu, rebem molt d’ànim per aferrar-nos a l’esperança que se’ns ha ofert.
it-1 p. 851 § 1
Esperança
L’esperança de vida eterna i incorruptibilitat d’aquells que participen «de la crida celestial» està ben fonamentada i és digna de confiança (He 3:1). Està basada en la Seva promesa i el Seu jurament, dues coses sobre les quals és impossible que Déu menteixi. Aquesta esperança només és possible gràcies a Crist, que ara és immortal al cel. De fet, «és ferma i segura, és una àncora per a la nostra ànima i entra fins a l’altra banda de la cortina [tal com el gran sacerdot entrava al Santíssim el dia de l’Expiació], on hi ha entrat per nosaltres el nostre precursor, Jesús, que ha arribat a ser gran sacerdot per sempre a la manera de Melquisedec» (He 6:17-20).
Lectura de la Bíblia
(Hebreus 5:1-14) Tot gran sacerdot escollit d’entre els homes és nomenat per servir Déu a favor dels homes, perquè faci ofrenes i sacrificis pels pecats. 2 I és capaç de compadir-se dels que pequen per ignorància, ja que ell també s’enfronta amb les seves pròpies debilitats. 3 Per això ha d’oferir sacrificis pels seus propis pecats, tal com fa pels pecats del poble. 4 Ningú assumeix aquest honor per iniciativa pròpia, sinó que només el rep si Déu l’escull, igual que Aaron va ser escollit. 5 Per tant, el Crist tampoc es va glorificar a si mateix fent-se gran sacerdot, sinó que va ser glorificat per Aquell que li va dir: «Tu ets el meu fill, i avui jo m’he convertit en el teu pare». 6 Tal com diu en un altre lloc: «Ets sacerdot per sempre a la manera de Melquisedec». 7 Quan va viure a la terra, Crist va fer súpliques i peticions amb grans clams i llàgrimes a Aquell que el podia salvar de la mort, i les seves oracions van ser escoltades perquè respectava Déu. 8 Tot i que era el seu fill, va aprendre a ser obedient pel que va patir. 9 I després d’haver sigut perfeccionat, s’ha convertit en el responsable de la salvació eterna de tots els que l’obeeixen, 10 perquè Déu l’ha nomenat gran sacerdot a la manera de Melquisedec. 11 Tenim moltes coses a dir d’ell, però són difícils d’explicar, perquè us heu tornat lents a l’hora d’escoltar. 12 De fet, a hores d’ara hauríeu de ser mestres, però torneu a necessitar que us ensenyin des del principi les ensenyances bàsiques del missatge sagrat de Déu, i torneu a necessitar llet en comptes de menjar sòlid. 13 Qui només s’alimenta de llet no coneix la paraula de la justícia, perquè és un nen petit. 14 En canvi, el menjar sòlid és per a les persones madures que fan servir el seu discerniment, i així s’entrenen per distingir el que està bé del que està malament.