Obeïm els pastors que Jehovà ens ha donat

1, 2. Per què es compara Jehovà a un pastor?

JEHOVÀ es compara a si mateix a un pastor (Ez. 34:11-14). Aquesta comparació ens ajuda a entendre com és Jehovà. Un pastor amorós de carn i ossos se sent responsable de les vides i el benestar de les ovelles que ha de cuidar. Les porta a prats on hi ha menjar i aigua (Sl. 23:1, 2); les vigila nit i dia (Lc. 2:8); les protegeix dels depredadors (1 Sam. 17:34, 35); porta els anyells sobre el pit (Is. 40:11); busca les que s’han perdut i cuida les que s’han fet mal (Ez. 34:16).

² Com que el poble de Jehovà de l’antiguitat vivia en una societat principalment pastoral i agrícola, els israelites van comprendre fàcilment per què Jehovà es va comparar a un pastor amorós. Sabien que les ovelles necessiten que se les cuidi i se les atengui per tal de créixer saludables. En sentit espiritual, els humans necessiten el mateix (Mc. 6:34). Les persones pateixen si no se les cuida bé espiritualment i si no reben una bona guia. Es tornen vulnerables i van perdudes en sentit moral, tal com es dispersa «un ramat d’ovelles sense pastor» (1 Re. 22:17). Ara bé, Jehovà atén amorosament les necessitats del seu poble.

3. Què estudiarem en aquest article?

³ La descripció de Jehovà com a pastor també té sentit avui dia perquè ell encara continua cuidant el seu poble, que es pot comparar a un ramat d’ovelles. En aquest article estudiarem com dirigeix Jehovà les seves ovelles i satisfà les seves necessitats avui dia. També veurem com haurien de reaccionar les ovelles a la direcció amorosa de Jehovà.

4. Com cuida Jesús les ovelles de Jehovà?

⁴ Jehovà ha nomenat Jesús Cap de la congregació cristiana (Ef. 1:22, 23). Jesús és «el bon pastor» i té les mateixes qualitats i els mateixos interessos i propòsits que el seu Pare. Fins i tot ‘va donar la vida per les ovelles’ com a sacrifici de rescat (Jn. 10:11, 15). Quin regal tan magnífic per a la humanitat! (Mt. 20:28.) No hi ha dubte que el propòsit de Jehovà és que «tot el qui creu en ell [Jesús] no es perdi, sinó que tingui la vida eterna» (Jn. 3:16).

5, 6. (a) A qui ha nomenat Jesús per cuidar les seves ovelles, i què han de fer les ovelles per beneficiar-se’n? (b) Quina hauria de ser la raó més important per la qual desitgem obeir els ancians?

⁵ Com responen les ovelles a la direcció de Jesucrist, el Bon Pastor? Jesús va dir: «Les meves ovelles escolten la meva veu; jo les conec, i em segueixen» (Jn. 10:27). Escoltar la veu del Bon Pastor significa fer sempre tot allò que ens diu, cosa que inclou cooperar amb els subpastors espirituals que ha nomenat. Jesús va assenyalar que els seus apòstols i deixebles continuarien l’obra que ell havia començat; els va dir que havien ‘d’ensenyar’ a les seves ovelletes i ‘pasturar-les’ (Mt. 28:20; llegeix Joan 21: 15-17). En difondre’s la bona nova, va augmentar el nombre de deixebles, i Jesús va fer els preparatius perquè hi haguessin cristians madurs que pasturessin les congregacions (Ef. 4:11, 12).

⁶ Quan es va adreçar als superintendents de la congregació d’Efes del segle primer, l’apòstol Pau va dir que l’esperit sant els havia nomenat superintendents per ‘pasturar’ la congregació de Déu (Ac. [Fe.] 20:28). Avui dia, els superintendents també han estat nomenats perquè compleixen els requisits bíblics inspirats per esperit sant. Per tant, quan obeïm els ancians, demostrem que respectem Jehovà i Jesús, els Pastors per excel·lència (Lc. 10:16). Aquesta hauria de ser la raó més important per la qual desitgem ser submisos als ancians. Però hi ha altres bones raons per ser-ho.

7. Com t’ajuden els ancians a mantenir una bona relació amb Jehovà?

⁷ Quan els ancians guien els germans, es basen en la Bíblia per animar-los i donar-los consell. Però el seu objectiu no és imposar-los una manera de viure (2 Cor. 1:24). Al contrari, volen oferir als seus germans guia bíblica que els ajudi a prendre bones decisions. Així, promouen la pau i la unitat a la congregació (1 Cor. 14:33, 40). Els ancians ‘vetllen per les nostres ànimes’ en el sentit que desitgen ajudar-nos a tots a mantenir una bona relació amb Jehovà. I és per això que estan a l’aguait per donar ajuda de seguida si perceben que un cristià està a punt de cometre un error o ja l’ha comès (Gàl. 6:1, 2; Jud. 22). Oi que tenim bones raons per ser obedients als qui dirigeixen la congregació? (Llegeix Hebreus 13:17.)

8. Com defensen els ancians el ramat de Déu?

⁸ L’apòstol Pau, qui també era un pastor espiritual, va escriure als seus germans de Colosses: «Mireu que ningú no us esclavitzi valent-se de la filosofia i de vanes fal·làcies, d’acord amb la tradició humana, segons els elements del món i no pas segons el Crist» (Col. 2:8). Aquesta advertència ens dóna una altra raó per posar en pràctica els consells bíblics dels ancians. Ells defensen el ramat a l’advertir-lo de les persones que volen debilitar la seva fe. L’apòstol Pere va avisar que hi hauria «falsos profetes» i «falsos mestres» que intentarien ‘seduir les ànimes febles’ perquè desobeïssin Jehovà (2 Pe. 2:1, 14). Els ancians de l’actualitat han de donar advertiments semblants quan és necessari. Són cristians madurs que tenen experiència en la vida. A més, abans de ser nomenats superintendents, van demostrar que comprenien correctament les Escriptures i que eren capaços d’ensenyar la veritat de la Paraula de Déu (1 Tim. 3:2; Tt. 1:9). Com que són germans madurs i equilibrats i donen consells assenyats basats en la Bíblia, poden proporcionar guia pràctica al ramat.

9. Com dirigeix i alimenta Jesús la congregació cristiana avui dia?

⁹ A través de la seva organització, Jehovà subministra molt aliment espiritual a tots els germans d’arreu del món. En les nostres publicacions trobem molts consells bíblics. A més, de vegades l’organització guia directament els ancians de congregació per mitjà de cartes o d’instruccions que els donen els superintendents itinerants. D’aquestes maneres, les ovelles reben direcció clara.

10. Quina responsabilitat tenen els pastors espirituals pel que fa als qui s’han allunyat del ramat?

¹⁰ Els superintendents tenen la responsabilitat de protegir i cuidar la salut espiritual dels germans de la congregació, especialment dels qui tenen una fe dèbil o han comès errors greus (llegeix Jaume 5:14, 15). Alguns d’aquests germans potser s’han apartat del ramat i han deixat de participar en les activitats cristianes. Oi que un ancià amorós farà mans i mànigues per trobar una ovella perduda i exhortar-la a tornar a la pleta, és a dir, a la congregació? És clar que sí! Jesús va dir: «No vol el vostre Pare del cel que es perdi un sol d’aquests petits» (Mt. 18:12-14).

11. Per què alguns troben difícil seguir la guia dels ancians?

¹¹ Jehovà i Jesús són Pastors perfectes, però els pastors humans a qui ells han confiat les congregacions no ho són. És per això que alguns potser troben difícil seguir la seva guia i pensen: «Els ancians són humans imperfectes com nosaltres. Per què hem d’escoltar el seu consell?». És veritat que els ancians són imperfectes, però no ens hem de centrar en els seus defectes ni en les seves flaqueses.

12, 13. (a) Quins errors van cometre alguns homes que Déu va usar per dirigir el seu poble a l’antiguitat? (b) Per què es van registrar a la Bíblia aquests errors?

¹² Les Escriptures parlen amb franquesa dels errors dels qui Jehovà va usar per dirigir el seu poble a l’antiguitat. Per exemple, David, qui va ser rei i líder d’Israel, va caure en la temptació i va cometre adulteri i assassinat (2 Sam. 12:7-9). L’apòstol Pere n’és un altre exemple. Tot i que se li va confiar una gran responsabilitat dins la congregació cristiana del segle primer, va cometre errors greus (Mt. 16:18, 19; Jn. 13:38; 18:27; Gàl. 2:11-14). Excepte Jesús, cap humà des d’Adam i Eva ha estat perfecte.

¹³ Per què va fer Jehovà que es registressin a la Bíblia els defectes dels homes que ell mateix havia comissionat? Entre altres raons, ho va fer per demostrar que pot usar homes imperfectes per dirigir el seu poble. De fet, sempre ho ha fet així. Per tant, no hauríem d’utilitzar els defectes dels ancians d’avui dia com una excusa per murmurar contra ells o per passar per alt la seva autoritat. Jehovà espera que respectem aquests germans i que els obeïm (llegeix Èxode 16:2, 8).

14, 15. Què podem aprendre de la manera com Jehovà es va comunicar amb el seu poble a l’antiguitat?

¹⁴ Obeir els ancians és vital. Pensa com Jehovà es comunicava amb el seu poble en moments difícils. Quan els israelites van sortir d’Egipte, Déu els va dir a través de Moisès i Aaron què havien de fer. Per tal de sobreviure a la desena plaga, van haver d’obeir instruccions, com ara preparar un menjar especial i esquitxar els brancals i la llinda de la porta d’entrada de les seves cases amb la sang d’un anyell degollat. Però no van rebre aquestes instruccions per mitjà d’una veu del cel. Més aviat, van haver d’escoltar els ancians d’Israel que, alhora, havien rebut instruccions concretes de Moisès (Èx. 12:1-7, 21-23, 29). D’aquesta manera, Jehovà va usar Moisès i els ancians per dirigir el poble. En l’actualitat, Jehovà usa els ancians cristians amb aquesta finalitat.

¹⁵ Segur que recordes molts altres relats bíblics en què Jehovà va donar instruccions vitals a través d’homes o d’àngels. En tots aquests casos, Jehovà va creure convenient delegar autoritat. Els missatgers van parlar en nom de Déu i van dir al Seu poble què havia de fer per sobreviure a situacions perilloses. Podem esperar que Jehovà faci el mateix a l’Harmaguedon. És clar, tots els ancians que avui dia reben la responsabilitat de representar Jehovà o la seva organització han d’anar amb molt de compte de no abusar de l’autoritat que se’ls ha confiat.

16. A quines «paraules» hem de prestar atenció?

¹⁶ El poble de Jehovà forma «un sol ramat» sota la direcció d’«un sol pastor», Jesucrist (Jn. 10:16). Jesús va dir que estaria amb els seus deixebles ‘dia rere dia fins a la fi del món’ (Mt. 28:20). Com a Rei celestial, té l’autoritat per fer complir tots els esdeveniments que portaran a la destrucció del món de Satanàs. Ara bé, què hem de fer si volem continuar units i estar protegits dins el ramat de Déu? Hem d’escoltar les «paraules» que sentim darrere nostre i que ens indiquen el camí que hem de seguir. Aquestes «paraules» inclouen el missatge inspirat per esperit sant que llegim a la Bíblia i tot el que Jehovà i Jesús diuen mitjançant els qui han estat nomenats subpastors (llegeix Isaïes 30:21; Apocalipsi [Revelació] 3:22).

17, 18. (a) Quin perill amenaça el ramat, però de què podem estar segurs? (b) Què analitzarem en el proper article?

¹⁷ Satanàs és «com un lleó que rugeix» i que «ronda cercant qui engolir» (1 Pe. 5:8). Actua com un depredador salvatge i afamat que segueix sigil-losament el ramat, esperant l’oportunitat d’atacar les ovelles incautes o les que s’allunyen de la resta. Aquesta és una altra bona raó per la qual hauríem d’estar ben a prop del ramat i de Jehovà, el ‘pastor i guardià de les nostres ànimes’ (1 Pe. 2:25). Pel que fa als qui sobreviuen a la gran tribulació, Apocalipsi 7:17 diu: «L’Anyell [Jesús] [...] els pasturarà i els conduirà a les fonts de les aigües de la vida, i Déu els eixugarà tota llàgrima dels ulls». Hi pot haver una promesa millor?

¹⁸ Després de considerar el paper tan important que tenen els ancians com a subpastors espirituals, cada ancià fa bé de preguntar-se: «Com em puc assegurar que tracto les ovelles de Jesús de la manera correcta?». Analitzarem aquesta qüestió en el pròxim article.