«Avancem cap a la maduresa: “el gran dia de Jehovà és a prop”»
«Avancem cap a la maduresa» (HEB. 6:1).
1, 2. Al segle primer, què va permetre als cristians de Jerusalem i Judea fugir a les muntanyes?
QUAN Jesús era a la terra, els seus deixebles se li van apropar i li van preguntar: «Quin serà el senyal de la teva presència i de la part final del sistema?». Ell els va respondre amb una profecia que tindria un compliment inicial al segle primer. Jesús també els va parlar d’un esdeveniment sorprenent que els mostraria que la fi era imminent. Quan veiessin aquest esdeveniment, els que estiguessin a Judea haurien de fugir «a les muntanyes» (Mt. 24:1-3, 15-22). Però, reconeixerien els deixebles de Jesús aquell senyal i seguirien les seves instruccions?
2 L’any 61 de la nostra era, gairebé trenta anys més tard, l’apòstol Pau va escriure un missatge clar i directe als cristians jueus que vivien a Jerusalem i als seus voltants. Pau i els altres cristians no sabien que tan sols cinc anys després es produiria l’esdeveniment que marcaria l’inici de la primera fase d’una «gran tribulació» (Mt. 24:21). L’any 66, les tropes romanes liderades per Cesti Gal van realitzar un atac gairebé definitiu contra Jerusalem. Però, de sobte, es van retirar i això va donar l’oportunitat a aquells que estaven en perill de fugir i salvar-se.
3. Quina advertència va donar Pau als cristians hebreus, i per què?
3 Aquells cristians necessitaven tenir la seva percepció espiritual entrenada per discernir que el que estava passant era el compliment del senyal que Jesús els havia donat i, per tant, que havien de fugir. No obstant, alguns d’ells s’havien «tornat lents a l’hora d’escoltar» i en sentit espiritual eren com nadons que necessitaven «llet» (llegeix Hebreus 5:11-13). Fins i tot els germans que portaven més dècades a la veritat s’havien «allunyat del Déu viu» (Heb. 3:12). I alguns tenien «per costum» perdre’s les reunions just en aquell moment que el dia s’estava acostant (Heb. 10:24, 25). És per això que apropiadament Pau els va advertir: «Ara que hem deixat enrere les ensenyances bàsiques sobre el Crist, avancem cap a la maduresa» (Heb. 6:1).
4. Per què és important mantenir-nos alerta i espiritualment desperts, i què ens ajudarà a fer-ho?
4 Nosaltres estem vivint en el moment del compliment final de la profecia de Jesús. «El gran dia de Jehovà», que acabarà amb tot el sistema de Satanàs, «és a prop!» (Sof. 1:14). Ara més que mai, ens hem de mantenir alerta i espiritualment desperts (1 Pe. 5:8). Però realment ho estem fent? Ser persones espiritualment madures ens ajudarà a ser ben conscients del moment de la història en què ens trobem.
Què implica la maduresa espiritual
5, 6. a) Què implica la maduresa espiritual? b) Per avançar cap a la maduresa, en quins dos camps ens hem d’esforçar?
5 Pau no només va animar els cristians hebreus a avançar cap a la maduresa sinó que també els va explicar què implica ser persones espiritualment madures (llegeix Hebreus 5:14). «Les persones madures» no se satisfan només amb la «llet» sinó que s’alimenten del «menjar sòlid». Per tant, coneixen tant «les coses elementals» com «les coses profundes» de la veritat (1 Cor. 2:10). A més, entrenen «la seva capacitat de discerniment» quan posen en pràctica el coneixement que han adquirit, i això els permet «distingir el que està bé del que està malament». Així, quan han de prendre una decisió, aquest entrenament els permet entendre quins principis bíblics estan involucrats i com poden posar-los en pràctica.
6 «Per això, cal que prestem més atenció de l’acostumada a les coses que hem escoltat perquè no anem mai a la deriva», va dir Pau (Heb. 2:1). Podríem anar «a la deriva» sense adonar-nos. Però podem evitar que això ens passi si «prestem més atenció de l’acostumada» quan estudiem la Bíblia, ja sigui en el nostre estudi personal o a les reunions. Cadascun de nosaltres s’hauria de preguntar: Encara em limito a estudiar només les coses elementals? Realitzo les activitats cristianes de manera mecànica o rutinària sense posar-hi el cor? Què puc fer per progressar en sentit espiritual? Per avançar cap a la maduresa, necessitem esforçar-nos en dos camps: hem de conèixer bé la Paraula de Déu i hem d’aprendre a ser obedients.
Conèixer bé la Paraula de Déu
7. Quins beneficis obtenim de conèixer millor la Paraula de Déu?
7 L’apòstol Pau va escriure: «Qui segueix alimentant-se de llet no coneix la paraula de la justícia, perquè és un nen petit» (Heb. 5:13). Per arribar a ser persones madures, hem de conèixer bé la Paraula de Déu, és a dir, el missatge que ell ens ha escrit. Com que aquest missatge el trobem a la Bíblia, hem d’estudiar profundament les Escriptures i les publicacions de «l’esclau fidel i assenyat» (Mt. 24:45-47). Estudiar d’aquesta manera ens permetrà entendre bé com pensa Déu i, per tant, ens ajudarà a entrenar la nostra capacitat de discerniment. Vegem l’exemple d’una germana anomenada Laura.a Ella explica: «El consell que més m’ha canviat la vida ha estat llegir la Bíblia cada dia. Vaig trigar dos anys en llegir-la sencera, però va ser com si estigués coneixent per primer cop el meu Creador. Vaig aprendre quina és la seva manera de pensar, el que li agrada, el que no li agrada, com de poderós és i com de profunda és la seva saviesa. Llegir la Bíblia cada dia m’ha ajudat a superar alguns dels moments més foscos de la meva vida».
8. Quin poder té en nosaltres llegir la Bíblia?
8 Quan llegim la Bíblia regularment, el seu missatge «actua amb poder» en nosaltres, millora la nostra persona interior i, en conseqüència, agradem més a Jehovà (llegeix Hebreus 4:12). Podries dedicar més temps a llegir la Bíblia i a meditar en ella?
9, 10. Què implica conèixer bé la Paraula de Déu? Explica-ho.
9 Conèixer bé la Bíblia implica molt més que saber el que diu. Els cristians que en el temps de Pau eren com nadons espirituals tenien cert coneixement sobre el que deia la Bíblia, però no posaven en pràctica a nivell personal el que ensenyava ni l’utilitzaven per prendre decisions sàvies a la vida. D’aquesta manera demostraven que no coneixien bé les Escriptures.
10 Conèixer bé la Paraula de Déu implica saber el que diu i posar-ho en pràctica. L’experiència d’una germana anomenada Carla ens demostra com ho podem aconseguir. Ella va discutir amb una companya de feina. Com va aconseguir la Carla fer les paus amb ella? Ella explica: «Ràpidament em va venir a la memòria el text de Romans 12:18, que diu: “Sempre que depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tothom”. Així que vaig quedar amb la meva companya per veure’ns després de la feina». La conversa va anar molt bé i la companya de la Carla es va quedar impressionada per com ella havia fet les paus. La Carla afegeix: «Aleshores vaig aprendre que els principis bíblics no fallen mai».
Aprendre a obeir
11. Quin exemple mostra que ser obedients no sempre és fàcil?
11 Posar en pràctica el que aprenem de les Escriptures no sempre és fàcil, especialment quan afrontem dificultats o problemes. Poc després que Jehovà alliberés els israelites de l’esclavitud d’Egipte, ells van començar a discutir amb Moisès i van continuar posant a prova Jehovà. Per què ho van fer? Perquè no tenien aigua per beure (Èx. 17:1-4). Menys de dos mesos després d’haver fet un pacte amb Déu i d’haver acceptat fer tot el que Jehovà digués, ells van trencar els seus manaments i van caure en la idolatria (Èx. 24:3, 12-18; 32:1, 2, 7-9). Sentien por per l’absència de Moisès, que es trobava a la muntanya de l’Horeb per ser instruït per Déu? Pensaven que els tornarien a atacar els amalequites i que sense l’ajuda de Moisés, amb qui anteriorment havien aconseguit la victòria, estarien perduts? (Èx. 17:8-16.) És possible. Però fos quin fos el motiu, els israelites «no el van voler obeir» (Fe. 7:39-41). Pau va exhortar els cristians a esforçar-se al màxim per evitar caure en l’exemple de desobediència que els israelites havien mostrat quan van tenir por d’entrar a la Terra Promesa (Heb. 4:3, 11).
12. Com va aprendre Jesús què és l’obediència, i amb quin resultat?
12 Per avançar cap a la maduresa hem de fer tot el possible per obeir Jehovà. Com mostra l’exemple de Jesús, sovint aprenem què és l’obediència per les coses que patim (llegeix Hebreus 5:8, 9). Abans de venir a la terra, Jesús ja era obedient al seu Pare. Tot i això, fer la voluntat del seu Pare aquí a la terra li va implicar, a més, patiment físic i mental. Gràcies a l’obediència que va demostrar en les situacions més difícils, Jesús va ser perfeccionat per a la nova posició que Déu li donaria: ser Rei i Gran Sacerdot.
13. Com demostrem que hem après a obeir?
13 I nosaltres? Estem decidits a obeir Jehovà, fins i tot quan afrontem situacions angoixants? (Llegeix 1 Pere 1:6, 7). El punt de vista de Jehovà sobre la moralitat, l’honestedat, la nostra manera de parlar, la lectura i l’estudi personal de la Bíblia, l’assistència a les reunions cristianes o la participació a la predicació és ben clar (Jos. 1:8; Mt. 28:19, 20; Ef. 4:25, 28, 29; 5:3-5; Heb. 10:24, 25). Som obedients a Jehovà en aquests camps, fins i tot quan afrontem dificultats? La nostra obediència és una demostració que realment estem progressant cap a la maduresa.
Com ens beneficia la maduresa espiritual
14. Explica una experiència que demostri com ens protegeix avançar cap a la maduresa.
14 Per a un cristià, tenir la seva capacitat de discerniment entrenada per distingir el que està bé del que està malament és una autèntica protecció en un món que ha perdut «tot sentit moral» (Ef. 4:19). Per exemple, un germà anomenat James que llegia i valorava molt les publicacions bíbliques va acceptar una feina on només treballaria amb dones. Ell explica: «Tot i que estava clar que moltes d’aquelles companyes no tenien principis morals, hi havia una que semblava diferent i mostrava cert interès en la veritat. Però quan ens vam trobar treballant sols en una habitació, se’m va insinuar. Al principi, vaig pensar que estava fent broma, però em va costar molt aturar-la. Aleshores, vaig recordar una experiència publicada a La Torre de Guaita sobre un germà que va haver d’afrontar una temptació semblant a la feina.b L’article feia referència a l’exemple de Josep i la dona de Putifar, així que amb decisió vaig apartar la noia i ella va marxar corrents (Gèn. 39:7-12). El James està agraït que la situació no anés a més i està molt content d’haver mantingut una bona consciència (1 Tim. 1:5).
15. Com enforteix el nostre cor avançar cap a la maduresa?
15 La maduresa també ens beneficia perquè fa que el nostre cor s’enforteixi i impedeix que ens deixem «arrossegar per ensenyances diverses i diferents a les nostres» (llegeix Hebreus 13:9). A mesura que ens esforcem per madurar espiritualment, la nostra ment es mantindrà centrada en «les coses més importants» (Fili. 1:9, 10). Com a resultat, valorarem i agrairem més a Déu tot el que ha fet per nosaltres (Rm. 3:24). Un cristià que avanci cap a la maduresa cultivarà aquesta gratitud i tindrà una relació estreta amb Jehovà (1 Cor. 14:20).
16. Què va ajudar una germana a enfortir el seu cor?
16 Una germana anomenada Louise admet que, fins i tot temps després del seu bateig, el que més la preocupava era fer el que els altres esperaven d’ella. Ella explica: «No feia res dolent però tampoc desitjava de tot cor servir Jehovà. Em vaig adonar que si volia sentir que estava donant a Jehovà tot el que podia, havia de fer certs canvis. El canvi més gran va ser començar a posar tot el cor en el meu servei a Jehovà». Un cop va començar a esforçar-se, la Louise va notar que s’enfortia el seu cor, cosa que va resultar essencial per després poder afrontar un greu problema de salut (Jm. 5:8). Parlant d’aquest problema, la Louise explica: «Va ser esgotador, però realment em vaig apropar molt més a Jehovà».
Aprenguem a ser «obedients de tot cor»
17. Per què va ser especialment important l’obediència al segle primer?
17 El consell de Pau d’avançar cap a la maduresa va salvar la vida dels cristians del primer segle que vivien a Jerusalem i Judea. Aquells que van seguir aquest consell havien entrenat les seves capacitats de discerniment per reconèixer el senyal que Jesús els havia donat per fugir a les muntanyes. Quan van veure «la cosa repugnant i destructora dreta en un lloc sant», és a dir, els exèrcits romans que envoltaven Jerusalem i entraven a la ciutat, van tenir clar que era el moment de fugir (Mt. 24:15, 16). Els cristians que van seguir el consell profètic de Jesús van fugir de Jerusalem abans de la seva destrucció i, segons l’historiador Eusebi, es van establir a Pel·la, una ciutat de la regió muntanyosa de Galaad. D’aquesta manera van evitar patir la pitjor catàstrofe de la història de Jerusalem.
18, 19. a) Per què és tan important l’obediència en els nostres dies? b) Què analitzarà el següent article?
18 L’obediència que cultivem a mesura que avancem cap a la maduresa serà igualment vital quan ens trobem davant del compliment principal de la profecia de Jesús d’una «gran tribulació» sense precedents (Mt. 24:21). Demostrarem que som obedients a qualsevol instrucció urgent que rebem de «l’administrador fidel»? (Lc. 12:42.) Que important és que aprenguem a ser «obedients de tot cor»! (Rm. 6:17.)
19 Per assolir la maduresa hem d’entrenar la nostra capacitat de discerniment. Això ho fem quan ens esforcem per conèixer millor la Paraula de Déu i aprenem a ser obedients. Avançar cap a la maduresa pot ser especialment difícil per als joves. El següent article explicarà com poden superar els reptes que això implica.
[Notes]
a S’han canviat alguns noms.
b Consulta l’article «Fortalecidos para rechazar el mal» de La Atalaya del 1 d’octubre de 1999.
Què has après?
• Què és la maduresa espiritual, i com la podem assolir?
• Com ens ajuda conèixer bé la Paraula de Déu a avançar cap a la maduresa?
• Com aprenem a ser obedients?
• Com ens beneficia la maduresa espiritual?
[Imatge]
Posar en pràctica els principis bíblics ens ajuda a afrontar els problemes amb maduresa
[Imatge]
Seguir el consell de Jesús va salvar la vida dels cristians del segle primer