Referències del Quadern d’activitats per a la reunió Vida cristiana i predicació
5-11 DE FEBRER
TRESORS DE LA BÍBLIA | MATEU 12, 13
«La paràbola del blat i la mala herba»
(Mateu 13:24-26) Els hi va explicar una altra paràbola: «El Regne del cel es pot comparar a un home que va sembrar blat al seu camp. 25 Mentre tothom dormia, el seu enemic hi va anar, va plantar mala herba entre el blat i va marxar. 26 Quan el blat va créixer i es va formar l’espiga, també va aparèixer la mala herba.
‘Estaré amb vosaltres dia rere dia’
2 Els successos que passen al camp de l’amo il·lustren com i quan aplegaria Jesús el grup de cristians ungits comparats al blat que governaran amb ell al seu Regne. La sembra va començar a la Pentecosta del 33 de la n. e. L’aplegament es completarà quan els ungits que estiguin vius a la Terra a la fi d’aquest món malvat rebin el segellat final i després siguin alçats al cel (Mt. 24:31; Ap. [Rv.] 7:1-4). Igual que des del punt alt d’una muntanya podem tenir una vista panoràmica dels voltants, aquesta paràbola ens dóna una vista dels esdeveniments que ocorrerien en un període d’uns dos mil anys. Des de la posició avantatjosa en què estem, quins esdeveniments referents al Regne podem discernir? La paràbola descriu una època de sembra, una de creixement i una de sega. Aquest article se centra principalment en l’època de la sega.
JESÚS SE’N PREOCUPA
3 A les albors del segle segon de la n. e. «aparegué [...] el jull», quan els cristians d’imitació es van fer evidents en el camp del món (Mt. 13:26). Al segle quart, els cristians comparats a la mala herba ja havien superat amb molt el nombre de cristians ungits. Recorda que, en la paràbola, els mossos van demanar permís a l’amo per arrencar la mala herba (Mt. 13:28). Com va respondre l’amo?
(Mateu 13:27-29) Per tant, els esclaus de l’amo de la casa van anar a dir-li: “Amo, ¿no vas sembrar blat al teu camp? Llavors, ¿com és que hi ha mala herba?” 28 Ell els hi va dir: “Ho ha fet un enemic meu”. I els esclaus li van preguntar: “Vols que anem a arrencar-la?”. 29 Ell va contestar: “No, no fos cas que a l’arrencar la mala herba també arrenquéssiu el blat.
‘Estaré amb vosaltres dia rere dia’
4 Al·ludint al blat i al jull, Jesús va dir: ‘Deixeu créixer l’un i l’altre fins a la sega’. Aquesta ordre revela que, des del segle primer fins a l’actualitat, a la Terra sempre hi ha hagut alguns cristians ungits comparats al blat. Així ho confirmen les paraules que Jesús va adreçar més tard als seus deixebles: ‘Estaré amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món’ (Mt. 28:20). Per tant, Jesús vetllaria pels cristians ungits durant tots els dies fins al temps de la fi. No obstant això, com que hi va haver molts més cristians semblants a la mala herba que al blat, no sabem amb certesa quins pertanyien a aquesta última classe durant aquell període de temps tan llarg. Però, unes dècades abans que comencés l’època de la sega, es va poder distingir la classe del blat. Per què?
(Mateu 13:30) Deixeu que creixin junts fins a la sega, i a l’època de la sega diré als segadors: ‘Primer recolliu la mala herba i lligueu-la en feixos per cremar-la, i després porteu el blat al graner’”».
‘Estaré amb vosaltres dia rere dia’
10 Primer, es cull el jull. Jesús diu: «Al temps de la sega diré als segadors: “Colliu primer el jull i lligueu-lo en feixos”». Després de 1914, els àngels van començar a ‘collir’ els cristians comparats al jull al separar-los dels ungits, «els qui pertanyen al Regne» (Mt. 13:30, 38, 41).
11 A mesura que avançava la collita, la diferència entre els dos grups es feia cada vegada més evident (Ap. 18:1, 4). El 1919 es va veure ben clar que Babilònia, la gran, havia caigut. Què és el que més va diferenciar els cristians verdaders dels d’imitació? L’obra de predicar. Els qui portaven la davantera entre els Estudiants de la Bíblia van començar a emfatitzar la importància que tots prediquessin el Regne. Per exemple, el fullet To Whom the Work Is Entrusted («A qui s’ha encarregat l’obra»), publicat el 1919, va instar tots els cristians ungits a predicar casa per casa. Va dir: «L’obra sembla impressionant, però és del Senyor, i la podrem dur a terme gràcies a les forces que ell ens doni. Vosaltres teniu el privilegi de participar-hi». Quina va ser la resposta? Tal com va informar La Torre de Guaita l’any 1922 (en anglès), des d’aleshores els Estudiants de la Bíblia van dedicar més temps a predicar. En poc temps, la predicació casa per casa va arribar a ser un tret distintiu d’aquells cristians fidels, tal com encara ho és avui dia.
12 Segon, s’aplega el blat. Jesús va ordenar als seus àngels el següent: «El blat, [...] aplegueu-lo al graner» (Mt. 13:30). Des del 1919, els ungits han estat aplegats a la congregació restaurada de cristians ungits. I l’aplegament final serà quan els ungits que estiguin vius a la Terra a la fi d’aquest món malvat rebin la seva recompensa celestial (Dan. 7:18, 22, 27).
Descobreix perles espirituals
(Mateu 12:20) No trencarà cap canya doblegada, i no apagarà cap espelma que fumeja, fins que faci triomfar la justícia.
nota d’estudi de nwtsty a Mt 12:20
espelma que fumeja: Les llànties o llums que normalment s’utilitzaven a les cases eren uns petits recipients de terrissa que s’omplien d’oli d’oliva. Tenien una metxa de lli que absorbia l’oli per alimentar la flama. L’expressió grega que es tradueix ‘espelma que fumeja’ pot fer referència a una metxa que segueix desprenent fum perquè, tot i que la flama s’estigui apagant o ja s’hagi apagat, encara hi ha un trosset de metxa que crema. La profecia d’Isaïes 42:3 prediu la compassió que mostraria Jesús; ell no extingiria mai l’última espurna d’esperança de la gent humil i oprimida.
(Mateu 13:25) Mentre tothom dormia, el seu enemic hi va anar, va plantar mala herba entre el blat i va marxar.
Ho sabies?
És realista pensar que en temps antics algú sembrés mala herba al camp d’una altra persona?
JESÚS va dir: «El regne dels cels és semblant a un home que sembrà bona llavor en el seu camp. Però mentre els homes dormien, va venir el seu enemic i va sembrar zitzània enmig del blat, i se n’anà. I quan va créixer el bri i va fer fruit, llavors va aparèixer també la zitzània» (Mt. 13:24-26). Tot i que alguns escriptors han posat en dubte que aquesta il·lustració es pugui basar en un fet real, s’han descobert documents legals de l’època romana que indiquen que és probable que això passés.
Un diccionari bíblic diu: «Sembrar mala herba en un camp amb la intenció de venjar-se [...] es considerava un crim sota la legislació romana. El fet que es necessités una llei per regular aquest tema mostra que era un cas freqüent». L’especialista en lleis Alastair Kerr explica que l’any 533 de la nostra era l’emperador romà Justinià va publicar un conjunt de llibres anomenat Digest, que era un resum de les lleis romanes i contenia cites d’experts en lleis dels anys 100 a 250 de la n. e. En aquesta obra el jurista Ulpià va mencionar un cas que anteriorment havia estudiat Cels, un pensador romà del segle II. Allà explica que algú va sembrar males herbes en el camp d’una altra persona i, com a resultat, es va perdre tota la collita. El Digest analitzava els drets legals que tenia el pagès i com podia obtenir una compensació pels danys causats.
Aquest delicte que va passar a l’antic Imperi romà mostra que la situació descrita per Jesús podria haver estat un fet real.
Lectura de la Bíblia
(Mateu 12:1-21) En una ocasió, Jesús passava pels camps de cereals en dissabte. Com que els seus deixebles tenien gana, es van posar a arrencar espigues i a menjar-se el gra. 2 Quan els fariseus ho van veure, li van dir a Jesús: «Mira! El que fan els teus deixebles no està permès en dissabte». 3 Ell els hi va contestar: «¿No heu llegit el que va fer David quan ell i els seus homes tenien gana? 4 Va entrar a la casa de Déu, i ell i els seus homes van menjar els pans de l’ofrena. Però el que van fer anava contra la Llei, perquè només els podien menjar els sacerdots. 5 ¿I no heu llegit a la Llei que els sacerdots treballen al temple en dissabte i no se’ls considera culpables? 6 Però jo us dic que algú més important que el temple és aquí. 7 Amb tot, si haguéssiu entès què vol dir: “Vull compassió, i no sacrificis”, no hauríeu condemnat uns innocents. 8 Perquè el Fill de l’home és el Senyor del dissabte». 9 Quan va marxar, va anar a la sinagoga, 10 on hi va trobar un home que tenia la mà paralitzada. I per poder-lo acusar, alguns li van preguntar a Jesús: «Està permès curar en dissabte?». 11 Ell els hi va dir: «Si teniu una ovella i cau en un clot en dissabte, qui de vosaltres no l’agafarà i la traurà? 12 Doncs bé, un home val molt més que una ovella! Per tant, està permès fer una bona obra en dissabte». 13 Després li va dir a l’home: «Estén la mà». Ell la va estendre, i la mà se li va curar. 14 Però els fariseus van sortir i es van posar a conspirar contra ell per matar-lo. 15 Quan Jesús ho va saber, va marxar d’allà. Moltes persones el van seguir, i va curar tots els malalts, 16 però els hi va ordenar severament que no revelessin qui era ell, 17 perquè es complís el que s’havia dit per mitjà del profeta Isaïes: 18 «Mireu! El meu servidor, que jo he escollit, el meu estimat, que té la meva aprovació! Posaré el meu esperit sobre ell, i ell mostrarà a les nacions què és la justícia. 19 No discutirà ni cridarà, i ningú sentirà la seva veu pels carrers principals. 20 No trencarà cap canya doblegada, i no apagarà cap espelma que fumeja, fins que faci triomfar la justícia. 21 De fet, el seu nom donarà esperança a les nacions».
12-18 DE FEBRER
TRESORS DE LA BÍBLIA | MATEU 14, 15
«S’alimenta moltes persones per mitjà de poques»
(Mateu 14:16, 17) Però Jesús els hi va dir: «No cal que marxin. Doneu-los menjar vosaltres». 17 Ells li van respondre: «Aquí només tenim cinc pans i dos peixos».
S’alimenta moltes persones per mitjà de poques
2 Quan Jesús veu la multitud, es commou i comença a curar els malalts i els ensenya moltes coses relacionades amb el Regne de Déu. Cap al vespre, els deixebles diuen a Jesús que acomiadi la gent per tal que puguin anar a les viles dels voltants a comprar menjar. Però Jesús els diu: «Doneu-los menjar vosaltres». Aquestes paraules segurament els van desconcertar, ja que tan sols tenien cinc pans i dos peixets.
(Mateu 14:18, 19) Ell els hi va dir: «Porteu-me’ls». 19 I va manar a la gent que s’assegués a l’herba. Llavors, va agafar els cinc pans i els dos peixos, va mirar al cel i va fer una oració. I després de partir els pans, els va donar als seus deixebles, i els deixebles els van donar a la gent.
S’alimenta moltes persones per mitjà de poques
3 Ple de compassió, Jesús se sent motivat a fer un miracle. Aquest va ser l’únic miracle que van enregistrar tots quatre evangelistes (Mc. 6:35-44; Lc. 9:10-17; Jn. 6:1-13). Jesús ha dit als seus deixebles que facin seure la gent a la gespa en grups de cinquanta i de cent. Després de fer una oració, comença a partir els pans i els peixos. Aleshores, en comptes de donar el menjar directament a les persones, el dóna «als deixebles, i aquests, a les multituds». N’hi va haver per a tothom i encara en va sobrar. Quin miracle! Pensa-hi: Jesús va alimentar milers de persones per mitjà de poques, els seus deixebles.
(Mateu 14:20, 21) Tots en van menjar i van quedar satisfets. Després van recollir els trossos de pa que havien sobrat i en van omplir dotze cistells. 21 En van menjar uns 5.000 homes, a més de dones i nens.
nota d’estudi de nwtsty a Mt 14:21
a més de dones i nens: Mateu és l’únic que menciona les dones i els nens quan parla d’aquest miracle. És probable que el nombre de persones que Jesús va alimentar miraculosament superés els 15.000.
S’alimenta moltes persones per mitjà de poques
IMAGINA l’escena (llegeix Mateu 14:14-21). Falta poc per a la Pasqua de l’any 32 de la n. e. Una multitud formada per uns cinc mil homes, a més de dones i nens, ha seguit Jesús i els seus deixebles fins a un lloc solitari situat a les proximitats de Betsaida, ciutat ubicada a la ribera nord de la mar de Galilea.
Descobreix perles espirituals
(Mateu 15:7-9) Hipòcrites! Amb raó Isaïes va profetitzar sobre vosaltres: 8 “Aquest poble m’honra amb els llavis, però el seu cor està molt lluny de mi. 9 M’adoren, però no serveix per a res, perquè les seves ensenyances es basen en manaments d’homes”».
nota d’estudi de nwtsty a Mt 15:7
Hipòcrites: La paraula grega hipocrités originalment feia referència als actors grecs (i més tard als romans) que portaven grans màscares per amplificar la veu. Amb el temps es va utilitzar aquesta paraula en sentit figurat per parlar d’algú que fingeix per amagar la seva personalitat o les seves intencions reals. Aquí Jesús diu als líders religiosos jueus que són «hipòcrites» (Mt 6:5, 16).
(Mateu 15:26) Ell li va contestar: «No està bé agafar el pa dels fills i donar-lo als gossets».
nota d’estudi de nwtsty a Mt 15:26
fills [...] gossets: Com que la Llei mosaica considerava els gossos com animals impurs, les Escriptures sovint utilitzen aquesta expressió amb una connotació despectiva (Lv 11:27; Mt 7:6; Flp 3:2; Ap 22:15). Ara bé, als dos relats on es registra aquesta conversa, tant al de Marc (7:27) com al de Mateu, s’utilitza una paraula en diminutiu que significa ‘gosset’ o ‘gos de casa’ per suavitzar la comparació. Potser això indica que Jesús va escollir una expressió afectuosa per referir-se a les mascotes que hi havia a les llars dels no jueus. Al comparar els israelites amb «fills» i els no jueus amb «gossets», Jesús clarament estava establint un ordre de prioritats. En una llar on convivien nens i gossos, s’alimentaria primer els fills.
Lectura de la Bíblia
(Mateu 15:1-20) Aleshores van venir de Jerusalem alguns fariseus i escribes, es van acostar a Jesús i li van dir: 2 «Per què els teus deixebles no segueixen la tradició dels nostres avantpassats? Per exemple, no es renten les mans abans de menjar». 3 Ell els hi va contestar: «I vosaltres, per què desobeïu els manaments de Déu per causa de les vostres tradicions? 4 Per exemple, Déu va dir: “Honra el teu pare i la teva mare”. I també: “Qui maleeixi el seu pare o la seva mare ha de morir”. 5 Però vosaltres dieu: “Qui digui al seu pare o a la seva mare: ‘Tot el que podria utilitzar per ajudar-te és un regal dedicat a Déu’, 6 no cal que honri el seu pare”. Per tant, heu anul·lat la paraula de Déu amb les vostres tradicions. 7 Hipòcrites! Amb raó Isaïes va profetitzar sobre vosaltres: 8 “Aquest poble m’honra amb els llavis, però el seu cor està molt lluny de mi. 9 M’adoren, però no serveix per a res, perquè les seves ensenyances es basen en manaments d’homes”». 10 Llavors va cridar la multitud i els hi va dir: «Escolteu i enteneu aquestes paraules: 11 el que contamina una persona no és el que entra per la boca, sinó el que surt de la boca». 12 Després, els deixebles se li van apropar i li van dir: «¿Saps que els fariseus s’han ofès pel que has dit?». 13 Ell els hi va contestar: «Tota planta que el meu Pare celestial no hagi plantat serà arrencada. 14 Deixeu-los estar. Són guies cecs. I si un cec guia un altre cec, tots dos cauran en un clot». 15 Pere li va demanar: «Explica’ns què significa el que has dit abans». 16 I ell va dir: «¿Vosaltres tampoc ho enteneu? 17 ¿No sabeu que el que entra per la boca passa per l’estómac i va a parar a la claveguera? 18 En canvi, les coses que surten de la boca vénen del cor, i aquestes són les que contaminen les persones. 19 Per exemple, del cor surten pensaments dolents, assassinats, adulteris, immoralitat sexual, robatoris, falsos testimonis i blasfèmies. 20 Tot això és el que contamina les persones; però menjar sense haver-se rentat les mans no contamina ningú».
19-25 DE FEBRER
TRESORS DE LA BÍBLIA | MATEU 16, 17
«Què reflecteix la teva manera de pensar?»
(Mateu 16:21, 22) Des d’aleshores Jesús va començar a explicar als seus deixebles que havia d’anar a Jerusalem, que patiria molt a mans dels ancians, dels sacerdots principals i dels escribes, i que el matarien, però que al tercer dia seria ressuscitat. 22 Llavors Pere se’l va emportar a part i el va renyar, dient: «Senyor, no siguis tan dur amb tu mateix. No et passarà res de tot això».
w07 15/2 p. 16 § 17
Marits, reconegueu l’autoritat de Crist
17 En una altra ocasió, Jesús va explicar als seus deixebles que havia d’anar a Jerusalem, «que patiria molt a mans dels ancians, dels sacerdots principals i dels escribes, i que el matarien, però que al tercer dia seria ressuscitat». Llavors, Pere se’l va endur a part i el va renyar dient: «Senyor, no siguis tan dur amb tu mateix. No et passarà res de tot això». Estava clar que Pere s’estava deixant portar pels seus sentiments i necessitava que el corregissin. Per això Jesús li va dir: «Surt del meu davant, Satanàs! M’ets un obstacle, perquè la teva manera de pensar no és la de Déu, sinó la dels homes» (Mateu 16:21-23).
(Mateu 16:23) Però, donant-li l’esquena, Jesús li va dir a Pere: «Surt del meu davant, Satanàs! M’ets un obstacle, perquè la teva manera de pensar no és la de Déu, sinó la dels homes».
Vés alerta, Satanàs et vol devorar!
16 Satanàs pot enganyar fins i tot els servents de Jehovà. Per exemple, pensa en el relat del capítol 16 de Mateu, on s’explica què va passar després que Jesús digués als seus deixebles que estava a punt de morir assassinat. Al versicle 22 (NM) llegim que Pere, tot i que segurament tenia bona intenció, va agafar el seu Mestre a part i li va dir que fos bondadós amb si mateix i que allò no li passaria. A continuació, al versicle 23 veiem que Jesús li va respondre amb contundència: «Vés-te’n darrere meu, Satanàs». Com és que Jesús li va dir «Satanàs»? Perquè entenia el que passaria a continuació: ben aviat hauria de morir com a sacrifici de rescat i demostrar que el Diable és un mentider. En aquest moment tan crucial de la història humana, Jesús no es podia permetre el luxe de ser bondadós amb ell mateix. Si baixava la guàrdia, estaria actuant tal com Satanàs esperava.
17 A mesura que ens apropem al final d’aquest món malvat, el panorama és cada cop més negre. Satanàs vol que baixem la guàrdia i que siguem bondadosos amb nosaltres mateixos. Com ens podria passar? Acomodant-nos en aquest món i perdent el sentit d’urgència. Però no permetis que això et passi a tu. Al contrari, estigues ben alerta (Mt. 24:42). No t’empassis les mentides de Satanàs, que ens poden fer creure que la fi està molt lluny o fins i tot que no arribarà mai.
(Mateu 16:24) Llavors Jesús va dir als seus deixebles: «Si algú em vol seguir, que renunciï a si mateix, que agafi el seu pal de turment i que em segueixi.
w06 1/4 p. 23 § 9
Aneu, feu deixebles i bategeu-los
9 Què implica seguir l’exemple de Jesús i fer la voluntat de Déu? Jesús va dir als seus deixebles: «Si algú em vol seguir, que renunciï a si mateix, que agafi el seu pal de turment i que em segueixi» (Mateu 16:24). Aquí va destacar que hem de fer tres coses. Primer, renunciar a nosaltres mateixos, en altres paraules, rebutjar les nostres inclinacions egoistes i imperfectes, i acceptar els consells i la guia de Déu. Segon, agafar el nostre pal de turment. En els dies de Jesús un pal de turment era un símbol de vergonya i patiment. Com a cristians, nosaltres estem disposats a patir per causa de les bones notícies (2 Timoteu 1:8). Encara que la gent ens ridiculitzi o digui mentides de nosaltres, no ens avergonyim, tal com Jesús tampoc ho va fer, contents de saber que estem agradant a Déu (Hebreus 12:2). Per últim, seguim sempre Jesús (Salm 73:26; 119:44; 145:2).
Descobreix perles espirituals
(Mateu 16:18) A més, et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta roca edificaré la meva congregació, i la mort no la podrà dominar.
nota d’estudi de nwtsty a Mt 16:18
tu ets Pere, i sobre aquesta roca: La paraula grega petros en gènere masculí significa ‘tros de roca; pedra’. Aquí s’utilitza com a nom propi (Pere), que és la forma grega del nom que Jesús li va donar a Simó (Jn 1:42). La forma femenina petra es tradueix com «roca» i pot referir-se a una roca mare, un penya-segat o una massa rocosa. Aquesta paraula grega també apareix a Mt 7:24, 25; 27:60; Lc 6:48; 8:6; Rm 9:33; 1Co 10:4; 1Pe 2:8. Està clar que Pere no es veia a si mateix com la roca sobre la que Jesús edificaria la congregació, ja que ell va escriure a 1Pe 2:4-8 que Jesús era la tan esperada «pedra angular de fonament» que Déu havia escollit. De la mateixa manera, l’apòstol Pau es va referir a Jesús com el «fonament» i «la roca espiritual» (1Co 3:11; 10:4). Per tant, és evident que Jesús estava fent un joc de paraules. Era com si li estigués dient: «Tu, aquell qui dic Pere —Tros de roca—, has captat la verdadera identitat del Crist, “aquesta roca”, qui serà el fonament de la congregació cristiana».
congregació: Aquesta és la primera vegada que apareix la paraula grega eclesia, i es forma amb dues paraules gregues, ec —que significa ‘fora’— i caleo —que significa ‘cridar’. Es refereix a un grup de persones a qui s’ha cridat o convocat amb un objectiu definit o per fer una activitat concreta (consulta Glossari). En aquest context, Jesús prediu la creació de la congregació cristiana, formada per cristians ungits, que són «pedres vives» d’una «casa que es va edificant mitjançant l’esperit de Déu» (1Pe 2:4, 5). Aquesta paraula grega s’utilitza molt a la Septuaginta com a equivalent de la paraula hebrea que es tradueix com «congregació» i que sovint es refereix a Israel, el poble escollit de Déu (Dt 23:3, BEC; 31:30). De la mateixa manera, els cristians que han estat cridats de la foscor i han estat escollits d’entre el món formen «la congregació de Déu» (1Pe 2:9; Jn 15:19; 1Co 1:2).
(Mateu 16:19) «Et donaré les claus del Regne del cel, i tot el que lliguis a la terra ja haurà estat lligat al cel, i tot el que deslliguis a la terra ja haurà estat deslligat al cel.»
nota d’estudi de nwtsty a Mt 16:19
claus del Regne del cel: A la Bíblia, quan a una persona se li donaven unes claus, ja fossin literals o en sentit figurat, se’ls hi confiava un cert grau d’autoritat (1Cr 9:26, 27, MM; Is 22:20-22). Així que el terme clau va arribar a ser un símbol d’autoritat i responsabilitat. Pere va utilitzar les «claus» que havia rebut per donar als jueus (Fe 2:22-41), als samaritans (Fe 8:14-17) i als gentils (Fe 10:34-38) l’oportunitat de rebre l’esperit de Déu per tenir la possibilitat d’entrar al Regne celestial.
Lectura de la Bíblia
(Mateu 16:1-20) Allà, els fariseus i els saduceus se li van acostar i, per posar-lo a prova, li van demanar que els hi mostrés un senyal del cel. 2 Ell els hi va respondre: «Cap al vespre dieu: “Farà bon temps, perquè el cel és rogenc”, 3 i al matí dieu: “Avui farà mal dia i plourà, perquè el cel és rogenc però està ennuvolat”. Sabeu interpretar l’aspecte del cel, però no podeu interpretar els senyals dels temps. 4 Aquesta generació infidel i malvada sempre busca un senyal, però l’únic senyal que se li donarà és el senyal de Jonàs». Aleshores els va deixar i se’n va anar. 5 Llavors els deixebles van passar a l’altra banda del llac, però es van oblidar d’agafar pa. 6 I Jesús els hi va dir: «Mantingueu-vos alerta i aneu amb compte amb el llevat dels fariseus i els saduceus». 7 Per això, van començar a parlar entre ells i deien: «Potser ho diu perquè ens hem oblidat de portar pa». 8 Jesús se’n va adonar i els hi va dir: «Per què dieu que no heu portat pa? Quina poca fe teniu! 9 ¿Encara no ho enteneu? ¿No us recordeu dels 5.000 homes que van menjar dels cinc pans, i de tots els cistells que vau recollir del que va sobrar? 10 ¿O dels 4.000 homes que van menjar dels set pans, i de tots els cistells grans que vau recollir del que va sobrar? 11 Com és que no heu entès que no us parlava de pa? Aneu amb compte amb el llevat dels fariseus i els saduceus». 12 Llavors van comprendre que no els hi deia que anessin amb compte amb el llevat del pa, sinó amb les ensenyances dels fariseus i els saduceus. 13 Quan va arribar a la regió de Cesarea de Filip, Jesús va preguntar als seus deixebles: «Qui diu la gent que és el Fill de l’home?». 14 Ells van contestar: «Alguns diuen que és Joan el Baptista; d’altres, Elies; i d’altres diuen que és Jeremies o un dels profetes». 15 Ell els hi va dir: «I vosaltres, qui dieu que sóc?». 16 Simó Pere va contestar: «Tu ets el Crist, el Fill del Déu viu». 17 Jesús li va respondre: «Alegra’t, Simó, fill de Jonàs, perquè això no t’ho ha revelat cap home, sinó el meu Pare que està al cel. 18 A més, et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta roca edificaré la meva congregació, i la mort no la podrà dominar. 19 Et donaré les claus del Regne del cel, i tot el que lliguis a la terra ja haurà estat lligat al cel, i tot el que deslliguis a la terra ja haurà estat deslligat al cel». 20 Llavors va ordenar als deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Crist.
26 DE FEBRER–4 DE MARÇ
TRESORS DE LA BÍBLIA | MATEU 18, 19
«Compte no caiguis, ni facis caure»
(Mateu 18:6, 7) Però a qui posi un obstacle a un d’aquests petits que tenen fe en mi, més li valdria que li pengessin al coll una pedra de molí com les que fan girar els ases i l’enfonsessin al mig del mar. 7 »Ai del món, perquè posa obstacles a la fe! És clar, és inevitable que hi hagi obstacles a la fe, però ai de les persones que els posen!
notes d’estudi de nwtsty a Mt 18:6, 7
una pedra de molí com les que fan girar els ases: O ‘una gran pedra de molí’. Lit. ‘una pedra de molí d’ase’. Aquest tipus de pedres —probablement d’entre 1,2 i 1,5 metres de diàmetre— pesaven tant que les havien de fer girar els ases.
obstacles: Es creu que el significat original de la paraula grega scàndalon —aquí traduïda com «obstacle»— es refereix a una trampa; alguns creuen que era el pal que es posava a una trampa on es col·locava l’esquer. Per extensió, va acabar fent referència a qualsevol impediment que podria fer ensopegar algú o fer-lo caure. En sentit figurat, es refereix a l’acció o situació que porta algú a un comportament incorrecte, a ensopegar o caure en sentit moral, o a cometre un pecat. A Mt 18:8, 9 scandalizo, la forma verbal relacionada —que es tradueix com ‘fer caure’—, també podria significar ‘arribar a ser una trampa, fer pecar’.
multimèdia de nwtsty
Pedra de molí
Les pedres de molí s’utilitzaven per moldre el gra i extreure l’oli de les olives. Algunes eren petites i es podien girar amb la mà, però d’altres eren tan grans que un animal les havia de fer girar. És possible que Samsó fes girar una d’aquestes pedres tan grans obligat pels filisteus (Jt 16:21). El molí de tracció animal era molt comú no només a Israel sinó també a gran part de l’Imperi romà.
Pedra superior i inferior d’un molí
Un animal domèstic, per exemple un ase, feia girar una pedra de molí com la que es mostra a la fotografia per moldre el gra o triturar les olives. La pedra superior podia tenir un diàmetre d’1,5 metres i rotava sobre una altra pedra inferior molt més gran.
(Mateu 18:8, 9) Si la mà o el peu et fan caure, talla-te’ls i llança’ls ben lluny. Val més que obtinguis la vida, encara que sigui sense mà o sense peu, que no pas que siguis llançat al foc etern amb les dues mans o els dos peus. 9 I si l’ull et fa caure, arrenca-te’l i llança’l ben lluny. Val més que obtinguis la vida, encara que sigui amb un sol ull, que no pas que siguis llançat a la Gehenna de foc amb els dos ulls.
nota d’estudi de nwtsty a Mt 18:9
Gehenna: Aquest terme prové de l’expressió hebrea gue hinnom, que significa ‘vall d’Hinnom’, situada al sud-oest de l’antiga Jerusalem (consulta sgd 16-A, mapa «Jerusalem i la rodalia»). En el temps de Jesús aquella vall era un lloc on es cremaven les escombraries, així que la paraula «Gehenna» era molt adient per simbolitzar una destrucció completa.
Glossari de la nwtstg
Gehenna
Nom grec per a la vall d’Hinnom, situada al sud-oest de l’antiga Jerusalem (Jr 7:31). Es va profetitzar que seria un lloc que estaria ple de cossos morts (Jr 7:32; 19:6). No hi ha cap prova que s’hi llencessin animals o humans vius per cremar-los o turmentar-los. Per tant, no pot simbolitzar una regió invisible on les ànimes dels humans són turmentades eternament amb foc literal. Al contrari, Jesús i els seus deixebles van parlar de la Gehenna com a símbol del càstig etern de «la segona mort», és a dir, la destrucció eterna o l’aniquilació (Ap 20:14; Mt 5:22; 10:28).
(Mateu 18:10) No menyspreeu cap d’aquests petits, perquè us dic que els seus àngels al cel estan sempre davant del meu Pare celestial.
nota d’estudi de nwtsty a Mt 18:10
estan sempre davant del meu Pare: Lit. «veuen contínuament la cara». Els únics que poden veure la cara de Déu són els àngels, ja que només ells tenen accés a la Seva presència (Ex 33:20).
w10 1/11 p. 16
Com influeixen en nosaltres els éssers espirituals
Jesús va explicar que als àngels se’ls ha donat la responsabilitat de vetllar per l’espiritualitat dels servents de Déu. Per això, quan Jesús va advertir els seus deixebles que anessin en compte de no fer caure els altres, els va dir: «No menyspreeu cap d’aquests petits, perquè us dic que els seus àngels al cel estan sempre davant del meu Pare celestial» (Mateu 18:10). Amb aquestes paraules, Jesús no va voler dir que cadascun dels seus deixebles té un àngel de la guarda. Però sí va indicar que els àngels que estan al servei de Déu s’interessen molt en els membres de la congregació cristiana.
Descobreix perles espirituals
(Mateu 18:21, 22) Llavors Pere se li va apropar i li va dir: «Senyor, ¿quantes vegades he de perdonar el meu germà si peca contra mi? ¿Fins a set vegades?». 22 Jesús li va respondre: «No et dic fins a set vegades, sinó fins a setanta-set vegades.
nota d’estudi de nwtsty a Mt 18:22
setanta-set vegades: Lit. «setanta vegades set». Aquesta expressió pot significar ‘setanta més set’ (77 vegades) o ‘setanta multiplicat per set’ (490 vegades). La Septuaginta tradueix aquesta mateixa expressió com ‘setanta-set vegades’ a Gn 4:24, i això coincideix amb la traducció «setanta-set vegades» de les Escriptures Gregues. Independentment de com s’entengui, la repetició del número 7 dona a entendre que és indefinit o no té límit. Al dir-li a Pere no fins a 7 sinó fins a 77, Jesús estava ensenyant als seus deixebles que no haurien d’establir regles sobre el perdó. Per contra, el Talmud de Babilònia (Yoma 86b) diu: «Si algú comet una ofensa, la primera, la segona, i la tercera vegada serà perdonat; però si la comet una quarta vegada, no serà perdonat».
(Mateu 19:7) I ells li van dir: «Llavors, per què va manar Moisès que si l’home es volia divorciar de la seva dona, li havia de donar un certificat de divorci?».
nota d’estudi de nwtsty a Mt 19:7
certificat de divorci: La Llei exigia a qualsevol home que estigués pensant en divorciar-se que preparés un document legal i que probablement consultés amb els ancians. Així se li estava donant temps perquè reconsiderés aquesta decisió tan important. L’objectiu de la Llei era evitar divorcis precipitats i donar a les dones certa protecció legal (Dt 24:1). Però en el temps de Jesús els líders religiosos havien facilitat el divorci. L’historiador del primer segle, Josep Flavi, un fariseu divorciat, va suggerir més tard que el divorci era lícit «per qualsevol causa, i entre els homes n’hi ha moltes».
multimèdia de nwtsty
Certificat de divorci
Aquest certificat de divorci, escrit en arameu, data de l’any 71 o 72 de la n. e. i es va trobar a la ribera nord del uadi Murabba’at, un torrent sec del desert de Judea. Allà s’indica que al sisè any de la revolta jueva, Josep, fill de Naqsan, resident de Masada, es va divorciar de Míriam, filla de Jonatan.
Lectura de la Bíblia
(Mateu 18:18-35) »Us asseguro que tot el que lligueu a la terra ja haurà estat lligat al cel, i tot el que deslligueu a la terra ja haurà estat deslligat al cel. 19 També us asseguro que si dos de vosaltres aquí a la terra es posen d’acord per demanar alguna cosa important, el meu Pare celestial els hi donarà. 20 Perquè on hi ha dues o tres persones reunides en el meu nom, jo estic amb elles». 21 Llavors Pere se li va apropar i li va dir: «Senyor, ¿quantes vegades he de perdonar el meu germà si peca contra mi? ¿Fins a set vegades?». 22 Jesús li va respondre: «No et dic fins a set vegades, sinó fins a setanta-set vegades. 23 »Per això, el Regne del cel es pot comparar a un rei que volia passar comptes amb els seus esclaus. 24 Quan va començar a cobrar els deutes, li van portar un esclau que li devia seixanta milions de denaris. 25 Però com que no tenia amb què pagar, el rei va ordenar que ell, la seva dona, els seus fills i tots els seus béns fossin venuts per pagar el deute. 26 Però l’esclau es va llançar als seus peus i es va inclinar davant seu suplicant: “Tingues paciència amb mi i t’ho pagaré tot”. 27 Al rei li va fer llàstima, el va deixar anar i li va perdonar el deute. 28 Però l’esclau va sortir i es va trobar un company que li devia cent denaris, el va agafar i, escanyant-lo, li va dir: “Paga’m tot el que em deus!”. 29 I el seu company es va llançar als seus peus i li va suplicar: “Tingues paciència amb mi i t’ho pagaré tot”. 30 Però no el va voler escoltar, sinó que se’n va anar i el va fer tancar a la presó fins que pagués tot el que li devia. 31 Quan els altres esclaus van veure el que havia passat, els hi va saber molt de greu i van anar a explicar-ho al rei. 32 Aleshores el rei el va fer cridar i li va dir: “Esclau dolent! Et vaig perdonar tot el deute quan m’ho vas suplicar. 33 ¿No hauries d’haver tingut compassió del teu company tal com jo vaig tenir compassió de tu?”. 34 I el rei es va indignar i el va entregar als carcellers fins que pagués tot el que li devia. 35 Doncs bé, el meu Pare celestial us tractarà de la mateixa manera si no perdoneu de tot cor els vostres germans».