CAPÍTOL 2
Com podem mantenir una bona consciència?
‘Tingueu una bona consciència’ (1 PERE 3:16).
1, 2. (a) Per què és la brúixola un instrument vital? (b) En quin sentit es pot comparar amb la consciència?
UN MARINER dirigeix el seu vaixell a través de les onades d’un immens oceà; un aventurer travessa un desert inhòspit; un pilot d’avió guia el seu aparell mentre planeja sobre capes de núvols que s’estenen per tot l’horitzó. Saps què tenen en comú els tres? Doncs que tots podrien tenir un problema greu si no disposessin d’una brúixola, sobretot si no tenen accés a cap altra tecnologia més moderna.
2 Una brúixola és un instrument simple, normalment es tracta només d’una esfera amb una agulla imantada que assenyala el nord. Si funciona bé, i especialment si es combina amb un mapa exacte, pot fins i tot salvar vides. Es pot comparar en alguns aspectes amb un valuós regal que Jehovà ens ha fet: la consciència (Jaume 1:17). Sense la consciència, estaríem completament perduts. Si la utilitzem bé, la consciència ens pot ajudar a trobar el camí correcte i a no desviar-nos-en. Per tant, analitzem què és la consciència i com funciona. Després parlarem d’aquests tres punts: (1) com podem educar la consciència, (2) per què hem de tenir en compte la consciència dels altres, i (3) quins són els beneficis d‘una bona consciència.
QUÈ ÉS LA CONSCIÈNCIA I COM FUNCIONA
3. Què significa literalment la paraula grega per a «consciència», i quina capacitat singular dels humans descriu?
3 A la Bíblia la paraula grega per a «consciència» significa literalment «coneixement d’un mateix» o «sentit íntim». A diferència d’altres criatures terrestres, Déu va donar als humans la capacitat de conèixer-nos a nosaltres mateixos. En cert sentit, podem aturar-nos, mirar-nos des de fora i emetre judicis morals. La consciència, com a testimoni intern o jutge, pot examinar les nostres accions, actituds i eleccions. Pot portar-nos a prendre una bona decisió o prevenir-nos contra una de dolenta. Després ens pot aplaudir per haver triat bé o castigar-nos amb punxades punyents si fem una mala elecció.
4, 5. (a) Com sabem que tant Adam com Eva tenien consciència? (b) Com es van sentir després de desobeir la llei de Déu? (c) Quins exemples d’homes fidels de temps precristians mostren com funciona la consciència?
4 L’ésser humà va ser dissenyat des del principi amb aquesta capacitat innata. Adam i Eva van mostrar que tenien consciència. Aquest fet queda ben palès per la vergonya que van sentir després de pecar (Gènesi 3:7, 8). Malauradament, una consciència intranquil·la ja no els servia de res perquè havien desobeït deliberadament la llei de Déu. Havien triat amb coneixement de causa convertir-se en rebels i posar-se en contra de Jehovà. Com a humans perfectes, sabien el que feien, i no hi havia marxa enrere.
5 A diferència d’Adam i Eva, moltes persones imperfectes han fet cas de la seva consciència. Per exemple, el fidel Job va poder dir: «Estic aferrat a la meva justícia i no afluixaré, el meu cor no em retreu cap dels meus dies» (Job 27:6, BEC).a Job realment escoltava amb atenció la veu de la seva consciència i deixava que el guiés en les seves accions i decisions. Per això va poder afirmar amb autèntica satisfacció que la seva consciència no l’acusava ni el turmentava amb sentiments de vergonya o culpa. Però fixem-nos ara en l’exemple de David. Quan David va mostrar falta de respecte al rei ungit de Jehovà, Saül, més tard «el cor el va colpir» (1 Samuel 24:6 [24:5 en NM], FBC, nota). Aquelles punxades punyents de la consciència segur que van beneficiar David, perquè li van ensenyar a ser més respectuós.
6. Com sabem que tothom té el regal de la consciència?
6 Però els servents de Jehovà no són els únics que disposen de consciència. Pensem en les paraules inspirades de l’apòstol Pau: «Hi ha pagans que no coneixen la Llei, però compleixen per inclinació natural allò que la Llei mana; no tenen la Llei de Moisès, però segueixen una llei interior. Així demostren que les obres manades per la Llei estan escrites en els seus cors: en donen testimoni els judicis de la seva consciència, que els acusen o els defensen» (Romans 2:14, 15, BCI). Fins i tot els qui desconeixen totalment les lleis de Jehovà poden actuar en harmonia amb els principis divins a causa del testimoni intern de la consciència.
7. Per què és possible que de vegades la consciència falli?
7 Tot i això, la consciència pot funcionar malament en algunes ocasions. Per què? Si acostem una brúixola a un imant, pot ser que deixi d’assenyalar el nord. I si usem la brúixola sense l’ajuda d’un mapa exacte, pot ser que no ens serveixi de res. De manera similar, si els desitjos egoistes del cor influeixen excessivament en la nostra consciència, la nostra «brúixola» podria perdre el nord. I si la fem servir sense la guia fiable de la Paraula de Déu, és possible que no siguem capaços de distingir entre el bé i el mal en molts assumptes importants. En realitat, perquè la consciència funcioni correctament, ens cal la guia de l’esperit sant de Jehovà. Pau va escriure: «La meva consciència me n’és testimoni en l’Esperit Sant» (Romans 9:1). Però com ens podem assegurar que la nostra consciència està en harmonia amb l’esperit sant de Jehovà? Doncs és qüestió d’educar-la.
COM PODEM EDUCAR LA CONSCIÈNCIA
8. (a) Com pot el cor afectar la consciència? (b) Què és el més important al prendre decisions? (c) Per què no hi ha prou de tenir la consciència tranquil·la? (Consulta la nota al peu de pàgina.)
8 Com prens una decisió a partir de la consciència? Sembla que alguns senzillament miren dins seu, examinen els seus sentiments i llavors decideixen què fer. I pot ser que diguin: «Bé, això no molesta la meva consciència». Els desitjos del cor poden ser molt intensos, i poden fins i tot distorsionar la consciència. La Bíblia diu: «El cor és enganyós i pervers més que totes les coses: qui el pot conèixer?» (Jeremies 17:9, BEC). Per tant, els desitjos del nostre cor no poden tenir l’última paraula. Més aviat, volem tenir en compte sobretot què és el que li agrada a Jehovà.b
9. Què és el temor de Déu, i quin efecte hauria de tenir sobre la nostra consciència?
9 Quan prenem una decisió basant-nos realment en una consciència educada, aquesta reflectirà el nostre temor de Déu, no els nostres desitjos personals. Vegem un exemple. El fidel governador Nehemies tenia el dret d’exigir al poble de Jerusalem alguns pagaments i impostos. Però, tot i això, no ho va fer. Per què? Perquè li semblava detestable la sola idea d’arriscar-se a perdre el favor de Jehovà si oprimia el poble de Déu. Va dir: «Jo no ho he fet per temor a Déu» (Nehemies 5:15). És fonamental tenir un temor de Déu sincer, un temor incondicional de desagradar al nostre Pare celestial. Aquest temor reverencial ens impulsarà a buscar la guia de la Paraula de Déu a l’hora de prendre decisions.
10, 11. (a) Quins principis bíblics fan referència al tema de les begudes alcohòliques? (b) Com podem obtenir la guia de Déu per aplicar-los?
10 Per exemple, analitzem el tema de les begudes alcohòliques. En una reunió social hem de prendre una decisió al respecte: «En beuré o no?». En primer lloc, ens hem d’educar a nosaltres mateixos. Quins principis bíblics hi apliquen? La Bíblia no condemna el consum moderat d’alcohol. Al contrari, lloa Jehovà pel regal del vi (Salm 104:14, 15). Però la Bíblia condemna beure en excés i les gresques esbojarrades (Lluc 21:34, BCI; Romans 13:13, BCI). A més, inclou la borratxera entre altres pecats greus, com la fornicació i l’adulteri (1 Corintis 6:9, 10).c
11 Aquests principis eduquen i sensibilitzen la consciència d’un cristià. Per això, quan hem de decidir si beurem en una reunió social, ens plantegem preguntes com ara: «Quin tipus de reunió s’està organitzant? Existeix la possibilitat que es descontroli i es converteixi en una gresca esbojarrada? Quines són les meves inclinacions? Em moro de ganes de beure? Depenc de l’alcohol? El faig servir per controlar el meu humor i comportament? Tinc l’autodomini necessari per limitar el que bec?». A l’hora de reflexionar sobre els principis bíblics i les preguntes que sorgeixen, farem bé d’orar a Jehovà per demanar-li guia (Salm 139:23, 24). Així convidem Jehovà perquè ens orienti amb el seu esperit sant. També estem educant la nostra consciència perquè estigui en sintonia amb els principis divins. Hi ha un altre factor, però, que hauríem de tenir en compte quan prenem decisions.
PER QUÈ TENIR EN COMPTE LA CONSCIÈNCIA DELS ALTRES?
12, 13. (a) Per què són diferents les consciències dels cristians? (b) Com hauríem de reaccionar davant d’aquestes diferències?
12 De vegades et pot sobtar fins a quin punt són diferents les consciències dels cristians. Algú pot considerar ofensiva una pràctica, mentre que a un altre li pot agradar i no veu cap motiu per condemnar-la. Per exemple, en el cas de les begudes alcohòliques, pot ser que a algú li agradi prendre alguna cosa mentre s’ho passa bé amb els amics un vespre, però a un altre això el pertorba. A què es deuen aquestes diferències, i com haurien d’afectar les nostres decisions?
13 Les persones són diferents per moltes raons. Els antecedents personals poden variar moltíssim. Alguns, per exemple, van amb molt de compte a causa d’alguna feblesa amb què han hagut de lluitar en el passat, i potser no sempre amb èxit (1 Reis 8:38, 39). Pel que fa a l’alcohol, aquestes persones poden ser especialment susceptibles. Si convides a casa teva algú que ha passat per això, la seva consciència el farà rebutjar amb raó tota invitació a prendre alcohol. Et molestaràs? Li insistiràs? En absolut. Tant si coneixes els seus motius com si no, ja que la persona té tot el dret de no explicar-los, l’amor fraternal t’ajudarà a respectar la seva decisió.
14, 15. (a) Sobre quin tema discrepaven les consciències dels cristians del segle primer? (b) Què els va recomanar Pau?
14 L’apòstol Pau es va adonar que les consciències dels cristians del segle primer sovint eren diferents. En aquell temps, hi havia cristians que estaven molestos a causa d’alguns aliments que s’havien sacrificat a ídols (1 Corintis 10:25). La consciència de Pau no se sentia incòmoda per aquests aliments que més tard es venien als mercats. Per a ell, els ídols no eren res. Per tant, aquests aliments no podrien mai pertànyer als ídols, sinó a Jehovà, de qui en realitat provenien. Però Pau entenia que els altres no pensessin igual. Potser alguns havien estat molt involucrats en la idolatria abans de fer-se cristians. Per això, tot allò que hagués tingut res a veure amb la idolatria els era ofensiu. Què s’hi podia fer?
15 Pau va dir: «Nosaltres, com a forts, hem de suportar les debilitats dels febles, i no desinteressar-nos-en per comoditat pròpia. Que Crist tampoc no va buscar la seva pròpia comoditat» (Romans 15:1, 3, BEC). Pau va raonar que hem de donar prioritat a les necessitats dels nostres germans per damunt de les nostres, igual que va fer Crist. Parlant d’un tema relacionat, Pau va dir que, abans de fer ensopegar una valuosa ovella per la qual Crist havia donat la vida, preferia no menjar carn mai més (1 Corintis 8:13; 10:23, 24, 31-33).
16. Per què aquells qui tenen una consciència més restrictiva no han de jutjar els qui tinguin una consciència diferent a la seva?
16 D’altra banda, aquells qui tenen una consciència més restrictiva no han de criticar els altres ni insistir perquè tothom vegi els assumptes de consciència com ho fan ells (Romans 14:10). De fet, la consciència ha de servir per jutjar-nos a nosaltres, no és una llicència per jutjar els altres. Recordem les paraules de Jesús: «No jutgeu i no sereu jutjats» (Mateu 7:1, BEC). Tots els membres de la congregació volem evitar discussions per qüestions personals de consciència. És més, busquem maneres de promoure l’amor i la unitat, amb la intenció d’edificar-nos i no pas ensorrar-nos els uns als altres (Romans 14:19).
ELS BENEFICIS D‘UNA BONA CONSCIÈNCIA
17. Què els ha passat a les consciències de molts avui dia?
17 L’apòstol Pere va dir que hem de ‘tenir una bona consciència’ (1 Pere 3:16). Una consciència neta als ulls de Jehovà és un regal d’un valor incalculable, però poques persones avui dia la tenen. Pau va parlar de persones amb la consciència cauteritzada, és a dir, que «tenen marcada al foc la pròpia consciència» (1 Timoteu 4:2). Quan es marca al foc la carn, es crema i queda cicatritzada i insensible. De la mateixa manera, molts tenen una consciència morta: està tan cicatritzada i insensible que ja no envia advertències, protestes o punxades de vergonya o culpa quan s’actua malament. Avui dia sembla que moltes persones hagin enviat a passeig els seus sentiments de culpa.
18, 19. (a) Com ens poden beneficiar els sentiments de culpa o vergonya? (b) Què podem fer si la nostra consciència ens continua castigant per pecats del passat dels quals ja ens hem penedit?
18 En realitat, els sentiments de culpa poden ser la manera que té la consciència de dir-nos que hem actuat malament. Quan aquests sentiments fan que un pecador es penedeixi, fins i tot el pitjor pecat pot ser perdonat. Per exemple, el rei David va ser culpable de mals greus però va ser perdonat principalment perquè se’n va penedir sincerament. L’odi que va expressar pel seu mal comportament i la seva determinació a obeir les lleis de Jehovà a partir d’aquell moment li van permetre experimentar de primera mà una realitat: Jehovà és bo i està disposat a perdonar (Salm 51:3-21 [51:1-19 en NM]; 86:5). Però què passa si els forts sentiments de culpa o vergonya continuen després d’haver-nos penedit i haver rebut el perdó?
19 De vegades la consciència pot ser excessivament condemnatòria, i continuar afligint un pecador amb un sentiment de culpa molt temps després que aquests sentiments ja hagin complert el seu propòsit. En aquests casos, hem de deixar ben clar al nostre cor que ens acusa que Jehovà és més gran que tots els sentiments humans. Hem de creure en el seu amor i perdó, i acceptar-los, igual que animem altres a fer-ho (1 Joan 3:19, 20). A més, una consciència neta porta pau interior, calma i una profunda alegria poc habitual en aquest món. Moltes persones que en el passat van pecar greument han experimentat aquest meravellós consol i avui poden servir Jehovà amb una bona consciència (1 Corintis 6:11).
20, 21. (a) Què t’ajudarà a fer aquest llibre? (b) Quina llibertat tenim els cristians, però com la usem?
20 Aquest llibre està pensat per ajudar-te a trobar aquesta alegria i mantenir una bona consciència durant la part final d’aquests últims dies turbulents de l’ordre de coses de Satanàs. És evident que no pot explicar en detall totes les lleis i els principis bíblics que cal tenir en ment i aplicar en les situacions que es presenten cada dia. No esperis tampoc trobar-hi normes simples i categòriques sobre assumptes de consciència. El propòsit d’aquest llibre és ajudar-te a educar i sensibilitzar la teva consciència analitzant com pots aplicar la Paraula de Déu en la teva vida diària. A diferència de la Llei mosaica, «la llei del Crist» convida els qui la segueixen a viure d’acord amb la consciència i els principis, i no tant per lleis escrites (Gàlates 6:2). Així Jehovà atorga a tots els cristians una immensa llibertat. Però la seva Paraula ens recorda que no l’hem d’usar mai com si fos «un vel per a encobrir la dolenteria» (1 Pere 2:16). Al contrari, aquesta llibertat ens ofereix una magnífica oportunitat d’expressar el nostre amor per Jehovà.
21 Si analitzes amb l’ajuda de l’oració com pots aplicar millor els principis bíblics a la teva vida i després obres en conseqüència, continuaràs un procés que va començar quan vas conèixer Jehovà i que et condueix a la vida. Les teves facultats perceptives s’aniran educant «per la pràctica» (Hebreus 5:14, BEC). La teva consciència educada per la Bíblia et beneficiarà cada dia de la teva vida. Com la brúixola que guia el viatger, la teva consciència t’ajudarà a prendre decisions que agradaran al teu Pare celestial. Aquesta és una bona manera de mantenir-te en l’amor de Déu.
a A les Escriptures Hebrees no apareix cap mot específic per a «consciència». Però en exemples com aquest es veu clarament la funció de la consciència. La paraula cor generalment es refereix a la persona interior. Casos com aquest assenyalen de manera evident una part concreta de la persona interior: la consciència. A les Escriptures Gregues, el terme grec traduït «consciència» apareix uns trenta cops.
b La Bíblia indica que no hi ha prou de tenir una consciència tranquil·la. Per exemple, Pau va dir: «De res no m’acusa la consciència, encara que no és per això que sóc justificat; qui m’ha de judicar [o examinar] és [Jehovà]» (1 Corintis 4:4). Fins i tot algú que persegueix els cristians, com ho va fer Pau, pot ser que ho faci amb la consciència tranquil·la creient que Déu aprova les seves accions. Per això és essencial que la nostra consciència estigui tranquil·la als nostres ulls i neta als ulls de Déu (Actes [Fets] 23:1; 2 Timoteu 1:3).
c Molts metges diuen que els alcohòlics no tenen la capacitat de beure amb control; per als alcohòlics, la «moderació» implica abstenir-se de beure.