Referències del Quadern d’activitats per a la reunió Vida cristiana i predicació
10-16 DE JULIOL
TRESORS DE LA BÍBLIA | ESDRES 7, 8
«El comportament d’Esdres va honrar Jehovà»
w00 1/10 14 § 8
Gaudeix i treu profit de l’estudi
8 Al cor, és on neixen les emocions, per això, el nostre amor per Jehovà ha de sortir del cor. Per tant, ens hem d’esforçar per gaudir dels passatges bíblics que acabem de llegir. Hem de dedicar temps a meditar i aprofundir en les idees espirituals que n’extraiem, fer-ho de manera calmada i demanar la guia de Jehovà en oració. Hem de fer com Esdres, que va preparar el seu cor per llegir i estudiar la Paraula de Déu. La Bíblia diu d’ell: «Esdres havia preparat el seu cor per consultar la Llei de Jehovà, posar-la en pràctica i ensenyar les seves normes i decisions judicials al poble d’Israel» (Esdres 7:10). Notem que Esdres va preparar el seu cor per fer tres coses: estudiar, posar en pràctica el que aprenia i ensenyar als altres. Nosaltres també hem de fer el mateix.
si 75 § 5
1 Cròniques: llibre bíblic número 13
5 Esdres era qui estava millor qualificat per fer un registre tan exacte i minuciós. «Esdres havia preparat el seu cor per consultar la Llei de Jehovà, posar-la en pràctica i ensenyar les seves normes i decisions judicials al poble d’Israel.» (Esdres 7:10.) A més, Jehovà el va ajudar amb el seu esperit sant. De fet, el rei de Pèrsia es va adonar que la saviesa d’Esdres provenia de Déu, i li va donar grans responsabilitats civils en el districte de Judà (Esdres 7:12-26). Gràcies a l’autoritat que va rebre de Jehovà i del rei, va poder preparar els seus escrits recopilant informació dels millors documents que hi havia disponibles.
it-1 1186 § 4
Humilitat
Proporciona la millor guia. Els qui s’humilien davant Jehovà poden esperar rebre la seva guia. Esdres tenia una gran responsabilitat. Havia de dirigir més de 1.500 homes, a més de sacerdots, netineus, dones i nens en el seu viatge de Babilònia a Jerusalem. També portaven una gran quantitat d’or i plata per adornar el temple a Jerusalem, així que durant el viatge necessitarien protecció. Però Esdres no volia demanar una escorta militar al rei de Pèrsia i d’aquesta manera demostrar que posava la seva confiança en els humans. A més, ja havia dit al rei: «Déu està al costat d’aquells que el busquen». Per això, va manar que es fes un dejuni i així el poble podria humiliar-se davant Jehovà. Van demanar ajuda a Déu i ell els va escoltar i, durant el perillós viatge, els va protegir dels atacs dels enemics (Esdres 8:1-14, 21-32). Daniel, quan estava exiliat a Babilònia, també es va humiliar davant de Déu a l’hora de buscar guia i enteniment i Jehovà el va beneir enviant-li un àngel amb una visió (Daniel 10:12).
Perles espirituals
w06 15/1 19 § 10
Punts destacats d’Esdres
7:28-8:20. Per què molts jueus que vivien a Babilònia no estaven gaire disposats a pujar a Jerusalem amb Esdres? Tot i que havien passat més de 60 anys des que el primer grup de jueus havia tornat a Jerusalem, aquesta ciutat encara no estava gaire poblada. Tornar a Jerusalem implicava començar de zero, envoltats de perills i incomoditats. En aquell moment, Jerusalem no era un ciutat pròspera i, per tant, no era atraient per a aquells que havien tingut una vida acomodada a Babilònia. Tampoc s’ha de passar per alt que el camí de tornada era molt perillós. Per això, aquells que tornessin havien de tenir una fe forta en Jehovà, molt d’entusiasme per l’adoració pura i valentia per fer aquest pas. Fins i tot Esdres va necessitar que Jehovà l’enfortís amb la seva mà. Gràcies a l’ànim que van rebre d’Esdres, 1.500 famílies, en total potser unes 6.000 persones, van estar disposades a tornar. També s’hi van afegir 38 levites i 220 netineus gràcies als esforços d’Esdres.
17-23 DE JULIOL
TRESORS DE LA BÍBLIA | ESDRES 9, 10
«La desobediència porta molt de patiment»
w06 15/1 20 § 1
Punts destacats d’Esdres
9:1, 2. Per què era tan perillós que els israelites es casessin amb gent dels pobles del voltant? La nació restaurada havia de preservar l’adoració de Jehovà fins que arribés el Messies. Casar-se amb persones d’altres pobles era una autèntica amenaça per a l’adoració pura. Com que alguns havien format aliances matrimonials amb persones que adoraven ídols, amb el temps tot el poble podria acabar adoptant les pràctiques de les nacions paganes. Com a resultat, l’adoració pura podria haver desaparegut completament. Si aquest hagués sigut el cas, a qui es presentaria el Messies? No és d’estranyar que Esdres es quedés tan amoïnat al veure tot el que estava passant.
w09 1/10 10 § 6
Què ens demana Jehovà?
Obeir de bon grat ens portarà moltes benediccions. Per això, Moisès ens diu que obeïm els manaments de Jehovà perquè tot ens vagi bé (versicle 13). Tots els manaments de Jehovà, tot el que ens demana, és per al nostre bé. I no pot ser d’una altra manera, ja que la Bíblia diu que «Déu és amor» (1 Joan 4:8). Així és que tot el que ens demana és per a la nostra felicitat eterna (Isaïes 48:17). Si som obedients, ens estalviarem molts problemes ara i gaudirem de benediccions eternes en el futur sota el seu Regne.
Perles espirituals
w06 15/1 20 § 2
Punts destacats d’Esdres
10:3, 44. Per què es va fer marxar les esposes amb els seus fills? Si no s’hagués fet marxar els fills, és més probable que les seves mares haguessin tornat per estar amb ells. A més, els nens petits normalment necessiten que les seves mares els cuidin.
24-30 DE JULIOL
TRESORS DE LA BÍBLIA | NEHEMIES 1, 2
«A l’instant vaig fer una oració»
w08 15/2 3 § 5
Tingues sempre Jehovà davant teu
5 A vegades, necessitem fer una oració ràpida per demanar ajuda a Jehovà. En una ocasió, el rei persa Artaxerxes es va adonar que Nehemies, el seu coper, estava trist. Li va preguntar: «Què és el que vols?». Nehemies va fer una oració al Déu del cel «a l’instant». Està clar que no es podia entretenir gaire fent aquesta oració en silenci. Amb tot, Jehovà la va respondre i el rei li va donar permís per reconstruir les muralles de Jerusalem (llegeix Nehemies 2:1-8). Efectivament, Déu pot escoltar i contestar fins i tot una oració breu i feta en silenci.
be 178 § 1
Improvisa les paraules a partir d’un esquema
Si et demanen de forma inesperada que expliquis les teves creences, què et pot ajudar a expressar-te de manera eficaç? Pots imitar l’exemple de Nehemies. Ell va fer una oració en silenci abans de contestar la pregunta que li havia fet el rei Artaxerxes (Neh. 2:4). Després, fes-te un esquema mental breu del que vols dir. Ho podries fer seguint els següents passos: 1) Escull un o dos punts que podries incloure en l’explicació (pots escollir-ne alguns del llibre Razonamiento a partir de las Escrituras). 2) Tria els textos bíblics que utilitzaràs per donar suport a aquests punts. 3) Pensa com introduiràs l’explicació amb tacte perquè la persona vulgui continuar escoltant. Aleshores, comença a parlar.
Perles espirituals
w86 15/2 25
Triomfa l’adoració pura
No, Nehemies ja havia estat orant «nit i dia» durant un temps per la terrible condició en què es trobava Jerusalem (1:4, 6). Quan va tenir l’oportunitat d’explicar al rei Artaxerxes el seu desig de reconstruir les muralles de Jerusalem, va tornar a fer el que ja havia estat fent: orar a Déu. Jehovà va contestar aquesta oració i se li va permetre reconstruir les muralles de la ciutat.
Què n’aprenem: Nehemies va buscar la guia de Jehovà. Quan hàgim de prendre decisions importants, nosaltres també hem de perseverar en l’oració i actuar d’acord amb la guia de Jehovà (Romans 12:12).
31 DE JULIOL A 6 D’AGOST
TRESORS DE LA BÍBLIA | NEHEMIES 3, 4
«Consideres de poca importància el treball físic?»
w06 1/2 9 § 9
Punts destacats de Nehemies
3:5, 27. No hem de pensar que la feina física que fem per promoure l’adoració pura ens resta dignitat, com pensaven els “homes prominents” dels tecoïtes. En comptes d’això, hem d’imitar la resta de tecoïtes, que van treballar de bon grat en la reconstrucció.
w04 1/8 18 § 16
Tinguem el punt de vista de Jesús sobre la grandesa
16 Tots els cristians, tant joves com grans, ens hem d’esforçar per cultivar el punt de vista de Jesús sobre la grandesa. Per exemple, a la congregació s’han de fer diverses tasques. Mai et molestis si et demanen fer-ne alguna que sembla poc important (1 Samuel 25:41; 2 Reis 3:11). Si ets pare, animes els teus fills, ja siguin nens o adolescents, a treballar de tot cor en qualsevol feina que se’ls assigni a la Sala del Regne o la Sala de Congressos? Veuen que tu també fas tasques humils? Un germà que serveix a la seu mundial dels testimonis de Jehovà té molt present l’exemple dels seus pares. Ell va dir: «La manera com veien la tasca de netejar la sala després d’una reunió o un congrés deixava clar que la consideraven molt important. Sovint s’oferien per fer feines per a la congregació o els germans, encara que semblessin poc importants. Aquesta actitud m’ha ajudat a acceptar de bon grat qualsevol tasca que em demanin fer a Betel».
Perles espirituals
w06 1/2 9 § 1
Punts destacats de Nehemies
4:17, 18. Com podia un home treballar en la reconstrucció només amb una mà? Per a aquells que portaven càrregues pesades no era un problema. Un cop tenien la càrrega damunt del cap o les espatlles, la podien aguantar fàcilment amb una mà mentre amb «l’altra aguantaven una arma». Els constructors que necessitaven les dues mans per fer la seva feina «portaven una espasa a la cintura mentre treballaven». D’aquesta manera, tots estaven a punt per actuar si l’enemic els atacava.
7-13 D’AGOST
TRESORS DE LA BÍBLIA | NEHEMIES 5-7
«Nehemies volia servir els altres i no pas que el servissin»
w02 1/11 27 § 3
Es dona suport a l’adoració pura, en el passat i en el present
Nehemies va fer molt més que invertir el seu temps i les seves habilitats per organitzar. També va utilitzar els seus recursos econòmics per donar suport a l’adoració pura. Va fer servir els seus propis diners per alliberar els seus germans jueus de l’esclavitud. Va prestar diners sense interessos. Mai va sobrecarregar el poble exigint que li cobrissin les despeses com a governador, encara que hi tenia dret. En comptes d’això, tenia oberta casa seva per alimentar «150 jueus i subgovernadors, així com els que venien [...] d’altres nacions». Cada dia preparava «un bou, sis de les millors ovelles i algunes aus» per als seus convidats. A més, cada deu dies servia «una gran quantitat de vins de tota mena», tot a compte seu (Nehemies 5:8, 10, 14-18).
w00 1/2 32
Jehovà no s’oblidarà de tu
Quan la Bíblia diu que Déu ‘es recorda d’algú’, o ‘no s’oblida d’algú’, implica que fa una acció positiva per aquesta persona. Per exemple, encara que la terra va estar inundada durant 150 dies, «Déu no s’havia oblidat de Noè [...]. I Déu va fer que bufés un vent sobre la terra, i les aigües van començar a baixar» (Gènesi 8:1). Segles més tard, quan els filisteus havien deixat cec Samsó i el tenien presoner, ell va orar: «Jehovà, recorda’t de mi, si us plau. Oh Déu, dona’m força per última vegada, si us plau» (Jutges 16:28-30). Jehovà es va recordar de Samsó i li va donar forces sobrehumanes perquè pogués venjar-se dels enemics de Déu. I, en el cas de Nehemies, Jehovà no es va oblidar d’ell perquè va beneir els seus esforços i l’adoració pura es va poder restaurar a Jerusalem.
Perles espirituals
w07 1/7 30 § 15
«Continua vencent el mal amb el bé»
15 En tercer lloc, els enemics de Nehemies van utilitzar Semeïes, un traïdor israelita, per intentar que desobeís la Llei de Déu. Semeïes li va dir: «Quedem per trobar-nos a la casa del Déu verdader, al temple, i tanquem les portes, perquè vindran a matar-te». Semeïes li va explicar que estaven a punt d’assassinar-lo, però que es podia salvar si s’amagava al temple. Però, com que Nehemies no era un sacerdot, amagar-se dins del temple hauria sigut un pecat. Què faria Nehemies? Desobeiria la Llei de Déu per salvar la seva vida? Ell va respondre: «Pot un home com jo entrar al temple i seguir amb vida? No hi entraré pas!». Per què no va caure en aquest parany? Perquè, encara que Semeïes era israelita, Nehemies es va adonar «que Déu no l’havia enviat». Sabia que un verdader profeta mai l’aconsellaria que desobeís la Llei de Déu. De nou, Nehemies no es va deixar vèncer pels seus enemics. Poc després, va poder dir: «Finalment, vam acabar de reconstruir les muralles el dia 25 del mes d’elul, en 52 dies» (Nehemies 6:10-15; Nombres 1:51; 18:7).
14-20 D’AGOST
TRESORS DE LA BÍBLIA | NEHEMIES 8, 9
«El goig de Jehovà és la vostra fortalesa»
w07 15/7 22 § 9, 10
Seguiràs «caminant d’acord amb l’esperit»?
9 El goig és un sentiment d’immensa felicitat. Jehovà és el «Déu feliç» (1 Timoteu 1:11; Salm 104:31). Per a Jesús, és un plaer fer la voluntat del seu Pare (Salm 40:8; Hebreus 10:7-9). I Nehemies 8:10 diu: «El goig de Jehovà és la vostra fortalesa».
10 Quan fem la voluntat de Déu, el goig que Ell ens dona ens fa feliços fins i tot quan afrontem dificultats, persecució o moments tristos. Gaudir del «coneixement de Déu» ens fa molt feliços (Proverbis 2:1-5). Tenim una preciosa amistat amb Jehovà gràcies al coneixement exacte i la fe en Ell i en el sacrifici del seu Fill (1 Joan 2:1, 2). Formar part d’una autèntica germandat mundial ens fa molt feliços (Sofonies 3:9; Ageu 2:7). Gràcies al Regne de Déu, tenim una esperança meravellosa per al futur. I és un privilegi poder predicar aquestes bones notícies a tothom (Mateu 6:9, 10; 24:14). A més, tenim la perspectiva de tenir «vida eterna» (Joan 17:3). Com que tenim aquest futur al davant, estem plens d’alegria! (Deuteronomi 16:15.)
Perles espirituals
it-1 171 § 2
Arameu
Alguns anys després que els jueus tornessin de l’exili a Babilònia el poble es va reunir a Jerusalem. En aquella ocasió, Esdres els va llegir el llibre de la Llei i alguns levites la van explicar. Nehemies 8:8 explica que «van continuar llegint en veu alta el llibre, la Llei del Déu verdader, i anaven explicant amb claredat i de manera senzilla el que volia dir. Així van ajudar el poble a entendre el que s’estava llegint». El fet d’explicar amb claredat la Llei potser va implicar parafrasejar en arameu el text hebreu. És probable que, durant el temps que van estar a Babilònia, els jueus haguessin adoptat l’arameu. Aquesta explicació de la Llei va permetre que els jueus, encara que entenguessin l’hebreu, poguessin entendre amb més profunditat el que s’estava llegint.
21-27 D’AGOST
TRESORS DE LA BÍBLIA | NEHEMIES 10, 11
«Van fer sacrificis per Jehovà»
w98 15/10 22 § 13
Jerusalem fa honor al seu nom
13 La «promesa solemne» que es va fer a l’època de Nehemies va preparar el poble de Déu per al dia de la inauguració de les muralles de Jerusalem. Amb tot, hi havia un altre assumpte que s’havia d’atendre amb urgència. Jerusalem, ara envoltada d’una gran muralla amb 12 portes, necessitava més població. Com diu Nehemies 7:4: «Encara que la ciutat era gran i espaiosa, hi vivia poca gent». Per resoldre aquest problema, els israelites «van tirar les sorts per escollir quina de cada deu famílies havia d’anar a viure a Jerusalem, la ciutat santa». El poble va respondre favorablement i «va beneir tots els homes que es van oferir voluntaris per anar a viure a Jerusalem» (Nehemies 11:1, 2). Aquest és un bon exemple per a tots aquells que tenen circumstàncies favorables per poder mudar-se a llocs on es necessiten més germans madurs.
w86 15/2 26
Triomfa l’adoració pura
Deixar enrere les possessions familiars i mudar-se a Jerusalem implicava algunes despeses i desavantatges. A més, els que viurien a la ciutat estarien exposats a diversos perills. Per tot això, la resta del poble va veure que aquells que es van oferir voluntaris per mudar-se mereixien lloança i, sens dubte, van orar a Jehovà per demanar-li que els beneís.
Perles espirituals
w06 1/2 11 § 1
Punts destacats de Nehemies
10:34. Per què es va manar al poble que portés llenya? La Llei mosaica no manava que es portés llenya al temple. Aquesta ordre es va fer degut a la necessitat que va sorgir. Es necessitava una gran quantitat de llenya per tal de cremar els sacrificis a l’altar. Sembla que no hi havia suficients netineus (esclaus no israelites que servien al temple), per això es van tirar sorts per assegurar-se que sempre hi hagués el subministrament de llenya necessari.
28 D’AGOST A 3 DE SETEMBRE
TRESORS DE LA BÍBLIA | NEHEMIES 12, 13
«Sigues lleial a Jehovà a l’escollir els teus amics»
it-1 117 § 8
Ammonites
Després que s’expulsés Tobies del recinte del temple, es va llegir i posar en pràctica la llei de Déu a Deuteronomi 23:3-6, que prohibia que els ammonites i els moabites entressin a la congregació de Jehovà (Ne 13:1-3). Aquesta llei s’havia establert uns 1.000 anys abans, ja que els ammonites i els moabites s’havien negat a socórrer el poble d’Israel quan estava arribant a la Terra Promesa. S’entén que això volia dir que la gent d’aquests pobles no podria formar part legalment de la nació d’Israel i beneficiar-se de tots els drets i privilegis que tenien els israelites com a ciutadans. Amb tot, no es prohibia que alguns ammonites i moabites poguessin tenir relació amb els israelites o que poguessin viure a la terra d’Israel i, d’aquesta manera, beneficiar-se de les benediccions que Jehovà donava al seu poble. Alguns exemples d’això van ser Sèlec, esmentat abans, que va ser un dels guerrers poderosos del rei David, i Rut la moabita (Rt 1:4, 16-18).
w96 15/3 16 § 6
Els reptes de ser lleials
6 Si som lleials a Jehovà, evitarem tenir amistat amb els seus enemics. Per això, el deixeble Jaume va escriure: «Adúlteres, ¿no sabeu que ser amics del món significa ser enemics de Déu? Per tant, qui vol ser amic del món es fa enemic de Déu» (Jaume 4:4). Volem ser igual de lleials com ho va ser el rei David, que va dir: «Oh Jehovà, ¿no odio els que t’odien? ¿I no em fan fàstic els que es rebel·len contra tu? No puc més que odiar-los. Realment els considero els meus enemics» (Salm 139:21, 22). Com que no tenim res en comú amb aquells que pequen deliberadament, no desitgem passar temps amb ells. Si ens volem mantenir lleials a Jehovà, evitarem socialitzar amb els enemics de Jehovà, ja sigui en persona o mitjançant la televisió.
Perles espirituals
it-2 444 § 2
Música
El servei com a cantants al temple es considerava de gran importància. Ho demostra la gran quantitat de referències que fa la Bíblia als cantants, així com el fet que aquests «estaven lliures d’altres responsabilitats» per poder dedicar-se plenament al seu servei (1Cr 9:33). També sabem que els cantants van continuar com un grup especial de levites, ja que se’ls registra per separat entre aquells que van tornar de Babilònia (Esd 2:40, 41). Fins i tot el rei persa Artaxerxes (Longimanus) els va afavorir, incloent-los entre els grups que no havien de pagar «impostos, tributs ni peatges» (Esd 7:24). Temps després, el rei va ordenar que els cantants «rebessin una ajuda fixa segons les seves necessitats diàries». Encara que aquesta ordre s’atribueix a Artaxerxes, segurament va ser Esdres qui la va decretar amb l’autoritat que el rei li havia concedit (Ne 11:23; Esd 7:18-26). Per tot això, encara que tots els cantants eren levites, podem comprendre per què la Bíblia fa referència a ells com un grup especial, quan diu: «Els cantants i els levites» (Ne 7:1; 13:10).