Lleialtat exclusiva al govern de Déu

1, 2. (a) Quin principi ha guiat els seguidors de Jesús? (b) Què han intentat fer els enemics del poble de Déu, i quin n’ha estat el resultat?

AL COMPARÈIXER davant Pilat, el jutge seglar més poderós de la nació jueva, Jesús va enunciar un principi que ha guiat els autèntics cristians fins al dia d’avui: «El meu regne no és d’aquest món». I va afegir: «Si el meu regne hagués estat d’aquest món, els meus homes prou haurien lluitat perquè jo no caigués a les mans dels jueus; però, de fet, el meu regne no és pas d’aquí» (Jn. 18:36). Pilat va fer matar Jesús, però la seva victòria va ser temporal perquè Jesús va ressuscitar. Encara que alguns dels influents emperadors romans van intentar eliminar els seguidors de Crist, els seus esforços van ser en va: els cristians van anunciar el missatge del Regne per tot el món conegut aleshores (Col. 1:23).

² Després que el Regne fos instaurat el 1914, algunes de les potències militars més importants de la història han intentat destruir el poble de Déu, i molts governs i faccions polítiques ens han volgut obligar a participar en els seus conflictes. Però han fracassat, no ens han pogut dividir. Avui dia, tot i que els súbdits del Regne provenim de gairebé totes les nacions, gaudim d’una autèntica germandat internacional i ens mantenim estrictament neutrals pel que fa a les qüestions polítiques. La nostra unitat demostra clarament que el Regne de Déu ja governa i que el Rei Jesucrist segueix dirigint, refinant i protegint els seus súbdits. Com ho ha fet? I quines victòries legals del Regne enforteixen la nostra fe i la nostra determinació de mantenir-nos separats del món? (Jn. 17:14.) Vegem-ho.

3, 4. (a) Quins esdeveniments van coincidir amb el naixement del Regne? (b) Què indica que els servents de Déu no sempre han entès del tot la qüestió de la neutralitat?

³ Després del naixement del Regne, hi va haver una guerra al cel i Satanàs va ser llançat a la Terra (llegeix Apocalipsi [Revelació] 12:7-10, 12). També va esclatar una guerra a la Terra que va posar a prova la determinació dels servents de Déu d’imitar Jesús i mantenir-se separats del món. Però al principi no eren del tot conscients del preu que haurien de pagar per mantenir-se neutrals.

⁴ Per exemple, el sisè volum de la sèrie La Aurora del Milenio, publicat el 1904, animava els cristians a no participar en la guerra.a Ara bé, explicava que si cridaven a files un cristià, havia de sol·licitar algun tipus de servei no combatent. Si no l’hi concedien i l’enviaven al camp de batalla, no havia de matar. El germà britànic Herbert Senior, batejat el 1905, va descriure així la situació: «Els germans no sabien què fer, i no hi havia instruccions clares sobre si era correcte unir-se a l’exèrcit com a soldat només per a servei no combatent».

 5. Com va refinar la comprensió sobre la neutralitat La Torre de Guaita de l’1 de setembre de 1915?

⁵ La Torre de Guaita de l’1 de setembre de 1915 va començar a refinar la comprensió sobre aquest tema. Referint-se a les recomanacions d’Estudios de las Escrituras, va afirmar: «Ens preguntem si aquesta decisió no seria transigir». Però, ¿i si un cristià s’enfrontava a l’amenaça de ser afusellat si es negava a portar l’uniforme i prestar servei militar? L’article va plantejar aquest raonament: «Què seria pitjor? Que t’afusellessin perquè et mantens lleial al Príncep de Pau i no vols desobeir el Seu manament? O que et matessin mentre sembla que defenses l’estendard d’aquests reis terrenals i, almenys en aparença, ignores les ensenyances del nostre Rei celestial? D’aquestes dues morts, triaríem la primera: preferim morir perquè som fidels al nostre Rei celestial». Malgrat aquesta contundent declaració, l’article acabava dient: «No pretenem imposar res, tan sols fem un suggeriment».

 6. Què ens ensenya l’exemple del germà Herbert Senior?

⁶ Alguns germans tenien molt clara la qüestió de la neutralitat i van mantenir la seva posició fins a les últimes conseqüències. El Herbert Senior, esmentat abans, va dir: «Per a mi era el mateix descarregar la munició d’un vaixell [servei no combatent] que ficar-la en una arma per disparar» (Lc. 16:10). La seva objecció de consciència al servei militar el va portar a la presó. El germà Senior i quatre germans més es van comptar entre el grup de setze objectors de consciència, format també per membres d’altres confessions religioses, que va complir part de la seva sentència a la presó de Richmond (Gran Bretanya) i que es va conèixer com els setze de Richmond. En un moment donat, es va embarcar secretament el Herbert i alguns dels seus companys per enviar-los al front de batalla a França, on els van sentenciar a mort. El van alinear juntament amb altres davant d’un escamot d’afusellament, però no els van matar; se’ls va commutar la pena per deu anys de presó.

 7. Al temps de la Segona Guerra Mundial, què havia entès el poble de Déu?

⁷ Al temps de la Segona Guerra Mundial, el poble de Jehovà ja comprenia millor el que implicava la neutralitat i el que calia fer per imitar Jesús (Mt. 26:51-53; Jn. 17:14-16; 1 Pe. 2:21). Per exemple, a La Torre de Guaita de l’1 de novembre de 1939 va aparèixer un article decisiu, titulat «Neutralitat», que deia: «La norma que ha de seguir ara el poble del pacte de Jehovà és la d’estricta neutralitat entre les nacions en conflicte». El Simon Kraker, qui més tard va servir a la seu de Brooklyn (Nova York), va dir sobre aquell article: «Vaig entendre que el poble de Déu havia d’estar en pau amb tothom, fins i tot enmig d’amenaces de guerra». Aquell aliment espiritual al temps degut va preparar els servents de Déu per a un atac sense precedents contra la seva lleialtat al Regne.

8, 9. Com es va complir el que va profetitzar l’apòstol Joan?

⁸ L’apòstol Joan va profetitzar que després del naixement del Regne el 1914, el drac, Satanàs, intentaria eliminar els defensors del Regne de Déu vomitant un riu simbòlic (llegeix Apocalipsi 12:9, 15).b Com es van complir les seves paraules? A la dècada de 1920 es va iniciar una onada d’oposició contra el poble de Déu. Com molts altres Testimonis que vivien a Amèrica del Nord durant la Segona Guerra Mundial, el germà Kraker va ser empresonat per la seva lleialtat al Regne de Déu. De fet, durant la guerra, més de dos terços dels reclusos de les presons federals dels Estats Units per haver-se negat a anar a la guerra per qüestions religioses eren testimonis de Jehovà.

⁹ El Diable i els seus col·laboradors estaven resolts a destruir la integritat dels súbdits del Regne arreu del món. A Àfrica, els Estats Units i Europa es va portar els nostres germans a tribunals i juntes de llibertat condicional. A causa de la seva ferma determinació a mantenir-se neutrals, se’ls va empresonar, apallissar i mutilar. A Alemanya, els servents de Déu van ser el blanc de moltes pressions perquè es negaven a fer la salutació nazi i col·laborar amb la guerra. Es calcula que durant el règim nazi uns sis mil dels nostres germans van ser enviats a camps de concentració i més de mil sis-cents Testimonis alemanys i d’altres nacionalitats van morir en mans dels seus torturadors. No obstant això, el Diable no va poder infligir cap mal permanent al poble de Déu (Mc. 8:34, 35).

10. Què representa «la terra», i com ha ajudat el poble de Déu?

¹⁰ Segons la profecia registrada per l’apòstol Joan, «la terra», els elements d’aquest món que són més raonables, ajudaria el poble de Déu empassant-se «el riu» de persecució. Com s’ha complert aquesta part de la profecia? Durant les dècades posteriors a la Segona Guerra Mundial, «la terra» sovint ha actuat a favor dels defensors lleials del Regne Messiànic (llegeix Apocalipsi 12:16). Per exemple, diversos tribunals influents han protegit el dret dels Testimonis de Jehovà de negar-se a prestar servei militar i a participar en cerimònies nacionalistes. Analitzem en primer lloc algunes de les victòries més importants que Jehovà ha donat al seu poble en relació amb el servei militar (Sl. 68:21 [68:20 en NM]).

11, 12. Explica les experiències dels germans Sicurella i Thlimmenos.

¹¹ Estats Units. L’Anthony Sicurella i els seus cinc germans es van criar en una família cristiana. L’Anthony es va batejar quan tenia quinze anys, i al complir els vint-i-u es va registrar al centre de reclutament com a ministre religiós. Dos anys després, el 1950, va sol·licitar la reclassificació com a objector de consciència. Tot i que l’informe de l’Oficina Federal d’Investigació era favorable, el Departament de Justícia va denegar la seva petició. La causa del germà Sicurella va arribar al Tribunal Suprem dels Estats Units, que va anul·lar les sentències dels diversos processos judicials previs i va donar la raó al nostre germà. Aquesta decisió va servir de precedent per a altres objectors de consciència nord-americans que refusaven el servei militar.

¹² Grècia. El 1983 el Iakovos Thlimmenos va ser acusat d’insubordinació perquè es va negar a portar l’uniforme militar i el van condemnar a presó. Un cop en llibertat, va fer una sol·licitud per exercir de comptable, però no la van acceptar perquè tenia antecedents penals. Va anar als tribunals i, després de perdre als jutjats grecs, va apel·lar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). L’any 2000 la Gran Sala del TEDH, formada per disset jutges, va dictaminar al seu favor i així va establir un precedent contra la discriminació. Abans d’aquesta sentència, més de tres mil cinc-cents germans a Grècia tenien antecedents penals per haver estat empresonats per la seva neutralitat. Després de la decisió de la Gran Sala, el govern grec va aprovar una llei que revocava els càrrecs contra aquests germans. A més, quan es va revisar la Constitució grega, es va refermar una llei aprovada pocs anys abans que concedia a tots els ciutadans el dret de realitzar un servei social substitutori.

13, 14. Què podem aprendre de les experiències de l’Ivailo Stefanov i el Vahan Bayatyan?

¹³ Bulgària. El 1994 van cridar l’Ivailo Stefanov, de dinou anys, a prestar servei militar. Com que s’hi va negar i tampoc va voler realitzar un servei no combatent a càrrec de l’exèrcit, el van condemnar a divuit mesos de presó. L’Ivailo va apel·lar basant-se en el seu dret com a objector de consciència. Finalment es va remetre la seva causa al TEDH. L’any 2001, abans que se celebrés la vista, es va arribar a un arranjament amistós: el govern búlgar no només va concedir amnistia a l’Ivailo, sinó també a tots els ciutadans búlgars que estaven disposats a realitzar un servei social substitutori.c

¹⁴ Armènia. El Vahan Bayatyan va complir l’edat de prestar servei militar obligatori el 2001.d Es va declarar objector de consciència i va refusar unir-se a l’exèrcit, però va perdre totes les apel·lacions als jutjats del país. Encara que el setembre de 2002 va començar a complir una pena de dos anys i mig, el van deixar en llibertat al cap de deu mesos i mig. Durant aquest temps, va apel·lar al TEDH, que va acceptar la seva causa. No obstant això, el 27 d’octubre de 2009 aquest Tribunal també va dictar una sentència desfavorable. Aparentment, aquesta decisió va ser un revés per a tots els germans d’Armènia que es trobaven en la mateixa situació. Ara bé, la Gran Sala del TEDH va decidir reexaminar la causa, i el 7 de juliol de 2011 va donar la raó al Vahan Bayatyan. Per primera vegada, el TEDH va reconèixer que s’havia de protegir l’objecció de consciència al servei militar per qüestions religioses com a part del dret de llibertat de pensament, consciència i religió. Aquesta decisió no només protegeix els drets dels Testimonis de Jehovà, sinó els de centenars de milions de persones als països membres del Consell d’Europa.e

15. Per què els servents de Jehovà es neguen a participar en cerimònies nacionalistes?

¹⁵ Els servents de Jehovà es mantenen lleials al Regne Messiànic no només refusant el servei militar sinó també negant-se de manera respectuosa a participar en cerimònies nacionalistes. Sobretot des de l’esclat de la Segona Guerra Mundial, una onada de fervor patriòtic s’ha estès arreu del món. En molts països s’ha obligat els ciutadans a prometre lleialtat a la pàtria recitant un jurament, cantant l’himne nacional o saludant la bandera. Ara bé, nosaltres adorem exclusivament Jehovà (Èx. 20:4, 5). Com a resultat, hem estat víctimes d’una forta riuada de persecució. Però Jehovà ha tornat a utilitzar «la terra» per engolir part d’aquesta oposició. Repassem algunes victòries destacades que Jehovà ens ha donat mitjançant Crist en aquesta qüestió (Sl. 3:9 [3:8 en NM]).

16, 17. A quina situació es van haver d’enfrontar la Lillian i el William Gobitas, i què t’ensenya el seu exemple?

¹⁶ Estats Units. El 1940 el Tribunal Suprem va dictaminar per vuit vots a un contra els Testimonis de Jehovà en la causa Escola del districte de Minersville vs. Gobitis.f La Lillian i el William Gobitas, de dotze i deu anys respectivament, es volien mantenir lleials a Jehovà i per això es van negar a saludar la bandera i recitar el jurament. Com a conseqüència, els van fer fora de l’escola. La seva causa va arribar al Tribunal Suprem, que va establir que l’actuació de l’escola havia estat constitucional perquè intentava promoure la «unitat nacional». Aquesta decisió va provocar una onada de persecució: més nens Testimonis van ser expulsats de les escoles, alguns germans van perdre la feina i molts van patir atacs de xusmes violentes. El llibre The Lustre of Our Country («La glòria del nostre país») afirma que la «persecució dels Testimonis entre el 1941 i el 1943 va ser el major esclat d’intolerància religiosa del segle XX [al país]».

¹⁷ Però la victòria dels enemics de Déu no va durar gaire. El 1943 el Tribunal Suprem va examinar una causa semblant a la de la família Gobitas. Es tracta de la causa que la Junta d’Educació de Virgínia de l’Oest va presentar contra la família Barnett, en què el Tribunal Suprem va donar la raó als Testimonis de Jehovà. Fins aleshores, el Tribunal Suprem del país no havia emès mai decisions contràries en tan poc temps. Després d’aquella sentència, la persecució directa contra els servents de Jehovà als Estats Units es va reduir dràsticament. I de passada, es van enfortir els drets de tots els ciutadans nord-americans.

18, 19. (a) Segons el Pablo Barros, què el va ajudar a mantenir-se ferm? (b) Com el podem imitar?

¹⁸ Argentina. El 1976, quan el Pablo i l’Hugo Barros tenien vuit i set anys respectivament, van ser expulsats de l’escola perquè no van voler participar en una cerimònia d’hissada de bandera. En una ocasió, la directora de l’escola va empentar el Pablo i li va pegar al cap. Va fer que els dos nens es quedessin una hora després de les classes i els va intentar obligar a participar en cerimònies patriòtiques. Al recordar aquell suplici, el Pablo va dir: «Sense l’ajuda de Jehovà no hauria pogut resistir la pressió».

¹⁹ Quan es va presentar la causa al tribunal, el jutge va donar suport a la decisió de l’escola. Però es va apel·lar al Tribunal Suprem de l’Argentina, que el 1979 va revocar la sentència anterior i va afirmar: «Aquest càstig [l’expulsió] contravé al dret a l’educació que recull la Constitució (article 14) i al deure de l’Estat de garantir l’educació primària (article 5)». Uns mil nens Testimonis es van beneficiar d’aquesta victòria legal, ja que en alguns casos l’expulsió no es va arribar a fer efectiva i en altres, com el del Pablo i l’Hugo, se’ls va readmetre a les escoles públiques.

20, 21. Com t’enforteix la fe l’experiència de la família Embralinag?

²⁰ Filipines. El 1990 més de seixanta-cinc alumnes Testimonis, a més del Roel i l’Emily Embralinag, de nou i deu anys, van ser expulsats de l’escola perquè no van saludar la bandera. El pare del Roel i l’Emily, el Leonardo, va provar de raonar amb el consell escolar, però no va aconseguir res. Com que la situació anava de mal en pitjor, el Leonardo va presentar una demanda davant el Tribunal Suprem. La família va suplicar a Jehovà que els ajudés a veure què havien de fer, perquè semblava que no tenien cap possibilitat de guanyar: no tenien diners ni advocat ni coneixements legals. Mentrestant, els nens continuaven patint burles i humiliacions.

²¹ Al final, l’advocat Felino Ganal, qui havia treballat per a un dels bufets més prestigiosos del país i era Testimoni, va representar la família. Quan el Tribunal Suprem va examinar la causa, tots els membres van dictaminar a favor dels Testimonis i van anul·lar les ordres d’expulsió. De nou els intents de destruir la integritat del poble de Déu se’n van anar en orris.

22, 23. (a) Per què hem obtingut tantes victòries legals importants? (b) Què demostra la nostra germandat internacional?

²² Encara que no tenim influència sobre la política, a països i tribunals arreu del món hem trobat jutges equitatius que ens han protegit dels ferotges atacs dels nostres opositors i, alhora, han establert precedents legals. Aleshores, com és que hem obtingut tantes victòries importants? No hi ha dubte que és Crist qui ens les ha concedides (llegeix Apocalipsi 6:2). Quin objectiu perseguim? No volem reformar el sistema legal, sinó assegurar-nos que podrem continuar servint el nostre Rei, Jesucrist, sense obstacles (Ac. [Fe.] 4:29).

²³ Malgrat viure en un món dividit pels conflictes polítics i deformat per un odi profundament arrelat, els autèntics cristians hem aconseguit mantenir-nos neutrals gràcies a la benedicció del nostre Rei. Els intents de Satanàs de dividir i derrotar el poble de Déu han fracassat. Els milions de súbdits del Regne es neguen a ‘aprendre a fer la guerra’ i formen una autèntica germandat internacional. Això és un miracle, prova irrefutable que el Regne de Déu ja governa! (Is. 2:4.)