NOTES

El nom de Déu és Jehovà. Segons diversos erudits, aquest nom significa ‘Ell fa que s’esdevingui’. Jehovà és el Déu Totpoderós que ho ha creat tot. Té el poder de fer tot el que decideixi.

El nom de Déu en hebreu s’escrivia amb quatre lletres. En català, aquestes quatre lletres es representen amb les consonants YHWH o JHVH. El nom de Déu apareix en el text hebreu original de la Bíblia gairebé 7.000 vegades. Arreu del món, es fan servir diverses formes del nom Jehovà, i la gent el pronuncia de la manera més comú en el seu idioma.

▸ Cap. 1, par. 15

Déu és l’autor de la Bíblia, però va fer servir alguns homes per escriure-la. És com quan un home de negocis li demana al seu secretari que escrigui una carta amb les seves idees. Déu va utilitzar l’esperit sant per guiar els escriptors de la Bíblia, i així poder enregistrar els pensaments de Déu. L’esperit sant els va guiar de diverses maneres, com ara per mitjà de visions o somnis que més tard posaven per escrit.

▸ Cap. 2, par. 5

Són ensenyances bíbliques que expliquen una veritat fonamental. Per exemple, el principi «les males companyies fan perdre els bons costums» ens ensenya que les persones amb qui ens relacionem ens influeixen de manera positiva o negativa (1 Corintis 15:33). I el principi «el que un sembra, és el que recollirà» ens ensenya que no podem evitar les conseqüències de les nostres accions (Gàlates 6:7).

▸ Cap. 2, par. 12

És un missatge de part de Déu. Pot ser una explicació del que Déu vol fer, una ensenyança moral, un manament o una sentència divina. També pot ser la predicció d’un esdeveniment futur. A la Bíblia, hi ha moltes profecies que ja s’han complert.

▸ Cap. 2, par. 13

Jesús és la persona que ha complert totes les profecies bíbliques sobre el Messies. Consulta el requadre «Profecies sobre el Messies».

▸ Cap. 2, par. 17, nota

Jehovà volia que la terra fos un paradís on visquessin per sempre els humans que estimen Déu. Com que el seu propòsit no ha canviat, aviat eliminarà la maldat i donarà als seus servents fidels l’oportunitat de viure per sempre.

▸ Cap. 3, par. 1

Satanàs és l’àngel que va començar la rebel·lió contra Déu. Se l’anomena Satanàs, que vol dir ‘opositor’, perquè lluita contra Jehovà. També se l’anomena Diable, que significa ‘calumniador’, perquè diu mentides sobre Déu i enganya la gent.

▸ Cap. 3, par. 4

Jehovà va crear els àngels molt abans de crear la terra. Els va crear perquè visquessin al cel. N’hi ha més de 100 milions (Daniel 7:10). Tenen diversos noms i personalitats. Com que els àngels lleials són humils, no volen que els humans els adorin. Ocupen diferents rangs i tenen assignades diferents tasques, entre elles servir davant del tron de Jehovà, transmetre els seus missatges, protegir i guiar els servents que té a la terra, executar les sentències de Déu i donar suport a la predicació (Salm 34:7; Apocalipsi 14:6; 22:8, 9). En el futur, lluitaran al costat de Jesús a la guerra d’Harmaguedon (Apocalipsi 16:14, 16; 19:14, 15).

▸ Cap. 3, par. 5; cap. 10, par. 1

Pecar és sentir, pensar o fer qualsevol cosa que vagi en contra de Jehovà o de la seva voluntat. El pecat ens allunya de Déu i, per això, ell ens ha donat lleis i principis que ens ajuden a no pecar intencionadament. Jehovà ho va crear tot perfecte, però quan Adam i Eva van escollir desobeir-lo, van pecar i van deixar de ser perfectes. Llavors van envellir i van morir. Com que tots hem heretat el pecat d’Adam, també envellim i morim.

▸ Cap. 3, par. 7; cap. 5, par. 3

És la guerra de Déu per destruir el món de Satanàs i acabar amb tota la maldat.

▸ Cap. 3, par. 13; cap. 8, par. 18

És un govern que Jehovà ha establert al cel. Jesucrist és el Rei d’aquest Regne. En el futur, Jehovà farà servir el Regne per eliminar tota la maldat. El Regne de Déu governarà la terra.

▸ Cap. 3, par. 14

Jesús va ser la primera creació de Déu. Jehovà va enviar Jesús a la terra perquè morís per tots els humans. Després de la seva mort, Jehovà el va ressuscitar. Ara Jesús és el Rei del Regne de Déu i governa al cel.

▸ Cap. 4, par. 2

La Bíblia va profetitzar, o predir, quan apareixeria el Messies. Seria al final d’un període de 69 setmanes que va començar l’any 455 abans de la nostra era (a. de la n. e.) i va acabar l’any 29 de la n. e.

Com sabem que va acabar l’any 29 de la n. e.? Les 69 setmanes van començar l’any 455 a. de la n. e., quan Nehemies va arribar a Jerusalem i va començar a reconstruir la ciutat (Daniel 9:25; Nehemies 2:1, 5-8). Una setmana té set dies, però en aquesta profecia les setmanes no són un període de set dies, sinó de set anys. Això segueix la regla d’«un dia per any», que s’aplica a algunes profecies bíbliques (Ezequiel 4:6; Nombres 14:34). És a dir, cada setmana equival a set anys. Per tant, les 69 setmanes duren 483 anys (69 x 7). Si comptem 483 anys a partir de l’any 455 a. de la n. e., arribem a l’any 29 de la n. e. (ja que no existeix l’any zero). Aquest és exactament l’any en què Jesús es va batejar i es va convertir en el Messies (Lluc 3:1, 2, 21, 22).

La mateixa profecia parla d’una altra setmana, que equival a set anys més. Què passaria durant aquest període de temps? L’any 33 de la n. e. el Messies seria executat, i l’any 36 de la n. e. es començarien a predicar les bones notícies del Regne de Déu a totes les nacions, no només als jueus (Daniel 9:24-27).

▸ Cap. 4, par. 7

La Bíblia ensenya que Jehovà Déu és el Creador i que el primer que va crear va ser Jesús (Colossencs 1:15, 16). Jesús no és el Déu totpoderós. Ell mai va afirmar que fos igual a Déu. De fet, va dir: «El Pare és més gran que jo» (Joan 14:28; 1 Corintis 15:28). Però algunes religions ensenyen la Trinitat, és a dir, que el Pare, el Fill i l’esperit sant són tres persones, però un sol Déu. La paraula trinitat no apareix a la Bíblia. És una ensenyança falsa.

L’esperit sant és la força activa de Déu, el seu poder invisible en acció, que ell utilitza per fer la seva voluntat. No és una persona. Per exemple, els primers cristians «es van omplir d’esperit sant». A més, Jehovà va dir: «Vessaré el meu esperit sobre tota classe de persones» (Fets 2:1-4, 17).

▸ Cap. 4, par. 12; cap. 15, par. 17

Per què els verdaders cristians no utilitzen la creu per adorar Déu?

1. La religió falsa ha utilitzat la creu durant molt de temps. A l’antiguitat s’utilitzava per adorar la natura i en ritus sexuals pagans. Durant els 300 primers anys després de la mort de Jesús, els cristians no van utilitzar la creu per adorar Déu. Ara bé, l’emperador romà Constantí la va convertir en un símbol del cristianisme. Es va utilitzar aquest símbol per intentar atreure més gent al cristianisme. Però la creu no té res a veure amb Jesucrist. De fet, la New Catholic Encyclopedia reconeix: «La creu apareix tant en cultures precristianes com en les no cristianes».

2. Jesús no va morir en una creu. Les paraules gregues que es tradueixen ‘creu’ bàsicament signifiquen ‘pal vertical’, ‘tauló’ o ‘arbre’. L’obra The Companion Bible explica: «En el grec del [Nou Testament] no hi ha res que faci pensar en dues peces de fusta». Jesús va morir clavat en un pal vertical.

3. Jehovà no vol que utilitzem imatges ni símbols per adorar-lo (Èxode 20:4, 5; 1 Corintis 10:14).

▸ Cap. 5, par. 12

Jesús va manar als seus deixebles que celebressin el Memorial de la seva mort. Això és el que els cristians fan cada any el 14 de nissan, el mateix dia que els israelites celebraven la Pasqua. Durant el Memorial es fa passar entre tots els assistents pa i vi, que representen el cos i la sang de Jesús. Els que governaran amb Jesús al cel mengen del pa i beuen del vi. I els que tenen l’esperança de viure per sempre a la terra assisteixen al Memorial amb una actitud respectuosa, però no mengen del pa ni beuen del vi.

▸ Cap. 5, par. 21

A la Bíblia, la paraula ànima s’utilitza per referir-se a 1) persones, 2) animals o 3) la vida d’una persona o d’un animal. Vegem-ne alguns exemples:

• Persones. «Als dies de Noè [...] uns pocs, és a dir, vuit ànimes, es van salvar a través de les aigües» (1 Pere 3:20, nota). Aquí la paraula ànimes fa referència a persones, és a dir, Noè, la seva dona, els seus tres fills i les seves nores.

• Animals. «Déu va parlar amb Noè i els seus fills i els digué: “Mireu, jo estableixo la meva aliança amb vosaltres i amb els vostres descendents, i amb tota ànima vivent que és amb vosaltres: amb les aus, amb les bèsties i amb tot animal feréstec; amb tot allò que ha sortit de l’arca, amb totes les criatures de la terra”» (Gènesi 9:8-10, BEC).

• La vida d’una persona o d’un animal. Jehovà va dir a Moisès: «Són morts tots els homes que cercaven la teva ànima» (Èxode 4:19, MM, ed. 1927). Quan Jesús va ser a la terra, va dir: «Jo sóc el bon pastor, i el bon pastor dóna l’ànima per les ovelles» (Joan 10:11, nota).

  A més, quan una persona fa alguna cosa amb tota la seva ànima significa que ho fa de tot cor i de la millor manera possible (Deuteronomi 6:5; Mateu 22:37). La paraula ànima també es fa servir per descriure les ganes de menjar d’un ésser viu (Proverbis 13:25; Eclesiastès 6:7). També pot fer referència a una persona morta o a un cadàver (notes de Levític 19:28 i 21:11, MM, ed. 1927). La Bíblia diu clarament que l’ànima mor (Ezequiel 18:4, 20).

▸ Cap. 6, par. 5; cap. 15, par. 17

A la Bíblia, les paraules hebrees i gregues que es tradueixen ‘esperit’ tenen diversos significats. Però sempre fan referència a alguna cosa invisible per als humans, com ara el vent o l’alè de les persones i dels animals. També poden fer referència a éssers espirituals i a l’esperit sant, que és la força activa de Déu. La Bíblia no ensenya que una part de la persona continuï vivint després de la mort (Èxode 35:21; Salm 104:29; Lluc 9:39, nota; 11:13).

▸ Cap. 6, par. 5; cap. 15, par. 17

En algunes traduccions de la Bíblia, aquesta paraula grega es tradueix ‘infern’. Però Gehenna és el nom d’una vall que hi ha a prop de Jerusalem on es cremava i es destruïa la brossa. No hi ha cap prova que demostri que, en temps de Jesús, els animals o les persones fossin torturats o cremats vius en aquesta vall. Per tant, la Gehenna no simbolitza un lloc invisible on es tortura i es crema eternament la gent que ha mort. Quan Jesús va dir que algunes persones acabarien a la Gehenna, volia dir que serien destruïdes completament (Mateu 5:22; 10:28).

▸ Cap. 7, par. 20

És l’oració que Jesús va posar com a model quan va ensenyar als seus deixebles a orar. Entre altres coses, Jesús va dir que havíem de demanar el següent:

• «Que el teu nom sigui santificat»

  Demanem a Jehovà que netegi el seu nom, o reputació, de totes les mentides que s’han dit en contra d’ell. Així, tots els que visquin al cel i a la terra honraran i respectaran el nom de Déu.

• «Que vingui el teu Regne»

  Demanem que el govern de Déu acabi amb el malvat món de Satanàs, governi la terra i la converteixi en un paradís.

• «Que es faci la teva voluntat [...] a la terra»

  Demanem que es compleixi el propòsit de Déu per a la terra, és a dir, que els humans obedients siguin perfectes i visquin per sempre al paradís. Això és el que Jehovà volia quan va crear els humans.

▸ Cap. 8, par. 2

Jehovà va proporcionar el rescat per salvar els humans del pecat i de la mort. El rescat era el preu que s’havia de pagar per recuperar la vida perfecta que el primer home, Adam, havia perdut. També es necessitava el rescat per recuperar l’amistat entre els humans i Jehovà. Déu va enviar Jesús a la terra perquè donés la seva vida per tots els pecadors. Gràcies a la mort de Jesús, tots els humans tenen l’oportunitat de viure per sempre i arribar a ser perfectes.

▸ Cap. 8, par. 21; cap. 9, par. 13

La profecia del capítol 4 de Daniel va predir que el Regne de Déu començaria a governar l’any 1914.

La profecia. Jehovà va fer que el rei Nabucodonosor tingués un somni profètic. En aquest somni hi havia un gran arbre que va ser tallat. Al voltant de la base de l’arbre se li va posar un lligam de ferro i coure perquè no creixés durant «set temps». Després d’aquest període de temps, l’arbre tornaria a créixer (Daniel 4:1, 10-16).

Com es compleix. L’arbre representa la governació de Déu. Durant molts anys, Jehovà va governar la nació d’Israel mitjançant els reis que van viure a Jerusalem (1 Cròniques 29:23). Però aquells reis van ser infidels i el seu regnat es va acabar. Jerusalem va ser destruïda l’any 607 abans de la nostra era (a. de la n. e.). Aquest any van començar els «set temps» (2 Reis 25:1, 8-10; Ezequiel 21:25-27). Jesús va fer referència als «set temps» quan va dir: «Les nacions trepitjaran Jerusalem fins que s’acabi el temps que s’ha concedit a les nacions» (Lluc 21:24). Per això sabem que els «set temps» no van acabar quan Jesús vivia a la terra. Jehovà va prometre que nomenaria un Rei al final dels «set temps». Aquest Rei és Jesús i la seva governació portarà benediccions eternes per al poble de Déu a tota la terra (Lluc 1:30-33).

La durada. Els «set temps» van durar 2.520 anys. Com ho sabem? La Bíblia diu que tres temps i mig són 1.260 dies (Apocalipsi 12:6, 14). Així doncs, «set temps» són el doble, és a dir, 2.520 dies. Els 2.520 dies equivalen a 2.520 anys, d’acord amb la regla d’«un dia per any» que s’aplica a algunes profecies bíbliques (Ezequiel 4:6; Nombres 14:34).

Si comptem 2.520 anys des de l’any 607 a. de la n. e., arribem a l’any 1914 (ja que no existeix l’any zero). Aquest any va ser quan Jehovà va nomenar Jesús Rei del Regne al cel.

▸ Cap. 8, par. 23

La paraula arcàngel significa ‘àngel en cap’. La Bíblia només parla d’un arcàngel, i el seu nom és Miquel (Daniel 12:1; Judes 9).

Miquel és el líder de l’exèrcit d’àngels fidels que té Déu. Apocalipsi 12:7 diu: «Miquel i els seus àngels van lluitar contra el drac [...] i els seus àngels». El llibre d’Apocalipsi també diu que el líder de l’exèrcit de Déu és Jesús. Així doncs, Miquel és un altre nom que rep Jesús (Apocalipsi 19:14-16).

▸ Cap. 9, par. 4

Aquesta expressió fa referència al període de temps just abans que el Regne de Déu destrueixi el món de Satanàs. Durant aquest temps passaran esdeveniments importants a la terra. Algunes expressions semblants, com ara «la part final d’aquesta època» i «la presència del Fill de l’home», es fan servir a les profecies bíbliques per fer referència a aquest mateix període de temps (Mateu 24:3, 27, 37). Els «últims dies» van començar quan el Regne de Déu es va establir al cel l’any 1914, i acabaran quan el món de Satanàs sigui destruït a l’Harmaguedon (2 Timoteu 3:1; 2 Pere 3:3).

▸ Cap. 9, par. 5

S’anomena resurrecció a l’acte de tornar la vida a algú que ha mort. A la Bíblia es mencionen nou resurreccions. Déu va donar poder a Elies, Eliseu, Jesús, Pere i Pau perquè ressuscitessin algunes persones que havien mort. Jehovà promet que en el futur ressuscitarà «tant els justos com els injustos» perquè visquin a la terra (Fets 24:15). La Bíblia també parla de la resurrecció celestial. Les persones que són ressuscitades per viure al cel amb Jesús són les que han sigut ungides, o escollides per Déu (Joan 5:28, 29; 11:25; Filipencs 3:11; Apocalipsi 20:5, 6).

▸ Cap. 9, par. 13

L’espiritisme és la pràctica d’intentar comunicar-se amb els esperits, ja sigui directament o per mitjà d’algú, com un mèdium, un vident o un curandero. La gent que practica espiritisme creu que quan algú mor una part d’ell continua vivint en forma d’esperit. Però aquesta ensenyança és falsa. Els dimonis també intenten influir en les persones perquè desobeeixin Déu. L’astrologia, l’endevinació, la màgia, la bruixeria, les supersticions i el món paranormal i sobrenatural són algunes formes d’ocultisme. Molts llibres, revistes, horòscops, pel·lícules, pòsters, i fins i tot cançons, presenten els dimonis, la màgia i el món sobrenatural com una cosa inofensiva o atractiva. Arreu del món, hi ha molts costums funeraris que inclouen ofrenes als morts, celebracions, aniversaris, ritus i vetlles que també estan relacionats amb els dimonis. Sovint, les pràctiques ocultistes poden incloure el consum d’algunes drogues (Gàlates 5:20; Apocalipsi 21:8).

▸ Cap. 10, par. 10; cap. 16, par. 4

Jehovà és el Déu Totpoderós, aquell que va crear l’univers (Apocalipsi 15:3). És per això que a ell li pertanyen totes les coses i és el Sobirà, és a dir, té plena autoritat per governar la seva creació (Salm 24:1; Isaïes 40:21-23; Apocalipsi 4:11). Jehovà ha fet lleis que regulen tot el que ha creat. També té autoritat per nomenar governants. Si estimem Déu i l’obeïm, demostrarem que donem suport a la seva sobirania (1 Cròniques 29:11).

▸ Cap. 11, par. 10

En aquest llibre, la paraula avortament fa referència a provocar intencionadament la mort d’un nadó que no ha nascut. No es refereix a l’avortament causat per un accident o com a resultat d’una reacció natural del cos. Des del moment de la concepció, l’infant no és tan sols una part del cos de la mare. És un nou ésser viu.

▸ Cap. 13, par. 5

Procediment mèdic en què s’introdueix sang completa o un dels seus quatre components principals al cos d’una persona. Pot ser sang d’una altra persona o sang pròpia que hagi estat emmagatzemada. Els quatre components principals de la sang són: plasma, glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes.

▸ Cap. 13, par. 13

A la Bíblia, la paraula disciplina no és sinònim de castigar. Quan rebem disciplina, se’ns instrueix, se’ns educa i se’ns corregeix. Jehovà mai ens disciplina de manera cruel ni amb duresa (Proverbis 4:1, 2). La disciplina que ell dona té tan bons resultats que qui la rep pot arribar a estimar-la (Proverbis 12:1). Déu estima els seus servents, i per això els educa. Els diu com corregir idees equivocades perquè aprenguin a pensar i actuar com a ell li agrada. Els pares fan bé d’imitar el bon exemple de Jehovà. Per a ells, disciplinar els seus fills vol dir ajudar-los a entendre les raons per les quals han de ser obedients. També implica ensenyar-los a estimar Jehovà, així com la seva Paraula, la Bíblia, i a entendre els seus principis.

▸ Cap. 14, par. 13

Éssers espirituals malvats i invisibles amb poders sobrehumans. Els dimonis són àngels que es van tornar malvats quan van desobeir Déu i es van convertir en els seus enemics (Gènesi 6:2; Judes 6). Es van unir a la rebel·lió de Satanàs contra Jehovà (Deuteronomi 32:17; Lluc 8:30; Fets 16:16; Jaume 2:19).

▸ Cap. 16, par. 4