Moment/Robert D. Barnes via Getty Images
QUALCHEDUN LO GA FATO?
La léngua del ciucia fior
I sientisti i catea che el ciucia fior el tirea el nèctar dei fiori par meso de pìcoli tubi rento dela so léngua. Ma dopo de studiar de pi, i ga visto che el dopera una maniera meio ancora: el dopera la léngua par “ciapar” el nèctar e tirarlo rento el beco.
Pensaghe sora: Quando la léngua la va rento el nèctar, la so punta la se verde in due parte, e cada parte la ga sfese dele bande che anca le se verde. Cossita, el nèctar el va rento. Quando el ciucia fior el tira la léngua in drio, le sfese le se sera. Alora, invesse de “ciuciar” el nèctar, come che par meso de un tubo, la léngua del ciucia fior la “ciapa” el nèctar e lo porta rento el beco.
I sientisti Alejandro Rico-Guevara, Tai-Hsi Fan e Margaret Rubega i dise che questo laoro el ghe mete “manco de 0,1 secondo”. Lori anca i dise che “la punta dela léngua del ciucia fior la ga la capassità de tegner lìquido. La càmbia la forma quando la va rento o fora de un lìquido”.
Questo laoro no’l dopera gnanca una energia del ciucia fior. De maniera natural, la so léngua la se verde quando la va rento un lìquido e la se sera quando la vien fora.
La léngua del ciucia fior la ze tanto bona par tegner lìquidi che i peschisadori i vol doperar quel che i ghen’à imparà nela medissina, nela robòtica e in altri mestieri. La pol fin giutar a far feramente par sugar su lìquidi e par netar òio che l’è stà spandesto.
Varda un ciucia fior drio stirar la léngua par fora del beco
Cossa che te cati? La capassità de tegner lìquidi dela léngua del ciucia fior la ze vegnesta dela evolussion? O qualchedun la ga fata?