La motivació més important que tenim per predicar les bones notícies és que estimem profundament Jehovà i el seu sant nom. Per a nosaltres, la predicació és una molt bona oportunitat de lloar el nostre Pare celestial. Estem molt d’acord amb aquells que, des del cel, diuen: «Jehovà, Déu nostre, ets digne de rebre la glòria, l’honor i el poder». Donem a Jehovà glòria i honor quan expliquem als altres les proves convincents que demostren que Ell ha creat «totes les coses» i que ens ha donat la vida. A més, li donem poder —el nostre poder— quan dediquem el nostre temps, les nostres forces i els nostres recursos a participar tant com podem en la tasca de predicar i fer deixebles (Mt. 6:33; Lc. 13:24; Col. 3:23). En resum: ens encanta parlar als altres de Jehovà, el Déu que tant estimem. A més, ens sentim motivats a donar a conèixer el nom de Jehovà i el seu significat. (w24.05 17 § 11)

Jehovà ens dona pau, ens ajuda a sentir-nos satisfets i, molt aviat, ens donarà vida eterna. Podem confiar plenament en ell perquè no només té el desig de recompensar-nos, sinó que també té el poder per fer-ho. Estar convençuts d’això ens motiva a seguir ben actius en el nostre servei, igual que els servents fidels del passat. Un d’aquests servents va ser Timoteu (Heb. 6:10-12). Timoteu confiava en el Déu viu (1 Tim. 4:10). Per aquesta raó, va treballar de valent per Jehovà i es va esforçar molt per servir els altres. Com ho va fer? Va seguir el consell de Pau d’arribar a ser un bon mestre a la predicació i a la congregació. També va fer tot el possible per ser un bon exemple per als altres cristians, tant joves com grans. A més, va rebre algunes assignacions difícils. Per exemple, havia de donar consell ferm a aquells que ho necessitaven, però ho havia de fer de manera amorosa (1 Tim. 4:11-16; 2 Tim. 4:1-5). Timoteu estava convençut que Jehovà veia tots els seus esforços i el recompensaria (Rm. 2:6, 7). (w24.06 22, 23 § 10, 11)

Jehovà sovint va enviar profetes a advertir el seu poble i a ajudar-los a canviar. Per exemple, mitjançant Jeremies, els va dir: «Torna, rebel nació d’Israel. [...] No us miraré enfadat, perquè soc lleial. No guardaré rancor per sempre. Només has de reconèixer la teva culpa, perquè t’has rebel·lat contra Jehovà» (Jer. 3:12, 13). També va utilitzar Joel per exhortar-los: «Encara sou a temps de tornar a mi amb tot el vostre cor» (Jl. 2:12, 13). A través d’Isaïes, els va demanar: «Netegeu-vos. Aparteu de la meva vista els vostres actes malvats. Deixeu de fer el mal» (Is. 1:16-19). I, a més, va fer servir Ezequiel per dir-los: «És que m’agrada que mori algú malvat? No prefereixo que abandoni els seus camins i segueixi vivint? [...] No m’agrada que ningú mori. Per això, torneu a mi i viviu» (Ez. 18:23, 32). Això demostra clarament que a Jehovà li encanta veure que algú es penedeix, ja que desitja que tothom visqui per sempre. (w24.08 9 § 5, 6)