Si ets pare, prepara el teu fill per ser capaç d’explicar per què creu en un Creador. Et pot ser molt útil analitzar amb ell la sèrie d’articles «Preguntes dels adolescents. Creació o evolució?» a jw.org. Fes que el teu fill triï una línia de raonament que pugui funcionar amb els seus companys de classe per ajudar-los a entendre la veritat sobre el Creador. Anima’l a utilitzar arguments senzills i coherents amb aquells que estiguin disposats a parlar. Per exemple, un company li pot dir: «Jo només crec en el que veig, i no he vist mai Déu». El teu fill podria respondre: «Imagina’t que estàs passejant per un bosc lluny de la civilització i de sobte trobes un pou. Què pensaries? Si un pou demostra que algú intel·ligent l’ha hagut de fer, no és lògic pensar el mateix de l’univers?». (w24.12 18 § 16)

A l’hora de prendre decisions importants, tots necessitem rebre guia. Qui ens la pot donar? En moltes ocasions, els ancians i altres cristians madurs. De vegades, aquests germans són bastant més grans que nosaltres, però això no vol dir que els seus consells estiguin desfasats. Tot al contrari, Jehovà vol que els escoltem. En realitat, el pas dels anys ha fet que tinguin més experiència, coneixement i saviesa que nosaltres. En temps bíblics, Jehovà va utilitzar els seus servents grans per animar i guiar el seu poble. Tres d’aquests servents lleials van ser Moisès, David i l’apòstol Joan, que van tenir circumstàncies molt diverses i van viure en èpoques ben diferents. Quan s’apropava la fi de la seva vida, tots tres van parlar de la importància d’obeir Déu i van donar consells savis als més joves. Independentment de l’edat que tinguem, tots nosaltres ens en podem beneficiar (Rm. 15:4; 2 Tim. 3:16). (w24.11 8 § 1, 2)

En els dies de Noè, Déu va prohibir que els humans mengessin sang (Gèn. 9:3, 4). I va tornar a repetir aquest manament a la nació d’Israel quan els va donar la Llei mosaica. Aquesta estipulava que qualsevol que mengés sang havia de ser «executat» (Lev. 7:27, nota). A més, Jesús mateix va exhortar els jueus a seguir obeint els manaments de la Llei (Mt. 5:17-19). Així que no els hauria demanat de cap de les maneres que mengessin la seva carn en sentit literal o que beguessin la sang que corria per les seves venes. Jesús estava parlant en sentit simbòlic, tal com havia fet amb la dona samaritana al pou, quan li va dir: «L’aigua que jo li donaré [...] brollarà per donar vida eterna» (Jn. 4:7, 14). Amb aquestes paraules, Jesús no estava dient que la dona samaritana rebria vida eterna simplement si bevia aigua literal d’un lloc en concret. De la mateixa manera, quan va parlar amb la multitud a Cafarnaüm, no els estava indicant que haguessin de menjar la seva carn i beure la seva sang de forma literal per poder viure per sempre. (w24.12 9 § 4-6)