A la paràbola de les ovelles i les cabres, Jesús va explicar que jutjaria les persones segons el suport que haguessin donat als cristians ungits (Mt. 25:31-46). Serà durant la «gran tribulació», just abans de l’Harmagedon, quan ell determini si les persones són «ovelles» o són «cabres» (Mt. 24:21). Així doncs, Jesús separarà aquells que hagin donat suport als ungits d’aquells que no ho hagin fet, tal com un pastor separa les ovelles de les cabres. La Bíblia ensenya que, com a Jutge nomenat per Jehovà, Jesús jutjarà totes les persones de manera justa (Is. 11:3, 4). Està molt atent a què pensen, què diuen i com es comporten, i això inclou com tracten els seus germans ungits (Mt. 12:36, 37). Per tant, sabrà perfectament qui els ha donat suport i qui no. Una de les principals maneres com les persones poden fer costat als germans de Crist és col·laborant amb ells en l’obra de la predicació. (w24.09 20, 21 § 3, 4)

Fem bé d’assegurar-nos que el que creiem és el mateix que el que ensenya la Bíblia. Per exemple, pensa en el jove que es plantejava si Déu s’interessa per ell. Hauria de deixar aquest dubte sense resoldre? De cap manera! En comptes de pressuposar que el que creu és cert, hauria de comprovar «totes les coses», és a dir, examinar la Bíblia per esbrinar què en pensa Jehovà. Cada cop que llegim la Bíblia, és com si Jehovà ens parlés. Però, per descobrir el que realment pensa sobre un tema en específic és important que anem un pas més enllà. Ens hem d’esforçar per buscar i analitzar textos bíblics que tinguin a veure amb allò que ens preocupa. Per fer això, ens seran útils totes les eines de recerca que l’organització de Jehovà ens ha donat (Prov. 2:3-6). També hem de demanar-li a Jehovà en oració que ens guiï per trobar les respostes als nostres dubtes. Després, podem cercar principis bíblics i informació que apliqui a la nostra situació. (w24.10 25 § 4, 5)

Jehovà no beneeix les persones orgulloses ni competitives (1 Cor. 10:24, 33; 13:4). De vegades, fins i tot alguns dels bons amics de Jesús van tenir una motivació incorrecta a l’hora de desitjar rebre una assignació de servei. Per exemple, en una ocasió, dos dels seus apòstols, Jaume i Joan, li van demanar que els donés un lloc especial en el seu Regne. Jesús no va encomiar la seva actitud, sinó que va aprofitar aquella ocasió per dir als dotze apòstols: «Qui vulgui ser gran entre vosaltres, ha de servir els altres, i qui vulgui ser el primer entre vosaltres, ha de ser l’esclau de tots» (Mc. 10:35-37, 43, 44). El cert és que els germans que tenen la motivació correcta a l’hora de progressar, és a dir, que volen servir els altres, són una autèntica benedicció per a la congregació (1 Tes. 2:8). (w24.11 15, 16 § 7, 8)