Encara que Jesús havia predit que la destrucció del sistema jueu s’apropava, ni Pau ni els cristians de Judea sabien exactament quan arribaria. Ara bé, podien aprofitar el temps que els quedava per cultivar qualitats com ara la fe i l’aguant (Heb. 10:25; 12:1, 2). Ben aviat, viurem una tribulació molt més gran que la que van afrontar els cristians que vivien a Jerusalem i Judea (Mt. 24:21; Ap. 16:14, 16). Farem bé d’analitzar alguns dels consells que Jehovà els va donar, ja que també ens seran de molta ajuda. L’apòstol Pau va aconsellar els hebreus que aprofundissin en el seu estudi de la Paraula de Déu (Heb. 5:14-6:1). Fent servir les Escriptures Hebrees, els va ajudar a veure que el sistema d’adoració cristià era molt superior al jueu. L’apòstol sabia que com més coneixement de les Escriptures adquirissin i més aprofundissin en la seva comprensió de la veritat, més capaços serien d’identificar les ensenyances falses, rebutjar-les i així evitar allunyar-se del camí de la veritat. (w24.09 8 § 2, 3; 9 § 6)

Sens dubte, els deixebles de Jesús necessitaven rebre ànim. Alguns havien deixat enrere cases, famílies i negocis per tal de seguir Jesús plenament (Mt. 19:27). D’altres havien d’aguantar ser menyspreats dins la comunitat per haver-se fet cristians (Jn. 9:22). Havien fet aquests sacrificis perquè estaven totalment convençuts que Jesús era el Messies (Mt. 16:16). Però quan va ser executat, totes les seves esperances es van fer miques i es van quedar completament desolats. Segur que Jesús va entendre que la tristesa dels seus deixebles no era un indici de falta d’espiritualitat, sinó una reacció natural a aquella pèrdua tan dolorosa. Així que, des del mateix dia que va ressuscitar, es va dedicar a animar els seus amics. Per exemple, es va aparèixer a Maria Magdalena mentre plorava davant de la seva tomba (Jn. 20:11, 16). També va parlar amb els dos deixebles que estaven de camí a Emmaús. A més, es va aparèixer a l’apòstol Pere. (w24.10 13 § 5, 6)

Si ets pare, prepara el teu fill per ser capaç d’explicar per què creu en un Creador. Et pot ser molt útil analitzar amb ell la sèrie d’articles «Preguntes dels adolescents. Creació o evolució?» a jw.org. Fes que el teu fill triï una línia de raonament que pugui funcionar amb els seus companys de classe per ajudar-los a entendre la veritat sobre el Creador. Anima’l a utilitzar arguments senzills i coherents amb aquells que estiguin disposats a parlar. Per exemple, un company li pot dir: «Jo només crec en el que veig, i no he vist mai Déu». El teu fill podria respondre: «Imagina’t que estàs passejant per un bosc lluny de la civilització i de sobte trobes un pou. Què pensaries? Si un pou demostra que algú intel·ligent l’ha hagut de fer, no és lògic pensar el mateix de l’univers?». (w24.12 18 § 16)