Jehovà dona aliment espiritual, guia i protecció a tots i cadascun dels seus servents. Una manera com demostra ser imparcial és assegurant-se que la Bíblia estigui disponible per a persones d’arreu del món. La Paraula de Déu es va escriure originalment en tres idiomes: hebreu, arameu i grec. Vol dir això que les persones que saben aquests idiomes tenen una amistat més estreta amb Jehovà? En absolut! (Mt. 11:25.) Jehovà no només convida a la seva tenda a aquells que tenen un alt nivell d’estudis o un bon coneixement dels idiomes bíblics. S’ha assegurat que persones de tota la terra tinguin accés a la seva saviesa, sense importar el seu nivell d’estudis. Com? Fent que la seva Paraula, la Bíblia, s’hagi traduït en milers d’idiomes. D’aquesta manera, persones d’arreu del món poden aprendre les seves ensenyances i arribar a ser amics d’ell (2 Tim. 3:16, 17). (w24.06 6, 7 § 13-15)

Encara que Jesús havia predit que la destrucció del sistema jueu s’apropava, ni Pau ni els cristians de Judea sabien exactament quan arribaria. Ara bé, podien aprofitar el temps que els quedava per cultivar qualitats com ara la fe i l’aguant (Heb. 10:25; 12:1, 2). Ben aviat, viurem una tribulació molt més gran que la que van afrontar els cristians que vivien a Jerusalem i Judea (Mt. 24:21; Ap. 16:14, 16). Farem bé d’analitzar alguns dels consells que Jehovà els va donar, ja que també ens seran de molta ajuda. L’apòstol Pau va aconsellar els hebreus que aprofundissin en el seu estudi de la Paraula de Déu (Heb. 5:14-6:1). Fent servir les Escriptures Hebrees, els va ajudar a veure que el sistema d’adoració cristià era molt superior al jueu. L’apòstol sabia que com més coneixement de les Escriptures adquirissin i més aprofundissin en la seva comprensió de la veritat, més capaços serien d’identificar les ensenyances falses, rebutjar-les i així evitar allunyar-se del camí de la veritat. (w24.09 8 § 2, 3; 9 § 6)

Sens dubte, els deixebles de Jesús necessitaven rebre ànim. Alguns havien deixat enrere cases, famílies i negocis per tal de seguir Jesús plenament (Mt. 19:27). D’altres havien d’aguantar ser menyspreats dins la comunitat per haver-se fet cristians (Jn. 9:22). Havien fet aquests sacrificis perquè estaven totalment convençuts que Jesús era el Messies (Mt. 16:16). Però quan va ser executat, totes les seves esperances es van fer miques i es van quedar completament desolats. Segur que Jesús va entendre que la tristesa dels seus deixebles no era un indici de falta d’espiritualitat, sinó una reacció natural a aquella pèrdua tan dolorosa. Així que, des del mateix dia que va ressuscitar, es va dedicar a animar els seus amics. Per exemple, es va aparèixer a Maria Magdalena mentre plorava davant de la seva tomba (Jn. 20:11, 16). També va parlar amb els dos deixebles que estaven de camí a Emmaús. A més, es va aparèixer a l’apòstol Pere. (w24.10 13 § 5, 6)