Divendres, 11 de setembre
El Senyor realment ha ressuscitat (Lc. 24:34)
Sens dubte, els deixebles de Jesús necessitaven rebre ànim. Alguns havien deixat enrere cases, famílies i negocis per tal de seguir Jesús plenament (Mt. 19:27). D’altres havien d’aguantar ser menyspreats dins la comunitat per haver-se fet cristians (Jn. 9:22). Havien fet aquests sacrificis perquè estaven totalment convençuts que Jesús era el Messies (Mt. 16:16). Però quan va ser executat, totes les seves esperances es van fer miques i es van quedar completament desolats. Segur que Jesús va entendre que la tristesa dels seus deixebles no era un indici de falta d’espiritualitat, sinó una reacció natural a aquella pèrdua tan dolorosa. Així que, des del mateix dia que va ressuscitar, es va dedicar a animar els seus amics. Per exemple, es va aparèixer a Maria Magdalena mentre plorava davant de la seva tomba (Jn. 20:11, 16). També va parlar amb els dos deixebles que estaven de camí a Emmaús. A més, es va aparèixer a l’apòstol Pere. (w24.10 13 § 5, 6)
Dissabte, 12 de setembre
Estigueu sempre a punt per presentar una defensa davant de tot aquell que us exigeixi una raó de la vostra esperança (1 Pe. 3:15)
Si ets pare, prepara el teu fill per ser capaç d’explicar per què creu en un Creador. Et pot ser molt útil analitzar amb ell la sèrie d’articles «Preguntes dels adolescents. Creació o evolució?» a jw.org. Fes que el teu fill triï una línia de raonament que pugui funcionar amb els seus companys de classe per ajudar-los a entendre la veritat sobre el Creador. Anima’l a utilitzar arguments senzills i coherents amb aquells que estiguin disposats a parlar. Per exemple, un company li pot dir: «Jo només crec en el que veig, i no he vist mai Déu». El teu fill podria respondre: «Imagina’t que estàs passejant per un bosc lluny de la civilització i de sobte trobes un pou. Què pensaries? Si un pou demostra que algú intel·ligent l’ha hagut de fer, no és lògic pensar el mateix de l’univers?». (w24.12 18 § 16)
Diumenge, 13 de setembre
No és sàvia la gent gran? I, els que viuen molts anys, no tenen enteniment? (Job 12:12)
A l’hora de prendre decisions importants, tots necessitem rebre guia. Qui ens la pot donar? En moltes ocasions, els ancians i altres cristians madurs. De vegades, aquests germans són bastant més grans que nosaltres, però això no vol dir que els seus consells estiguin desfasats. Tot al contrari, Jehovà vol que els escoltem. En realitat, el pas dels anys ha fet que tinguin més experiència, coneixement i saviesa que nosaltres. En temps bíblics, Jehovà va utilitzar els seus servents grans per animar i guiar el seu poble. Tres d’aquests servents lleials van ser Moisès, David i l’apòstol Joan, que van tenir circumstàncies molt diverses i van viure en èpoques ben diferents. Quan s’apropava la fi de la seva vida, tots tres van parlar de la importància d’obeir Déu i van donar consells savis als més joves. Independentment de l’edat que tinguem, tots nosaltres ens en podem beneficiar (Rm. 15:4; 2 Tim. 3:16). (w24.11 8 § 1, 2)