Divendres, 25 de setembre
Déu és la meva roca forta, el meu refugi (Sl. 62:7)
Fem de Jehovà la nostra Roca quan confiem plenament en ell. Demostrem aquesta confiança obeint-lo fins i tot en els moments més difícils perquè sabem que això ens beneficia (Is. 48:17, 18). A mesura que notem la seva ajuda, la nostra confiança en ell augmenta. Això ens permet preparar-nos per fer front a les proves que només podem superar amb Jehovà al nostre costat. Igual que una roca immensa, Jehovà és constant i no canvia. No modifica ni la seva personalitat ni el seu propòsit (Mal. 3:6). De fet, ni tan sols la rebel·lió d’Adam i Eva va alterar el seu propòsit, ja que, com va dir Pau, Jehovà «no pot negar-se a si mateix» (2 Tim. 2:13). Això significa que, sense importar el que passi o el que facin els altres, Jehovà mai canviarà ni les seves qualitats ni el seu propòsit ni els seus principis. Saber això reforça la nostra confiança que ens ajudarà a afrontar els moments difícils i complirà totes les seves promeses (Sl. 62:6, 7). (w24.06 27, 28 § 7, 8)
Dissabte, 26 de setembre
La persona secreta del cor té molt de valor (1 Pe. 3:4)
Si estàs sortint amb algú, què et pot ajudar a decidir si us casareu o no? Coneixe-us bé. Segurament, ja sabies algunes coses de l’altra persona abans de començar a sortir junts, però ara tens l’oportunitat d’arribar a conèixer «la persona secreta del cor». Això inclou la seva espiritualitat, personalitat i manera de pensar. Amb el temps, hauries de poder respondre a les següents preguntes: «Serà un bon espòs o una bona esposa per a mi? Podrem satisfer les necessitats emocionals l’un de l’altre? Serem capaços d’aguantar els defectes de l’altre?» (Prov. 31:26, 27, 30; Rom. 3:23; Ef. 5:33; 1 Tim. 5:8). A mesura que us aneu coneixent millor, recorda que la compatibilitat no depèn de com us assembleu, sinó de com d’adaptables sigueu. (w24.05 27 § 5)
Diumenge, 27 de setembre
He pecat contra Jehovà (2 Sam. 12:13)
El rei David va cometre errors molt greus. Però, quan el profeta Natan el va corregir, es va penedir humilment (Sl. 51:3, 4, 17, encapçalament). El rei Ezequies també va pecar contra Jehovà (2 Cròn. 32:25). I, com en el cas de David, Ezequies també es va penedir humilment (2 Cròn. 32:26). Quina va ser l’avaluació final que Jehovà va fer d’aquest rei? Va concloure que no havia deixat de «fer el que estava bé» (2 Re. 18:3). Què n’aprenem? Que és vital que ens penedim dels nostres pecats i ens esforcem de valent per no tornar-los a repetir. ¿I si els ancians ens donen un consell, encara que sigui sobre un assumpte que a nosaltres ens sembli de poca importància? No hauríem de pensar que Jehovà no ens estima, o que els ancians estan en contra nostra. Recorda que fins i tot els bons reis d’Israel van necessitar que els aconsellessin i els corregissin (Heb. 12:6). Per tant, quan se’ns corregeix a nosaltres, farem bé de 1) acceptar la correcció humilment, 2) fer els canvis necessaris, i 3) continuar servint Jehovà de tot cor. Si ens penedim dels nostres pecats, podem estar segurs que Jehovà ens perdonarà (2 Cor. 7:9, 11). (w24.07 21 § 8; 22 § 9, 11)