Job
13 Els meus ulls han vist tot això,
les meves orelles ho han escoltat i ho han entès.
2 El que vosaltres sabeu, jo també ho sé;
no soc inferior a vosaltres.
3 Però jo preferiria parlar amb el Totpoderós;
vull defensar la meva causa davant de Déu.+
4 Vosaltres m’esquitxeu amb mentides;
tots vosaltres sou uns metges inútils.+
5 Si almenys calléssiu d’una vegada!
Així demostraríeu ser savis.+
6 Si us plau, escolteu els meus arguments
i pareu atenció a la defensa dels meus llavis.
7 ¿Parlareu injustament per defensar Déu
i direu mentides a favor seu?
8 Us posareu de part seva?
Intentareu defensar la causa del Déu verdader?
9 Què seria de vosaltres si ell us examinés?+
L’enganyaríeu tal com faríeu amb un simple mortal?
10 Si intenteu mostrar favoritisme en secret,
segur que ell us reprendrà.+
11 ¿No us aterrirà la seva grandesa,
i no us atraparà el seu terror?
12 Les vostres sàvies* paraules són proverbis de cendra;
els vostres arguments són tan fràgils com el fang.
13 Quedeu-vos callats perquè jo pugui parlar.
I després, que em passi el que m’hagi de passar!
16 Llavors ell es convertiria en la meva salvació,+
17 Escolteu bé les meves paraules,
presteu atenció a les meves declaracions.
18 Mireu, m’he preparat per defensar la meva causa;
sé que tinc raó.
19 Qui s’enfrontarà amb mi?
Si m’hagués de quedar callat, moriria!*
20 Només concedeix-me dues coses, oh Déu,
perquè no m’hagi d’amagar de tu:
21 posa ben lluny de mi la teva pesada mà
i no permetis que m’aterreixi la por que tu inspires.+
22 Parla, i jo et respondré,
o deixa’m parlar, i respon-me tu.
23 Quins són els meus errors i els meus pecats?
Fes-me saber la meva ofensa i el meu pecat.
25 ¿Intentaràs espantar una fulla que el vent s’emporta,
o córrer darrere de la palla seca?
26 Contínuament anotes contra mi acusacions carregades d’amargura,
i em demanes comptes pels pecats de la meva joventut.
27 Has posat els meus peus al cep,
examines tots els meus camins
i segueixes el rastre de cadascuna de les meves petjades.
28 Per això, l’home* es desfà com una cosa podrida,
com un vestit menjat per les arnes.