Èxode
20 Llavors Déu va donar aquests manaments:+
2 «Jo soc Jehovà, el teu Déu, que t’he fet sortir de la terra d’Egipte, on eres esclau.+ 3 No tinguis altres déus a part de mi.*+
4 »No et facis cap imatge esculpida ni cap representació de res que hi hagi a dalt al cel, a baix a la terra o a dins de les aigües.+ 5 No t’inclinis davant d’elles ni et deixis convèncer per servir-les,+ perquè jo, Jehovà, el teu Déu, soc un Déu que exigeixo devoció exclusiva,+ i faig que el càstig pels pecats dels pares recaigui sobre els fills, sobre la tercera generació i sobre la quarta generació dels que m’odien. 6 Però mostro amor lleial durant mil generacions als descendents dels que m’estimen i obeeixen els meus manaments.+
7 »No facis servir el nom de Jehovà, el teu Déu, d’una manera indigna,+ perquè jo, Jehovà, no deixaré sense càstig la persona que faci servir el meu nom d’una manera indigna.+
8 »Recorda el dissabte per mantenir-lo sagrat.+ 9 Tens sis dies per treballar i fer totes les teves feines,+ 10 però el setè dia és un dissabte per a Jehovà, el teu Déu. No facis cap treball, ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu esclau, ni la teva esclava, ni els teus animals, ni l’estranger que viu a les teves ciutats.*+ 11 Perquè Jehovà va fer en sis dies el cel, la terra, el mar i tot el que hi ha en ells, i el setè dia va començar a descansar.+ Per això, Jehovà va beneir el dissabte i el va fer sagrat.
12 »Honra el teu pare i la teva mare,+ perquè puguis viure molt de temps a la terra que Jehovà, el teu Déu, et donarà.+
13 »No assassinis.+
15 »No robis.+
16 »No testifiquis falsament contra ningú quan facis de testimoni.+
17 »No desitgis la casa d’un altre. No desitgis la dona d’un altre,+ ni el seu esclau, ni la seva esclava, ni el seu bou, ni el seu burro, ni res que sigui seu.»+
18 Tot el poble va sentir els trons i el so del corn, i va veure els llamps i el fum que sortia de la muntanya. Al presenciar tot això, van començar a tremolar i es van mantenir allunyats.+ 19 Així que van dir a Moisès: «Parla tu amb nosaltres, i t’escoltarem, però no deixis que Déu ens parli,+ que tenim por de morir.» 20 I Moisès va contestar al poble: «No tingueu por. El Déu verdader ha vingut per posar-vos a prova+ i perquè sempre el temeu i no pequeu.»+ 21 Així doncs, el poble es va mantenir allunyat, però Moisès es va acostar al núvol fosc on era el Déu verdader.+
22 Llavors Jehovà va dir a Moisès: «Digues això als israelites: “Vosaltres mateixos heu vist que us he parlat des del cel.+ 23 No us feu déus de plata ni d’or,+ perquè no heu de tenir cap altre déu a part de mi. 24 Feu-me un altar de terra, i al damunt sacrifiqueu-hi alguns animals dels vostres ramats d’ovelles i de vaques com a ofrenes cremades i sacrificis de pau.* A tots els llocs on jo faci que es recordi el meu nom,+ jo vindré i us beneiré. 25 Si em feu un altar de pedra, no el construïu amb pedres tallades amb eines,*+ perquè si feu servir un cisell, profanareu l’altar. 26 Tampoc feu esglaons al meu altar, perquè al pujar no es vegin les vostres parts íntimes.”*