Les bones notícies segons Lluc
24 El primer dia de la setmana, ben d’hora al matí, les dones van anar a la tomba* amb les espècies aromàtiques que havien preparat.+ 2 Però van veure que havien fet rodolar la pedra de la tomba,*+ 3 i quan hi van entrar, no hi van trobar el cos del Senyor Jesús+ 4 i es van quedar molt desconcertades. De sobte, se’ls van aparèixer dos homes vestits amb roba resplendent. 5 Les dones es van espantar molt i es van quedar mirant al terra. I els homes van dir: «Per què busqueu entre els morts aquell que està viu?+ 6 Ell no és aquí, perquè ha ressuscitat.* Recordeu què us va dir mentre encara estava a Galilea. 7 Va dir que el Fill de l’Home seria entregat als pecadors, que l’executarien al pal i que al tercer dia ressuscitaria.»*+ 8 Aleshores elles van recordar el que havia dit,+ 9 i van marxar de la tomba* i van explicar tot això als Onze i a tots els altres.+ 10 Eren Maria Magdalena, Joana i Maria, la mare de Jaume. I les altres dones que estaven amb elles també deien als apòstols les mateixes coses. 11 Però ells van pensar que allò que els explicaven no tenia sentit, i no se les van creure.
12 Ara bé, Pere es va aixecar i va córrer cap a la tomba,* i quan es va ajupir per mirar a dins, només hi va veure la roba de lli. I se’n va anar preguntant-se què havia passat.
13 Aquell mateix dia, dos deixebles anaven de camí a un poble que es deia Emmaús, situat a uns 11 quilòmetres* de Jerusalem, 14 i parlaven entre ells de tot el que havia passat.
15 Mentre parlaven i comentaven aquestes coses, el mateix Jesús se’ls va acostar i es va posar a caminar amb ells, 16 però es va impedir que els seus ulls el reconeguessin.+ 17 Jesús els va dir: «De què parleu mentre aneu caminant?» Ells es van aturar amb la cara molt trista, 18 i un d’ells, que es deia Cleofàs, li va preguntar: «És que ets un foraster que viu sol a Jerusalem i per això no saps* les coses que hi han passat aquests dies?» 19 Ell els va preguntar: «Quines coses?» I ells li van respondre: «Les coses sobre Jesús el Natzarè,+ que va demostrar davant de Déu i de la gent que era un profeta poderós, tant en fets com en paraules.+ 20 Els nostres sacerdots principals i governants el van entregar perquè el condemnessin a mort,+ i el van clavar al pal. 21 Però nosaltres esperàvem que ell seria qui alliberaria Israel+ i, a més, avui ja és el tercer dia des que ha passat tot això. 22 I algunes dones d’entre nosaltres també ens han deixat desconcertats. Quan han anat a la tomba* de bon matí,+ 23 no hi han trobat el cos, i han tornat i han dit que han tingut una visió sobrenatural d’uns àngels que deien que ell està viu. 24 Aleshores alguns dels que estaven amb nosaltres han anat a la tomba*+ i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a Jesús no l’han vist.»
25 Ell els va dir: «Que insensats sou, i que lent és el vostre cor per creure tot el que han dit els profetes! 26 Que potser el Crist no havia de patir aquestes coses+ i entrar a la seva glòria?»+ 27 I començant per Moisès i tots els Profetes,+ els va interpretar tot el que les Escriptures deien sobre ell.
28 Finalment van arribar prop del poble on anaven, i ell va fer com si anés més enllà. 29 Però ells li van insistir que es quedés, i li deien: «Queda’t amb nosaltres, perquè aviat es farà fosc i el dia està a punt d’acabar.» I va entrar a la casa i es va quedar amb ells. 30 Mentre sopava* amb ells, va agafar el pa, va fer una oració,* el va partir i els el va donar.+ 31 Llavors se’ls van obrir completament els ulls i el van reconèixer, però ell va desaparèixer del seu davant.+ 32 I es van dir l’un a l’altre: «¿No ens cremava el cor quan ens parlava pel camí i ens explicava clarament* les Escriptures?» 33 En aquell moment es van aixecar i van tornar a Jerusalem, on van trobar reunits els Onze i els que estaven allà amb ells, 34 que deien: «El Senyor realment ha ressuscitat,* i s’ha aparegut a Simó!»+ 35 I els dos deixebles van explicar el que havia passat pel camí i que l’havien reconegut quan va partir el pa.+
36 Mentre parlaven de tot això, Jesús es va presentar enmig d’ells i els va dir: «Que tingueu pau.»+ 37 Però com que estaven espantats i tenien molta por, pensaven que estaven veient un esperit. 38 Per això ell els va dir: «Per què us espanteu? Per què dubta el vostre cor? 39 Mireu les meves mans i els meus peus, i vegeu que soc jo mateix. Toqueu-me i mireu, perquè un esperit no té carn ni ossos, com veieu que jo tinc.» 40 I mentre deia això, els va ensenyar les mans i els peus. 41 Però estaven tan contents i sorpresos que no s’ho podien creure, i ell els va preguntar: «Teniu res per menjar?» 42 Li van donar un tros de peix rostit, 43 i ell el va agafar i se’l va menjar davant d’ells.
44 Llavors els va dir: «Quan encara estava amb vosaltres us vaig dir que tot el que està escrit sobre mi+ a la Llei de Moisès, als Profetes i als Salms s’havia de complir.»+ 45 Aleshores els va obrir completament la ment perquè comprenguessin el significat de les Escriptures,+ 46 i els va dir: «Està escrit que el Crist patiria i al tercer dia ressuscitaria* d’entre els morts,+ 47 i que, a totes les nacions,+ començant per Jerusalem,+ en el seu nom es predicaria el penediment per rebre el perdó dels pecats.+ 48 Vosaltres heu de ser testimonis d’aquestes coses.+ 49 I heu de saber que faré venir damunt vostre el que el meu Pare ha promès. Però quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits del poder que ve de dalt.»+
50 Llavors se’ls va endur fora de la ciutat, fins a Betània, i allà va alçar les mans i els va beneir. 51 Mentre els beneïa, es va separar d’ells i va ser endut cap al cel.+ 52 Ells li van fer homenatge* i van tornar a Jerusalem molt contents.+ 53 I sempre estaven al temple alabant Déu.+