Jutges

3 Jehovà va deixar que algunes nacions es quedessin en aquella terra perquè posessin a prova els israelites que no havien participat en cap de les guerres de Canaan+ 2 (així les següents generacions d’israelites, aquells que mai havien passat per una cosa semblant, podrien saber què era la guerra). 3 S’hi van quedar els cinc governants dels filisteus+ i tots els cananeus, els sidonis+ i els hivites+ que vivien a la muntanya del Líban,+ des de la muntanya de Baal-Hermon fins a Lebó-Hamat.*+ 4 Aquestes nacions van ser un mitjà per posar a prova els israelites i veure si obeirien els manaments que Jehovà havia donat als seus pares a través de Moisès.+ 5 Així doncs, els israelites van viure entre els cananeus,+ els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus. 6 Es casaven amb les filles d’aquests pobles, i casaven les seves pròpies filles amb els fills d’ells, i van començar a servir els seus déus.+

7 Els israelites van fer el que estava malament als ulls de Jehovà. Es van oblidar de Jehovà, el seu Déu, i van adorar els Baals+ i els pals sagrats.*+ 8 Per això, Jehovà es va posar furiós amb Israel i els va entregar* a les mans de Cusan-Rasataim, el rei de Mesopotàmia.* Els israelites van estar sotmesos a Cusan-Rasataim durant vuit anys. 9 Quan els israelites van suplicar a Jehovà que els ajudés,+ Jehovà els va donar un salvador per rescatar-los:+ Otniel,+ que era fill de Quenaz, el germà petit de Caleb. 10 L’esperit de Jehovà va venir sobre ell,+ i Otniel es va convertir en el jutge d’Israel. Quan Otniel va sortir a combatre, va vèncer Cusan-Rasataim, el rei de Mesopotàmia,* perquè Jehovà el va entregar a les seves mans. 11 Després d’això, hi va haver pau a la regió durant 40 anys. Llavors Otniel, el fill de Quenaz, va morir.

12 Un cop més, els israelites es van posar a fer el que estava malament als ulls de Jehovà.+ Per això, Jehovà va permetre que Eglon, el rei de Moab,+ es fes més fort que ells, perquè feien el que estava malament als ulls de Jehovà. 13 A més, Eglon es va aliar amb els ammonites+ i els amalequites+ per atacar Israel, i van conquerir la ciutat de les palmeres.+ 14 Els israelites van estar sotmesos a Eglon, el rei de Moab, durant 18 anys.+ 15 Llavors els israelites van suplicar a Jehovà que els ajudés,+ i Jehovà els va donar un salvador:+ Ehud,+ el fill de Guerà, un benjaminita+ que era esquerrà.+ Al cap d’un temps, els israelites van encarregar a Ehud que portés un tribut a Eglon, el rei de Moab. 16 Ehud s’havia fet una espasa de dos talls d’una colzada* de llargada, i se la va lligar a la cuixa dreta, a sota de la roba. 17 Aleshores va entregar el tribut a Eglon, el rei de Moab. Per cert, Eglon era un home molt gras.

18 Després d’entregar-lo, Ehud va acomiadar la gent que havia portat el tribut. 19 Però després d’arribar a les imatges esculpides* que hi havia a Guilgal,+ Ehud va tornar enrere i va dir: «Tinc un missatge secret per a tu, oh rei.» I el rei va dir: «Silenci!» I tots els seus servents se’n van anar. 20 Mentre el rei estava sol, assegut a la seva habitació del terrat, que era molt fresca, Ehud se li va apropar i li va dir: «Tinc un missatge de Déu per a tu.» I el rei es va aixecar del tron.* 21 Aleshores Ehud va treure amb la mà esquerra l’espasa que tenia lligada a la cuixa dreta i la va enfonsar al ventre d’Eglon. 22 Tota l’espasa li va entrar al ventre, inclosa l’empunyadura, i el greix va cobrir l’espasa, perquè Ehud no li va treure l’espasa del ventre. I al rei li van sortir els excrements. 23 Ehud va fugir pel porxo* després d’haver tancat amb clau les portes de l’habitació del terrat. 24 Després que Ehud va marxar, els servidors van tornar i van veure que les portes de l’habitació del terrat estaven tancades amb clau. Així que van dir: «Segurament és a l’habitació de dins fent les seves necessitats.»* 25 Però, després d’esperar una bona estona, es van començar a preocupar. I, al veure que el rei seguia sense obrir les portes de l’habitació del terrat, van agafar la clau i les van obrir. I es van trobar el seu senyor mort a terra!

26 Mentre trigaven a decidir-se, Ehud es va escapar. Va passar per les imatges esculpides*+ i va arribar sa i estalvi a Seïrà. 27 Quan hi va arribar, va tocar el corn+ a la regió muntanyosa d’Efraïm.+ I els israelites van baixar de la regió muntanyosa amb ell, que anava al davant. 28 Llavors els va dir: «Seguiu-me, perquè Jehovà us ha entregat els vostres enemics, els moabites, a les vostres mans.» Ells el van seguir i, per impedir que els moabites s’escapessin, van ocupar els llocs de pas del Jordà. No van deixar que ningú creués. 29 En aquella ocasió van matar uns 10.000 moabites,+ tots ells forts i valents. No se’n va escapar ni un.+ 30 Així va ser com Israel va sotmetre Moab aquell dia. I hi va haver pau a la regió durant 80 anys.+

31 Després d’Ehud, va venir Xamgar,+ el fill d’Anat, que va matar 600 filisteus+ amb una agullada* de bous.+ Ell també va salvar Israel.