Miquees
7 Ai de mi! Soc com algú que,
després de la collita de les fruites d’estiu
i de la recol·lecció del raïm que queda després de la verema,
no troba cap raïm per menjar,
ni cap figa primerenca que tant desitja.
2 El lleial ha desaparegut de la terra,
no hi ha cap home just.+
Tots estan a l’aguait per matar,+
cadascú caça el seu germà amb una xarxa.
3 Les seves mans són expertes a fer el mal.+
El príncep demana amb exigències,
el jutge demana una recompensa,+
l’home influent expressa els seus desitjos,+
i tots junts conspiren.*
4 El millor d’ells és com les espines,
i el més just és pitjor que una tanca d’espines.
Però arribarà el dia anunciat pels teus vigilants, el dia per passar comptes.+
Llavors ells seran presos del pànic.+
5 No confieu en el vostre company
ni us refieu d’un amic íntim.+
Ves amb compte amb el que dius a la dona que tens entre els braços.
6 Perquè el fill menysprea el seu pare,
la filla es rebel·la contra la seva mare+
i la nora va en contra de la seva sogra.+
Els enemics de cadascú són la gent de casa seva.+
7 Però jo, jo sempre estaré pendent de Jehovà.+
Esperaré amb paciència* el Déu de la meva salvació.+
El meu Déu m’escoltarà.+
8 No t’alegris de la meva desgràcia, oh enemiga meva.
Encara que he caigut, m’aixecaré;
encara que visc en la foscor, Jehovà serà la meva llum.
9 Com que he pecat contra Jehovà,+
hauré de suportar la seva ira
fins que ell defensi la meva causa judicial i em faci justícia.
Ell em farà sortir a la llum,
i jo veuré la seva justícia.
10 La meva enemiga també ho veurà
i serà coberta de vergonya, ella que em va dir:
«On és Jehovà, el teu Déu?»+
Els meus ulls la miraran.
Llavors ella serà trepitjada com el fang dels carrers.
11 Serà un dia per construir les teves muralles de pedra.
Aquell dia s’estendrà la teva frontera.*
12 Aquell dia vindran cap a tu
des d’Assíria i des de les ciutats d’Egipte,
des d’Egipte fins al Riu,*
de mar a mar i de muntanya a muntanya.+
13 I la terra quedarà desolada per culpa dels seus habitants,
com a conseqüència de tot el que han fet.*
14 Amb la teva vara, oh Déu, pastura el teu poble, el ramat de la teva herència,+
aquell que vivia sol en un bosc, enmig d’un hort.
Que s’alimentin a Basan i a Galaad,+ com en temps passats.
15 «Igual que vaig fer quan vas sortir de la terra d’Egipte,
et mostraré coses meravelloses.+
16 Les nacions ho veuran i s’avergonyiran tot i el seu poder.+
Es taparan la boca amb la mà
i les seves orelles es quedaran sordes.
17 Lleparan la pols com les serps,+
sortiran tremolant de les seves fortaleses com els rèptils de la terra.
Aterrides, vindran a Jehovà, el nostre Déu,
i et tindran por.»+
18 Qui és un Déu com tu,
que perdona el pecat i deixa passar l’ofensa+ dels que queden de la seva herència?+
Ell no estarà furiós per sempre,
perquè es complau en l’amor lleial.+
19 Tornarà a tenir-nos misericòrdia,+ vencerà* els nostres errors.
Tu llançaràs tots els seus pecats a les profunditats del mar.+
20 Demostraràs fidelitat a Jacob
i amor lleial a Abraham,
tal com vas jurar als nostres avantpassats des de temps antics.+