Isaïes
40 «Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu.+
2 «Parleu a Jerusalem, parleu-li al cor,*
i anuncieu-li que el seu servei obligatori ja s’ha acabat,
que la seva culpa ja està pagada.+
Ha rebut de la mà de Jehovà una quantitat completa* per tots els seus pecats.»+
3 Hi ha una veu que crida al desert:
«Prepareu el camí de Jehovà!+
Feu un camí recte+ per al nostre Déu al desert.+
4 Que totes les valls s’aixequin
i que totes les muntanyes i turons s’abaixin.
El terreny abrupte s’aplanarà
i el terreny accidentat es convertirà en una plana.+
6 Escolta! Algú diu: «Crida!»
I un altre pregunta: «Què he de cridar?»
I és que les persones no són més que herba.
9 Dona que portes bones notícies per a Sió,+
puja a una muntanya alta.
Dona que portes bones notícies per a Jerusalem,
alça ben fort la teva veu.
Alça la veu, no tinguis por.
Proclama a les ciutats de Judà: «Aquí està el vostre Déu.»+
Ell porta la recompensa que dona
i té davant seu el sou que paga.+
11 Cuidarà el seu ramat com un pastor.+
Reunirà els corders amb el seu braç
i els portarà al pit.
Guiarà amb delicadesa les ovelles que alleten les seves cries.+
Qui ha fet cabre la pols de la terra en un recipient?*+
Qui ha pesat les muntanyes a una balança
i els turons a una bàscula?
13 Qui ha mesurat* l’esperit de Jehovà?
Qui el pot aconsellar i instruir?+
14 A qui ha preguntat per poder entendre?
Qui li ensenya quin és el camí de la justícia?
Qui li ensenya el coneixement
i qui li mostra el camí del verdader enteniment?+
15 Les nacions són com una gota en una galleda,
per a ell són com una capa de pols sobre unes balances.+
Ell aixeca les illes com si fossin pols.
16 Ni tan sols el Líban podria mantenir viu un foc,*
i tampoc tindria prou animals salvatges per fer una ofrena cremada.
17 Davant d’ell, totes les nacions són com no res,+
per a ell és com si no existissin, no tenen cap valor.+
18 Amb qui podeu comparar Déu?+
A què es pot assemblar?+
20 Un home escull un arbre per a la seva ofrena,+
un arbre que no es podreixi,
i busca un artesà hàbil
perquè li talli una imatge que no caigui.+
21 És que no ho sabeu?
No ho heu sentit?
No se us ha explicat des del principi?
¿Seguiu sense entendre-ho des que es van col·locar els fonaments de la terra?+
22 Hi ha algú que viu per damunt del cercle* de la terra,+
i els seus habitants semblen saltamartins.
Ell estén el cel com una tela fina
i el desplega com una tenda on viure.+
23 Redueix els alts funcionaris a no res
i fa que els jutges* de la terra siguin insignificants.
24 Tan bon punt els planten,
tan bon punt els sembren,
tan bon punt comencen a fer arrels a terra,
s’assequen d’una bufada
i el vent se’ls emporta com la palla.+
25 «A qui em podeu comparar? Qui és com jo?», diu el Sant.
26 «Alceu els ulls cap al cel i mireu.
Qui ha creat totes aquestes coses?+
Aquell que les fa sortir com un exèrcit i les compta una a una
i que les crida a totes pel seu nom.+
La seva energia dinàmica és tan immensa i el seu poder tan impressionant+
que no en falta cap.
27 Per què dius, oh Jacob, i per què afirmes, oh Israel:
“Per a Jehovà, el meu camí està amagat,
Déu no em fa justícia”?+
28 És que no ho saps? No ho has sentit?
Jehovà, el Creador dels confins de la terra, és un Déu per tota l’eternitat.+
Mai es cansa ni s’esgota.+
La seva saviesa supera tota comprensió.+
30 Els nois es cansen i s’esgoten
i els joves s’entrebanquen i cauen,
31 però els que confien en Jehovà recuperaran les forces.
Remuntaran el vol com si tinguessin ales d’àguila.+
Correran i no s’esgotaran,
caminaran i no es cansaran.»+